Venera 2

La sonda Venera 2.

Llançada el 12 de novembre de 1965, la Venera 2 va ser la segona sonda del Programa Venera llançada a Venus, duent un sistema de televisió i instruments científics. El 27 de febrer la nau va passar per Venus a una distància de 24 000 km i va entrar en una òrbita heliocéntrica. El sistema de la nau va cessar d'operar abans que el planeta fora estudiat i retornara les senyes a la Terra.

Venera 2 va ser llançada per una eixida portador Molniya, en el Cosmódromo de Baikonur. El llançament es va produir a les 05:02 UTC del 12 de novembre de 1965, en les primeres tres etapes de colocar a la nau espacial i a l'etapa superior Blok-L en una òrbita baixa de la Terra. Després, l'etapa Blok-L propulsó a Venera 2 en una òrbita heliocéntrica en destí a Venus.

La nau espacial Venera 2 estava equipada en cambres, aixina com un magnetómetro, detectors de rajos X solars i còsmics, detectors piezoelèctrics, trampes d'ions, un contador Geiger i receptors per a medir les emissions de ràdio còsmiques. La nau va fer la seua aproximació més propenca a Venus a les 02:52 UTC del 27 de febrer de 1966, a una distància de 24 000 quilómetros (15.000 milles).

Durant el sobrevole, tots els instruments de Venera 2 varen ser activats, lo que requerix que el contacte per radi en la nau espacial siga suspés. La sonda estava determinada a almagasenar senyes en gravadores d'a bordo, i després transmetre'ls a la Terra una volta que es restablixca el contacte. Despuix del sobrevole la nau espacial no va conseguir restablir la comunicació. Va ser declarada perduda el 4 de març. Una investigació sobre el fallo va determinar que la nau s'hi havia sobrecalentado per un mal funcionament del radiador.