Novosibirsk

Novosibirsk ( (🔊 [nəvəsʲɪˈbʲirsk]) en rus: Новосибирск, Novosibírsk ‘Nova Ciutat de Siberia’) és una ciutat ubicada en el centre-sur de Rússia, capital del óblast homònim i del districte federal de Siberia. En 1 612 833 habitants en 2018 és la tercera més poblada del país, per darrere de Moscou i San Petersburgo.

Erro al crear miniatura:

Novosibirsk

Està situada en el replanell de Obi, a la vora del riu Obi, prop del embassament de Novosibirsk format per la represa de la central hidroelèctrica homònima, i és considerada el centre científic, cultural, industrial, de transport i financer de Siberia.

Fundada en temps del Imperi Rus en 1893 com un assentament dels constructors del pont ferroviari sobre el riu Obi, l'actual Novosibirsk va rebre un important impuls en el seu desenroll com a ciutat despuix de la construcció del ferrocarril Transiberiano. Entre 1893 i 1925 va ser coneguda com Novonikoláyevsk (Ново-Николаевск), en honor del sar Nicolás II. Té l'estació de tren més gran a lo llarc de la ruta del Transiberiano, la major biblioteca pública de Siberia i el teatre d'òpera i ballet més gran de Rússia, superant inclús al famós Teatre Bolshói de Moscou. També es troba en Novosibirsk la catedral de Sant Alejandro Nevski, considerada un dels més fins eixemples de l'arquitectura de l'Iglésia ortodoxa russa.

Ademés de ser la tercera ciutat més poblada del país, Novosibirsk conta en un àrea metropolitana de casi dos millons d'habitants, la sèptima aglomeració urbana de Rússia. La ciutat té una superfície de 506.67 km² i està dividida en dèu districtes administratius. La distància des de Novosibirsk a la capital, Moscou, és de 3191 quilómetros. La ciutat conta en l'Aeroport Internacional de Novosibirsk i un sistema de metro inaugurat en 1986, en els últims anys de l'Unió Soviètica, en dos llínees en servici.

Història

L'emperador Alejandro III de Rússia va creure necessari realisar una via ferroviària que conectara la regió de Siberia en el restant del país; això va donar començ a la construcció del ferrocarril Transiberiano.

Es va considerar que la via férrea creuaria el riu Obi prop de l'antiga ciutat de Kolyván, pero finalment es va decidir que es construiria un pont en la ciutat Krivoschókovo. Es necessitarien molts hòmens per a construir este pont, i això va donar pas al creiximent de l'assentament de Novonikoláyevsk, com era cridada abans la ciutat de Novosibirsk, per lo que es va convertir en els anys següents en un dels pobles més grans de la part asiàtica de Rússia.

En la primavera de 1897, el pont sobre el riu Obi va ser obert al tràfic. En eixe temps va concloure la construcció de l'estació de ferrocarril, els depòsits i els tallers. Despuix d'això, molts constructors varen deixar el poble per a construir atres llocs, pero l'assentament no va desaparéixer, ya que moltes persones venien dels pobles i llogarets propencs per la gran cantitat de grans que aplegava per la via férrea. Gràcies a l'intercanvi i floriment de nous negocis, el poble es va convertir en una gran ciutat; Novonikoláyevsk va rebre oficialment l'estatus de ciutat en decembre de 1903.

Novonikoláyevsk pronte es va convertir en el lloc a on es concentraria el capital bancari. Encara que en 1906 hi havia solament una institució bancària en la ciutat, el Siberian Bank, en 1915 ya es contava al voltant de cinc bancs comercials.

Despuix de la Revolució de febrer, Novonikoláyevsk tenia un gran centre comercial i industrial, en a on estaven assentades fàbriques de fundició d'acer, bancs, empreses de transport i comercials, prop de sèt iglésies ortodoxes, una iglésia catòlica, varis cines, quaranta escoles i una universitat. És correcte dir que Novonikoláyevsk va ser el primer poble en Rússia que va acceptar l'educació primària obligatòria imposta en 1913.

Novonikoláyevsk va continuar un segur i exitós desenroll, encara en els tràgics anys (1915–1917) que va sofrir Rússia. Els negocis, en comparació a les atres ciutats russes, estaven abastits de productes essencials com a pa, carn, grans i greixos. Els mercaders de Novonikoláyevsk, que es varen tornar molt rics per proveir a l'eixèrcit, pensaven ara en la construcció d'un tramvia per a la ciutat.

El 17 d'abril de 1917 Novonikoláyevsk es va convertir en una ciutat del comtat de la província de Tomsk. En este moment, hi havia 107 129 habitants, dels quals 58 987 eren dònes i 48 142 hòmens, mentres que la noblea hereditària contava en 152 habitants i el clero en 141. Els habitants també discutien sobre la creació de la Casa per a Inválidos, i açò es va convertir en alguna cosa més interessant que la turbulenta guerra i revolució que assotava a Rússia. Potser eixa siga la raó per la qual els habitants varen acceptar sense cap entusiasme el mensage sobre els bolcheviques, els qui varen aplegar al poder en la capital de Rússia.

No obstant, la ciutat no va estar lliure del cataclisme social que regnava en eixa época. En maig de 1918, el poble va ser capturat pel Eixèrcit Blanco i els presoners de guerra checoslovacs, Novonikoláyevsk es va convertir en un important centre estratègic per a l'eixèrcit del sar, pero en decembre de 1919 va caure en mans del Eixèrcit Rojo. La cruel guerra civil va dur terribles epidèmies de tifus i còlera, que varen provocar la pèrdua de moltíssimes vides. Per primera volta en l'història de Novonikoláyevsk el número d'habitants va decréixer considerablement.

Era soviètica

La ciutat va reviure en 1921 al començ de la nova política impulsada pel govern soviètic de Lenin. Des d'ara Novonikoláyevsk va tornar a convertir-se en un important centre comercial, industrial i de transport. Els treballadors que varen fugir als llogarets propencs durant la guerra civil, varen tornar a treballar en els depòsits i fàbriques. Pronte l'administració política i regional va aplegar des d'Omsk fins a Novonikoláyevsk. En 1925 es va formar la vasta Regió Siberiana, a on Novonikoláyevsk es va convertir en el més important centre administratiu.

En 1926 la ciutat va canviar al nom en que li la coneix actualment, Novosibirsk, que significa «Nova ciutat de Siberia», ya que el nom antic va ser posat en honor al sar Nicolás. L'estatus de centre administratiu de Siberia va influir molt en l'apariència de la ciutat. Monumentals edificis varen escomençar a aparéixer en els carrers de la ciutat, com la Casa de Lenin, el Palau del Treball, Sibrevkom (Comité Revolucionari de Siberia), i atres edificis construïts baix els proyectes d'arquitectes siberianos. En els anys de l'industrialisació durant el mandat de Stalin, la ciutat mutó d'un centre comercial cap al centre industrial de Siberia. Es varen construir moltes fàbriques, com a plantes procesadoras de metals, una gran central elèctrica, plantes procesadoras d'aliment i atres diverses fàbriques i plantes industrials. Ademés, va començar a desenrollar-se considerablement el sector científic en la creació de la Societat per a l'Estudi de Siberia i de les seues forces productives (MTI) o el Departament de Siberia de Ciència i Tecnologia en 1928. Gran part de l'impuls econòmic de la ciutat va procedir de la construcció del ferrocarril Turquestán-Siberia, que es va iniciar en 1927 i va ser completada en giner de 1931 en la construcció de la llínea ferroviària de Novosibirsk-Léninsk-Kuznetsk en 1934 i la ciutat es va convertir en un important centre de la Rússia asiàtica. En 1932–1933 quan una terrible hambruna va castigar al centre de Rússia, més de 170 000 refugiats varen aplegar a Novosibirsk.

En el periodo de posguerra, la ciutat va ser reconstruïda i ampliat les instalacions existents en la construcció de noves empreses com Sibelectrotyazhmash, Siblitmash o Sibelektroterm. Es va produir una important inversió i desenroll posterior en energia elèctrica, transport, comunicació i indústries alimentàries. Especialment sòlida va ser l'indústria de la construcció, que va permetre una forta demanda de vivenda i activitats socioculturals.

En 1957 els tramvies varen ser posats en els carrers de la ciutat, en eixe any ya hi havia 287 000 habitants i era un instrument indispensable per al transport de la població. No obstant, Novosibirsk va escomençar a tindre un complex arquitectònic integrat només despuix de 1955, quan va ser construït el pont Kommunalny, que creua el riu Ob. El 18 de maig de 1957 el Consell de Ministres va aprovar una resolució per a la creació en Novosibirsk de la branca siberiana de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.

Encara en 1957, es va escomençar a construir edificis per a albergar un centre científic en una zona alluntada del centre de la ciutat, a esta part a un costat del riu Ob, li'l va cridar Akademgorodok. Esta nova part de la ciutat va incloure catorze centres d'investigació, una universitat i edificis públics. El territori de Novosibirsk es va estendre més i més, la població va ser aumentant. Al principi dels anys 1960 la ciutat ya contava en més d'un milló d'habitants. En els anys subsecuentes es varen construir els centres científics de la Facultat de Medicina i la Facultat d'Agricultura.

El mig ambient de la ciutat va ser canviant pels assentaments industrials. A mitan dels anys 1950 l'estació hidroelèctrica en 400 MW de potència va ser construïda al costat de Novosibirsk. Açò va causar la creació d'un nou embassament, l'embassament de Novosibirsk. Desafortunadament l'estació elèctrica no va resoldre el problema d'energia, i va dur com a conseqüències atres problemes més, com l'inundació de terres fèrtils i depredació de varis boscs de pins.

La construcció del Metro de Novosibirsk va començar en 1979 i la primera llínea va ser oberta en 1986. En els anys 1990 quan la crisis econòmica que va afectar a l'Unió Soviètica va paralisar vàries ciutats, Novosibirsk va seguir desenrollant-se. Bancs, mercats, i empreses privades varen aparéixer en la ciutat. Despuix de la caiguda de l'Unió Soviètica, Novosibirsk va seguir sent una de les tres primeres ciutats de Rússia. Pese a això, no va estar exenta de les crisis econòmiques que varen tornar a sofrir, esta volta, en el nou estat postsoviético, la Federació de Rússia.

Era postsoviética

En els primers anys del nou mileni, Novosibirsk seguix desenrollant-se. Nous edificis es construïxen, hi ha varis centres comercials, artístics i d'entreteniment. L'arquitectura encara conserva l'estil soviètic. Es pot observar en els edificis públics els escuts de l'antiga Unió Soviètica, els vells trolebuses pel centre de la ciutat i una llínea de tramvia. Pero nous edificis, torres i complexos de departaments van apareixent en un estil modern i europeu, al mateix temps que es van ampliant els diferents mijos de transport. A principis del 2005 es va escomençar a ampliar l'estació central de ferrocarrils, ara contarà en un atre edifici, que es complementarà en el ya existent, i a fins del 2005 es va inaugurar una nova estació de metro.

Llocs famosos en Novosibirsk: la capella de Sant Nicolás, Teatre Acadèmic de Novosibirsk, i molts atres monuments històrics i culturals.

Entre les indústries destaquen les #manufactura i la metalúrgia.

Erro al crear miniatura:

Vista panoràmica de Novosibirsk.

Geografia

La ciutat de Novosibirsk es troba en la partix surest de la planura de Siberia Occidental en el replanell de Ob, junt a la vall del riu Obi, prop del embassament de Novosibirsk format per la represa de la central hidroelèctrica de Novosibirsk, en l'intersecció de les zones de bosc i l'estepa. La vora esquerra de la ciutat té un terreny pla, mentres que el marge dret es caracterisa per múltiples crestes i barrancs, ya que ací comença la transició cap al relleu montanyós de Salair.

Clima

El clima de Novosibirsk és fredor continental (Koppen Dfb), en hiverns molt severs i estius suaus. Les nevades són freqüents i s'estenen a pràcticament tot l'hivern. Les temperatures miges en estiu varien des dels 14 °C fins als 25 °C, i en hivern des dels −21 °C fins als −9 °C de mija. No obstant, les temperatures hivernals poden desplomar-se fins als −30 °C o −35 °C i en estiu poden alcançar els 35 °C. La diferència entre la temperatura mínima i la més càlida és de 88 °C. La major part dels dies són solejats exceptuant en hivern, en una mija de 2041 hores de sol a l'any.

Economia

Novosibirsk és un dels principals centres industrials de la Federació Russa. El complex industrial està format per 214 empreses industrials grans i mijanes. Representen més de dos terços de la producció industrial total del óblast de Novosibirsk, en un total de 421 200 persones treballant en el sector. Les indústries principals són l'energia, gas, aigua, metals, la metalúrgia i la maquinària, que varen representar el 94 % de la producció industrial total. Segons novosibstata l'1 de giner de 2011 en Novosibirsk, el número d'empreses va ascendir a 132 071 unitats, i 43 402 empresaris individuals registrats. El comerç al por menor va contar en un volum de vendes en 2009 que varen ascendir a 217 795.1 millons de rublos. El volum de negocis de les empreses i organisacions de totes les activitats importants en 2009 varen ascendir a 722 092.6 millons de rublos.

La ciutat és sèu de vàries empreses russes més importants, entre elles la planta de concentrats químics de Novosibirsk NPCC, una de les majors empreses del combustible nuclear rus; l'empresa energètica Novosibirskenergo, la companyia Ferrocarril de Siberia Occidental, l'operador de telecomunicacions Sibirtelecom, l'Associació de Producció d'Aeronaus de Novosibirsk V.P. Chkalov, l'empresa d'ingenieria per a la producció de maquinària agrícola i equips de mineria Sibselmash o el MDM Bank, un dels majors bancs de Rússia.

En el sector de la construcció i urbanisme, el govern local construirà un total de 10 612 mil metros quadrats en vivenda fins a 2015 i manté un programa de reconstrucció i modernisació de vivendes en mal estat i, en general, un desenroll integral de l'infraestructura de la ciutat. Per la seua banda, el comerç és un dels motors en l'estructura industrial de l'economia en Novosibirsk. En maig de 1993, va acollir l'Associació Mundial de Centres de Comerç Mundial.

El 30 de març de 2011 l'agència calificadora Standard & Poor's va elevar la calificació de crèdit a llarc determini de la ciutat de Novosibirsk de «BB-» a «BB» i la calificació en escala nacional a «ruAA». La perspectiva de la calificació era «estable».

Educació

Novosibirsk conta en una de les principals universitats russes, l'Universitat Estatal de Novosibirsk (en rus Новосибирский Государственный Университет), situada en el famós complex científic d'Akademgorodok (Centre Científic de Novosibirsk, Sucursal Siberiana de l'Acadèmia de Ciències de Rússia), en el que hi ha decenes d'instituts d'investigació, com l'Escola de Física i Matemàtiques de l'Universitat Estatal de Novosibirsk i l'Escola Superior d'Informàtica de la NSU. No molt llunt de Novosibirsk, en la Ciutat de la Ciència Koltsovo està el Centre d'Investigació de l'Estat de Virología i Biotecnologia VECTOR. En la localitat de Krasnoobsk es troba la branca siberiana de l'Acadèmia Russa de Ciències Agrícoles.

En total, Novosibirsk conta en 32 institucions d'educació superior (onze universitats, huit instituts i tretze acadèmies) i catorze sucursals d'institucions d'educació superior d'atres ciutats de Rússia (incloent de Moscou i Sant Petersburc). L'universitat més gran és l'Universitat Tècnica Estatal de Novosibirsk, en la que estudien més de 22 mil estudiants.

Universitats

• Universitat Estatal de Novosibirsk (NGU)
• Universitat Tècnica Estatal de Novosibirsk (NGTU)
• Universitat Agrària Estatal de Novosibirsk (NGAU)
• Universitat Estatal d'Arquitectura de Novosibirsk (NGASU)
• Universitat Mèdica Estatal de Novosibirsk (NGMU)
• Universitat Pedagògica Estatal de Novosibirsk (NGPU)
• Universitat Estatal de Novosibirsk d'Economia i Gestió (NGUEU)
• Universitat Estatal de Siberia de Transports (SGUPS)
• Universitat Estatal de Siberia de Telecomunicacions i Informàtica (SibGUTI)
• Universitat de Siberia de Cooperatives de Consum (SibUPK)
• Universitat Estatal de Sant Petersburc d'Administració i Economia (SpbUUE)

Acadèmies

• Acadèmia Estatal de Novosibirsk de Transport per Aigua (NGAVT)
• Acadèmia Estatal d'Arquitectura i Art de Novosibirsk (NGAHA)
• Conservatori Estatal de Novosibirsk Glinka (COG)
• Acadèmia de Siberia de Finances i Banca (SAFBD)
• Acadèmia Estatal de Siberia de Geodèsia (SGGA)
• Acadèmia Siberiana d'Administració Pública (SAPA)
• Acadèmia de Siberia de Gestió de la Comunicació i Mijos (SAUMK)
• Universitat Moderna d'Humanitats (MUH)

Instituts

• Institut d'Educació Oberta i a Distància
• Institut de Publicitat i Relacions Públiques (IRSO)
• Institut de Filologia, Comunicació Social i Psicologia (IFMIP)
• Institut Militar de Novosibirsk
• Institut Estatal de Teatre de Novosibirsk (NGTI)
• Institut Humanitari de Novosibirsk (IGN)
• Institut d'Economia i Gestió de Novosibirsk (NIEM)
• Institut d'Economia, Psicologia i Dret de Novosibirsk (NIEPP)
• Escola d'Alt Mando Militar Superior de Novosibirsk (NVVKU)
• Institut de Nova Siberia (INE)
• Institut Regional de Finances i Economia (RFEI)
• Institut Siberiano de Relacions Internacionals i Estudis Regionals
• Institut Independent de Siberia (SNI)
• Institut Tecnològic de Novosibirsk de l'Universitat Estatal de Moscou de Disseny i Tecnologia (sucursal, ITS MSUDT)
• Institut de Dret de Novosibirsk de l'Universitat Estatal de Tomsk (sucursal)

• Institut de Sistemàtica Animal i Ecologia (sucursal de l'Acadèmia de Ciències)

Cultura

Novosibirsk és un dels centres culturals reconeguts de Rússia, a on hi ha actius molts sindicats creatius i associacions que han desenrollat una ret d'organisacions culturals que ampra a més de 700 equips creatius. En Novosibirsk existixen huit institucions professionals de teatre. Entre ells destaca el Teatre Acadèmic Ret Torch de Novosibirsk, el Teatre Acadèmic d'Òpera i Ballet Estatal de Novosibirsk, el Teatre Acadèmic Jovenil Globus, el Teatre Dramàtic de la Ciutat baix la direcció de Sergei Afanasiev.

La Filharmònica Estatal de Novosibirsk s'ubica en la Casa de Lenin, va ser fundada en 1937 i està formada per quinze companyies, entre elles l'Orquesta Acadèmica Simfònica de Rússia dirigida per Gintaras Rinkyavichusa, la Big Band Vladimir Tolkachev, el Coro, el Quartet de la Filharmònica o el Conjunt de música antiga «Insula Magica». En 2006 es va celebrar el 50 aniversari del Conservatori Estatal de Novosibirsk.

Existixen varis museus, entre ells el Museu de Belles arts que conta en 8000 mostres, i el Museu d'Història del Ferrocarril de Siberia Occidental.

També és lloc de naiximent del célebre violiniste Maxim Vengerov.

Transports

Novosibirsk és el major centre de transports de Siberia i en la ciutat confluïxen vàries llínees de ferrocarril i carreteres, de les que destaca el ferrocarril Transiberiano, que fa parada en l'estació de Novosibirsk. En Novosibirsk es troba la sèu del ferrocarril de Siberia Occidental, una de les branques siberianas de l'empresa estatal Ferrocarrils Russos. La situació de Novosibirsk és fonamental per al transport ya que conecta Siberia, el Lluntà Orient, Àsia Central i Rússia europea. Els #fluix humans i el comerç contribuïx significativament al desenroll de la ciutat. Novosibirsk és també un port fluvial.

Existix una ret d'autobusos urbans. L'atre mig massiu utilisat en la ciutat és el metro (l'únic a l'est dels Urales), inaugurat en 1986. Conta en dos llínees en funcionament, totalisant dotze estacions, a fins de 2005 es va inaugurar la duodècima estació. És la forma més ràpida per a desplaçar-se, pero està llimitat a l'àrea central de la ciutat.

L'intersecció de les rutes marítimes i terrestres són un factor adicional en el creiximent de la ciutat. El port fluvial es troba en les proximitats del famós pont sobre el riu Ob, en l'àrea central de la ciutat. La navegació pel Ob consistix en el transport de mercaderies en trànsit a través de distàncies llargues, transport local de passagers i l'extracció d'arena. Les rutes turístiques del riu ya només existixen en Tomsk i Zavyálovo.

Per últim, l'Aeroport Internacional Tolmachevo, en vols regulars a atres parts de Rússia, Europa i Àsia.

Ciutats hermanadas

• Erro al crear miniatura: Changchun
• Erro al crear miniatura: Daejeon
• Erro al crear miniatura: Doncaster
• Mineápolis
• Erro al crear miniatura: Minsk
• Erro al crear miniatura: Sapporo
• Erro al crear miniatura: Varna

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Novosibirsk.
• Novosibirsk en Wikivoyage
• Sitie web oficial (rus)
• Directori d'organisacions de Novosibirsk (rus)