Anar al contingut

New Glenn

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:New Glenn - BlueBird 7 Launch (9628277) (cropped).jpg
New Glenn

El New Glenn (en espanyol, Nou Glenn) és un vehícul de llançament de finançació privada desenrollat per Blue Origin.[1]

El treball de disseny del vehícul va començar en 2012. Les noves especificacions d'alt nivell per al vehícul es varen anunciar en setembre de 2016. El New Glenn es descriu com una eixida de dos o tres etapes de 7 metros de diàmetro. La seua primera etapa contarà en sèt motors BE-4 que també estan dissenyats i fabricats per Blue Origin. De la mateixa manera que el vehícul de llançament suborbital New Shepard que ho precedix, la primera etapa de New Glenn està dissenyada per a ser reutilisable.[2]

Despuix d'iniciar el desenroll d'un sistema d'eixida orbital en anterioritat a 2012, Blue Origin va anunciar públicament els seus plans de vehícul llançadors orbitales en setembre de 2015. En giner de 2016, Blue Origin va indicar que la nova eixida seria moltes voltes més gran que New Shepard. En setembre de 2016, Blue Origin va lliberar públicament el disseny alvançat del vehícul—i va anunciar que el seu nom serà New Glenn—.[2]

Els llançaments del New Glenn estan planejats per a ser fets des del Complex de Llançament 36 del Centre espacial Kennedy, en Florida, el qual va ser arrendat a Blue Origin en 2015. El New Glenn també estarà disponible per a vols de turisme espacial, en la prioritat donada a clients del New Shepard.[3]

El 13 de giner de 2025, Blue Origin va realisar el seu primer intent de llançament en el vehícul. Despuix de varis retarts en el conte regresiva, l'intent va ser cancelat aproximadament a les 3:05 AM EST (08:05 UTC). El 16 de giner de 2025, a les 2:03 AM EST (07:03 UTC), el New Glenn va desapegar finalment, despuix de varis intents fallancs.[4]En açò, Blue Origin va alcançar l'òrbita en el seu primer intent, injectant l'etapa superior GS-2 i la càrrega útil del prototip Blue Ring en l'òrbita terrestre mija. La primera etapa, GS-1, va fallar en la maniobra d'aterrisage i es creu que es va cremar durant la reentrada.[5]

Clients i finançació

[editar | editar còdic]

Per a setembre de 2017, Blue Origin tenia contractes en nous clients per als vols de New Glenn. Eutelsat i les noves empreses de Tailàndia, Space Corporation, tenen llançaments de satèlits de comunicacions d'òrbita geosíncrona planificats despuix de 2020, mentres que l'operador de la flota de constelació d'internet per satèlit OneWeb ha contractat cinc llançaments.[6]


Per una atra part, el desenrolle i la fabricació del nou vehícul de llançament de dos o tres etapes està sent autofinanciado per Jeff Bezos, fundador d'Amazon. Per a setembre de 2017, Bezos havia invertit 2 500 millons de dólars de la seua bojaca en el llançador.

Descripció i especificacions tècniques

[editar | editar còdic]
Archiu:Blue Origin BE-4 rocket engine, sn 103, April 2018 -- LCH4 inlet side view.jpg
El primer motor d'eixida Blue Origin BE-4 provat, número de série 103, en el 34 Simpòsium Espacial en Colorat Springs, Colorat, abril de 2018, mostrant el costat d'entrada de metà líquit del motor.

El New Glenn és un vehícul de llançament orbital de dos etapes[7] en un diàmetro de 7 m en una primera etapa reutilisable i una segona etapa desechable. S'havia previst una tercera etapa opcional en un únic motor BE-3U, i estava planejada per a octubre de 2018.[8]

La primera etapa (GS1)[9] està dissenyada per a ser reutilisable en un mínim de 25 vols[10] i aterrisarà verticalment, una tecnologia prèviament desenrollada per Blue Origin i provada en 2015-2016 en el seu vehícul de llançament suborbital New Shepard. La segona etapa (GS2)[9] tindrà el mateix diàmetro i "aproximadament 26.8 metros d'altura" i serà desechable.[11] Abdós etapes utilisaran tancs d'alumini orthogrid en cúpules d'alumini soldadas i mamparos comuns. Abdós etapes també usaran presurización autógena.[8]

La primera etapa està propulsada per sèt motors BE-4 de metà/oxigen, dissenyats i fabricats per Blue Origin, que produïxen 17Plantilla:Espai dur000 kN d'espente a l'envolament.[12] La segona etapa serà impulsada per dos motors BE-3U optimisats per al buit, també dissenyats i fabricats per Blue Origin, utilisant hidrogen/oxigen com propelentes.[12]

La companyia va declarar en 2019 que la capacitat de càrrega útil operacional completa planificada de la versió de dos etapes del New Glenn seria de 13Plantilla:Espai dur000 kg a GTO i 45Plantilla:Espai dur000 kg a una LEO inclinada de 51.6°,[12] encara que la capacitat operativa inicial podria ser alguna cosa menor.[8] A partir de 2018, es planejava oferir llançaments duals de satèlits despuix dels primers cinc vols.[13]


Es planeja que els llançaments del New Glenn es realisen des de l'Estació de la Força Espacial de Veta Canyar en Florida, en el Complex de Llançament 36 (LC-36) llogat a Blue Origin en 2015 en apoyo de el programa New Glenn. A partir de 2023, Blue Origin i la Força Espacial de EE. UU. també planegen construir una instalació de llançament en la costa oest per al New Glenn en la Base de la Força Espacial Vandenberg en Califòrnia, que es dirà Complex de Llançament Espacial 9 (SLC-9).[14]

El New Glenn també estarà disponible per a vols de turisme espacial, en prioritat per als clients de New Shepard.[15] Es pretén que els propulsors de la primera etapa del New Glenn siguen reutilisables i, originalment, es pretenia recuperar-los en l'oceà Atlàntic a través del seu barco plataforma d'aterrisage Jacklyn, que hauria actuat com una plataforma d'aterrisage mòvil flotant. El barco estabilisat hidrodinámicament hauria aumentat la provabilitat d'una recuperació exitosa en mars agitades. Eixe barco va ser desguazado, i una nova barcaça d'aterrisage anomenada Landing Platform Vessel 1, també malnomenada Jacklyn, va ser comissionada i es va tornar operativa en 2024.[16]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Henry, Caleb (12 de setembre de 2017). Blue Origin enlarges New Glenn’s payload fairing, preparing to debut upgraded New Shepard, SpaceNews. Recuperate le 25 d'octubre de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bergin, Chris (12 de setembre de 2016). Blue Origin introduïx the New Glenn orbital LV, NASASpaceFlight.com. Recuperate le 13 de setembre de 2016.
  3. ↑ «[1]».
  4. ↑ «Blue Origin scrubs first New Glenn launch attempt due to “vehicle subsystem issue” – Spaceflight Now» (en en-us). Consultat el 2025-01-16.
  5. ↑ Plantilla:Cite AV mija
  6. ↑ «Blue Origin signs up third customer for New Glenn» (en en-us). SpaceNews.com. Consultat el 19 de febrer de 2020.
  7. ↑ «Building on New Shepard, Blue Origin to pump a billion dollars into New Glenn readiness» (en en-us). NASASpaceFlight.com. Consultat el 2025-01-16.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Blue Origin | New Glenn Payload User's Guide». web.archive.org. Consultat el 2025-01-16.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Vulcan Centaur and New Glenn - impulse.space - Technical Capsule». web.archive.org. Consultat el 2025-01-16.
  10. ↑ «Blue Origin | New Glenn». web.archive.org. Consultat el 2025-01-16.
  11. ↑ «New Glenn Completes Second Stage Hotfire» (en és-mx). Blue Origin. Consultat el 2025-01-16.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Blue Origin releases details of its monster orbital rocket» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2025-01-16.
  13. ↑ «Blue Origin to offer dual launch with New Glenn after fifth missió» (en en-us). SpaceNews. Consultat el 2025-01-16.
  14. ↑ "Staff Report" (PDF). Califòrnia Coastal Commission. 30 de novembre de 2023. Archived (PDF) de l'original el 8 d'octubre de 2024. Recuperat el 31 d'agost de 2024.
  15. ↑ «Blue Origin just validated the new space movement | Ars Technica». web.archive.org. Consultat el 2025-01-16.
  16. ↑ «Building on New Shepard, Blue Origin to pump a billion dollars into New Glenn readiness – NASASpaceFlight.com». web.archive.org. Consultat el 2025-01-16.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=New_Glenn&oldid=897725»