Invasió russa d'Ucrània

Invasió russa d'Ucrània

L'invasió russa en Ucrània, també coneguda com la Guerra d'Ucrània, que es va iniciar el 24 de febrer de 2022, constituïx una escalada de la guerra rus-ucraniana que va escomençar despuix dels successos del Euromaidán en 2014. Es tracta del major conflicte militar convencional en Europa des de la Segona Guerra Mundial. La sifra precisa de víctimes es desconeix; s'estima que fins a principis de 2026, havia causat la mort de més de 25 000 civils ucranians i més de 200 000 soldats entre abdós bandos. Els combats també han generat la major crisis de refugiats en el continent des de la Segona Guerra Mundial: més de 7,3 millons d'ucranians han abandonat el país i més de 7,1 millons s'han desplaçat internament. Ademés, la guerra ha causat dany ambiental significatiu i ha posat en perill la disponibilitat d'aliments a nivell mundial.

l'invasió va estar precedida per una concentració militar russa en les fronteres d'Ucrània que va escomençar a mitan de 2021. Durant este periodo de tensió diplomàtica, el president rus Vladímir Putin va criticar l'ampliació de la OTAN posterior a 1997, mentres negava repetidament que Rússia tinguera plans d'invadir Ucrània. No obstant, el 21 de febrer següent, Rússia va reconéixer a la República Popular de Donetsk i a la República Popular de Lugansk, dos estats autoproclamados en la regió de Dombás, al est d'Ucrània, i va enviar tropes a eixos territoris. Al sendemà, el Consell de la Federació de Rússia va autorisar per unanimitat a Putin a utilisar la força militar anara de les fronteres de Rússia. El 24 de febrer, Putin va anunciar —en un mensage televisat— una «operació militar especial» en les províncies de Donetsk i Luhansk; els missils varen escomençar a impactar en diversos punts d'Ucrània, mentres les forces terrestres russes creuaven la frontera, donant inici a múltiples ofensives.

l'ofensiva del front del nort realisada per les forces russes al començ de l'invasió va resultar en un fracàs despuix de ser derrotades en la batalla de Kiev. En els fronts sur i surest, els russos varen prendre Jersón en març de 2022 i Mariúpol el més següent, mentres varen abandonar la campanya d'Ucrània central i varen llançar una renovada batalla del Dombás. Les forces russes varen continuar bombardejant objectius militars i civils llunt de la llínea del front, inclosa la ret d'energia durant l'hivern. A fins de 2022, Ucrània va reprendre territoris per mig de contraofensives en el sur i l'est. Poc despuix, Rússia va anunciar l'anexió de quatre províncies parcialment ocupades despuix de realisar referèndums criticats per la comunitat internacional. En novembre, Ucrània va reprendre parts del óblast de Jersón. En febrer de 2023, Rússia va movilisar a prop de doscents mil soldats per a una nova ofensiva en el Dombás. En juny de 2023, Ucrània va llançar una atra contraofensiva en el surest que no va conseguir cap dels seus objectius, a la parell que Rússia sofria una rebelió per part del grup mercenari Wagner. En agost de 2024, Ucrània va portar a terme una incursió en el Óblast rus de Kursk, encara que les forces russes i nortcoreanes varen recuperar el territori conquistat en qüestió de mesos.

L'invasió va ser condenada per una part important de la comunitat internacional. L'Assamblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució ES-11/1 condenant l'invasió i exigint la retirada total de Rússia. La Cort Internacional de Justícia va ordenar a Rússia suspendre les operacions militars despuix de no trobar evidència que respalara les acusacions russes a Ucrània de genocidi en el Dombás, i el Consell d'Europa va expulsar al país. Numerosos governs occidentals, entre els que destaquen l'Unió Europea i els Estats Units, varen impondre sancions a Rússia i el seu aliat Bielorússia, i varen proporcionar ajuda humanitària, econòmica i militar a Ucrània. Més de mil empreses varen abandonar Rússia i Bielorússia en resposta a l'invasió. La Cort Penal Internacional (CPI) va obrir una investigació sobre possibles crims contra la humanitat, crims de guerra, seqüestre de chiquets i genocidi, emetent una orde d'arrest contra Putin en març de 2023. Per una atra part, en contrast en la comunitat occidental, les principals economies asiàtiques han enfortit els seus llaços econòmics i comercials en Rússia, pel suministrament constant de combustibles fòssils com a petròleu, carbó i gas que oferix el país euroasiàtic a baix cost davant la pèrdua dels seus antics socis comercials europeus.

Durant la guerra es va produir una evolució ràpida en les tàctiques de combat i les armes, aixina com notables campanyes de desinformació. Des del començ de la guerra rus-ucraniana, es varen portar a terme múltiples ciberataques. Els drones aéreus varen alcançar un paper protagoniste, aplegant en 2025 a ser els causants del 70 % de les baixes en el camp de batalla, a la parell que es varen utilisar tecnologies en desenroll com armes d'energia dirigida per a provocar interferències en els robots militars.

Antecedents

Vore també: Conflictes postsoviéticos i Estats postsoviéticos

El tractat Dos més Quatre i l'expansió de la OTAN

Vore també: Antecedents històrics de la guerra rus-ucraniana

Euromaidán

Ètnia majoritàries per districte en Ucrània en 2001. Taronja ucranians, blava, russos.

Desenroll de la contenga

Mapa animat de l'invasió.

Vore també: Cronologia de la guerra rus-ucraniana

Invasió

Artícul principal → Anex:Cronologia de l'invasió russa d'Ucrània (24 de febrer – 2 d'abril de 2022).

Vore també: Orde de batalla per a l'invasió russa d'Ucrània de 2022

Front d'Ucrània central (Ofensiva de Kiev)

Bombardeig rus a antenes de telecomunicació en Kiev, l'1 de març de 2022.

Vore també: Ofensiva de Kiev (2022) i Batalla de Kiev (2022)

Front d'Ucrània oriental

Bombardeig en les afores de Járkov, 1 de març.

Vore també: Guerra del Dombás

Lloc de Mariúpol

Atac aéreu a l'hospital de Mariúpol.

Contraofensives i anexió

Archiu:Обращение Президента Российской Федерации 21 сентября 2022.webmhd.webm

Anexió del surest d'Ucrània per Rússia

Anexió del surest d'Ucrània per Rússia.

Vore també: Referèndums d'adheriment a Rússia en els territoris ocupats d'Ucrània de 2022

Atacs en missils i guerra aérea

Atacs russos en Odesa

Bloqueig i enfrontaments navals

El 3 de març, la fragata ucraniana Hetman Sahaidachny (en l'image), el buc insígnia de l'armada ucraniana, va ser afonada en Mykolaiv per a evitar que les forces russes la capturaren.

Campanya de l'illa de les Serps

Afonament del buc Moskvá

Afonament del submarí Rostov na Donu

Afonament del buc Ivanovets

Amenaça nuclear

Sobre l'ocupació de bombes brutes, Rússia va acusar en octubre de 2022 que la defensa ucraniana estaria pensant en usar estes armes, acusacions que ha desmentit el govern ucranià.

Resistència popular i colaboracionisme

Civils en Kiev preparen còctels Molotov (febrer de 2022).

Artícul principal → Resistència ucraniana durant l'invasió russa d'Ucrània de 2022.

Els civils ucranians han resistit l'invasió russa de vàries maneres; oferint-se com a voluntaris per a unir-se a les unitats locals armada de defensa territorial, fabricant còctels molotov, donando aliments, construint barreres com ariçons checs i ajudant a transportar refugiats.

S'han amprat vàries tàctiques de resistència civil desarmada en tota Ucrània. En resposta a la cridada de l'agència de carrers d'Ucrània, Ukravtodor, els civils varen desmantellar o varen alterar les senyals de tràfic locals, varen construir barreres improvisades i varen bloquejar les carreteres. Els informes de les rets socials i els videos compartits mostren protestes galliponteres contra les forces russes en els assentaments ocupats, que a sovint es convertixen en altercats verbals i enfrontaments físics en les tropes russes.

En alguns casos, les persones varen bloquejar físicament els vehículs militars russos, a voltes obligant-los a retirar-se. La resposta dels soldats russos a la resistència civil desarmada va variar des de la renuencia a enfrontar-se als manifestants fins a disparar a l'aire o directament a la multitut. Hi ha hagut detencions massives de manifestants ucranians, i els mijos locals ucranians també han informat sobre desaparicions forçades, simulacres d'eixecució, pren de rehens, eixecucions extrajudiciales i violència sexual perpetrada per l'eixèrcit rus per a intentar trencar la resistència ucraniana.

Aspectes internacionals i respal militar

Vore també: Respal militar internacional a l'Estat ucranià durant l'invasió russa

Resposta de l'Unió Europea

La Torre Eiffel allumenada en els colors de la bandera ucraniana com a símbol de solidaritat.

Resposta dels Estats Units

Joe Biden visitant Kyiv en 2023 durant la guerra rus-ucraniana.

Combatents estrangers

Emblema de la Legió Internacional.

Artícul principal → Combatents estrangers en la guerra rus-ucraniana.

El

Gir de Donald Trump

En 2019 Trump va vendre a Ucrània armes més letals que les anteriors, inclosos missils antitanque Javelin.

Atres reaccions

Artícul principal → Reaccions a l'invasió russa d'Ucrània de 2022.

Nacions Unides

     A favor      En contra      Abstencions      Absents      No membres de la ONU

Víctimes i impacte humanitari

Víctimes

Vore també: Anex:Generals russos assessinats durant l'invasió d'Ucrània de 2022

Crims de guerra

Massacre de Bucha.

Vore també: Cas Ucrània contra la Federació Russa (2022)

Procediments judicials contra Rússia

Cort Penal Internacional

Cort Internacional de Justícia

Impacte en les infraestructures

Inundacions despuix de la destrucció de l'embassament de Kajovka en juny de 2023.

La guerra ha deixat quantiosos danys en l'infraestructura d'Ucrània i, en menor mida, de Rússia. Les pèrdues són difícils de quantificar per la censura imposta pels governs d'abdós països.

Vore també: Espoli d'art durant l'invasió russa d'Ucrània, Impacte de l'invasió russa en les infraestructures d'Ucrània (2022), i Explosió del pont de Crimea de 2022

Iniciatives de pau

Viktor Orban

A principis de juliol de 2024, Viktor Orban, poc en acabant de que el seu govern prendrà possessió de la presidència rotatòria del Consell de l'Unió Europea, va realisar una visita a Kiev a on va demanar a Volodymyr Zelensky que considerara la proposta d'alto el fuego per a iniciar negociacions de pau.

Poc despuix d'abandonar Kiev, Orbán va viajar a Moscou, a on es va reunir en Vladímir Putin el 5 de juliol en un intent de mediar en el conflicte entre Moscou i Kiev.

No obstant, l'iniciativa va ser rebujada pels líders europeus:

• Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va advertir que «la política de apaciguamiento no detindrà a Putin» i que «només l'unitat i la determinació aplanaran el camí cap a una pau global, justa i duradora en Ucrània»;
• Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, va dir que Orbán no representava a l'Unió Europea en la seua visita i va descriure la reunió com una trobada bilateral entre Moscou i Budapest;
• Olaf Scholz, canceller alemà, va dir que el «clar mensage del bloc és que Ucrània pot contar en la nostra solidaritat, i que Putin no espera un carpiment de la nostra solidaritat i respal».

A mitan de juliol de 2024, Orbán va escriure una carta dirigida al president del Consell Europeu, Charles Michel, i compartida en tots els líders del bloc, que va ser redactada en acabant de que Orbán parlara en Trump, aixina com en els líders d'Ucrània, Rússia i China, en la que afirmava que Trump, immediatament despuix d'una possible victòria electoral, no esperaria fins a la seua investidura i actuaria per a conseguir la pau de colp i repent, ya que tindria plans detallats i ben fonamentats per a això.

Nota conjunta del Sur Global

El 27 de setembre de 2024, poc despuix de finalisar la 79ª sessió de l'Assamblea General de les Nacions Unides, països del cridat Sur Global, entre ells China i Brasil, varen publicar una nota conjunta en estratègies per a posar fi a la guerra entre Ucrània i Rússia.

La nota presenta nou punts sobre el conflicte, en els que els firmants es declaren «profundament preocupats per la contínua hostilitat en Ucrània» i pels riscs derivats del conflicte, que dura ya més de dos anys i mig.

Ademés de Brasil i China, varen firmar el document: Suràfrica, Argèlia, Bolívia, Kazakhstan, Colòmbia, Egipte, Indonèsia, Mèxic, Kènia, Turquia i Zàmbia.

El document proponia la formació d'un grup de «amics per la pau» per a «fomentar enteniments comuns que recolzen els esforços globals per a conseguir una pau duradora». Segons el grup, Rússia i Ucrània deuen respectar els principis de desescalada del conflicte per a «no ampliar el camp de batalla».

Impacte econòmic

Vore també: Crisis mundial energètica de 2021-present i Boicot a Bielorússia i Rússia de 2022

Ramificacions

Tensió separatista en Moldàvia

Vore també: Guerra de Transnistria

Vore també

• Preludi de l'invasió russa d'Ucrània
• Seqüestre de menors durant l'Invasió russa a Ucrània
• Órdens internacionals de detenció contra Vladímir Putin i María Lvova-Belova
• Ruscismo
• Putinismo
• Irredentismo rus
• Representació mediàtica de la guerra rus-ucraniana
• Desinformació creada per Rússia
• Iniciativa de cereals de la Mar Negra
• Ingerència de Rússia en canvi de règims
• Runet
• Territoris ocupats d'Ucrània per Rússia
• Anexió de Donetsk, Lugansk, Jersón i Zaporiyia a Rússia
• Donbass (película)
• Mensage de Vladímir Putin del 24 de febrer de 2022
• Sobre l'unitat històrica de russos i ucranians
• Saquejos per part de militars russos durant l'invasió d'Ucrània de 2022

Bibliografia

• Taibo, Carlos (2022). Els Llibres De la Catarata (ed.). Rússia front a Ucrània: Imperis, pobles, energia, 5.ª edició. ISBN 8413524164.
• Hutin, Ignacio (2022). Apostroph (ed.). Ucrània / Donbass: Una renovada Guerra Freda. ISBN 9788412450439.
• (2022) L'Esfera dels Llibres (ed.). Ucrània. El camí cap a la guerra. ISBN 8413843650.

• «L'efecte Putin: cóm la guerra d'Ucrània reforça l'Europa geopolítica».Opinion.Fundació CIDOB.(707)ISSN 2014-0843.
• Smith (2022). Ukraine's Revolt, Russia's Revenge (en EN), Institució Brookings. OCLC 1287616684. ISBN 978-0-8157-3925-8.
• D'Anieri (2019). Cambridge University Press (ed.). Ukraine and Russia: From Civilized Divorce to Uncivil War (en EN). ISBN 978-1-108-48609-5.
• (2015) Columbia University Press (ed.). Roots of Russia's War in Ukraine (en EN). OCLC 1008637056. ISBN 978-0-231-80138-6.
• Menon, Rajan; Rumer, {{{nom2}}} (2015). MIT Press (ed.). Conflict in Ukraine: The Unwinding of the Post-Cold War Order (en EN). OCLC 1029335958. ISBN 978-0-262-53629-5.

Enllaços externs

• Documental Com Putin realment va desnugar la guerra en Ucrània. Investigació històrica. Proekt, 28 novembre 2023 (en rus en subtítuls en anglés)

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Invasió russa d'Ucrània.
• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Invasió russa d'Ucrània.