Anar al contingut

Preludi de l'invasió russa d'Ucrània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


El preludi de l'invasió russa d'Ucrània referix als acontenyiments desenrollats a partir de març de 2021 en el marc de la guerra rus-ucraniana i que varen desembocar en l'entrada de les Forces Armades de Rússia en territori de la veïna Ucrània el 24 de febrer de 2022.

Entre març i abril de 2021 Rússia va reunir al voltant de 100 000 soldats, missils i atres armes pesades prop de la seua frontera en Ucrània, lo que va representar la major movilisació de forces des de l'anexió de Crimea per part d'eixe país en 2014. Açò va generar preocupacions sobre una possible invasió, si be les tropes es varen retirar parcialment en juny següent.[1] Entre octubre i decembre del mateix any es va avivar la crisis, en un desplegament de forces russes en la frontera en Ucrània que va aplegar a 175 000 soldats en Rússia i en Bielorússia segons l'inteligència nortamericana.[2][3]

En l'autumne de 2021, Rússia va presentar dos borradors de tractats que contenien solicituts de lo que va denominar «garanties de seguritat», que incloïen una promesa jurídicament vinculant de que Ucrània no s'uniria a l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN). També demanaven una reducció de les tropes i de l'equip militar de la OTAN estacionats en Europa de l'Est, i va amenaçar en una resposta militar no especificada si eixes demandes no es complien en la seua totalitat. La OTAN va rebujar estes solicituts.[4] Estats Units i l'Unió Europea varen advertir a Rússia de sancions econòmiques «ràpides, severes i massives» en cas que finalment invadixca Ucrània.[5][6]


Entretant, Estats Units va publicar informació d'inteligència sobre els plans d'invasió russos, incloses fotografies de satèlit que mostraven tropes i equips russos prop de la frontera en Ucrània.[7] Estats Units va continuar publicant informes que varen predir els plans d'invasió. Durant estos acontenyiments, el govern rus va negar repetidament que tinguera plans per a invadir o atacar Ucrània; els qui varen emetre les negatives incloïen al portaveu de Putin, Dmitri Peskov, en novembre de 2021, al viceministro de Relacions Exteriors, Serguéi Riabkov, en giner de 2022,[8] a l'embaixador rus en els Estats Units, Anatoly Antonov, el 20 de febrer de 2022, i a l'embaixador rus en la República Checa, Aleksandr Zmeyevski, el 23 de febrer de 2022.[9]

El 21 de febrer de 2022, Rússia va reconéixer oficialment les dos regions separatistes en l'est d'Ucrània, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, com a estats independents i va desplegar tropes en el Dombás en un moviment interpretat com la retirada efectiva de Rússia del Protocol de Minsk.[10][11] Les repúbliques dissidents varen ser reconegudes en els llímits dels seus respectius oblasts d'Ucrània, que s'estenen molt més allà de la llínea de contacte.[12] El 22 de febrer Putin va dir que els acorts de Minsk ya no eren vàlits.[13] El mateix dia, el Consell de la Federació va autorisar per unanimitat l'us de la força militar en l'exterior.[14]


En el matí del 24 de febrer, Putin va anunciar que Rússia estava iniciant una «operació militar especial» en el Dombás i va llançar l'invasió a gran escala en Ucrània.[15]

Context

Artícul principal → Antecedents històrics de les protestes prorrusas de 2014 en Ucrània.

Intervenció russa en Ucrània des de 2014

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Relaciones Rússia-Unió Europea des de 2012

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Possible membresía d'Ucrània en la OTAN

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Desenroll de la crisis

Concentració militar russa

Mapa que mostra dos suposts plans russos publicats per separat per Bild[16] i el Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals.[17]

El 13 de novembre, el president ucranià, Volodímir Zelenski, va anunciar que Rússia havia tornat a acumular 100 000 soldats en la zona fronteriça,[18] més que l'evaluació de EE. UU. d'al voltant de 70 000.[19] A principis de novembre, els informes sobre les concentracions militars russes varen dur als funcionaris nortamericans a advertir a l'Unió Europea que Rússia podria estar planejant una possible invasió d'Ucrània.[20][21]


El 21 de novembre, el cap de la Direcció Principal d'Inteligència del Ministeri de Defensa d'Ucrània, Kyrylo Budánov, va dir que Rússia havia concentrat més de 92 000 soldats i sistemes de missils balístics de curt alcanç Iskander prop de les fronteres ucranianes. Budánov va dir que Rússia estava darrere de les protestes contra la vacunació contra el COVID-19 en Kiev i atres manifestacions de protesta en Ucrània per a desestabilisar Ucrània i preparar-se per a una invasió militar a gran escala.[22] Segons Budánov, es deuen esperar accions actives a fins de giner i principis de febrer de 2022.[23][24]


L'1 de decembre, Rússia va acusar a Ucrània de desplegar la mitat del seu eixèrcit (al voltant de 125 000 soldats) en el Donbás per a enfrontar-se als separatistes prorrusos.[25] En novembre i decembre de 2021, els funcionaris del Kremlin varen afirmar que Ucrània havia violat els acorts de pau de Minsk,[23] i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va negar qualsevol «activitat militar inusual» o una possible invasió d'Ucrània.[26] Va acusar a Ucrània de «planejar accions agressives contra el Donbás»[27] i va instar a la OTAN a deixar de «concentrar un puny militar» prop de les fronteres de Rússia i deixar d'armar a Ucrània en armes modernes.[28] Putin va criticar a Ucrània per usar un dron Bayraktar TB2 de fabricació turca contra els separatistes prorrusos en Donbás.[29] Rússia va acusar a Ucrània de moure artilleria pesada cap a la llínea del front a on els separatistes lluiten en les forces ucranianes i va acusar a Ucrània de crear «provocacions».[30][31]


El 3 de decembre, el ministre de Defensa d'Ucrània, Oleksii Réznikov, parlant als diputats de la Rada Suprema, va dir: «Existix la possibilitat d'una escalada a gran escala per part de Rússia. El moment més provable per a aplegar al punt màxim de l'escalada serà a fins de giner».[32] A principis de decembre de 2021, l'anàlisis de Janes va concloure que els principals elements de el ORD Eixèrcit rus (en sèu en Novosibirsk) i el ORD Eixèrcit de tancs (normalment desplegat al voltant de Moscou) s'havien reposicionado cap a l'oest, reforçant els 20.º i 8.º eixèrcits russos ya posicionats més prop de la frontera en Ucrània. Es va informar que forces russes adicionals es varen traslladar a Crimea per a reforçar les unitats terrestres i navals russes que ya estaven desplegades allí.[33]

A partir de giner de 2022, els russos varen iniciar una llenta evacuació de personal de la seua embaixada en Kiev; no estava clar si els retirs del personal eren «en part propaganda, en part preparació per a un conflicte o en part finta» o alguna combinació.[34]

A mitan de giner de 2022, una evaluació d'inteligència del Ministeri de Defensa d'Ucrània va estimar que els russos casi havien completat una concentració militar en la frontera en Ucrània, acumulant 127 000 soldats en la regió (dels quals 106 000 eren forces terrestres de les Forces Armades russes i el restant eren forces marítimes, aérees i terrestres) junt a 35 000 efectius separatistes respalats per Rússia i 3000 efectius russos en l'est d'Ucrània controlats pels rebels.[35] L'evaluació va estimar que Rússia havia desplegat 36 sistemes de missils balístics d'alcanç mig Iskander prop de la frontera en Ucrània, cada u en un alcanç de 500–700 km (310-430 milles), molts estacionats a una distància d'atac de Kiev.[35] L'evaluació també va informar sobre l'intensificació de l'inteligència russa i les unitats de sosteniment de combat, com els moviments de municions i els hospitals de campanya.[35][36]


El 18 de giner, es va informar que les tropes russes varen enviar un número no especificat de tropes a Bielorússia. La raó oficial era realisar jocs de guerra en Bielorússia en el més següent, no obstant, varis funcionaris d'Ucrània i la Casa Blanca varen afirmar que la presència de tropes en Bielorússia s'utilisaria per a atacar a Ucrània des del nort, especialment perque la capital d'Ucrània, Kiev, es troba molt prop de la frontera entre Bielorússia i Ucrània.[37][38][39][40]


El 19 de giner de 2022, el president nortamericà Biden va predir que Rússia «invadirà» a Ucrània, pero que Putin pagaria «un preu alt» per una invasió i ho llamentaria.[41] Biden va agregar: «Una cosa és si es tracta d'una incursió menor i terminem tenint que discutir sobre qué fer i qué no fer. Pero si realment fan lo que són capaços de fer en les forces acumulades en la frontera, seria un desastre per a Rússia si invadiren més Ucrània».[42] Per l'implicació dels comentaris de Biden de que els aliats de la OTAN estaven dividits sobre la qüestió de cóm respondre a una «incursió menor» en Ucrània[42][43] varis funcionaris ucranians i alguns líders mundials i membres del Congrés de EE. UU. varen criticar el comentari de «incursió menor» de Biden per insinuar que una agressió russa de menor nivell no rebria una resposta contundent.[44] El president ucranià, Volodímir Zelenski, va escriure: «Volem recordar a les grans potències que no hi ha incursions menors ni nacions menudes. Aixina com no hi ha baixes menors i poc dolor per la pèrdua de sers volguts».[45][46] Al següent dia l'administració de EE. UU. va aclarir els comentaris de Biden, Biden va dir: «He segut absolutament clar en el president Putin en que rebria una resposta econòmica severa i coordinada».[44]


El 21 de giner de 2022, el Partit Comuniste de la Federació Russa va anunciar en Pravda que els seus diputats presentaran una resolució en la Duma Estatal per a demanar al president Putin que reconega oficialment les autoproclamadas República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk.[47][48]

Entre giner i febrer de 2022, el FSB i fins a 500 veterans de la ATO reclutats varen intentar derrocar al govern ucranià i instalar un règim prorruso en vàries ciutats per a la seua posterior rendició a l'eixèrcit rus.[49] El pla va ser cancelat en acabant de que els seus individus clau anaren detinguts en els óblasts de Ivano-Frankivsk, Khmelnytskyi i Odesa.[50][51] Abans dels seus arrests, els agents varen conseguir portar a terme una operació exitosa per a assegurar la captura de Chernóbil.[52]


Segons un agent detingut que anava a participar en el colp, Rússia devia enviar una crida a les autoritats ucranianes demanant-los que es rendiren; si la crida era rebujada, els agents prorrusos organisarien un colp d'Estat. En acabant de que començara l'invasió, els agents prendrien els edificis administratius de vàries ciutats, instalarien a funcionaris prorrusos i, finalment, es rendirien i els transferirien a les tropes russes. Per a desestabilisar encara més la situació, també es varen planejar disturbis massius en l'us de sanc falsa, enfrontaments en agents de l'orde, atacs terroristes i l'assessinat del president Zelenski.[53][54][55] L'agent també va afirmar que es planejava instalar un president prorruso en Ucrània.[56][57]El 22 de giner de 2022, el Ministeri de Relacions Exteriors del Regne Unit va corroborar parts del relat de l'agent, afirmant que Rússia estava preparant un pla per a "instalar un líder prorruso en Kiev mentres considera si invadir i ocupar Ucrània",[58] en Yevhen Murayev, un exmiembro del parlament ucranià, supostament un dels candidats potencials de Moscou.[59]

En una entrevista en The Washington Post, el president ucranià, Volodímir Zelenski, va advertir que les forces russes podrien invadir i prendre el control de regions en l'est d'Ucrània, com l'Óblast de Járkov; també va argumentar que una invasió conduiria a una guerra a gran escala entre Ucrània i la Federació Russa.[60]


En una declaració pública molt inusual, el 22 de giner, el govern britànic va alegar que Rússia estava organisant un pla per a instalar un govern pro-Kremlin en Ucrània, nomenant específicament a Yevheniy Muráyev, un exmiembro del parlament ucranià, com el nou líder potencial.[61][62] Muráyev va negar qualsevol pla d'este tipo.[63] Rússia va desestimar l'acusació calificant-la de «informació falsa».[64]

El 28 de giner, Reuters va informar que Rússia havia agregat més suministraments de sanc i atres materials mèdics «en les últimes semanes», segons tres funcionaris nortamericans, lo que aumentava els temors de conflicte.[65]

El 5 de febrer, dos funcionaris nortamericans varen dir que Rússia havia reunit al voltant del 70 % de les forces armades i que creïen que serien usades per a una invasió a gran escala d'Ucrània i que el número de grups tàctics de batalló en la regió fronteriça va aumentar de 60 a 83 en les dos semanes anteriors.[66][67]

Un helicòpter militar rus dirigint-se al sur des de Minsk, 23 de febrer de 2022. Note's el símbol «V».


El 10 de febrer, sis bucs de guerra russos capaces de desembarcar tancs i tropes en terra, assignats a la Flota del Bàltic i la Flota del Nort russes, varen aplegar a la Base Naval de Sebastopol en Crimea.[68] El mateix dia, Rússia va anunciar que es realisarien eixercicis navals en el Mar Negra.[69] Mentrestant, Ucrània «va protestar enèrgicament» contra «la decisió de la Federació de Rússia de bloquejar parts de la Mar Negra, el Mar de Azov i l'Estret de Kerch en el pretext de realisar eixercicis navals regulars».[70][71] Per separat, al nort d'Ucrània, Rússia i Bielorússia varen iniciar eixercicis militars conjunts, Resolució aliada 2022, prop de la frontera de Bielorússia en Ucrània, en prop de 30 000 soldats russos, aixina com casi totes les forces armades de Bielorússia, participant en els simulacres programats per a durar durant dèu dies.[72][73]

L'11 de febrer, l'inteligència nortamericana va evaluar que l'invasió russa podria ser imminent i va predir que podria començar ans que finalisen els Jocs Olímpics de Hivern de 2022 el 20 de febrer.[74] Com a resultat, EE. UU. va ordenar l'evacuació de la major part del seu personal diplomàtic i tots els instructors militars en Ucrània.[75] EE. UU., Regne Unit, Japó i la UE també varen instar als seus ciutadans a abandonar Ucrània immediatament.[76] Al sendemà, la neerlandesa KLM va suspendre els seus vols a Ucrània, mentres que atres aerollínies varen reduir els seus vols pel país.[77]


El 10 de febrer de 2022, les repúbliques bàltiques varen invocar les disposicions del Document de Viena 2011 (Vienna Document) solicitant una explicació de Bielorússia sobre les activitats militars inusuals.[78] L'11 de febrer de 2022, Ucrània també va invocar el Capítul III (reducció de riscs) del Document de Viena, solicitant que Rússia proporcione «explicacions detallades sobre les activitats militars en les àrees adjacents al territori d'Ucrània i en la Crimea temporalment ocupada».[79] Segons el ministre de Relacions Exteriors d'Ucrània, Dmytró Kuleba, no es va rebre resposta de les autoritats russes dins del determini requerit de 48 hores. El 13 de febrer, Ucrània va solicitar que es realisara una reunió d'emergència en la OSCE dins de les pròximes 48 hores, en l'esperança de que Rússia responguera.[80] Al sendemà, els mijos varen informar que Rússia no tenia l'intenció de participar en la reunió solicitada.[81] El 14 de febrer, els ministres de Defensa d'Ucrània i Bielorússia, Oleksii Réznikov i Víktor Jrenin, varen acordar mides de transparència i foment de la confiança mútua, incloses visites de Réznikov a l'eixercici militar entre Rússia i Bielorússia i de Jrenin als eixercicis ucranians.[82]


El 14 de febrer de 2022, el ministre de Defensa rus, Serguéi Shoigú, va dir que les unitats dels districtes militars del sur i oest de Rússia havien començat a retornar als quarters després de completar els eixercicis militars prop de la frontera en Ucrània.[83] El president de EE. UU., Joe Biden, va dir que no podia verificar dit informe i, el 16 de febrer, el secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, va dir que Rússia continuava en l'acumulació militar.[84][85] El 17 de febrer, alts funcionaris de EE. UU. i la OTAN varen declarar que Rússia estava buscant activament un casus belli, en intents de portar a terme una operació de bandera falsa, és dir, un atac organisat contra el poble rus, i que l'amenaça d'invasió d'Ucrània permaneixia, en paraules del president nortamericà Biden, «molt alt». Biden va agregar: «Crec que succeirà en els pròxims dies».[86][87][88]


El 17 de febrer de 2022, el govern ucranià va acusar als separatistes russos de 60 violacions del alto el fuego en eixe mateix dia,[89] entre elles el bombardeig en artilleria d'un jardí de chiquets en Stanitsa Luganska, que va ferir a tres civils i va provocar que el vicepresident de la Comissió Europea per a Assunts Exteriors, Josep Borrell, afirmara que «ha escomençat el bombardeig» en l'est d'Ucrània.[90] La República Popular de Lugansk va dir que les seues forces varen ser atacades pel govern ucranià en morters, lanzagranadas i ametralladores.[91][92]

El 18 de febrer de 2022, Biden va anunciar que estava convençut de que el president rus Vladímir Putin havia pres la decisió d'invadir Ucrània.[93] El 19 de febrer de 2022, dos soldats ucranians varen morir per fòc d'artilleria separatista i atres quatre varen resultar ferits.[94]


El 20 de febrer, el ministre de Defensa de Bielorússia, Víktor Jrenin, va anunciar que, per la «escalada de l'activitat militar a lo llarc de les fronteres exteriors de l'Unió de Rússia i Bielorússia i a la deterioració de la situació en el Donbás», els presidents de Bielorússia i Rússia havien pres la decisió de continuar els eixercicis militars que devien concloure eixe dia.[95][96] El mateix dia, les emissores nortamericanes CBS i CNN varen informar que l'inteligència nortamericana va evaluar que els comandants russos havien rebut órdens de procedir en l'invasió.[97][98]

El 21 de febrer, el president de Rússia, Vladímir Putin, va reconéixer a la RP de Donetsk i la RP de Lugansk com a repúbliques independents.[99] Es va informar que dos soldats ucranians varen morir per bombardejos en el poble de Zaitseve, 30 km al nort de Donetsk.[100]

Presuntes operacions russes de sabotage i inteligència

El 10 de giner de 2022, el govern ucranià va anunciar que havia arrestat a un presunt agent d'inteligència militar rus que intentava reclutar a uns atres per a realisar atacs en la ciutat ucraniana d'Odesa.[101] Més tart, el 14 de giner, Ucrània va sofrir un atac cibernètic contra els llocs web del Ministeri de Relacions Exteriors, el Ministeri d'Educació i uns atres d'Ucrània; se sospitava que els perpetradores eren pirates informàtics russos.[102] El mateix dia, l'inteligència militar ucraniana va dir que els servicis especials de Rússia estaven preparant «provocacions» contra els soldats russos estacionats en Transnistria, un estat separatiste no reconegut internacionalment considerat part de Moldàvia, per a crear un pretext per a una invasió russa d'Ucrània.[103]


En giner de 2022, Estats Units va dir que el govern rus havia desplegat saboteadores en l'est d'Ucrània per a organisar un incident (específicament, un atac fabricat contra els separatistes russos en l'est de Donetsk i Lugansk) per a proporcionar a Putin un pretext per a una nova invasió d'Ucrània. Estats Units va dir que els agents russos estaven entrenats en guerra urbana i explosius.[104][105][106] El ministre de Relacions Exteriors de Rússia, Serguéi Lavrov, va desestimar l'afirmació de EE. UU. calificant-la de «desinformació total».[107] El 3 de febrer, l'assessor adjunt de seguritat nacional de EE. UU., Jonathan Finer, va afirmar tindre informació de que Rússia planejava usar un video fabricat que mostrava un atac fals ucranià, que Rússia usaria per a justificar una invasió.[108][109] Posteriorment, Associated Press va confrontar al vocero del Departament d'Estat per a presentar proves clares en apoyo de estes acusacions, pero el periodiste va ser clarament rebujat baix el pretext de «fonts i métodos protegits».[110]

El 4 de febrer de 2022, el ministre de Relacions Exteriors de Rússia, Serguéi Lavrov, va calificar de «borinotades» i «locades» les acusacions d'Estats Units de que Rússia estava preparant un video fals de les forces ucranianes atacant el Donbás controlat pels separatistes com a pretext per a iniciar una guerra en Ucrània.[111]


Fonts d'inteligència de EE. UU. varen advertir a mitan de febrer que Rússia hi havia compilado «llestes de figures polítiques ucranianes i atres persones prominents que podrien ser arrestades o assessinades» en cas d'una invasió.[112] L'embaixadora d'Estats Units davant les Nacions Unides i atres organisacions internacionals en Ginebra, Bathsheba Nell Crocker, va escriure a l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, dient que Estats Units té «informació creible que indica que les forces russes estan creant llestes d'ucranians identificats per a ser assessinats» o «enviats a camps després d'una ocupació militar», i que Rússia «provablement utilisarà mides letals per a dispersar les protestes pacífiques de la població civil».[113]

Acusacions de Rússia de genocidi en l'est d'Ucrània

El 9 de decembre de 2021, el president rus, Vladímir Putin, va parlar de la discriminació contra els parlants de rus fòra de Rússia i va dir: «Tinc que dir que la rusofobia és un primer pas cap al genocidi. Tu i yo sabem lo que està succeint en el Donbás. Certament s'assembla molt a un genocidi».[114][115] El 15 de febrer de 2022, Putin va repetir: «Lo que està passant en el Donbás és exactament un genocidi».[116]


Vàries organisacions internacionals, inclós l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, la Missió Especial de Monitoreo de la OSCE en Ucrània i el Consell d'Europa, no varen trobar proves que respalaren les afirmacions russes.[117][118][119][120] Les acusacions de genocidi han segut rebujades per la Comissió Europea com una desinformació russa.[121]

L'embaixada de EE. UU. en Ucrània va descriure l'acusació de genocidi rus com una «falsetat repudiable»,[122] mentres que el portaveu del Departament d'Estat de EE. UU., Ned Price, va dir que Moscou estava fent tals afirmacions com a excusa per a invadir Ucrània.[116] El 18 de febrer, l'embaixador rus en els EE. UU., Anatoly Antónov, va respondre a una pregunta sobre els funcionaris nortamericans, que dubtaven del fet del genocidi dels russos en el Donbás, en publicar una declaració en la pàgina de Facebook de l'embaixada que dia: «Açò causa indignació. [...] Veem ací no solament la doble rasadora dels Estats Units, sino un cinisme prou primitiu i cru. [...] El principal objectiu geopolític dels Estats Units és espentar a Rússia cap a l'Est lo més llunt possible. En eixe fi, es necessita una política que obligue a la població de parla russa a abandonar els seus llocs de residència actuals. Per lo tant, els nortamericans preferixen no solament ignorar els intents d'assimilació forçada dels russos en Ucrània, sino també aprovar-los en fermea política i respal militar».[123]

Defensa ucraniana

En preparació d'una possible nova invasió russa en abril de 2021, les Forces Terrestres d'Ucrània varen anunciar una reunió de defensa terroriste per a enfortir i protegir la frontera, protegir i defendre instalacions crítiques i combatre el sabotage i als grups de reconeiximent en les àrees fronterices del sur d'Ucrània.[124] El mateix més, el president d'Ucrània, Volodímir Zelenski, va visitar les posicions en la primera llínea de defensa, a on es va registrar el major número de violacions del règim d'alto el fuego integral i permanent. El cap d'Estat va parlar en els militars que s'eixerciten en posicions de combat. Els defensors varen informar al President sobre la situació en el front.[125]

Estats Units va estimar en decembre de 2021 que Rússia podria reunir 175 000 soldats per a invadir Ucrània.[126] El ministre de Defensa d'Ucrània, Oleksii Réznikov, va dir que «tenim 250 000 oficials ... membres del nostre eixèrcit. Ademés de 400 000 veterans i 200 000 reservistas. 175 000 (no són) suficients per a combatre a Ucrània».[127] Réznikov va dir que Rússia podria llançar un atac a gran escala contra Ucrània a finals de giner de 2022.[128]


En preparació d'una possible invasió russa, les Forces de Defensa Territorial d'Ucrània (el component de reserva de l'eixèrcit establit despuix de l'invasió russa de 2014) va reclutar a més ciutadans i els va entrenar en tàctiques de guerrilla urbana i us d'armes de fòc.[129] Tals tàctiques d'insurgencia podrien recolzar un moviment de resistència si l'eixèrcit rus (que goja de marejants ventages numèriques) és capaç d'abrumar a l'eixèrcit ucranià.[130] Andriy Zagorodnyuk, qui es va eixercitar com a ministre de Defensa d'Ucrània de 2019 a 2020, va escriure en giner de 2022 que si l'eixèrcit rus invadira, provablement destruiria «elements clau de l'infraestructura militar del país» i «podrà alvançar profundament en territori ucranià» pero enfrontaria dificultats per a controlar el territori.[131] Zagorodnyuk va escriure que: «Les forces d'ocupació russes s'enfrontaran a oponents altament motivats que lluitaran en un entorn en el que es troben familiarizados. En combinar unitats militars en servici en veterans de combat, reservistas, unitats de defensa territorial i un gran número de voluntaris, Ucrània pot crear decenes de mils de chicotets i altament mòvils grups capaços d'atacar a les forces russes. Açò farà que siga pràcticament impossible per al Kremlin establir qualsevol tipo d'administració sobre les àrees ocupades o assegurar les seues llínees de suministrament».[131]

Respal armamentístico internacional

En resposta a les amenaces d'una nova invasió de Rússia i l'acumulació d'unes 100 000 tropes russes en la frontera en Ucrània, EE. UU. i atres nacions de la OTAN varen brindar ajuda a Ucrània per a ajudar a la nació a reforçar els seus defenses. El primer enviament d'unes 200 000 lliures d'equip militar va aplegar a Ucrània en giner de 2022.[132] Estats Units va proporcionar a Ucrània missils antitanque Javelin, atres tipos d'artilleria antiblindaje, ametralladores pesades, armes chicotetes i municions, sistemes de radi segurs, equips mèdics i recanvis.[132] El secretari de Defensa, Lloyd Austin, i el president de l'Estat Major Conjunt, Mark Milley, varen amenaçar en el respal d'Estats Units a una insurgencia antirrusa dins d'Ucrània, similar a l'assistència de la CIA als rebels muyahidines antisoviéticos en Afganistan en la década de 1980.[133][134] Segons James Stavridis, excomandante suprem aliat en la OTAN, «el nivell de respal militar» per als guerrillers antirrusos en Ucrània «faria que els nostres esforços en Afganistan contra l'Unió Soviètica semblaren insignificants en comparació».[134]

Un aviador nortamericà de l'Esquadró de Port Aéreu 436 en la Base de la Força Aérea Dover preparant armes i municions per a ser entregades a Ucrània, el 21 de giner de 2022.


En decembre de 2021, el govern de EE. UU. va aprovar una ajuda de defensa adicional de 200 millons de dólars per a Ucrània.[135] Açò es va sumar a l'ajuda ya assignada per a això, lo que fa que l'ajuda de defensa total siga de $650 millons en 2021.[136] Les entregues d'ajuda letal de EE. UU. varen començar en giner i varen incloure munició calibre .50 BMG, M141 i sistemes FGM-148 Javelin.[137] EE. UU. també té l'intenció de transferir helicòpters El meu-17 a Ucrània, conseguits anteriorment per a la Força Aérea Afgana.[138]


En giner de 2022, l'administració Biden va otorgar permís a les nacions bàltiques (Lituània, Letònia i Estònia) per a transferir equips fabricats en EE. UU. a Ucrània.[132][139][140][141][142] Estònia donó missils antitanque FGM-148 Javelin a Ucrània, mentres que Letònia i Lituània varen proporcionar sistemes de defensa aérea FIM-92 Stinger i equip associat.[143]


Atres membres de la OTAN també varen proporcionar ajuda a Ucrània. Els programes d'entrenament militar preexistentes del Regne Unit i Canadà es varen reforçar en giner de 2022, en els britànics desplegant entrenadors militars adicionals i proporcionant sistemes llaugers de defensa antiblindaje, i els canadencs desplegant una chicoteta delegació de forces especials per a ajudar a Ucrània.[132] El 17 de giner de 2022, el secretari de Defensa britànic, Ben Wallace, va anunciar que Gran Bretanya havia suministrat a Ucrània 1100 missils antitanque de curt alcanç.[144] El 20 de giner, Sky News va informar que s'havien enviat 2000 missils MBT LAW antitanque de curt alcanç a través de numerosos avions de transport C-17 de la Real Força Aérea que varen volar d'anada i regrés entre el Regne Unit i Ucrània.[145]

El 16 de giner, el govern danés va decidir proporcionar a Ucrània un paquet d'ajuda de 22 millons d'euros.[146]


Els governs neerlandés i espanyol també varen desplegar forces en la regió en apoyo de la OTAN.[132] El 20 de giner de 2022, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Roures, va anunciar que l'Armada espanyola es desplegaria en el Mar Negra.[147] El buc Meteor que feya les voltes de dragaminas ya estava en ruta. El 22 de giner va salpar la fragata Blas de Lezo i el 26 de giner va salpar el Cazaminas Sagella[148] També va anunciar que el govern espanyol estava considerant desplegar aeronaus del Eixèrcit de l'Aire en Bulgària.[147] El 21 de giner de 2022, el ministre neerlandés de Relacions Exteriors, Wopke Hoekstra, va dir que els Països Baixos estaven llests per a brindar «respal militar defensiu» a Ucrània. Va explicar que Ucrània havia demanat als Països Baixos assistència en armes el 20 de giner de 2022. Una majoria parlamentària va recolzar l'enviament d'armes al país.[149][150] Ademés, els Països Baixos varen dir que enviarien dos F-35 a Bulgària com a part de la missió de vigilància aérea ampliada de la OTAN.[151][152]

Paracaigudistes nortamericans de la Força de Resposta Immediata en Europa oriental desplegats per a reforçar el flanc oriental de la OTAN en mig de la crisis en febrer de 2022.[153]


El 31 de giner de 2021, Polònia va anunciar la decisió de suministrar armes letals a Ucrània.[154] Té l'intenció de proporcionar cantitats significatives de munició llaugera, proyectils d'artilleria, sistemes de morters llaugers, drones de reconeiximent i missils terra-aire Grom de fabricació polaca.[155]

El 5 de febrer de 2022, els 2000 soldats nortamericans recent desplegats en Europa varen aplegar a Alemània i Polònia, com a part de l'intent nortamericà de reforçar el flanc oriental de la OTAN mentres Rússia desplega més forces a lo llarc de les fronteres d'Ucrània.[156]

El 7 de febrer de 2022, Boris Johnson va dir que Gran Bretanya no es inmutaría mentres es preparava per a desplegar Royal Marines, avions de la RAF i bucs de guerra de l'Armada Real en Europa de l'Est.[157]

L'11 de febrer de 2022, EE. UU. va anunciar el desplegament adicional de 3000 soldats en Polònia i va enviar avions F-15 a Romania.[158]

El 17 de febrer es va posar en marcha un format tripartit de cooperació entre Polònia, Ucrània i el Regne Unit, en l'objectiu de respondre a les amenaces a la seguritat europea i profundisar les relacions d'Ucrània en les atres dos nacions europees en matèria de ciberseguritat, seguritat energètica i contrarrestar la desinformació.[159][160]

Enfrontaments entre Rússia i Ucrània

Els combats en el Donbás es varen intensificar significativament el 17 de febrer de 2022. Si be la cantitat diària d'atacs durant les primeres sis semanes de 2022 va ser de 2 a 5,[161] l'eixèrcit ucranià va informar de 60 atacs el 17 de febrer. Els mijos estatals russos també varen informar de més de 20 atacs d'artilleria contra posicions separatistes el mateix dia.[161] Per eixemple, el govern ucranià va acusar als separatistes russos de bombardejar en artilleria un jardí de chiquets en Stanitsa, Luganska, ferint a tres civils. La República Popular de Lugansk va dir que les seues forces havien segut atacades pel govern ucranià en morters, lanzagranadas i fòc d'ametralladores.[162][91]

Al sendemà, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk varen ordenar l'evacuació obligatòria de civils de les seues respectives capitals, encara que s'ha senyalat que duria mesos realisar evacuació completes.[163][164][165][166] Els mijos de comunicació ucranians varen informar d'un fort aument dels bombardejos d'artilleria per part dels separatistes dirigits per Rússia en el Donbás com a intents de provocar a l'eixèrcit ucranià.[167][168]


El 21 de febrer de 2022, el Servici Federal de Seguritat de Rússia va anunciar que els bombardejos ucranians havien destruït una instalació fronteriça de el SFS a 150 m de la frontera entre Rússia i Ucrània en l'óblast de Rostov.[169] Per una atra part, el servici de prensa del Districte Militar Sur va anunciar que les forces russes varen matar en el matí d'eixe dia a un grup de cinc saboteadores prop del llogaret de Mityakinskaya, óblast de Rostov, que havien penetrat la frontera des d'Ucrània en dos vehículs de combat d'infanteria, els vehículs varen ser destruïts.[170] Ucrània va negar estar involucrada en abdós incidents i els va calificar de bandera falsa.[171][172]

Varis analistes, inclós el lloc web d'investigació Bellingcat, varen publicar proves de que molts dels suposts atacs, explosions i evacuació en el Donbás varen ser organisades directament per Rússia.[173][174][175]

El 21 de febrer, forces desconegudes varen bombardejar una planta d'energia tèrmica de Lugansk en la República Popular de Lugansk.[176] L'Agència de Notícies d'Ucrània afirma que, com a resultat, la planta es va vore obligada a tancar.[177]

Reconeiximent de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk per part de Rússia

Archiu:Подписание документов о признании Донецкой и Луганской народных республик.webm Archiu:Обращение Президента Российской Федерации 2022-02-21.webm


El 21 de giner de 2022, el Partit Comuniste de la Federació Russa (PCFR) va anunciar en Pravda que els seus diputats presentarien una resolució no vinculant en la Duma Estatal per a demanar-li al president Putin que reconega oficialment a les separatistes República Popular de Donetsk (RPD) i la República Popular de Lugansk (RPL).[178] La resolució va obtindre ràpidament el respal dels atres quatre principals partits parlamentaris russos (Rússia Unida, Rússia Justa - Per la Veritat, el Partit Lliberal-Demócrata de Rússia i Gent Nova) i va ser adoptada per la Duma Estatal el 15 de febrer de 2022 en 351 vots a favor, 16 vots en contra i una abstenció.[179]

El 21 de febrer de 2022, els líders de les autoproclamadas repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, Denis Pushilin i Leonid Pasechnik, respectivament, varen solicitar que el president rus, Vladímir Putin, reconeguera oficialment l'independència de les repúbliques. Abdós líders també varen propondre firmar un tractat d'amistat i cooperació en Rússia, inclosa la cooperació militar.[180] En concloure la sessió extraordinària del Consell de Seguritat de Rússia celebrada eixe dia, Putin va dir que la decisió sobre el seu reconeiximent es prendria eixe dia.[181] La solicitut va ser respalada pel ministre de Defensa rus Serguéi Shoigú i el primer ministre Mijaíl Mishustin, els qui varen dir que el govern havia estat assentant les bases per a tal mida durant «molts mesos ya».[182] Més tart eixe dia, Putin va firmar decrets sobre el reconeiximent de les repúbliques; ademés, es varen firmar tractats «sobre amistat, cooperació i assistència mútua» entre Rússia i les repúbliques.[183]


Abans de la cerimònia de firma en el Kremlin, es va fer públic el discurs de Putin als ciutadans russos, en el que Putin va afirmar, entre atres coses, que «l'Ucrània moderna va ser creada enterament per Rússia, per la Rússia bolchevique, comunista, per a ser precís […] els principis de Lenin per a la creació d'un estat no solament varen ser un error, varen ser, com es diu, pijors que un error», que l'admissió d'Ucrània en la OTAN era «una conclusió inevitable», que Moscou no podia donar-se el lux d'ignorar l'amenaça d'una Ucrània en armes nuclears, va exigir que «aquells que varen prendre i varen retindre el poder en Kiev […] cessar immediatament les hostilitats», o enfrontar les conseqüències.[184] En referència al processe de descomunizaació per mandat llegal que havia començat en Ucrània en 2015, Putin va dir: «¿De vores es volen descomunizar? Bo, puix nos sembla molt be. Pero no es queden a mig camí. Nosatres estem més que llests per a demostrar-los lo que significa la descomunisació d'Ucrània».[185] També va declarar que despuix del Euromaidán es va tractar de «distorsionar la mentalitat i la memòria històrica de millons de persones, de generacions sanceres que viuen en Ucrània» resultant en un «ascens del nacionalisme d'extrema dreta, que ràpidament es va convertir en rusofobia agressiva i neonazisme».[186]

El 22 de febrer de 2022, el Consell de la Federació va autorisar per unanimitat a Putin a utilisar la força militar anara de Rússia.[187] A la seua volta, el govern ucranià va ordenar el reclutament dels reservistas, encara que encara no es va comprometre en la movilisació general.[188] No obstant, al sendemà, Ucrània va anunciar l'estat d'excepció en tot el país —no aixina en els territoris ocupats en Dombás—[189] mentres que Rússia va començar a evacuar la seua embaixada en Kiev i també arrió la bandera russa des de lo alt de l'edifici.[190]


Entre tant, la decisió per part de Rússia de reconéixer de la RPD i RPL va ser condenada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, en declaracions idèntiques en Twitter.[191][192] El cap de política exterior de l'Unió Europea, Josep Borrell, va afirmar que «No diria que és una invasió en tota regla, pero les tropes russes estan en sol ucranià».[193] Per la seua banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, va declarar que s'havia produït «el començ d'una invasió russa d'Ucrània». El secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, varen dir que s'havia produït «una nova invasió».[194][195]

Durant eixa jornada els llocs web del parlament i el govern ucranians, junt en els llocs web bancaris, varen sofrir atacs DDoS.[196]

Sancions internacionals contra Rússia

Mapa de la situació diplomàtica internacional de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk:      Reconeiximent oficial de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.      Recolze al reconeiximent rus de l'independència de les repúbliques.      Respal a l'integritat territorial d'Ucrània.      Condena del reconeiximent rus de l'independència.

En resposta al reconeiximent de les dos repúbliques separatistes, els països occidentals varen començar a implementar sancions contra Rússia.


El 22 de febrer, el primer ministre del Regne Unit, Johnson, va anunciar sancions contra cinc bancs russos, a saber, Rossiya Bank, Industrialny Sberegátelny Bank, General Bank, Promsvyazbank i Black Siga Bank, i tres socis multimillonaris de Putin, a saber, Guennadi Tímchenko, Borís Rotenberg i Ígor Rotenberg;[197][198] El canceller alemà Scholz va anunciar la detenció del procés de certificació de l'oleoducte Nord Stream 2;[199] Els ministres de Relacions Exteriors de la UE varen incloure en la llista negra a tots els membres de la Duma que varen votar a favor del reconeiximent de les regions separatistes, varen prohibir als inversors de la UE comerciar en abonaments estatals russos i importacions i exportacions dirigides en entitats separatistes;[200] El president nortamericà Biden va anunciar sancions contra els bancs VEB i Promsvyazbank i sancions integrals sobre el deute sobirà de Rússia.[201]

Invasió

Artícul principal → Invasió russa d'Ucrània de 2022.


El 21 de febrer de 2022, despuix del reconeiximent de les repúbliques autoproclamadas de Donetsk i Lugansk, el president Putin va ordenar l'enviament de tropes russes (inclosos tancs) al Donbás, en lo que Rússia va cridar una «missió de manteniment de la pau».[202][203] Més tart eixe mateix dia, varis mijos de comunicació independents varen confirmar que les forces russes estaven entrant en el Donbás.[204][205][206][207] El 22 de febrer de 2022, Estats Units va declarar este moviment com una «invasió».[208]

El mateix dia, el Consell de la Federació va autorisar a Putin, el replec de la força militar anara de Rússia.[14] A la seua volta, el president Zelenski va ordenar el reclutament dels reservistas d'Ucrània, encara que encara no es va comprometre en la movilisació general.[209]


El 23 de febrer, un alt funcionari de defensa nortamericà no identificat va ser citat pels mijos de comunicació dient que el «80 per cent» de les forces russes assignades i desplegades a lo llarc de la frontera d'Ucrània estaven llestes per a la batalla i que una incursió terrestre podria començar en qualsevol moment.[210] El mateix dia, el parlament ucranià va aprovar el decret del president Volodímir Zelenski sobre l'introducció de l'estat d'emergència a partir de les 00:00 hores del 24 de febrer de 2022 en tot el territori d'Ucrània, llevat les regions de Donetsk i Lugansk, per un periodo de 30 dies.[211] El Ministeri de Relacions Exteriors d'Ucrània va recomanar que els ciutadans ucranians s'abstingueren de viajar a Rússia i que els qui viuen en Rússia abandonen el país «immediatament».[212][213] El mateix dia, Rússia va començar a evacuar la seua embaixada en Kiev i també va baixar la bandera russa des de lo alt de l'edifici.[214]

Al voltant de les 4 a. m., hora de Moscou, del 24 de febrer de 2022, el president Putin va anunciar l'inici d'una «operació militar especial» en la regió del Donbás.[215][216][217] Poc despuix, varen aplegar informes de grans explosions en vàries ciutats del centre i est d'Ucrània, incloses Kiev i Járkov, mentres que les tropes russes d'assalt amfibi atacaven en Odesa.[218][219]

Resposta diplomàtica

El president d'Ucrània, Volodímir Zelenski, i el secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg en Brusseles, 16 de decembre de 2021.


El 15 de novembre, el ministre de Relacions Exteriors d'Alemània, Heiko Maas, i el ministre de Relacions Exteriors de França, Jean-Yves Li Drian, varen expressar la seua preocupació en un comunicat conjunt sobre «els moviments de les forces russes i l'equip militar prop d'Ucrània», i varen demanar a abdós parts que «mostren moderació». Al mateix temps, el secretari de prensa del Pentágono, John Kirby, va confirmar que Estats Units continua observant «activitats militars inusuals» de la Federació Russa prop de les fronteres d'Ucrània, i el cap del Departament d'Estat, Antony Blinken, va discutir els informes sobre «activitats militars russes» en l'àrea en Jean-Yves Li Drian. Es va informar que Estats Units està discutint sancions en aliats europeus en cas d'una major invasió russa.[220] El 16 de novembre, el secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, va demanar a Occident que enviara a Rússia «una senyal clara per a reduir la tensió, evitant qualsevol escalada en Ucrània i les seues afores». Stoltenberg va agregar que l'aliança ha detectat una «concentració inusual» de forces russes prop de la frontera en Ucrània.

A principis de novembre de 2021, l'inteligència ucraniana va evaluar l'informació sobre la transferència de tropes russes adicionals a les fronteres d'Ucrània com «un element de pressió sicològica». Una semana despuix, l'Oficina del President d'Ucrània va reconéixer que Rússia estava acumulant «grups específics de tropes» prop de la frontera. El ministre de Relacions Exteriors d'Ucrània, Dmytro Kuleba, va instar als governs francés i alemà a preparar-se per a un possible escenari militar de les accions de Rússia en direcció a Ucrània.[220]

Ucrània va intensificar els esforços diplomàtics. El 15 de novembre, el president d'Ucrània, Volodímir Zelenski, i el cap del Consell Europeu, Charles Michel, varen discutir «la situació de seguritat a lo llarc de les fronteres d'Ucrània». El mateix dia, Dmytro Kuleba va mantindre conversacions sobre els mateixos temes en Brusseles. El nou titular del Ministeri de Defensa, Oleksii Réznikov, es va desplaçar a Washington D. C., a on el 18 de novembre es va reunir en el secretari de Defensa nortamericà, Lloyd Austin. El 16 de novembre, el secretari de defensa britànic, Ben Wallace, va visitar Kiev.[220]

El president dels Estats Units, Joe Biden, realisant una videollamada en el president rus, Vladímir Putin, el 7 de decembre de 2021.

Israel manté una forta relació tant en Ucrània com en Rússia, i en ocasions ha actuat com a mediador entre les dos nacions. En abril de 2021, Volodímir Zelenski li va demanar al primer ministre israelita, Rebuig Netanyahu, que mediara entre ell i Vladímir Putin. Els israelites varen plantejar l'idea als russos, els qui varen rebujar la solicitut.[221] En una reunió en Kiev en octubre de 2021 en el president ucranià Zelenski, el president israelita Isaac Herzog li va dir a Zelenski que el nou govern israelita baix el primer ministre Naftalí Bennett estava dispost a recomençar els esforços de mediació entre Ucrània i Rússia. Bennett va plantejar l'idea en una reunió en Putin dos semanes despuix en Sochi, pero Putin es va negar.[221]


Es va planejar una reunió en format Normandia entre alts funcionaris russos, ucranians, alemans i francesos en París per al 26 de giner de 2022, en una cridada telefònica de seguiment entre els presidents francés i rus, Macron i Putin, el 28 de giner. Ucrània va complir la condició de Rússia per a una reunió en París i va decidir retirar del Parlament el controvertit proyecte de llei sobre el reintegrament de la regió de Crimea i Donbás, perque es va considerar que la llei era contrària als acorts de pau de Minsk.[222][223]

El 7 de febrer, el president francés, Emmanuel Macron, es va reunir en Vladímir Putin en Moscou, en resultats mixts: Macron va dir que Putin li va dir que Rússia no intensificaria més la crisis;[224] Putin es va burlar de les afirmacions de que la OTAN és una «aliança defensiva» i va advertir als països d'Occident que si Ucrània s'unia a la OTAN, els països europeus estarien «automàticament» en guerra en Rússia.[225]

Conversacions de seguritat en Rússia

El 7 de decembre de 2021, Joe Biden i Vladímir Putin varen conversar per videoconferència. Un dels temes discutits va ser la crisis sobre Ucrània, la part russa va emetre una declaració que dia que Putin va destacar el fet de que era «la OTAN la que estava portant a terme perillosos intents de desenrollar el territori ucranià i aumentar el seu potencial a lo llarc de les fronteres [de Rússia]»; va exigir «garanties llegals confiables» que impedirien que la OTAN expandira el seu territori cap a Rússia i que no desplegarien els seus sistemes d'armes d'atac en països fronteriços en Rússia.[226][227]

La subsecretària d'Estat dels Estats Units, Wendy Sherman, reunida en el viceministro d'Assunts Exteriors de Rússia, Sergei Ryabkov, en Ginebra el 10 de giner de 2022.


El 15 de decembre de 2021, Moscou va entregar formalment a EE. UU. el seu borrador de tractats sobre garanties de seguritat pels que EE. UU. es comprometia a no desplegar tropes en els estats exsoviéticos que no són membres de la OTAN, descartar qualsevol expansió adicional de l'Aliança cap a l'est i la OTAN es comprometria, entre atres coses, a no desplegar forces en atres països ademés de retirar les forces desplegades en Europa de l'Est des del 27 de maig de 1997.[228]

El 28 de decembre de 2021, EE. UU. i Rússia varen anunciar que es portarien a terme conversacions bilaterals en Ginebra el 10 de giner de 2022, per a discutir les preocupacions sobre les seues respectives activitats militars i enfrontar les creixents tensions sobre Ucrània, la part russa seguia buscant garanties de seguritat de EE. UU. i la OTAN.[229] Les conversacions varen ser dirigides per el viceministro de Relacions Exteriors de Rússia, Sergei Ryabkov, i la vicesecretària d'Estat dels Estats Units, Wendy Sherman.[230][231]

Biden i Putin varen tindre una cridada telefònica de 50 minuts el 30 de decembre de 2021; en la cridada, Biden va instar a Putin a reduir la tensió en Ucrània. Biden va dir que EE. UU. no planejava desplegar armes ofensives en Ucrània i va advertir que si Rússia continuava en l'agressió contra Ucrània, açò conduiria a «costs i conseqüències greus», com que EE. UU. imponguera sancions econòmiques adicionals a Rússia, aumentar la presència militar de EE. UU. en els membres orientals de la OTAN, i major assistència a Ucrània.[232] Putin, a la seua volta, va respondre que impondre noves sancions de EE. UU. contra Rússia seria un «error colossal» que podria conduir al colapse de les relacions entre Rússia i EE. UU.[232]


La reunió de Ginebra va ser seguida per una reunió del Consell de la OTAN-Rússia en Brusseles el 12 de giner que va reunir als 30 membres de la OTAN i Rússia per a discutir, segons la declaració oficial emesa per la OTAN, «la situació en i al voltant d'Ucrània, i les implicacions per a la seguritat europea»;[233] la declaració del Ministeri de Defensa rus despuix de la reunió dia: «[Rússia] va presentar evaluacions russes de l'estat actual en el camp de la seguritat europea i també va donar explicacions sobre els aspectes militars del proyecte d'acort sobre garanties de seguritat».[234] Rússia va considerar que les conversacions no varen tindre èxit.[235] Despuix de la reunió, el secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg, va dir que, sobre el possible adheriment d'Ucrània a la OTAN, tots els aliats de la OTAN estaven «units en el principi fonamental de que totes i cada una de les nacions tenen dret a elegir el seu propi camí» i «Rússia no té un poder de vet sobre si Ucrània pot convertir-se en membre de la OTAN... al final del dia, tenen que ser els aliats de la OTAN i Ucrània els que decidixen sobre l'entrada».[236]

El secretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken es reunix en el ministre de Relacions Exteriors de Rússia Serguéi Lavrov en Ginebra, Suïssa, el 21 de giner de 2022.


El 21 de giner en Ginebra, Suïssa, Lavrov i el secretari d'Estat Antony Blinken varen sostindre una reunió en la que Blinken va emfatisar que «no va ser una negociació sino un sincer intercanvi de preocupacions i idees».[237] Despuix de la reunió, Blinken va dir que Estats Units li havia deixat clar a Rússia que la seua nova invasió «rebria una resposta ràpida, severa i unida d'Estats Units i els nostres socis i aliats»; Lavrov va dir que encara estaven esperant una resposta formal per escrit a les seues demandes originals de garanties de seguritat de EE. UU.[238] EE. UU. va entregar un document formal per escrit responent a les demandes de Rússia el 26 de giner. La resposta va rebujar la demanda de Moscou de que Ucrània mai s'unira a la OTAN. Blinken va afirmar que el document descriu «les preocupacions d'Estats Units i els nostres aliats i socis sobre les accions de Rússia que socaven la seguritat, una evaluació pragmàtica i basada en principis de les preocupacions que Rússia ha plantejat, i les nostres pròpies propostes d'àrees en les que podem trobar terreny comú».[239] L'1 de febrer, Putin va dir que la resposta d'Estats Units no havia abordat les «tres demandes clau» de Moscou, a saber, la no expansió de l'Aliança, la negativa a desplegar sistemes d'armes ofensives prop de les fronteres russes i la retirada de l'infraestructura militar de l'Aliança fins a les seues posicions de 1997.[240][241]

Consell de Seguritat de les Nacions Unides

Antony Blinken parlant sobre «l'amenaça de Rússia a la pau i la seguritat», en una reunió del Consell de Seguritat de la ONU el 17 de febrer de 2022.


Es va convocar una reunió del Consell de Seguritat de la ONU el 31 de giner per a discutir la crisis actual.[242] Rússia va intentar bloquejar la reunió, pero la solicitut va ser rebujada en dèu vots a favor, dos en contra i tres abstencions.[243] Durant el debat, Estats Units i Rússia varen intercanviar acusacions entre ells. L'embaixadora d'Estats Units davant la ONU, Lindo Thomas-Greenfield, va acusar a Rússia de «comportament agressiu», lo que representa una «clara amenaça per a la pau i la seguritat internacionals»; Va dir que Rússia havia realisat la major movilisació militar en décades en Europa i estava tractant de «pintar a Ucrània i els països occidentals com els agressors per a fabricar un pretext per a l'atac». L'embaixador de Rússia davant la ONU, Vasili Nebenzia, va acusar a Occident de «histérica» i de «aumentar les tensions» per Ucrània.[244][245][246] Va agregar que Estats Units estava avivant el conflicte i que la reunió del Consell de Seguritat de les Nacions Unides era un intent d'obrir una brecha entre Rússia i Ucrània, i va dir que Ucrània no estava complint en els Protocols de Minsk de 2014 i 2015 per a posar fi al conflicte en els separatistes, i que les nacions occidentals estaven «omplint Ucrània d'armes» en contra dels Protocols de Minsk.[247]


El representant permanent d'Ucrània en la ONU, Sergiy Kyslytsya, va dir que Rússia havia acumulat 112 000 soldats prop de les fronteres d'Ucrània i en Crimea, en 18 000 desplegats en la mar front a la costa d'Ucrània. El representant permanent de China, Zhang Chun, va dir que la reunió va ser contraproduent i que es necessitava una «diplomàcia silenciosa, no una diplomàcia de megàfon».[248][249] En la reunió no es va acordar cap resolució.[250]

Més tart, l'intervenció del 21 de febrer en Donbás va ser àmpliament condenada pel Consell de seguritat de la ONU i no va rebre cap respal.[251] L'embaixador de Kènia, Martin Kimani, va comparar el moviment de Putin en el colonialisme i va dir: «Devem completar la nostra recuperació de les brases dels imperis morts d'una manera que no nos sumergixca de nou en noves formes de dominació i opressió».[252]


Es va convocar una atra reunió del Consell de seguritat de la ONU els dies 23 i 24 de febrer de 2022. Rússia va invadir Ucrània durant esta reunió d'emergència del Consell de seguritat. El secretari general Antonio Guterres havia declarat: «Donen-li una oportunitat a la pau».[253] Rússia va invadir mentres ocupava la presidència del Consell de seguritat per a febrer de 2022, i té poder de vet com un dels cinc membres permanents.[253][254]

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Russian and Ukrainian Spring 2021 War Scare» (en en). Center for Strategic and International Studies. Archivat des d'el original, el 2021-11-25. Consultat el 2022-01-22.
  2. ↑ «Here's what those mysterious white 'Z' markings on Russian military equipment may pixen» (en en). Task & Purpose. Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2022. Consultat el 27 de febrer de 2022.
  3. ↑ «Rússia planeja invadir Ucrània en 2022 en 175 000 soldats, segons EE.UU.».
  4. ↑ «Opening remarks by NATO Secretary General Jens Stoltenberg».
  5. ↑ «U.S. Sanctions Aimed at Russia Could Take a Wide Toll» (en en). Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2022. «And the “swift and severe” response that U.S. officials have promised could roil major economies, particularly those in Europe, and even threaten the stability of the global financial system, analysts say. (I la resposta "ràpida i severa" que varen prometre els funcionaris de EE. UU. podria afectar a les principals economies, particularment a les d'Europa, i inclús amenaçar l'estabilitat del sistema financer mundial, diuen els analistes.)»
  6. ↑ «La Comissió Europea (UE) amenaça a Rússia en sancions econòmiques "massives"».
  7. ↑ «[1]», Nash Holdings. Consultat el 4 de març de 2022 (en EN).
  8. ↑ «[2]», Annenberg Public Policy Center. Consultat el 27 de febrer de 2022 (en EN).
  9. ↑ «[3]», aneuNES. Consultat el 2022-03-10 (en chec).
  10. ↑ «Ukraine: Putin orders troops into Donetsk and Luhansk on 'peacekeeping duties'» (en en-gb). The Guardian. Consultat el 21 de febrer de 2022.
  11. ↑ «Russia recognises Ukraine separatist regions as independent states» (en en-gb). BBC. Consultat el 21 de febrer de 2022.
  12. ↑ «Путин: Россия признала «ДНР» и «ЛНР» в границах, закрепленных в их конституциях» (en ru). Novaya Gazeta. Consultat el 23 de febrer de 2022.
  13. ↑ «Минских соглашений теперь не существует, заявил Путин» (en russian). RIA Novosti. Consultat el 22 de febrer de 2022.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Совфед дал согласие на использование ВС за пределами страны» (en russian). RIA Novosti. Consultat el 2022-02-22.
  15. ↑ «Rússia i Ucrània: Vladimir Putin anuncia una "operació militar especial" en l'est d'Ucrània». BBC News.
  16. ↑ «BILD exklusiv: Russlands Kriegspläne, Baix könnte Putin die Ukraine vernichten». bild.de. Consultat el 2022-01-25.
  17. ↑ «Russia’s Possible Invasion of Ukraine». Center for Strategic and International Studies. Consultat el 2022-01-25.
  18. ↑ «Ukraine's president says 100,000 Russian troops amassed near border». Claves of Israel. Archivat des d'el original, el 2021-11-18. Consultat el 2021-11-19.
  19. ↑ «[4]».
  20. ↑ «The world is worried Putin is about to invadix Ukraine. Here's why». CNBC.com. Archivat des d'el original, el 2021-11-18. Consultat el 2021-11-19.
  21. ↑ «[5]», BBC News.
  22. ↑ «Глава разведки Украины назвал протесты в Киеве подготовкой России к военному вторжению – Новости – Мир – Коммерсантъ». kommersant.ru. Archivat des d'el original, el 2021-12-03. Consultat el 2021-12-23.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Ненормандское положение вещей – Газета Коммерсантъ № 215 (7177) от 26.11.2021». kommersant.ru. Archivat des d'el original, el 2021-12-26. Consultat el 2021-12-23.
  24. ↑ «Украина заговорила о "вторжении" – Коммерсантъ FM – Коммерсантъ». kommersant.ru. Archivat des d'el original, el 2021-12-26. Consultat el 2021-12-23.
  25. ↑ «[6]», Reuters.
  26. ↑ «[7]», Deutsche Welle.
  27. ↑ «[8]», The Moscow Claves.
  28. ↑ «[9]», Reuters.
  29. ↑ «[10]», Bloomberg.
  30. ↑ «[11]», Euronews.
  31. ↑ «[12]».
  32. ↑ «За нашу соседскую родину – Газета Коммерсантъ № 221 (7183) от 04.12.2021». kommersant.ru. Archivat des d'el original, el 2021-12-26. Consultat el 2021-12-23.
  33. ↑ «Russia builds up forces on Ukrainian border». Politico. Archivat des d'el original, el 2021-12-10. Consultat el 2021-12-30.
  34. ↑ Michael Schwirtz & David E. Sanger, Russia Thins Out Its Embassy in Ukraine, a Possible Clue to Putin’s Next Move
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Matthew Chance, Kylie Atwood, Emmet Lyons & Ami Kaufman, Ukraine warns Russia has 'almost completed' build-up of forces near border
  36. ↑ Will Russia make a military move against Ukraine? Follow these clues. [13] archivat en Wayback Machine., Atlantic Council (January 20, 2022).
  37. ↑ «Russia sending more troops to Belarus amid rising tensions with Ukraine – National | Globalnews.ca» (en en-us). Global News. Archivat des d'el original, el 2022-01-19. Consultat el 2022-01-19.
  38. ↑ «US fears arrival of Russian troops could lead to nuclear weapons in Belarus» (en en). France 24. Archivat des d'el original, el 2022-01-19. Consultat el 2022-01-19.
  39. ↑ «Russia moves more troops westward amid Ukraine tensions» (en en). ABC News. Archivat des d'el original, el 2022-01-19. Consultat el 2022-01-19.
  40. ↑ «Russia sends troops to Belarus for war games» (en en). TheHill. Archivat des d'el original, el 2022-01-19. Consultat el 2022-01-19.
  41. ↑ David E. Sanger, Biden Predicts Putin Will Order Ukraine Invasion, but 'Will Regret Having Done It'
  42. ↑ 42,0 42,1 Kevin Liptak, Biden predicts Russia 'will move in' to Ukraine, but says 'minor incursió' may prompt discussió over consequences
  43. ↑ Maanvi Singh & Joan I Greve, Biden warns Russia will 'ai a heavy price' if Putin launches Ukraine invasió – as it happened [14] archivat en Wayback Machine., The Guardian (January 20, 2022).
  44. ↑ 44,0 44,1 Tracy Wilkinson, Biden's "minor incursió' comment roils diplomatic efforts to halt Russian invasió of Ukraine [15] archivat en Wayback Machine., Los Angeles Claves (January 20, 2022).
  45. ↑ Matthew Brown, 'There llaure no minor incursions': Ukrainian president rebukes Biden over remarks on Russian invasió [16] archivat en Wayback Machine., USA Today (January 20, 2022).
  46. ↑ Jeremy Herb, Ukrainian President pushes back on Biden: 'There llaure no minor incursions'
  47. ↑ «Признать Донецкую и Луганскую народные республики!» (en ru). Pravda. Archivat des d'el original, el 2022-01-23.
  48. ↑ «Russian parliament to consider recognizing Donbas proxies as independent states» (en en-us). The Kyiv Independent. Archivat des d'el original, el 2022-01-21.
  49. ↑ «Россия планировала переворот и создание "народных республик" в западных областях Украины — Delo.ua» (en ru). delo.ua. Consultat el 2025-02-16.
  50. ↑ «Блокада городов, «рада» из марионеток и концлагеря для активистов: СМИ узнали о планах Путина по оккупации Украины» (en ru). fakty.ua. Consultat el 2025-02-16.
  51. ↑ «Ukraine says arrests Russian agent planning attacks in Odessa» (en en). The Business Standard. Consultat el 2025-02-16.
  52. ↑ «Reuters: Россия задолго до войны создала в Украине сеть тайных агентов» (en ru). Настоящее Время. Consultat el 2025-02-16.
  53. ↑ «[17]». Consultat el 2025-02-16 (en en-US).
  54. ↑ «Полиция предотвратила теракт против руководства Украины – Енин» (en ru). Украинская правда. Consultat el 2025-02-16.
  55. ↑ «Volodymyr Zelensky: Russian mercenaries ordered to kill Ukraine’s president» (en en). www.thetimes.com. Consultat el 2025-02-16.
  56. ↑ «Kremlin pla to install pro-Russian leadership in Ukraine exposed» (en en). GOV.UK. Consultat el 2025-02-16.
  57. ↑ «В Украине готовился государственный переворот за 9,7 миллиона долларов из Кремля: СБУ задержала двух лидеров "мятежа"» (en ru). prm.ua. Consultat el 2025-02-16.
  58. ↑ «Russia accused by Foreign Office of plotting to install pro-Kremlin leader to head Ukraine's government» (en en). Sky News. Consultat el 2025-02-16.
  59. ↑ «[18]». Consultat el 2025-02-16 (en en-US).
  60. ↑ «[19]», The Washington Post (en en-US).
  61. ↑ «[20]», The New York Claves.
  62. ↑ «[21]», The Washington Post.
  63. ↑ «[22]», Euronews.
  64. ↑ «[23]», Deutsche Welle.
  65. ↑ «EXCLUSIVE Russia moves blood supplies near Ukraine, adding to U.S. concern, officials say». Reuters. Consultat el 2022-02-01.
  66. ↑ «Russian forces at 70 % of level needed for full Ukraine invasió, U.S. officials say» (en en). Reuters.
  67. ↑ «Ukraine: How big is Russia's military build-up?». BBC News.
  68. ↑ «Отряд кораблей ВМФ РФ завершил переход в Севастополь» (en ru). Izvestia.
  69. ↑ «Российские военные проведут учения с корабельными группами в Черном море» (en ru). Interfax.
  70. ↑ «Statement by the Ministry of Foreign Affairs of Ukraine on the Decision of the Russian Federation to Block Parts of the Black Siga and the Siga of Azov and the Kerch Strait». Ministeri de Relacions Exteriors (Ucrània).
  71. ↑ «Ukraine tensions: Russia accused of siga blockade». BBC.
  72. ↑ «Russia and Belarus begin military drills near Belarusian border with Ukraine». The Guardian.
  73. ↑ «Защитить воздушное пространство: как проходят учения «Союзная решимость – 2022»» (en ru). Zvezda.
  74. ↑ «US warns war could be ‘imminent’ in Ukraine». Politico. Consultat el 2022-02-12.
  75. ↑ «US moves some forces out of Ukraine and orders evacuation of most embassy staff as fears of a Russian invasió grow». CNN. Consultat el 2022-02-12.
  76. ↑ «Ukraine tensions: A dozen nations tell citizens to leave Ukraine». BBC News. Consultat el 2022-02-12.
  77. ↑ «Dutch Airline KLM Suspends Flights To Ukraine Amid Rising Fears Of Russian Invasion». Forbes. Consultat el 2022-02-12.
  78. ↑ «Baltic nations launch OSCE appeal over Russia-Belarus drill». Defense One. Consultat el 2022-02-14.
  79. ↑ «[24]».
  80. ↑ «[25]».
  81. ↑ «Russia will not take part in OSCE meeting -RIA cites diplomat». Reuters. Consultat el 2022-02-14.
  82. ↑ «Олексій Резніков провів телефонну розмову з Міністром оборони Республіки Білорусь Віктором Хреніним» (en uk). Ministeri de Defensa (Ucrània). Archivat des d'el original, el 2022-02-14. Consultat el 2022-02-14.
  83. ↑ «[26]», ABC News.
  84. ↑ «Remarks by President Biden Providing an Update on Russia and Ukraine» (en en-us). The White House. Consultat el 2022-02-16.
  85. ↑ «NATO chief: Russia continues military buildup at Ukraine border». Politico. Consultat el 2022-02-16.
  86. ↑ «Joe Biden says risk of Russian invasió of Ukraine ‘very high’». The Guardian. Consultat el 2022-02-17.
  87. ↑ «Biden: ‘Every indication’ Russia prepared to attack Ukraine». AP News. Consultat el 2022-02-17.
  88. ↑ «NATO has ‘seen’ Russian false-flag attempts in Ukraine, Stoltenberg says». Politico. Consultat el 2022-02-17.
  89. ↑ «JFO area update:60 ceasefire violations, 1 soldier and 2 civilians wounded». Ukrinform.
  90. ↑ «Ruptura de l'alt al fòc i Borrell assegura que "ha escomençat el bombardeig" en l'est d'Ucrània». as.com.
  91. ↑ 91,0 91,1 «Ukraine, West accuse Russia of trying to create pretext for invasió after shelling in east». MSN.
  92. ↑ «Una ruptura de l'alto el fuego en la regió del Donbás incrementa la tensió en Ucrània». elpais.com.
  93. ↑ «Biden 'convinced' Putin plans to invadix but says diplomacy 'always a possibility». The Guardian. Consultat el 2022-02-18.
  94. ↑ «Зведення про ситуацію в районі проведення операції Об'єднаних сил станом на 07:00 20 лютого 2022 року» (en ukrainian).
  95. ↑ «[27]», TASS (en ru).
  96. ↑ «[28]», Ministeri de Defensa de Bielorússia. Consultat el 21 de febrer de 2022 (en ru).
  97. ↑ «U.S. has intel that Russian commanders have orders to proceed with Ukraine invasió». CBS. Consultat el 2022-02-20.
  98. ↑ «New intel adds to US fears that Russia is readying for military action». CNN. Consultat el 2022-02-20.
  99. ↑ «Putin recognises Ukraine rebel regions’ independence: Live». Aljazeera.
  100. ↑ «Two Ukraine soldiers, civilian killed in shelling» (en en).
  101. ↑ «Ukraine says arrests Russian agent planning attacks in Odessa». www.msn.com. Archivat des d'el original, el 2022-01-10. Consultat el 2022-01-10.
  102. ↑ Harding, Luke. «[29]».
  103. ↑ «[30]».
  104. ↑ David E. Sanger, U.S. Says Russia Sent Saboteurs Into Ukraine to Create Pretext for Invasion
  105. ↑ Paul Sonne, Missy Ryan and John Hudson, Russia planning potential sabotage operations in Ukraine, U.S. says
  106. ↑ «[31]».
  107. ↑ «[32]», Associated Press.
  108. ↑ «[33]», Reuters (en en).
  109. ↑ «[34]», BBC News (en en-GB).
  110. ↑ "AP reporter confronts Biden spokesperson over Russia allegations" axios.com. Retrieved 4 February 2021.
  111. ↑ «[35]», TASS.
  112. ↑ «Russia Planning Post-Invasion Arrest and Assassination Campaign in Ukraine, U.S. Officials Say». Consultat el 2022-02-21.
  113. ↑ «Letter from Ambassador Crocker to U.N. High Commissioner Bachelet». The New York Claves.
  114. ↑ «[36]», AFP, The Moscow Claves.
  115. ↑ «[37]», Rossiyskaya Gazeta.
  116. ↑ 116,0 116,1 «[38]», AFP, France 24.
  117. ↑ «Report on the human rights situation in Ukraine». OHCHR.
  118. ↑ «Civic Space and Fonamental Freedoms in Ukraine». OHCHR.
  119. ↑ «Daily and espot reports from the Special Monitoring Mission to Ukraine». OSCE.
  120. ↑ «Ad hoc Report on the situation of national minorities in Ukraine adopted on 1 April 2014». Council of Europe. Archivat des d'el original, el 2022-02-04.
  121. ↑ «DISINFORMATION ABOUT THE CURRENT RUSSIA-UKRAINE CONFLICT – SEVEN MYTHS DEBUNKED» (en en). ec.europa.eu. Consultat el 2022-02-18.
  122. ↑ «United States: Russia’s claim of ‘genocide in Ukraine’ is reprehensible falsehood». Ukrinform. Consultat el 2022-02-18.
  123. ↑ «[39]», TASS.
  124. ↑ «Захист кордону і критичної інфраструктури, протидія ДРГ: на півдні України оголосили збори підрозділів тероборони» (en uk). Espreso TV. Archivat des d'el original, el 2021-04-07. Consultat el 31 May 2021.
  125. ↑ «Ми пам’ятаємо кожного захисника, який загинув за Україну – Президент відвідав позиції українських військ на Донбасі» (en uk). President of Ukraine. Archivat des d'el original, el 2021-04-17. Consultat el 31 May 2021.
  126. ↑ «[40]», Forbes.
  127. ↑ «[41]», The Hill.
  128. ↑ «[42]», National Post.
  129. ↑ Eleanor Beardsley, Thousands of Ukrainians llaure training to protect their cities in case Russia invadixes [43] archivat en Wayback Machine., NPR (January 19, 2022).
  130. ↑ Andrew E. Kramer, Training Civilians, Ukraine Nurtures a Resistance in Waiting
  131. ↑ 131,0 131,1 Andriy Zagorodnyuk, How to make a Russian invasió of Ukraine prohibitively expensive [44] archivat en Wayback Machine., Atlantic Council (January 9, 2022).
  132. ↑ 132,0 132,1 132,2 132,3 132,4 Amy Cheng, Military trainers, missiles and over 200,000 lbs of lethal aid: What NATO members have sent Ukraine baix far [45] archivat en Wayback Machine., Washingon Post (January 22, 2022).
  133. ↑ «[46]», The Week.
  134. ↑ 134,0 134,1 «[47]», The New York Claves.
  135. ↑ «U.S. gave $200 mln defense aid to Ukraine in December – official». Reuters. Consultat el 2022-01-24.
  136. ↑ «U.S. approves allied weapons shipments to Ukraine as worries mount». Politico. Consultat el 2022-01-24.
  137. ↑ «Ukraine receives SMAW grenade launchers from United States». NV.UA. Consultat el 2022-01-24.
  138. ↑ «meu17-military-helicopters-to-ukraine.html », Ukrinform.
  139. ↑ Sebastian Sprenger, Baltic states tout US-approved weapon shipments to Ukraine [48] archivat en Wayback Machine., Defense News (January 21, 2022).
  140. ↑ «Estònia plans to supply Ukraine with heavy weapons». EURACTIV. Archivat des d'el original, el 2022-01-03. Consultat el 2022-01-17.
  141. ↑ «Latvia will send weapons to Ukraine – defense minister». Ukrinform. Archivat des d'el original, el 2022-01-18. Consultat el 2022-01-22.
  142. ↑ «Lithuania ready to supply lethal weapons to Ukraine – minister». LRT. Archivat des d'el original, el 2022-01-20. Consultat el 2022-01-21.
  143. ↑ «Baltic states step up in arming Ukraine against potential Russian incursió». Politico. Archivat des d'el original, el 2022-01-21. Consultat el 2022-01-22.
  144. ↑ «[49]», The Times (en en).
  145. ↑ «[50]», Sky News.
  146. ↑ «Denmark announces comprehensive support program to Ukraine» (en en). Ministry of Foreign Affairs of Denmark. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2022. Consultat el 17 de juliol de 2022.
  147. ↑ 147,0 147,1 Reuters. «[51]», Reuters (en en).
  148. ↑ «La fragata espanyola Blas de Lezo ya està rumbo a la mar Negra per a participar en les maniobres de la OTAN» (en és). Cadena SER. Archivat des d'el original, el 2022-01-22. Consultat el 2022-01-22.
  149. ↑ «Foreign Min. open to giving Ukraine military support as Russian troop build-up continues». NL Claves. Archivat des d'el original, el 2022-01-23. Consultat el 2022-01-23.
  150. ↑ «NL will look sympathetically at Ukraine requests for defence support». Archivat des d'el original, el 2022-01-23. Consultat el 2022-01-23.
  151. ↑ «The Netherlands will Send two F-35 Fighters to Bulgària». Novinite. Archivat des d'el original, el 2022-01-23.
  152. ↑ «F-35 to make NATO Southern Air Policing debut». Janes Information Services.
  153. ↑ «[52]», Task & Purpose.
  154. ↑ «Poland handing over defense aid to Ukraine – Dubta’s Office». Ukrinform. Consultat el 2022-02-01.
  155. ↑ «Poland to provide Ukraine with arms to counter potential Russian invasió». Financial Claves. Consultat el 2022-02-01.
  156. ↑ «[53]», NPR, NPR.
  157. ↑ «[54]», The Times (en en).
  158. ↑ «U.S. sending 3,000 more troops to Poland amid fresh Ukraine invasió warnings». Politico. Consultat el 2022-02-12.
  159. ↑ «Україна, Британія та Польща створили тристоронній альянс» (en uk). www.ukrinform.ua. Consultat el 2022-02-18.
  160. ↑ «Ukraine, UK, Poland announce security pact amid heightened tensions» (en en). Defense News. Consultat el 2022-02-18.
  161. ↑ 161,0 161,1 Mark MacKinnon and Adrian Morrow. «».
  162. ↑ «Ukraine: How big is Russia's military build-up?». BBC News.
  163. ↑ «In the Closest Russian City to Ukraine's Separatist Region, There Llaure Few Signs of Refugees». The Moscow Claves. Consultat el 2022-02-20.
  164. ↑ «Russian-backed separatists announce civilian evacuation from eastern Ukraine as escalation stokes Russian invasió fears». NBC News.
  165. ↑ «Warning siren sounds in rebel-held capital in east Ukraine -Reuters witness». MSN News.
  166. ↑ «[55]», BBC News (en en-GB).
  167. ↑ «47 shelling incidents leave 5 injured in Donbas». Kyiv Independent. Consultat el 2022-02-18.
  168. ↑ «How Russian proxy forces llaure attempting to provoke the Ukrainian army and llaure lying about a new Ukrainian offensive». NV.UA. Consultat el 2022-02-18.
  169. ↑ «[56]», RBK Daily.
  170. ↑ «[57]», TASS.
  171. ↑ «[58]», The Moscow Claves.
  172. ↑ «[59]».
  173. ↑ «'Dumb and lazy': the flawed films of Ukrainian 'attacks' made by Russia's 'fake factory'». The Guardian. Consultat el 2022-02-22.
  174. ↑ «Four Russian false flags that llaure comically easy to debunk». The Telegraph. Consultat el 2022-02-22.
  175. ↑ «Russia's 'Idiotic' Disinformation Campaign Could Still Lead to War in Ukraine». Vice Mija. Consultat el 2022-02-22.
  176. ↑ «Ukraine Power Plant Damaged During Two Days of Shelling». Bloomberg. Consultat el 2022-02-23.
  177. ↑ «Luhansk TPP Suspends Work Due To Militants Shelling» (en en). ukranews_com. Consultat el 2022-02-23.
  178. ↑ «Russian parliament to consider recognizing Donbas proxies as independent states» (en en-us). The Kyiv Independent. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2022.
  179. ↑ «[60]», The Moscow Claves.
  180. ↑ «[61]», TASS.
  181. ↑ «[62]», TASS.
  182. ↑ «[63]», TASS.
  183. ↑ «de-el seu-reconeiximent/47368174 ». Consultat el 24 de juny de 2022.
  184. ↑ «[64]». Consultat el 24 de juny de 2022.
  185. ↑ «[65]». Consultat el 24 de juny de 2022.
  186. ↑ «Address by the President of the Russian Federation» (en en). President of Russia. Consultat el 24 de febrer de 2022.
  187. ↑ «Russia's Federation Council gives consent to Putin on use of armed forces abroad, Russian agencies report» (en en). CNN. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2022. Consultat el 26 de febrer de 2022.
  188. ↑ «[66]». Consultat el 24 de febrer de 2022 (en en).
  189. ↑ «Ucrània aprova l'estat excepció i autorisa als civils a dur armes». eldiario.és. Consultat el 24 de febrer de 2022.
  190. ↑ «Russia attacks Ukraine as defiant Putin warns US, NATO» (en en). Consultat el 24 de febrer de 2022.
  191. ↑ vonderleyen. «The recognition of the two separatist territories in Ukraine is a blatant violation of international law, the territorial integrity of Ukraine and the Minsk agreements.».
  192. ↑ eucopresident. «The recognition of the two separatist territories in Ukraine is a blatant violation of international law, the territorial integrity of Ukraine and the Minsk agreements.».
  193. ↑ «[67]». Consultat el 11 de març de 2022.
  194. ↑ «Biden announces sanctions on Russia after moves against Ukraine» (en en). Washington Post. Consultat el 21 de març de 2022.
  195. ↑ «The Latest: New Zealand condemns Russian actions in Ukraine» (en en). AP News. Consultat el 21 de març de 2022.
  196. ↑ «Cyberattacks accompany Russian military assault on Ukraine» (en en). Consultat el 24 de febrer de 2022.
  197. ↑ «[68]», BBC.
  198. ↑ «[69]», RBK Daily.
  199. ↑ «Germany shelves Nord Stream 2 pipeline» (en en-us). POLITICO. Consultat el 2022-02-23.
  200. ↑ Chalmers, John. «[70]», Reuters (en en).
  201. ↑ «What to know about new U.S. sanctions targeting Russia over Ukraine» (en en-us). www.cbsnews.com. Consultat el 2022-02-23.
  202. ↑ «[71]», CNN.
  203. ↑ «[72]», The Times (en en).
  204. ↑ «Putin orders troops into eastern Ukraine on ‘peacekeeping duties’». The Guardian.
  205. ↑ «Ucraina, i primi soldati russi nel Donbass» (en it). la Repubblica. Consultat el 2022-02-21.
  206. ↑ «Putin's Ukraine peacekeepers "llauren't fooling anyone," US warns» (en en). Newsweek.
  207. ↑ «Chilling social mija footage emergixes of convoys of Russian military equipment entering Donbas in Ukraine» (en en). Sky News.
  208. ↑ «Russian troops in east Ukraine an 'invasió,' White House declares - National» (en en-us). Global News. Consultat el 2022-02-22.
  209. ↑ «[73]», Reuters (en en).
  210. ↑ «[74]».
  211. ↑ «[75]», Ukrinform.
  212. ↑ «[76]», BBC.
  213. ↑ «[77]», Ministeri de Relacions Exteriors (Ucrània) (en uk).
  214. ↑ «Russia evacuates embassy in Ukraine as crisis escalates». AP News. Consultat el 2022-02-23.
  215. ↑ «[78]», TASS (en ru).
  216. ↑ «[79]», ABC News (en en-AU).
  217. ↑ «[80]» (en en).
  218. ↑ «[81]», Ukrinform (en uk).
  219. ↑ «[82]», Politico.
  220. ↑ 220,0 220,1 220,2 «Россия и Запад концентрируют обвинения» (en ru). kommersant.ru. Archivat des d'el original, el 2021-12-14. Consultat el 2021-12-23.
  221. ↑ 221,0 221,1 Barak Ravid, Scoop: Israeli PM proposed a Russia-Ukraine summit in Jerusalem
  222. ↑ «[83]», News Fox24.
  223. ↑ «[84]», The Irish Claves.
  224. ↑ «French President Macron says Vladimir Putin told him Russia won’t escalate Ukraine crisis». Indian Express. The Indian Express. «El president francés, Emmanuel Macron, va dir el dimarts que el president rus, Vladimir Putin, li va dir que Moscou no intensificaria més la crisis d'Ucrània. Macron també va dir que prendria temps trobar una solució diplomàtica a les creixents tensions, que representen la major crisis de seguritat entre Rússia i Occident des de la Guerra Freda.»
  225. ↑ «Defiant Putin mauls Macron in Moscow» (en en-us). POLITICO. Consultat el 2022-02-09.
  226. ↑ «[85]», The Guardian.
  227. ↑ «[86]», Kremlin.ru (en ru).
  228. ↑ «[87]», RBK Group (en ru).
  229. ↑ «[88]» (en en).
  230. ↑ «[89]», U.S. Department of State.
  231. ↑ «Briefing with Deputy Secretary Wendy R. Sherman on the U.S.-Russia Strategic Stability Dialogue». U.S. Department of State. Archivat des d'el original, el 2022-01-13. Consultat el 2022-01-13.
  232. ↑ 232,0 232,1 Kevin Liptak. «Biden pushes Putin for Ukraine de-escalation in second call this month». CNN. Archivat des d'el original, el 2022-01-14. Consultat el 2022-01-22.
  233. ↑ «[90]», NATO.
  234. ↑ «[91]», Ministry of Defence of Russia.
  235. ↑ «[92]», Al Jazeera English.
  236. ↑ «Press conference by NATO Secretary General Jens Stoltenberg following the meeting of the NATO-Russia Council». NATO. Archivat des d'el original, el 2022-01-21. Consultat el 2022-01-12.
  237. ↑ «Secretary Antony J. Blinken at a Press Availability». U.S. Department of State. Archivat des d'el original, el 2022-01-22. Consultat el 2022-01-22.
  238. ↑ «U.S. and Russia agree to keep talking after meeting on Ukraine». Reuters. Archivat des d'el original, el 2022-01-21. Consultat el 2022-01-22.
  239. ↑ Jeremy Herb, Kylie Atwood and Jennifer Hansler, Blinken announces US has delivered written responses to Russia over Ukraine crisis, CNN (January 26, 2022).
  240. ↑ «‘Russian concerns were basically ignored’: Putin eslams U.S. response to Moscow’s security demands». Politico.
  241. ↑ «США проигнорировали принципиальные озабоченности Москвы, заявил Путин». RIA Novosti.
  242. ↑ «UN security council meets to discuss Ukraine crisis» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-01-31.
  243. ↑ Holmes, Oliver. «[93]», The Guardian (en en-GB).
  244. ↑ Mauldin, William. «[94]», Wall Street Journal (en en-US).
  245. ↑ «Russia, US exchange accusations over Ukraine at UN» (en en). AP NEWS. Consultat el 2022-02-01.
  246. ↑ «Lo scontro all'ONU tra Russia i Stati Uniti» (en it-it). Il Post. Consultat el 2022-02-01.
  247. ↑ «Moscow warns Ukraine may 'destroy itself' as Russia and US clash at UN» (en en). The Guardian. Consultat el 25 de febrer de 2022.
  248. ↑ «[95]». Consultat el 1 de febrer de 2022.
  249. ↑ «[96]». Consultat el 1 de febrer de 2022.
  250. ↑ «Security Council Meetings in 2022». United Nations. Consultat el 1 de febrer de 2022.
  251. ↑ «Putin gets no support from UN Security Council over Ukraine» (en en). ABC News. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2022. Consultat el 25 de febrer de 2022.
  252. ↑ «Kenya's UN ambassador eslams Russia and compares Ukraine crisis to Africa's colonial past» (en en). CNN. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2022. Consultat el 25 de febrer de 2022.
  253. ↑ 253,0 253,1 «'It's too clapix': Russian move roils UN meeting on Ukraine» (en en). AP NEWS. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2022. Consultat el 25 de febrer de 2022.
  254. ↑ «U.S. Says Russia Will Face U.N. Security Council Resolution» (en en). WSJ. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2022. Consultat el 25 de febrer de 2022.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Preludi_de_l%27invasió_russa_d%27Ucrània&oldid=1510917»