Anar al contingut

Forces Armades dels Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Forces Armades dels Estats Units

Les Forces Armades dels Estats Units (oficialment i en inglés: United States Armed Forces) és un terme que denota a un conjunt compost pel Eixèrcit, el Cos de Marines, l'Armada, la Força Aérea, la Força Espacial, i la Guàrdia La La Costera. Se'ls considera les forces armades més poderoses del món,[1][2][3] en tots els seus nivells, ya que han segut capaços de desplegar contingents numerosos de combatents, armament, llogística, inteligència i contrainteligencia, armes nuclears i sobretot capacitat tecnològica a lo llarc del globo terráqueo en temps de guerra. Totes les forces formen part dels servicis uniformats d'Estats Units i estan baix el control civil del president dels Estats Units, que eixercix de comandant en cap. Tots els servicis exceptuant als Guardacostas, que estan baix la supervisió del Departament de Seguritat Nacional, depenen del Departament de Defensa, que és dirigit pel secretari de Defensa que també deu ser un civil. La guàrdia costera està dirigida pel Departament de Seguritat Nacional en temps de pau, pero el mando pot ser transferit al Departament de Defensa en temps de guerra, específicament, baix supervisió del Departament de l'Armada, i actuant, en cas de necessitat, com a força auxiliar de l'Armada. la Guàrdia La La Costera dels Estats Units manté aixina abdós funcions com a força militar i de manteniment de l'orde. L'artícul 14 del Còdic dels Estats Units, en la seua secció 1, establix «La Guàrdia La La Costera, tal i com va ser establida el 28 de giner de 1915, deu ser un servici militar i una branca de les forces armades dels Estats Units en tot moment.» Unitats de la Guàrdia La La Costera, o barcos del servici anterior a esta, han servit en operacions de combat des de 1790, incloent l'ocupació d'Iraq. El secretari de Defensa forma part del Gabinet del president dels Estats Units. el Congrés dels Estats Units està facultat per a formular una declaració de guerra. la Guàrdia Nacional dels Estats Units té un estatus especial, perque en temps de pau i en circumstàncies normals és una Milícia Estatal; és dir, cada estat té la seua pròpia Guàrdia Nacional i el governador és el comandant en cap de la Guàrdia Nacional del seu estat respectiu. Ademés, la Guàrdia Nacional està baix el control d'un Departament del Gabinet del Governador i no del Departament de Defensa; encara que este últim té facultats de supervisió. No obstant, en casos d'emergència greu o en temps de guerra, el president pot decretar la movilisació de tota o una part de la Guàrdia Nacional que passa llavors a formar part del Eixèrcit o de la Força Aérea de manera temporal; i fins que la movilisació no termina i les unitats no retornen al control de l'Estat respectiu, les mateixes estan baix el mando del president i comandant en cap i del Departament de Defensa. Aproximadament, conta en 1 400 000 de personal en actiu i 1 458 500 de personal adicional en sèt companyies de reserva (456 000 d'ells en la Guàrdia Nacional). Pel moment no hi ha servici militar obligatori, tots són voluntaris. Les dònes ya són acceptades en combat i en forces especials. Sobre la seua força bèlica es troben 31 bucs amfibis,[4] 13 247 aeronaus militars en total repartits entre el seu Força Aérea: 5217; Eixèrcit: 4409; Armada: 2464 i cos de Marines/Un atre: 1157. L'Armada té 11 portaavions, ademés en octubre de 2021, el Departament d'Estat va revelar que Estats Units té 3750 ogives nuclears.[5] Estats Units té la major flota de caces de quinta generació en 620.[6]Té a lo manco 70 submarins nuclears.[7] També conta en 4657 tancs.[8] Ademés de contar en 7500 UAV.[9]Al voltant de 5500 helicòpters sol en el seu eixèrcit.[10] Incloent al voltant de 1275 aeronaus apache que estan en servici en tot lo món.[11] No obstant els Sikorsky UH-60 Black Hawk seguixen sent els més usuals en les seues forces armades.

Guerres i batalles

Artícul principal → Anexe:Intervencions militars dels Estats Units.


Intervencions indirectes i respallogístic

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ United States Military Strength Global Firepower. Consultat el 13 de febrer de 2022.
  2. ↑ Mónica Mena Rosegue (17 de giner de 2022). Units encapçala la classificació dels eixèrcits més poderosos del món Statista. Consultat el 13 de febrer de 2022.
  3. ↑ Estats Units té l'eixèrcit nacional més poderós del món Periòdic El Temps. Consultat el 13 de febrer de 2022.
  4. ↑ «Marines want 31 amphibious ships. The Pentagon disagrees. Now what?» (en en). Defense News. Consultat el 2026-01-23.
  5. ↑ «¿Quants soldats, avions de guerra i tancs té USA i quin és el seu armament?» (en és-us). Diari AS. Consultat el 2023-10-12.
  6. ↑ «The countries with the most fifth-generation fighter jets» (en en-en). AGN. Consultat el 2026-05-10.
  7. ↑ «China pren impuls en la carrera marítima nuclear i supera a Rússia en número de submarins» (en és). Diari AS. Consultat el 2026-02-11.
  8. ↑ «El país en més tancs de combat del món: la posició d'Espanya» (en és). Diari AS. Consultat el 2025-12-12.
  9. ↑ «Drones nortamericans» (en en-us). Army University Press. Consultat el 2024-09-12.
  10. ↑ «A Look at US Military Helicopters: Past, Present, and Future» (en en-us). NSIN. Consultat el 2025-01-30.
  11. ↑ «Apache Attack Helicopter (AH-64A/D), United States of America» (en en-us). Army Technology. Consultat el 2025-05-04.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Forces_Armades_dels_Estats_Units&oldid=1265760»