Força Espacial dels Estats Units
La Força Espacial dels Estats Units (USSF; oficialment i en inglés: United States Space Force) és la branca de les Forces Armades dels Estats Units encarregada d'operar en l'àmbit espacial, és un dels huit servicis uniformats dels Estats Units. Inicialment formada com Comando Espacial de la Força Aérea l'1 de setembre de 1982, la Força Espacial es va establir com una branca militar independent el 20 de decembre de 2019, en la firma de la Llei de la Força Espacial dels Estats Units, part de la Llei d'Autorisació de Defensa Nacional per a 2020.
La Força Espacial d'Estats Units està organisada com una branca del servici militar dins del Departament de la Força Aérea, un dels tres departaments militars del Departament de Defensa. La Força Espacial, a través del Departament de la Força Aérea, està encapçalada pel secretari de la Força Aérea, qui reporta al secretari de Defensa, i és designat pel president en la confirmació del Senat.[1]
En térmens de reconte de personal, és el servici armat nortamericà més chicotet dins del Departament de Defensa dels EE. UU. La Força Espacial consta de 2.501 persones, el vehícul de proves orbital Boeing X-37B i opera 77 satèlits espacials, inclós el Sistema de Posicionament Global (GPS).
El cap militar de la Força Espacial és el cap d'operacions espacials (CSO). El cap d'operacions espacials també és l'oficial de major ranc de la Força Espacial, a menos que un oficial de la Força Espacial s'eixercite com a president o vicepresident de l'Estat Major Conjunt. El cap d'operacions espacials supervisa les unitats de la Força Espacial i s'eixercita com un dels Caps d'Estat Major Conjunt. Les forces operatives de la Força Espacial estan assignades als comandos combatents unificats, predominantment al Comando Espacial dels Estats Units.
Història
Programa espacial militar primerenc (1945–1982)
Les activitats espacials militars varen escomençar immediatament despuix de la conclusió de la Segona Guerra Mundial, en el general de l'eixèrcit Hap Arnold, comandant general de les forces aérees de l'eixèrcit dels Estats Units, convertint-se en un dels primers visionaris del potencial de les operacions espacials militars. En 1946, el general Arnold va ordenar al Dr. Theodore von Kármán de la Corporació RAND que determinara la viabilitat d'un satèlit per al reconeiximent estratègic. En 1946, este estudi va identificar casi totes les àrees de missions espacials actuals, inclosa l'inteligència, el pronòstic del temps, les comunicacions i la navegació.
En acabant de que la Força Aérea dels Estats Units va obtindre la seua independència en 1947, el general Bernard Schriever va ser nomenat cap de la Divisió de Desenroll Occidental, responsable dels programes de missils balístics intercontinentals i espacials de la Força Aérea. Va ser responsable del desenroll del Sistema de Reconeiximent Alvançat, que hauria segut la primera constelació satelital de la Força Aérea. El 4 d'octubre de 1957, l'Unió Soviètica va llançar el Sputnik 1, que va anar el primer satèlit artificial del món. Este event va transformar el desenroll espacial de la nit al matí, ajudant a l'establiment de seguritat nacional a comprendre l'importància del domini espacial.
El desenroll espacial militar primerenc va estar marcat per una forta rivalitat entre servicis, i cada u va desenrollar les seues pròpies propostes per a satèlits i vehículs de llançament. El primer satèlit nortamericà va ser l'Explorer 1 de l'Agència de Missils Balístics de l'Eixèrcit, que es va llançar en l'eixida Vanguard del Laboratori d'Investigació Naval. La Força Aérea va continuar en el desenroll espacial militar en mig d'esta competència de l'Eixèrcit i l'Armada. En 1958, la recent formada Agència de Proyectes d'Investigació Alvançada va assumir el control de tots els programes espacials militars, pero esta centralisació va durar poc i va tornar el control als servicis en setembre de 1959. La creació de la NASA en 1958 va obstaculisar significativament els programes espacials de l'Eixèrcit i la Marina, absorbint el Laboratori de Propulsió a Chorrada de l'Eixèrcit i l'Agència de Missils Balístics de l'Eixèrcit i la ret de rastreig de satèlits Project Vanguard i Minitrack de la Marina, pero solament varen absorbir el programa Home en l'Espai Pronte de la Força Aérea, fusionant-ho en el Proyecte Mercurio.
El desenroll dels sistemes espacials de la Força Aérea va continuar en el Sistema d'Alarma de Defensa de Missils (MIDAS) i els satèlits de reconeiximent SAMOS del Comando Aéreu Estratègic, aixina com els vehículs de llançament espacial Thor, Atles i Titán. La Força Aérea i l'Agència Central d'Inteligència també varen desenrollar i varen operar conjuntament el satèlit de reconeiximent Corona. El desenroll de satèlits de reconeiximent es va convertir en una prioritat nacional en acabant de que un avió de reconeiximent nortamericà U-2 va ser derribat sobre l'Unió Soviètica, lo que fa poc pràctic el reconeiximent aéreu. En 1961, es va crear l'Oficina Nacional de Reconeiximent com una activitat conjunta de la Força Aérea i la CIA per a gestionar tots els satèlits espies.
En 1961, el Secretari de Defensa Robert McNamara va designar a la Força Aérea com el servici militar principal per a l'espai, relegant encara més els programes espacials de l'Eixèrcit i l'Armada. La relació entre el programa espacial de la Força Aérea i la NASA va continuar estretint-se, aplegant a acorts per a compartir informació i personal. La Força Aérea també va escomençar a desenrollar l'avió espacial tripulat Boeing X-20 Dyna-Soar i el Laboratori d'òrbita tripulada, que despuix varen ser cancelats ya que les seues funcions podrien portar-se a terme per mig de sistemes no tripulats. La defensa del general Schriever per a l'espai militar va conduir a l'establiment en 1961 del Comando de Sistemes de la Força Aérea (AFSC), que incloïa una Direcció de Sistemes Espacials dedicada per a centralisar tot el desenroll espacial, separant-ho del programa de missils. Abans de la creació del Comando dels Sistemes de la Força Aérea, el disseny de la nau espacial, les adquisicions i el llançament es varen dividir entre el Comando de Material Aéreu i el Comando d'Investigació i Desenroll de la Força Aérea, no obstant, el nou comando va centralisar totes estes activitats.
La Força Aérea va proporcionar respal espacial a les forces durant la Guerra de Vietnam, en un enfocament en proporcionar capacitats meteorològiques i de comunicacions basades en l'espai. En la década de 1970 va escomençar el desenroll del Sistema de Posicionament Global, el Sistema de Comunicacions per Satèlit de Defensa i els satèlits d'advertència de missils del Programa de Respal a la Defensa. El transbordador espacial també va escomençar el seu desenroll, en importants aportes de la Força Aérea. Durant gran part de les décades de 1960 i 1970, les operacions espacials de la Força Aérea es varen centralisar en el Comando de Defensa Aeroespacial, pero es va desestabilisar en 1980, transferint els seus sistemes de vigilància espacial i d'alerta de missils al Comando Aéreu Estratègic. En 1979, la doctrina de la Força Aérea va reconéixer l'espai com un àrea de missió per primera volta, i va conduir a la creació d'una divisió espacial en l'Estat Major de l'Aire. El Comando de Sistemes de la Força Aérea també va establir un subcomandante per a operacions espacials.
Comando espacial de la força aérea (1982–2019)
Cap a la década de 1980, la Força Aérea va escomençar a donar-se conte de que no estava suficientment organisada per a les operacions espacials militars, en actius i responsabilitats dividits entre el Comando Aéreu Estratègic, el Comando de Sistemes de la Força Aérea, el Centre de Defensa Aeroespacial i l'Estat Major. En 1979, la Junta Assessora Científica de la Força Aérea va concloure que "actualment, la Força Aérea no està organisada adequadament per a l'explotació operativa de l'espai i no ha posat suficient émfasis en l'inclusió dels sistemes espacials en un estudi de força integrat". En 1981, la Força Aérea va prendre una mida per a abordar esta discontinuitat, establint el centre d'operacions espacials consolidat en Colorat Springs i va escomençar a discutir la creació d'un comando espacial per a centralisar les seues activitats espacials. L'1 de setembre de 1982, el Comando Espacial de la Força Aérea (AFSPC) va ser creat com un comando principal de la Força Aérea. El Comando Espacial de la Força Aérea va centralisar totes les operacions espacials, incloses l'advertència de missils, les operacions de llançament, el control de satèlits, el coneiximent del domini espacial i les comunicacions per satèlit.
El Comando Espacial de la Força Aérea va ser absolutament crític durant la guerra del Golf, que despuix seria descrita com la primera guerra espacial pel Cap d'Estat Major de la Força Aérea, el general Merrill McPeak. Específicament, el seu soport GPS va permetre el gancho esquerre a través del desert d'Iraq. Els satèlits del Programa de Respal Meteorològic de Defensa varen proporcionar una cantitat significativa de senyes meteorològiques i més del 90% de les comunicacions varen ser proveïdes per sistemes satelitales. Els satèlits d'alerta primerenca del Programa de Respal a la Defensa varen proporcionar indicacions dels llançaments de SCUD a les forces desplegades.
En la década de 1990, AFSPC va dirigir el desenroll de la constelació de satèlits de comunicacions MILSTAR i va completar la constelació GPS. D'acort en les recomanacions de la Comissió Espacial de 2001, el Centre de Sistemes Espacials i de Missils va ser transferit del Comando Material de la Força Aérea al Comando Espacial de la Força Aérea, convertint-se en el seu braç integral d'investigació i adquisicions. A raïl dels atacs de l'11 de setembre, el Comando Espacial de la Força Aérea va proporcionar respal espacial com a part de la guerra mundial contra el terrorisme.
Independència (2019-present)
L'idea d'un servici independent per a les operacions espacials militars dels EE. UU. Hi havia estat baix consideració des de l'any 2000. La Comissió d'Evaluació de la Gestió i Organisació Espacial de la Seguritat Nacional dels Estats Units, presidida pel exsecretario de Defensa Donald Rumsfeld i composta per varis militars, espacials i professionals d'inteligència, es va crear per a examinar l'organisació espacial de seguritat nacional dels Estats Units. La comissió mateixa va concloure que els militars necessitaven desenrollar una doctrina específica de l'espai, conceptes d'operacions i capacitats, inclós el desenroll i desplegament d'armes basades en l'espai. La Comissió Espacial va aplegar a la conclusió de que la Força Aérea tractava les operacions espacials com una missió secundària en comparació a les operacions aérees, i va recomanar la creació d'un cos espacial dins del Departament de la Força Aérea i, a llarc determini, crear un departament militar. per espai.
En 2017, els representants Mike Rogers i Jim Cooper varen presentar una proposta bipartidista per a crear el Cos Espacial dels EE. UU., Com un servici militar dins del Departament de la Força Aérea. Açò es va fer específicament per la constatació de que la missió espacial de la Força Aérea s'havia convertit en una preocupació secundària en contrast en la missió de dominació aérea. La proposta va ser aprovada en la Cambra de Representants, pero va ser eliminada del proyecte de llei final en les negociacions en el Senat dels Estats Units.
.jpg)
La proposta va guanyar nova vida quan el president Donald Trump va parlar per primera volta públicament sobre una força espacial independent durant un discurs de març de 2018. En una reunió de juny de 2018 del Consell Nacional de l'Espai, va ordenar al Departament de Defensa que escomençara els processos necessaris per a establir la Força Espacial dels Estats Units com una branca de les Forces Armada. El 19 de febrer de 2019, es va firmar la Directiva de Política Espacial – 4, que inicialment solicitava la colocació de la Força Espacial dels Estats Units dins del Departament de la Força Aérea, abans de crear i transferir el servici al Departament de la Força Espacial. Les disposicions llegislatives per a la Força Espacial es varen incloure en la Llei d'Autorisació de Defensa Nacional 2020, que va ser promulgada pel president Donald Trump durant una cerimònia de firma en la Base Conjunta Andrews el 20 de decembre de 2019. La Força Espacial es va establir com la sexta branca del servici armat, en el General de la Força Aérea John "Jay" Raymond, el cap del Comando Espacial de la Força Aérea i el Comando Espacial dels Estats Units, convertint-se en el primer Cap d'Operacions Espacials. El 14 de giner de 2020, Raymond va ser juramentado oficialment com a cap d'operacions espacials pel vicepresident Mike Pence. La Secretària de la Força Aérea, Barbara Barrett, va aprovar la transferència de la catorzena Força Aérea dels EE. UU. A la Força Espacial i va tornar a designar-la com a Comando d'Operacions Espacials, en la transferència efectiva el 20 de decembre de 2019. L'ex comandant de la 14.ª Força Aérea, el major general John E. Shaw, va ser nomenat comandant del Comando d'Operacions Espacials mentres també servia com a comandant del Component Espacial de la Força Combinada del Comando Espacial dels Estats Units.
S'assignaran a la Força Espacial al voltant de 16,000 membres del personal actiu i civil de la Força Aérea, mentres que la branca s'integra gradualment en l'ecosistema de les Forces Armades dels EE. UU., Inclós l'establiment de procediments independents per a la dotació d'equips, la capacitació del personal i la creació d'uniformes, rancs, logotips, pegats , premis i cançó oficial, segons s'informa dins d'un periodo de 18 mesos.1,840 palanquillas de 23 unitats de la Força Aérea estan sent transferides a la Força Espacial en 2020. El 18 d'abril de 2020, 86 graduats de l'Acadèmia de la Força Aérea dels Estats Units es varen convertir en el primer grup de segons tinents comissionats en la Força Espacial dels Estats Units.
Escut
Poc despuix de l'anunci oficial del vicepresident, en agost de 2018, el director de mijos digitals del president Trump i cap de campanya per a la reelecció en 2020, Brad Parscale, va organisar una enquesta entre els afiliats en tal d'elegir l'escut que representaria a la nova branca militar.[2] L'equip de disseny va mostrar un total de 6 escuts finalistes que no varen tardar en ser criticats per varis mijos i sectors de la societat, alegant que una de les propostes era un calc del logo de la NASA, canviant únicament el fondo blau per roig i l'estela roja per groga. El dissenyador encarregat de crear el logo original de la NASA en 1975, Richard Danne, en declaracions per al portal TMZ, va opinar que «el logotip és frut de lo típic en l'actual administració: impulsiu, desacertat, superficial i de segona».[3] Un atre dels logos controvertits va ser un que es mencionava, dins del mateix escut, al planeta Mart, fet que era incoherent posat que l'objectiu era crear una branca militar espacial, sense llímits, i no marcianana.[2][4]
Tecnologia armamentística
Sistema d'atac hipersónico
Abans de l'anunci d'eixa nova branca militar, tant el govern nortamericà com el rus i el chinenc, ya estaven intentant desenrollar un nou tipo de tecnologia com és el cas de les armes hipersónicas. En 2017, el Ministeri de Defensa de Rússia el general Yury Borisov, va anunciar l'intenció de tindre armes hipersónicas operatives entre 2020 i 2022.[5] Despuix de l'anunci de la creació de la branca militar Space Forci, el govern de Trump va voler alvançar en eixa nova tecnologia i, en eixe sentit el general Paul J. Selva i membre del Estat Major Conjunt, va especificar que l'armament seria més ràpit, letal, podria aplegar més llunt i, per la seua alta velocitat, serien capaces de burlar els sistemes antimissil existents.[6][7] En abril de 2018, el govern nortamericà va realisar un contracte per valor de més de 900 millons de dólars en l'empresa Lockheed Martin per a desenrollar eixe armament.[7]
Sistema de defensa hipersónico
Si be les armes hipersónicas, tal i com va anunciar el general Selva burlarien tots els sistemes de prevenció d'atacs existents, l'administració Trump va propondre revivar accelerar el desenroll d'un sistema de sensors espacials per a precisament, avisar d'estos atacs en el cas de que atres potències apleguen a desenrollar esta tecnologia i, per la seua naturalea, seria un satèlit militar que orbitaría a la Terra, equipat en sensors que serien capaços de detectar tant amenaces hipersónicas com a amenaces per part de missils normals en fase d'impuls i de vol.[8][9][10] El sistema defensiu d'armes hipersónicas va contar en el respal militar intern, com a director de l'Agència de Defensa Antimissils, Samuel A. Greaves, qui va declarar que una de les claus de la Space Force de Trump residix en reactivar esta proposta[9] que ya havia segut debatuda en moments de tensió en atres potències com en Corea del Nort en 2017.[11]
Organisació
La Força Espacial està organisada com una de les dos branques de servici militar iguals dins del Departament de la Força Aérea, i l'atre servici és la Força Aérea dels Estats Units. Abdós servicis són supervisats pel secretari de la Força Aérea, qui té la responsabilitat general d'organisar, entrenar i equipar la Força Espacial i la Força Aérea.
El cap militar de la Força Espacial és el cap d'Operacions Espacials (CSO), que és un oficial del grau de general de 4 estreles.
El cap d'Operacions Espacials es convertirà en membre de l'Estat Major Conjunt un any despuix de l'aprovació de la Llei de la Força Espacial. Si ho autorisa el secretari de Defensa, el cap d'Operacions Espacials pot ser doblement nomenat comandant del Comando Espacial dels Estats Units i comandant de l'Estat Major Conjunt.
La Força Espacial assumirà la responsabilitat de tots els principals programes d'adquisicions espacials, i gestionarà un presupost distint i separat, assegurant l'independència de la Força Aérea. La Força Espacial està destinada a incloure a tot el personal civil i uniformat dins del Departament de Defensa que realisa i recolza les operacions espacials, centralisant la gestió dels professionals espacials. La Força Espacial també crearà trayectòries professionals per al personal espacial militar i civil, que inclourà operacions, inteligència, ingenieria, ciència, adquisicions i cibernètica. En establir-se la Força Espacial, el Departament de Defensa té l'intenció d'utilisar transferències entre servicis, entrada lateral inicial, autoritats de comissió directa, incentius de carrera i abonaments de retenció, i exencions a la política d'adheriment.
El Comando Espacial de la Força Aérea (AFSPC) va ser reasignado com la Força Espacial per la NDAA 2020, elevada per a convertir-se en el nou servici. Tot el personal, les organisacions i els components anteriors de AFSPC varen ser assignats a la Força Espacial. Els components principals de AFSPC varen ser la 14.ª Força Aérea, que controla les operacions, i el Centre de Sistemes Espacials i de Missils, que és responsable de l'investigació i les adquisicions.
El primer canvi organizacional va ocórrer el 20 de decembre de 2019, quan la Catorzena Força Aérea / Força Aérea Estratègica va ser reasignada com a Comando d'Operacions Espacials (SPOC). El major general John E. Shaw, excomandante de la catorzena força aérea, va ser reasignado com a comandant del comando d'operacions espacials; ademés del paper de Shaw com a comandant del Component Espacial de la Força Combinada del Comando Espacial de EE. UU.
La Força Espacial també té l'intenció d'anexar-se el Comando de Sistemes Espacials (SSC) i el Comando de Preparació i Entrenament Espacial (STARCOM). L'objectiu de SFSC és centralisar les activitats de llançament, adquisició, investigació i desenroll de la Força Espacial. STARCOM té l'intenció de fer créixer un quadro de professionals de l'espai i estar compost per Centres de la Força Espacial enfocats en entrenament, preparació i doctrina.
Estructura
Comando d'Operacions Espacials
- 21st Space Wing (21 SW), Peterson Air Force Base, Colorat
- 30th Space Wing (30 SW), Vandenberg Air Force Base, Califòrnia
- 45th Space Wing (45 SW), Patrick Air Force Base, Florida
- 50th Space Wing (50 SW), Schriever Air Force Base, Colorat
- 460th Space Wing (460 SW), Buckley Air Force Base, Colorat
- 614th Air Operations Center (614 AOC), Vandenberg Air Force Base, Califòrnia
Space and Missile Systems Center (SMC), Los Angeles Air Force Base, Califòrnia
- 61st Air Base Group (61 ABG), Los Angeles Air Force Base, Califòrnia
Personal
Tots els membres de l'antic Comando Espacial de la Força Aérea estan actualment assignats a la Força Espacial. Els membres de l'Eixèrcit i l'Armada també seran detallats a la Força Espacial, Actualment hi ha 16 000 individus assignats a la Força Espacial. Els aviadors de la Força Aérea escomençaran a transferir-se a la Força Espacial a partir de l'any fiscal 2020, mentres que els soldats de l'Eixèrcit i els mariners de l'Armada escomençaran a transferir-se en l'any fiscal 2022. El presupost de l'any fiscal 2021 assigna 10 000 membres civils i militars al USSF.
La Força Espacial està creant carreres professionals per a les especialitats orgàniques bàsiques de la Força Espacial, que inclouen operacions específiques de l'espai, inteligència, ingenieria, adquisicions, ciència i cibercomunicaació / comunicacions. La Força Aérea detallarà les especialitats de respal, tals com a llegal, mèdica, ingenieria civil, llogística, gestió financera, forces de seguritat i assunts públics per a recolzar a la Força Espacial.
Oficials i personal allistat
Tots els membres de la Força Espacial actualment retenen el seu respectiu grau i ranc en els que varen ser transferits de la Força Aérea, no obstant, encara no ha anunciat quin serà l'estructura de ranc permanent.
S'accedix als oficials de la Força Espacial per mig de l'Acadèmia de la Força Aérea dels Estats Units, el Cos d'Entrenament d'Oficials de la Reserva de la Força Aérea i l'Escola d'Entrenament d'Oficials de la Força Aérea. S'accedix al personal allistat per mig de l'entrenament militar bàsic de la Força Aérea, encara que partix del pla d'estudis pot modificar-se per a estar més relacionat en l'espai. La Força Espacial també està aprofitant l'infraestructura, el pla d'estudis i els instructors de la Força Aérea per a l'entrenament inicial, a l'hora que crea programes d'entrenament específics per a l'espai.
Insígnies del personal d'Oficials
| Candidat a oficial | O-1 | O-2 | O-3 | O-4 | O-5 | O-6 | O-7 | O-8 | O-9 | O-10 | Grau especial | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Còdic NATO | OF(D) | OF-1 | OF-2 | OF-3 | OF-4 | OF-5 | OF-6 | OF-7 | OF-8 | OF-9 | OF-10 | |
| Insígnia |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
.svg) |
No establit |
| Uniforme de diari |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 | ||
| Uniforme d'operacions |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 | ||
| Ranc | Cadet /
Oficial en entrenament |
Tinent
segon |
Tinent
primer |
Capità | Major | Tinent
coronel |
Coronel | Brigadier
general |
Major
general |
Tinent
general |
General | |
| Abreviatura en anglés | Cdt / OT | 2d Lt | 1st Lt | Capt | Maj | Lt Col | Col | Brig Gen | Maj Gen | Lt Gen | Gen | |
Les especialitats dels oficials inclouen:
- 13S - Oficial d'operacions espacials
- 14N - Oficial d'inteligència
- 17D - Oficial d'operacions del ciberespai
- 17S - Oficial d'operacions de guerra cibernètica
- 62I - Ingenier de desenroll
- 62S - Líder de material
- 63A - Gerent d'Adquisicions
- 63G - Líder de Materiel Sénior-Echelon inferior
- 63S - Líder de material
Les especialitats enlistadas inclouen:
- 1C6 - Especialiste en operacions de sistemes espacials
- 1N0 - Analiste d'inteligència de totes les fonts
- 1N1 - Analista d'Inteligència Geoespacial
- 1N2 - Analista d'inteligència de senyals
- 1N4 - Analista de Fusió
- 3D0 - Especialista en operacions ciberespaciales
- 3D1 - Especialista en sistemes ciberespaciales
Vore també
Referències
- ↑ «About Space Force». www.spaceforce.mil. Consultat el 2020-12-23.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 10 d'agost de 2018 (en en-GB).
- ↑ «[2]». Consultat el 12 d'agost de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 10 d'agost de 2018.
- ↑ «[4]». Consultat el 12 d'agost de 2018 (en ru).
- ↑ «[5]». Consultat el 11 d'agost de 2018.
- ↑ 7,0 7,1 «[6]». Consultat el 11 d'agost de 2018.
- ↑ «[7]». Consultat el 12 d'agost de 2018 (en en-US).
- ↑ 9,0 9,1 «La sexta branca militar: EE.UU. crearà una Força Espacial» (en és). RT en Espanyol. Consultat el 12 d'agost de 2018.
- ↑ «[8]». Consultat el 12 d'agost de 2018 (en en-US).
- ↑ «[9]». Consultat el 12 d'agost de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerza Espacial de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.