Delta IV Heavy
La Delta IV Heavy (Delta 9250H)[1](«Delta IV Pesat»), va anar un vehícul de llançament de càrrega pesada desechable, el tipo més gran de la família Delta IV. Va ser fabricat per United Launch Alliance i es va llançar per primera volta en 2004.
La Delta IV Heavy va utilisar dos Common Booster Core (CBC)[2] adicionals com reforzadores d'eixides líquides en lloc dels motors d'eixides sòlides GEM-60 utilisats per les versions Delta IV Medium +. En el moment de l'envolament, els tres núcleus operen a ple espente, i 44 segons més tarde el núcleu central es reduïx fins a un 55% per a conservar el combustible fins a la separació del reforç. Els propulsors es cremen als 242 segons despuix del llançament i se separen quan l'accelerador de núcleu torna a accelerar per complet. El núcleu es crema 86 segons despuix, i la segona etapa completa l'ascens a l'òrbita.
Història
[editar | editar còdic]La família d'eixides Delta va ser desenrollada per McDonnell Douglas, més tarde United Launch Alliance, i Delta IV Heavy és una versió més pesada de la família, en comparació a eixides més chicotetes com la Delta IV Medium. La Delta IV Heavy pot elevar 28.370 kg a la òrbita terrestre baixa i 13.810 kg a l'òrbita de transferència geoestacionaria. És una eixida de 2 etapes en general, en dos acceleradors de laterals, totes les eixides de combustible líquit.
El primer llançament de la Delta IV Heavy en 2004 incloïa una càrrega útil estàndar (càrrega útil fictícia) i no alcançava l'òrbita desijada. La cavitación en les llínees propulsoras d'oxigen líquit va provocar el tancament d'abdós amplificadors huit segons abans i el motor central nou segons abans; açò va donar com resultat una velocitat de estadificación menor per a la qual la segona etapa no va poder compensar. La càrrega útil es va deixar en una òrbita inferior a la prevista. La seua primera càrrega útil operativa va ser el satèlit DSP-23, llançat en èxit en 2007; després es va utilisar per a llançar atres cinc satèlits de reconeiximent visuals i electrònics per a la Oficina Nacional de Reconeiximent fins a 2013.
En decembre de 2014, la Delta IV Heavy es va utilisar per a llançar un vol de prova sense tripulació del vehícul de tripulació multiús Orion, designat EFT-1.[3] Despuix de vàries demores el 4 de decembre, la missió es va llançar en èxit a les 12:05 UTC del 5 de decembre.
Quan es va presentar, la Delta IV Heavy tenia la major capacitat de càrrega útil de totes les eixides operacionals. Va ser superat en febrer de 2018 en el llançament inaugural del Falcon Heavy.[4][5]
En 9 d'abril de 2024, l'última Delta IV Heavy es va llançar i en això va ser l'últim vol de la família d'eixides Delta.
Historial
[editar | editar còdic]| Data | Càrrega | Massa | Resultat |
|---|---|---|---|
| 21 de decembre de 2004 | DemoSat, Sparkie / 3CS-1 i un Ralphie / 3CS-2 | 6000 kg | Plantilla:Cela |
| 11 de novembre de 2007 | DSP-23 Defense Support Program | 5.250 kg | Plantilla:Cela |
| 18 de juny de 2009 | Orion 6 / Mentor 4 (USA-202 / NROL-26) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 21 de novembre de 2010 | Orion 7 / Mentor 5 (USA-223 / NROL-32) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 20 de giner de 2011 | KH-11 Kennen 15 (USA-224 / NROL-49) | <17.000 kg | Plantilla:Cela |
| 29 de juny de 2012 | Orion 8 / Mentor 6 (USA-237 / NROL-15) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 28 d'agost de 2013 | KH-11 Kennen 16 (USA-245 / NROL-65) | <17.000 kg | Plantilla:Cela |
| 5 de decembre de 2014 | Orión / Exploration Flight Test-1 (EFT-1) | 25.848 kg | Plantilla:Cela |
| 11 de juny de 2016 | Orion 9 / Mentor 7 (USA-268 / NROL-37) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 12 d'agost de 2018 | Sonda Solar Parker | 685 kg | Plantilla:Cela |
| 19 de giner de 2019 | NROL-71 | Classificat | Plantilla:Cela |
| 11 de decembre de 2020 | Orion 10 / Mentor 8 (USA-268/ NROL-44) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 26 d'abril de 201 | KH-11 Kennen 17 (NROL-82) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 24 de setembre de 2022 | KH-11 Kennen 18 (NROL-91) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 22 de juny de 2023 | Orion 11 / Mentor 9 (NROL-68) | Classificat | Plantilla:Cela |
| 9 d'abril de 2024 | Orion 12 / Mentor 10 (NROL-70) | Classificat | Plantilla:Cela |
Eixides comparables
[editar | editar còdic]Ariane 5 Long March 5 Proton-M
Geosynchronous Satellite Launch Vehicle Mark III
Angara A5 Falcon Heavy New Glenn
Atles V Heavy Saturn IB
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Informació de la Delta Heavy».
- ↑ «Boster Cores Cores».
- ↑ «El primer vol de l'Orión EFT-1».
- ↑ «Falcon Heavy». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2019. Consultat el 13 de setembre de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 13 de setembre de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta IV Heavy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.