Anar al contingut

Exosfera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Exosfera
Capes de l'atmòsfera.

L'exosfera o exósfera[1] és la capa de l'atmòsfera d'un planeta o satèlit en la que els gasos poc a poc es dispersen fins que la composició és similar a la del espai exterior. És la capa menys densa i la seua ubicació varia en cada astre: en el cas de la Terra comença als 690 quilómetros del sol i en el de la Lluna es troba a nivell del sol. [2]

Exosfera terrestre

El seu llímit inferior es localisa a una altitut generalment de 650  km, aproximadament. El seu llímit en l'espai aplega en promig als 10 000 km per lo que l'exosfera està continguda en la magnetosfera (el camp magnètic de la terra) (500-60 000 km).

Astronauta realisant treballs en l'espai.

Els gasos que formen l'exosfera són sobretot hidrogen, heli i, en menor proporció, oxigen.

Conté molt pols còsmica que cau en la Terra i que fa aumentar el seu pes en prop de 20 000 tonellades.

En eixa regió, hi ha un alt contingut de pols còsmica que cau sobre la Terra. És la zona de trànsit entre l'atmòsfera terrestre i l'espai interplanetari i en ella es poden trobar satèlits artificials meteorològics d'òrbita polar.

En l'exosfera, el concepte popular de temperatura desapareix, ya que la densitat de l'aire és casi despreciable; ademés conté un fluix de partícules cridat plasma (provocat per l'acció del camp magnètic terrestre sobre el vent solar incident), que és el que des de l'exterior se li veu com els Cinturons de Van Allen.

És l'únic lloc de l'atmòsfera de la Terra a on els gasos poden escapar ya que l'influència de la força de la gravetat no és tan gran.

Està constituïda per matèria plasmática. En ella l'ionisació de les molècules determina que l'atracció del camp magnètic terrestre siga major que la del gravitatorio (d'ahí que també li la denomina magnetosfera).

Per lo tant, les molècules dels gasos més llaugers posseïxen una velocitat mija que els permet escapar cap a l'espai interplanetari sense que la força gravitatoria de la Terra siga suficient per a retindre-les.

Els gasos que aixina es difonen en el buit representen una menudíssima part de l'atmòsfera terrestre.

En esta capa es formen les estreles fugaces.

Vore també

Referències

  1. ↑ -sfera – Diccionari Panhispánico de Dubtes
  2. ↑ [1] BBC Món - Una missió de la NASA explora la misteriosa pols llunar