Una antena omnidireccional és aquella antena que radia a l'espai potencia de forma uniforme en totes les direccions.

Antena omnidireccional
Antena bicónica en polarisació vertical VHF-UHF en freqüències de 170 – 1100 MHz i pla H omnidireccional.

L'única antena totalment omnidireccional sobre un pla de 3 dimensions és l'antena isotrópica, una construcció teòrica que s'usa com a antena de referència per a calcular la guany d'una antena o la potència efectiva que radia en els sistemes de radiofrecuencia (habitualment emissors i receptors de telecomunicacions). La guany d'antena se sol definir com l'eficiència de l'antena multiplicada per la directividad (D) i se sol expressar en decibelis.

Pero en realitat, en la pràctica, es consideren i denominen també com a antena omnidireccional a qualsevol antena que proporciona una radiació uniforme en un dels plans de referència. Usualment este pla de radiació uniforme serà el pla paralel a la superfície de la Terra.

Ensamblage d'antenes omnidireccionales

 
Diagrama de radiació d'una antena dipol de mija ona vertical. En este gràfic en perspectiva tridimensional, l'antena està en el centre i la distància del gràfic des del centre en qualsevol àngul és proporcional a la densitat d'energia de les ones de ràdio radiadas en eixe àngul per l'antena. Açò es denomina antena omnidireccional.

En sentit pràctic, es poden ensamblar antenes omnidireccionales per mig de llínees microstrip (OMA)[1] o ben fent us d'agrupacions de dipols colineales. Estes agrupacions estan formades per dipols de mija llongitut d'ona en un desfasament suficient per a assegurar que totes les corrents dels dipols estan en fase.[2] Una atra forma és en l'us de cables coaxials colineares, les coneguts com a antenes COCO[3]

Referències

  1. ↑ Bancroft R, "Design Parameters of an Omnidirectional Planar Microstrip Antenna," Microwave and Optical Technology Letters, Vol 47. No. 5 December 5, 2005 pp. 414-418. (anglés)
  2. ↑ Johnson, R and Jasik, H Ed., "Antenna Engineering Handbook," McGraw Hill, 1984 page 27-14.(anglés)
  3. ↑ Judasz, T. and Balsley, B., "Improved Theoretical and Experimental Models for the Coaxial Colinear Antenna," IEEE Transactions on Antennas and Propagation, Vol. 37 No. 3, March 1989, pp. 289-296. (anglés)


Referències