Educació primària

Educació primària

Colege en Valladolit, Espanya.

L'educació primària (també coneguda com a educació bàsica, ensenyança bàsica, ensenyança elemental, ensenyança primària, estudis bàsics o estudis primaris) és la que assegura la correcta alfabetisació, és dir, que ensenya a llegir, escriure, càlcul bàsic, i alguns dels conceptes culturals considerats imprescindibles, denominades competències bàsiques i competències clau. La primera aludix al conjunt de coneiximents, capacitats i actituts adequades al context; i la segona, fa referència a les competències que tota persona necessita per al seu desenroll personal, segons arreplega la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de 18 de decembre de 2006 sobre les competències clau per a l'aprenentage permanent (2006/962/CE). La seua finalitat és proporcionar als estudiants una formació comuna que faça possible el desenroll de les capacitats i habilitats individuals motrius, d'equilibri personal; de relació i d'actuació social en l'adquisició dels elements bàsics culturals; els aprenentage anteriorment mencionats. L'educació primària, també coneguda com l'educació elemental, és la primera de sis anys establits i estructurats de l'educació que es produïx des dels sis anys fins als dotze anys, depenent de cada país. Anterior a esta trobem l'etapa coneguda com a educació infantil.

Els països exigixen que els chiquets reben una educació primària i en molts, és acceptable per als pares dispondre del pla d'estudis aprovat. És el primer pas per a la educació secundària i superior. En la majoria de països constituïx una ensenyança obligatòria i s'impartix en escoles o coleges. Açò exigix que el chiquet s'apropie del còdic escrit, com a possibilitat de significació i construcció del sentit, i no solament com decodificació fonètica.

D'ací es desprén l'importància de l'estimulació en forma oral, ya que els chiquets escriuran d'acort a lo que escolten i parlen. Enriquir els contexts és important per a que els chiquets puguen ser estimulats des d'edats primerenques.

Estructura

Erro al crear miniatura:

L'escola primària Sylvan R. Rodriguez, Jr. del barri de Gulfton en Houston, Texas

Una part dels països de parla hispana educa als seus chiquets en un esquema de duració màxima de sis anys, sent notables les excepcions de Colòmbia, a on solament dura cinc. Argentina, a on se sumen a estos els dos anys de parvulari, donant un total de sèt anys. I Chile, en el que dura huit anys. En atres llocs, l'educació primària elemental o bàsica consistix en sis anys acadèmics - lectius que comencen diferentemente, sent lo acostumat en la majoria dels casos als sis anys i finalisen comunament als onze o dotze. Per supost, cada país manté un programa d'objectius bàsic en el qual es deu complir. Aixina, per eixemple, tenim el pla d'educació elemental en Chile, Espanya i Perú. Generalment estos programes coincidixen en els següents objectius:

• Iniciar el coneiximent del abecedari, fonètica i regles de formació de paraules.
• Aplicar i consolidar el vocabulari, lèxic i dicció de l'estudiant.
• Reconeiximent bàsic de cantitats i numerals.
• Formació cívica. Reconeiximent dels elements patrios i identitat nacional.

L'ensenyança i l'aprenentage de les matemàtiques

Les operacions aritmèticas tradicionalment s'han ensenyat de forma repetitiva, sense base de raonament alguna. La teoria de conjunts cau en la axiomatización sense conduir al chiquet a través del joc i l'experimentació, a alcançar per inducció el descobriment de les realitats matemàtiques, lo que ha presentat un problema que es troba: en la visió del mestre cap a les matemàtiques, en les activitats propostes per a ensenyar matemàtiques i en la concepció dels alumnes dels continguts matemàtics. Raó per la qual ha segut objecte d'investigació sistemàtica i institucional en els últims quaranta anys. Dita investigació ha tirat a la llum diversos factors que incidixen en el problema i d'això s'han derivat accions encaminades a tractar de resoldre tal problemàtica. En primer lloc les investigacions sobre dit procés han ajudat a entendre que les i els chiquets deprenen matemàtiques de lo general a lo específic, és dir, d'experiències concretes relacionades en objectes o situacions de la seua vida quotidiana i que en interactuar en tals situacions, els chiquets porten a terme processos d'abstracció de coneiximents i habilitats que li permeten comprendre i confrontar els punts de vista entre els chiquets i en el mestre; procés de gran valor per al bon aprenentage i construcció de coneiximents matemàtics. Esta concepció del complex procés d'assimilació de les matemàtiques ha donat lloc a una nova modalitat de l'ensenyança, considerant-la, aixina com un procés de conducció de l'activitat d'aprenentage, en a on el paper del mestre es llimita a conduir i propiciar dites activitats. Tot açò ve a contraposició del concepte tradicional de que el professor és l'únic expositor i transmissor del coneiximent. Esta nova forma de l'ensenyança implica la necessitat de que el professor disseny o seleccions activitats que promoguen la construcció de conceptes a partir d'experiències concretes, en les que els chiquets puguen observar, explorar i interactuar entre ells i en el professor. Practicar esta concepció de l'ensenyança oferix l'oportunitat als chiquets de concebre esta disciplina com un conjunt de ferramentes funcionals i flexibles que els permeten entendre i resoldre diversos problemes que enfronta en el seu entorn social i educatiu, contribuint a la formació de persones competents.

Erro al crear miniatura:

Figura 1: Bosqueig del model de reflexió.

En el cas de Mèxic, l'ensenyança de les matemàtiques planteja estudiar en les aules una matemàtica que permeta als alumnes construir coneiximents a través de la resolució de situacions problemàtiques que desperten el seu interés i el seu desig de busca de solucions. Recolzada en l'evolució dels coneiximents previs, el paper del mestre és fonamental per a que l'alumne conseguixca desenrollar habilitats per a estimar, medir, comunicar (de manera oral i escrita), operar (mentalment i en els algoritmes usuals), per a fer inferència i generalisacions, aixina mateix fruïment en fer matemàtiques desenrollant la seua creativitat i imaginació. Lo anterior ve recolzar les teories anteriors sobre l'adquisició del coneiximent matemàtic, lo que cataloga a les matemàtiques com una de les principals assignatures, junt en l'espanyol, del pla d'estudis actual. És important senyalar que el professor deu reflexionar en és la seua llabor com a docent i tindre coneiximent de les dificultats de l'aprenentage matemàtic, per lo que es propon un model de reflexió com es pot vore en la figura 1 (PARADA & PLUVINAGE, 2014).

Educació primària per país

En Argentina

Vore també: Sistema educatiu d'Argentina

Erro al crear miniatura:

Frontera d'escola primària argentina (1905) actualment en funcionament

El sistema educatiu d'Argentina està regit per la Llei d'Educació Nacional 26.206 (LEN) que establix que l'educació és un ben públic, un dret personal i social de les persones sent l'Estat qui deu garantisar-la. És de caràcter gratuït i en este nivell és obligatori. L'educació primària s'organisa en dos estructures per edats, depenent la jurisdicció (províncies i Ciutat Autònoma de Buenos Aires):

Organisació per cicles i graus en cada estructura de l'educació primària

Estructura 1		Estructura 2		Edat habitual (a l'inici)
Primer cicle	Primer grau	Primer cicle	Primer grau	6-7 anys
	Segon grau		Segon grau	7-8 anys
	Tercer grau		Tercer grau	8-9 anys
Segon cicle	Quart grau	Segon cicle	Quart grau	9-10 anys
	Quint grau		Quint grau	10-11 anys
	Sext grau	Tercer cicle	Sext grau	11-12 anys
			Sèptim grau	12-13 anys

Estructura 1: de sis anys correspon a les províncies de Formosa, Tucumán, Catamarca, Sant Joan, San Luis, Còrdova, Corrents, Entre Rius, La Pampa, Buenos Aires, Chubut i Terra del Fòc.

Estructura 2: de sèt anys correspon a les províncies de Riu Negre, Neuquén, Santa Creu, Mendoza, Santa Fe, La Rioja, Santiago del Estero, Chaco, Missions, Salta i Jujuy, i a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. Cada jurisdicció dicta la seua normativa basada en la Llei d'Educació Nacional 26.206, adequant a continguts comuns per a tot el territori:

• Garantisar l'accés a un conjunt de sabers comuns.
• Oferir condicions per al desenroll integral del chiquet o chiqueta.
• Donar oportunitats equitatives a tots en l'aprenentage, especialment en llengua i comunicació, ciències socials, matemàtica, ciències naturals, llengües estrangeres, educació física, art, etc.
• Generar condicions per a l'us de les noves tecnologies.
• Promoure el desenroll d'una actitut d'esforç, treball i responsabilitat.
• Promoure la curiositat i l'interés per deprendre.
• Desenrollar l'iniciativa particular i el treball en equip.
• Donar formació ètica.
• Promoure el joc.
• Donar oportunitats per a tindre educació física.
• Donar coneiximents i estratègies per a seguir els estudis en la secundària. Ademés, deuen estar inclosos en els continguts curriculares d'este nivell i en totes les jurisdiccions:

• L'enfortiment de la perspectiva regionallatinoamericana, particularment de la regió del Mercosur.
• La causa de la recuperació de les illes Malvines, Georgias del Sur i Sándwich del Sur.
• L'eixercici i construcció de la memòria colectiva sobre els processos històrics i polítics que varen quebrar l'orde constitucional i varen terminar instaurant el terrorisme d'Estat.
• El coneiximent dels drets dels chiquets, chiquetes i adolescents establits en la Convenció sobre els Drets del Chiquet i en la llei n.º 26.061.
• El coneiximent de la diversitat cultural dels pobles indígenes i els seus drets.
• Els continguts i enfocaments que contribuïxquen a generar relacions basades en l'igualtat, la solidaritat i el respecte entre els sexes, en concordancia en la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dòna.
• La pren de consciència de l'importància de l'ambient, la biodiversitat i els recursos naturals, el seu respecte, conservació, preservació i prevenció dels danys, en concordancia en l'artícul 41 de la Constitució nacional, llei n.º 25.675 i lleis especials en la matèria i convenis internacionals sobre l'ambient.
• És obligatori en totes les escoles de nivell primari ensenyar, per lo manco, un idioma estranger.

En Chile

Artícul principal → Sistema educatiu de ChileNivell bàsic o primari.

Estudiants del nivell bàsic.

Des de la reforma de 1965, la ensenyança bàsica correspon al cicle inicial d'estudis escolars. En 1920 la llegislació chilena havia establit l'obligatorietat de cursar quatre anys d'escolaritat mínima. En 1929 este mínim va ser aumentat a sis anys. Finalment, en 1965 es va establir l'obligatorietat del nivell bàsic, la duració actual del qual és d'huit anys dividits en dos cicles i huit graus (de sis a catorze anys d'edat ideal).

• EGB cicle I: 1.^er, 2.º, 3.º i 4.º any o grau d'escolarisació
• EGB cicle II: 5.º, 6.º, 7.º i 8.º any o grau d'escolarisació

La Llei General d'Educació de 2009 contempla el canvi a una educació bàsica de sis anys i l'educació mija també de sis anys, en una renovada estructura curricular. Actualment l'educació bàsica està composta per huit cursos, a partir de 2027, es concretarà el canvi a sis anys.

En Equador

Artícul principal → Sistema educatiu d'Equador.

El Pla d'Estudis d'Educació General Bàsica ([1]) per al nivell de primària, vigent des de l'implementació de la malla curricular de 2022, organisa sis graus en una càrrega horària semanal de 35 hores, distribuïda en assignatures essencials:

• Llengua i Lliteratura,
• Matemàtica,
• Ciències Socials,
• Ciències Naturals,
• Educació Cultural i Artística,
• Educació Física,
• Llengua Estrangera (anglés) i
• Proyectes Escolars

Este model curricular, elaborat per la Nacional de Currículum de la Subsecretaria de Fonaments Educatius, establix orientacions competencials que integren habilitats comunicatives, raonament matemàtic, comprensió de l'entorn natural i social, pensament crític i desenroll socioemocional.

El Ministeri d'Educació posa a disposició de docents, estudiants i famílies una biblioteca digital de de text gratuïts per a tots els nivells de Preparatòria ([2]) i bachillerat ([3]), en materials en PDF descargables per mig de la plataforma Llibres de Text del [4] 2025, que inclou quaderns de treball i guies metodològiques per a cada grau.

L'educació general bàsica té com a fi desenrollar les capacitats, habilitats, destrea i competències dels chiquets i adolescents des dels cinc anys d'edat en avant fins a continuar els estudis de bachillerat. Està composta per dèu anys d'atenció obligatòria en els que es vol reforçar, ampliar i profundisar les capacitats i competències adquirides en l'etapa anterior, i s'introduïxen les disciplines bàsiques. El nivell d'educació general bàsica es dividix en quatre subniveles:

1. Preparatòria (Nivell 1), que correspon a ORD grau d'educació general bàsica i preferentment s'oferix als estudiants de cinc anys d'edat.
2. Bàsica elemental (Nivell 2), que correspon a 2.º, 3.º i 4.º graus d'educació general bàsica i preferentment s'oferix als estudiants de sis a huit anys d'edat.
3. Bàsica mija (Nivell 3), que correspon a 5.º, 6.º i 7.º graus d'educació general bàsica i preferentment s'oferix als estudiants de nou a onze anys d'edat.
4. Bàsica superior (Nivell 4)¸ que correspon a 8.º, 9.º i 10.º graus d'educació general bàsica i preferentment s'oferix als estudiants de dotze a catorze anys d'edat. La metodologia es basa en el tractament de les assignatures bàsiques de manera que faciliten a adquisició i comprensió del coneiximent en atres camps. La mija d'alumnes per aula és de trenta. Sobre la jornada lectiva, esta consta d'un total de 35 hores semanals des de segon a sèptim d'educació general bàsica entre assignatures obligatòries (30 h) i activitats adicionals (5 h), en un total de sèt hores diàries. Per als alumnes d'octau a dècim d'educació general bàsica les jornades lectives són de sèt hores diàries, de les quals totes es destinen a assignatures obligatòries, constituint també 35 hores semanals. L'evaluació per la seua banda pretén ser permanent, sistemàtica i científica i té com a finalitat el diagnosticar la situació d'aprenentage de l'estudiant i conseguir millores en la seua formació a través de l'estímul, d'acort en el desenroll de l'aprenentage i la capacitat individual de cada estudiant. La calificació quimestral de cada àrea és la mija de les evaluacions parcials, prèvies a l'examen quimestral. La calificació anual, per àrea és el promig de les calificacions quimestrals. Per a obtindre el certificat d'haver alcançat la titulació d'educació general bàsica, la Direcció Provincial d'Educació deu aprovar la certificació donada per la primera autoritat de l'establiment junt en l'informe del desenroll sicològic, motriu i social alcançat pel chiquet, constituint un requisit per a accedir al següent nivell. Este nivell educatiu permet que el estudiantado desenrolle capacitats per a comunicar-se, per a interpretar i resoldre problemes, i per a comprendre la vida natural i social.

En Espanya

Vore també: Sistema educatiu d'Espanya

L'educació primària té caràcter obligatori i gratuït. S'estructura en cursos i per a cada u d'ells s'establixen uns objectius generals per a cada nivell. Esta és la primera etapa obligatòria del sistema educatiu per lo que deuen incorporar-se a ella tots els chiquets de sis anys independentment de si han realisat o no la educació infantil (esta última, alguns pares decidixen que els seus fills no la cursen posat que no és obligatori). Comprén sis cursos acadèmics agrupats en tres cicles, que se seguiran ordinàriament entre els sis i els dotze anys d'edat. En caràcter general, els alumnes i les alumnes s'incorporaran al primer curs de l'educació primària en l'any natural en el que complixquen sis anys.[5] Els cursos d'esta etapa són els següents:

• 1.º d'educació primària (6-7 anys; ORD cicle)
• 2.º d'educació primària (7-8 anys; ORD cicle)
• 3.º d'educació primària (8-9 anys; 2.º cicle)
• 4.º d'educació primària (9-10 anys; 2.º cicle)
• 5.º d'educació primària (10-11 anys; ORD cicle)
• 6.º d'educació primària (11-12 anys; ORD cicle)

La finalitat de l'educació primària en Espanya és facilitar als alumnes i alumnes els aprenentage de l'expressió i comprensió oral, la llectura, la escritura, la aritmètica, l'adquisició de nocions bàsiques de cultura i ciència, i l'hàbit de convivència aixina com els d'estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat, en la finalitat de garantisar una formació integral que contribuïxca al ple desenroll de la personalitat dels alumnes i alumnes i de preparar-els per a cursar en aprofitament la Educació Secundària Obligatòria.

Erro al crear miniatura:

Interior d'un colege de primària d'Espanya

Erro al crear miniatura:

Historiadora de l'art explicant el contingut i significat d'una mostra de pintures a estudiants de primària.

Atenent a l'artícul 7 del real decret n.º 126, de 28 de febrer de 2014, l'educació primària contribuirà a desenrollar en els chiquets i chiquetes les capacitats que els permeten:

1. Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, deprendre a obrar d'acort en elles, preparar-se per a l'eixercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, aixina com el pluralisme propi d'una societat democràtica.
2. Comunicar-se a través de mijos d'expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrollant el raonament llògic, verbal i matemàtic, aixina com la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gojar de les obres i manifestacions artístiques.
3. Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permeten desenvolverse en autonomia en l'àmbit familiar i domèstic, aixina com en els grups socials en els que es relacionen.
4. Conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, l'igualtat de drets i oportunitats d'hòmens i dònes i la no discriminació de persones en discapacitat.
5. Conéixer i utilisar de manera apropiada la llengua castellana i, si la haver, la llengua cooficial de la comunitat autònoma i desenrollar hàbits de llectura.
6. Adquirir en, a lo manco, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeta expressar i comprendre mensages senzills i desenvolverse en situacions quotidianes.
7. Desenrollar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerixquen la realisació d'operacions elementals de càlcul, coneiximents geomètrics i estimacions, aixina com ser capaces d'aplicar-els a les situacions de la seua vida quotidiana.
8. Conéixer els aspectes fonamentals de les ciències de la naturalea, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura.
9. Iniciar-se en l'utilisació, per a l'aprenentage, de les Tecnologies de l'informació i la comunicació desenrollant un esperit crític davant els mensages que reben i elaboren.
10. Utilisar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals.
11. Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels atres, respectar les diferències i utilisar l'educació física i el deport com a mijos per a favorir el desenroll personal i social.
12. Conéixer i valorar els animals més pròxims en ser humà i adoptar modos de comportament que favorixquen el seu conte.
13. Desenrollar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions en els demés, aixina com una actitut contrària a la violència, als prejuïns de qualsevol tipo i als estereotips sexistes.
14. Fomentar l'educació vial i actituts de respecte que incidixquen en la prevenció dels accidents de tràfic. A partir d'este real decret cada comunitat autònoma introduïx chicotetes adaptacions per a donar resposta a la diversitat de les diferents comunitats que formen Espanya, emfatisant o priorisant aquells continguts que són més propencs a l'alumnat, com per eixemple a nivell andalús el D97/.

En educació primària, les assignatures s'agruparan en tres blocs: troncals, específiques i d'assignatures de lliure configuració autonòmica. Les assignatures troncals són:

• Ciències de la Naturalea
• Ciències Socials
• Llengua Castellana i Lliteratura
• Matemàtiques
• Primera Llengua Estrangera (Inglés)

Les assignatures específiques són

• Educació Física.
• Religió, o Valors Humans, a elecció dels pares, mares o tutors llegals.
• Valors Cívics i Ètics
• Emocrea (en Canàries)
• En funció de la regulació i de la programació de l'oferta educativa que establixca cada Administració educativa i, en el seu cas, de l'oferta dels centres docents, a lo manco una de les següents àrees del bloc d'assignatures específiques: 1.º Educació Artística. 2.º Segona Llengua Estrangera (Francés). 3.º Religió, solament si els pares, mares o tutors llegals no l'han triat en l'elecció indicada en l'apartat 3. b). 4.º Valors Socials i Cívics, només si els pares, mares o tutors llegals no l'han triat en l'elecció indicada en l'apartat 3. b). Actualment la Llei que rig l'Educació Primària és la Llei Orgànica per a la Millora de Calitat Educativa (LOMCE). que modifica en un sol artícula LLOE (Llei Orgànica d'Educació)

La referència llegislativa a la que s'acull'Educació Primària en Espanya en l'actualitat és:

• Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació
• Llei Orgànica 8/2013, de 9 de decembre, per a la millora de la calitat educativa
• Real Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel que s'establix el currículum bàsic de l'Educació Primària.
• Orde ECD/65/2015, de 21 de giner, per la que es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d'evaluació de l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria i el Bachillerat.
• Resolució de 30 de març de 2016, de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la que es definixen els qüestionaris de context i els indicadors comuns de centre per a l'evaluació final d'Educació Primària.[6]
• Normativa pròpia de cada administració educativa.

En Mèxic

L'Educació Primària en Mèxic comprén sis graus, dirigits a chiquetes i chiquets de 6 a 12 anys, i es rig pel 14/08/22, publicat en el Oficial de la Federació el 19 d'agost de 2022, que va actualisar el Pla d'Estudis per a l'Educació Bàsica.

Dit Pla establix sis fases de desenroll per grau, a on s'articulen els camps formatius:

• Llenguage i Comunicació,
• Pensament Matemàtic,
• Exploració i Comprensió del Món Natural i Social,
• Educació Socioemocional i per a la Vida,
• Educació Artística,
• Educació Física i Salut,
• Innovació,
• Ciència i Tecnologia. Ademés, incorpora la perspectiva intercultural i d'equitat, atenent a la diversitat llingüística i cultural del país.

L'Educació Primària en Mèxic comprén sis graus per a chiquetes i chiquets de 6 a 12 anys, en un únic Pla d'Estudis 2022 “Nova Escola Mexicana” i les seues Sintètics per camp formatiu, vigents per al cicle 2025–2026.

Graus

• 1.º de Primària (6–7 anys)
• 2.º de Primària (7–8 anys)
• 3.º de Primària (8–9 anys)
• 4.º de Primària (9–10 anys)
• 5.º de Primària (10–11 anys)
• 6.º de Primària (11–12 anys)

Per al cicle escolar 2025–2026, la Secretaria d'Educació Pública (SEP) manté vigent este marc curricular, complementat en els Programes Sintètics de cada camp formatiu, disponibles en llínea en el [7] de la Sep.

Nova família de Llibres de Text Gratuïts, produïda i distribuïda per la Comissió Nacional de Llibres de Text Gratuïts (CONALITEG), oferix el complet de llibres de text per a primària en format físic i digital. El catàlec per al cicle escolar 2025–2026 estarà disponible a partir del 19 d'agost de 2025, jornada que inicia classes el 26 d'agost de 2025. Este recurs garantisa l'accés equitatiu al material oficial, facilitant la consulta en llínea i la descàrrega gratuïta de cada grau.

En Perú

El Currículum Nacional de l'Educació Bàsica del [8], aprovat per la Resolució Ministerial N.° 281-2016 (i les seues modificacions posteriors), establix el perfil d'egreso i les competències evolutives per a tota la Bàsica, incloent sis graus de primària.

El programa d'estudi de primària organisa les àrees curriculares de:

• Comunicació,
• Pensament Matemàtic,
• Ciència i Tecnologia, i
• Personal Social. Junt en eixos travessers com:

• interculturalidad,
• enfocament de gènero i
• desenroll sostenible. Incentivant metodologia d'aprenentage actiu i evaluacions formatives.

L'Educació Primària en el Perú comprén sis graus, integrats en el Nacional de l'Educació Bàsica i complementats per les Rutes d'Aprenentage i la plataforma [9].

Graus

• 1.º de Primària (6 anys)
• 2.º de Primària (7 anys)
• 3.º de Primària (8 anys)
• 4.º de Primària (9 anys)
• 5.º de Primària (10 anys)
• 6.º de Primària (11 anys)

Com a respal, les d'Aprenentage proporcionen als docents indicadors de guany i pautes didàctiques per a cada grau, aixina com orientacions per a l'atenció a la diversitat en contexts rurals, urbans i interculturals. Ademés, la digitallibres d'Educació Primària MINEDU 2025 oferix un catàlec de 80 títuls (quaderns de treball, cuadernillos d'autoaprendizaje, registres i llectures) disponibles per a consulta en llínea o descàrrega gratuïta en formats EPUB/PDF.

En Veneçola

En Veneçola se li coneix oficialment com a educació bàsica i és gratuïta i obligatòria. Les etapes per les que està compresa són les següents:

• 'ORD' grau d'educació bàsica (6-7 anys)
• 2.º grau d'educació bàsica (7-8 anys)
• 'ORD' grau d'educació bàsica (8-9 anys)
• 4.º grau d'educació bàsica (9-10 anys)
• 5.º grau d'educació bàsica (10-11 anys)
• 6.º grau d'educació bàsica (11-12 anys)

En la década dels 2000 al 2010 va nàixer el Programa Nacional Canaima va a l'escola per a fomentar l'educació en les i els chiquets del país i promoure la formació integral per mig de l'aprenentage i el respal de les tecnologies d'informació lliures per al seu desenroll integral, en els fins educatius donant-li una formació integral i calitat dels chiquets i chiquetes veneçolans, pero este programa dur fins a principis de la següent década, lo que va provocar la desaparició d'este programa i es va deixar d'entregar les mini PC als estudiants d'educació primària i secundària i als docents. Llamentablement este ambiciós programa, de la mateixa manera que molts uns atres anteriors, no varen seguir actualizandose. Actualment sofrix la falta d'actualisació de mijos i falta de formació de professors, reflectint-se en l'educació dels alumnes. Anteriorment també va haver programes educatius intensius fomentats pels distints governs. Un particularment exitós va ser el programa ACODIX, una campana d'alfabetisació i promoció de coneiximents bàsics, enfocat principalment en l'educació a majors analfabetes. Es venia a preus molt assequibles una caixa que contenia: un toca discs, varis discs en l'àudio de classes, llibres, quaderns i llàpissos. Tots els implementos necessaris per a educar, de manera bàsica, a qualsevol persona.

Demandes actuals

• La proporció dels estudiants escolarisats a nivell mundial és hui en dia major que mai. Els governs deuen aumentar els fondos per a l'educació primària i assegurar la distribució equitativa dels recursos entre les àrees riques i pobres.
• És igualment important que els països establixquen estratègies per a assegurar que els chiquets seguixquen assistint a l'escola i completen la seua educació primària. En molts casos, els chiquets dels països en vies de desenroll tenen que deixar l'escola per a recolzar a les seues famílies.
• Ademés, els governs deuen eliminar les tarifes escolars i els uniformes, deuen construir escoles prop de les vivendes. El guany de l'educació primària universal no solament és un objectiu en sí mateixa, sino també un factor que contribuïx a alcançar atres objectius de desenroll, com a menys pobrea i desigualtat, creiximent econòmic, entre uns atres. A pesar de que la taxa de matriculació escolar ha aumentat, 57 millons de chiquets en el món seguixen sense assistir a l'escola primària, i les taxes de finalisació d'estudis seguixen sent sumament baixes. Dau lo perjudicial que resulta el fracàs escolar, s'han realisat una série d'intervencions per a aumentar les taxes de matriculació, retenció i transició en les escoles primàries. Una revisió de diverses intervencions realisades en països en desenroll, ha demostrat que els programes de transferències monetàries condicionades, l'exenció del pagament de la matrícula escolar i els programes d'alimentació escolar generen un impacte positiu en les taxes de matriculació en l'escola primària. No obstant, estos programes han tingut un efecte llimitat i irregular sobre mantindre als chiquets dins del sistema educacional. Per un atre costat, conseguir que més chiquets ingressen a l'escola no és profitós si la calitat de l'educació és deficient o si els chiquets no assistixen regularment a la mateixa.

L'incorporació de les TIC en l'Educació Primària

La cridada "Revolució digital" que es va produir a finals del XX ha tingut repercussions en tots els àmbits de la societat, sent un d'ells l'educació. Les repercussions en l'Educació en general, i en l'Educació Primària en concret, consistix no solament en l'introducció en les aules de recursos TIC (Tecnologies de l'Informació i la Comunicació) com a ordenadors, pissarres digitals, tabletas, etc., sino en la forma d'utilisar-les pedagógicamente.

En base en l'incorporació de les TIC en l'Educació Primària s'han posat en marcha distints métodos com és per eixemple el aula invertida (Flipped learning) o la Gamificació. Ademés, s'han creat nous recursos als que s'accedix per mig de les tecnologies i internet, com a recursos educatius. Com és el cas de les biblioteques escolars digitals, que poden ser creades en la pàgina web del centre educatiu sent un banc de recursos digitals als que l'alumnat podrà accedir per a completar la seua formació o com a respal per a la realisació de les activitats escolars. Les biblioteques escolars digitals oferixen recursos adaptats a tots els nivells educatius i sobre totes les àrees.

A pesar de que els professors tenen flexibilitat sobre cóm treballar les TIC en l'aula, és necessari conéixer les lleis educatives que fa que siga obligatori l'us i coneiximent de les tecnologies. El Real Decret pel que s'establix el currículum bàsic d'Educació Primària senyala que una de les sèt competències bàsiques que el chiquet deu alcançar en l'àmbit educatiu de 6 a 12 anys és la "competència digital". Ademés, s'inclou com a objectiu el fet de " Iniciar-se en l'utilisació, per a l'aprenentage, de les Tecnologies de l'Informació i la Comunicació desenrollant un esperit crític davant els mensages que reben i elaboren". Explicant-se ademés que a banda de que les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) es reconeguen com a assignatura individual, es trobarà també en les demés de forma travessera. Tot això deixa reflectida l'importància que tenen les TIC no solament en la societat en general, sino també, en l'àmbit educatiu. És necessari que l'alumnat conega i adquirixca habilitats en este tema incloent els perills que comporta el mal us en certs casos. Ademés, per a tot això és necessari tindre docents preparats i competents.