Venera 1

Venera 1

Venera 1 (en ruso: Венера-1 que significa Venus 1, també Sputnik 8) va ser la primera sonda en sobrevolar Venus el 12 de maig de 1961. Llançada el 12 de febrer de 1961 des de l'Unió Soviètica. Venera 1 era una sonda de 643,5 quilograms (1,419 lb) que consistia en un cos cilíndric d'1,05 metros (3 peus 5 polzades) de diàmetro coronat per una cúpula, en un total de 2,035 metros (6 peus 8,1 polzades) d'altura. Açò va ser presurizado a 1.2 atmòsfera estàndar (120 kPa) en nitrogen sec, en ventiladors interns per a mantindre una distribució uniforme de la calor.

Descripció

Esquema de vol a Venus i vista general de l'estació interplanetaria automàtica.

Venera 1 va ser la primera nau espacial llançada per a sobrevolar Venus. Va pertànyer al Programa Venera i va consistir en un cos cilíndric coronat per una cúpula, de 2,35 m d'altura i 1,5 m de diàmetro. La massa de combustible era de 643,5 kg. Dos panels solars, en una superfície total de 2 m², s'estenien en forma radial des del cilindre. Una antena d'alt guany desplegable de 2 m de diàmetro va ser dissenyada per a les comunicacions en un transmissor de 8 cm i 32 cm de llongitut d'ona. Esta antena estava en la part central de la botella. Ademés, una antena omnidireccional de 2,4 m de llarc en un braç i una antena direccional dissenyades per a transmissions d'1,6 m de llongitut d'ona, i una antena en forma de T per a comunicacions en la Terra en 922,8 MHz a una velocitat d'1 bit/s. Els comandos d'enllaç ascendent es varen enviar a la nau espacial a 770 MHz a 1,6 bits/s. La sonda estava equipada en instruments científics, entre ells un magnetómetro al final d'un braç de 2 m, trampes de ions, detectors de micrometeoritos, i contadors de radiació còsmica.

La cúpula conté una esfera de combustible en pressió d'1,2 atm, que contenia un banderín de l'Unió Soviètica i va ser dissenyada per a surar en l'oceà Venusiano despuix de l'impacte previst. En la nau Venera 1 hi havia un motor de correcció de curs. El control de temperatura, nominalment a 30 °C, es va conseguir en persianes tèrmiques. El control d'actitut es va conseguir per mig de l'us del sol com a referència, sensors d'estreles, giroscopis, i motors de gas nitrogen. Sèt dies despuix del llançament, a prop de dos millons de quilómetros de la Terra, el contacte en la nau es va perdre. Va passar entre el 19 i el 20 de maig de 1961 a 100.000 km de Venus, entrant posteriorment en òrbita heliocéntrica.

Llançament

Venera va ser el segon de dos intents de llançar una sonda en Venus en febrer de 1961, immediatament despuix del llançament de la seua nau germana Venera-1VA No.1, que no va abandonar l'òrbita de la Terra. Experts soviètics varen llançar Venera-1 utilisant una eixida portador Molniya des del cosmódromo de Baikonur. El montage va tindre lloc a les 00:34:36 UTC del 12 de febrer de 1961.

La nau espacial, junt en l'etapa superior Bloc-L de l'eixida, es coloca inicialment en una òrbita terrestre baixa de 229 × 282 km, abans de disparar l'etapa superior per a colocar a Venera 1 en una òrbita heliocéntrica, dirigida cap a Venus. El motor 11D33 va ser el primer motora eixida de cicle de combustió en etapes del món, i també el primer us d'un motor de buit per a permetre l'eixida de combustible líquit en l'espai.

Vore també

• Exploració de Venus
• Mariner 2