Llegir
El terme llegir (del llatí legere), un verp, aludix al procés de percebre i comprendre l'escritura, ya siga per mig de la vista, l'escolta o el tacte (braille).cita requerida
_%22LLen%C3%B3sele_la_fantas%C3%ADa_de_todo_aquello_que_le%C3%ADa_en_los_libros...%22_(5789891866).jpg)
Etimologia i atres significats
El verp «llegir», en espanyol, pot descriure activitats distintes a la comprensió de lo escrit:
- Entendre una representació gràfica: Llegir el hora. Llegir un pla.
- Interpretar el llenguage del cos i la mímica: Llegir en els ulls d'algú. Llegir el pensament d'algú.
- Augurar el futur per pràctiques místiques: Llegir el futur en les llínees de la mà. Llegir el futur en una bola de cristal.
- Donar classes en una universitat: Llegir una lliçó sobre matemàtiques.[1]
- En informàtica, accedir l'informació d'un mig d'almagasenage: Llegir del disc dur.
Percepció i comprensió
La psicologia cognitiva i la llingüística estudien cóm els sers humans perceben i comprenen l'escritura. Especialment per medir els moviments oculars en el método eye tracking («seguiment d'ulls» en anglés) la psicologia tracta d'entendre cóm la percepció i comprensió s'influïxen i completen mútuament. Els coneiximents d'este capítul provenen de.[2]
Fonaments de la percepció en llegir
El ser humà percep el seu ambient per visió en fixació i tretes. En fixar clava els ulls en un punt immòvil i en tretes redirigix la mirada ràpidament d'un punt de fixació a un atre. Solament durant les fixació els nervis en la retina transmeten l'informació que perceben per la llum. Durant una treta esta transmissió està discontinuada; es creu que això servix per a no processar les imàgens nebuloses que es produïxen pels moviments ràpits de l'ull.
El camp visual és l'àrea a on es veuen objectes mentres l'ull està enfocat en un punt.[3] Li'l subdivide en les regions fóveal (menys de 2° d'excentricitat) de màxima agudea visual, parafoveal (2°-5°) d'alta agudea visual i periferal (més de 5°) de baixa agudea visual, conforme a les seues distàncies de la fóvea, el centre de màxima agudea visual. La part del camp visual per la qual s'adquirix informació útil durant una fixació es diu perceptal span (anglés «àrea de percepció»). En llegir, esta regió és asimètrica i depén de la direcció de llectura. En Occident —en a on es llig d'esquerra a dreta— s'estén des de 3 - 4 lletres a l'esquerra fins a 14-15 lletres a la dreta del punt de fixació. Pero de facto només en el segment word identification span (anglés «àrea d'identificació de paraules») que s'estén del centre de la fixació fins a 7-8 lletres a la dreta es pot identificar paraules.
Moviments oculars en llegir
En general un ser humà llig un text en fixar un punt per 200-250 ms i despuix fer una treta de 7- lletres en direcció de llegir al punt següent. En temps normal el llector mig llig 250 paraules per minut. En dificultat creixent les fixació s'allarguen. Especialment en llegir frases ambivalents el llector usa regressió, tretes en contra de la direcció que servixen per a rellegir part del text que pot aclarir el passage ambivalent. Estos moviments depenen de molts factors, per eixemple capacitat, concentració i interés del llector, complexitat i univocitat del text, legibilidad de l'escritura i consum de drogues com a cafeïna que afecten els moviments oculars.
Models del control de tretes
Hi ha dos models competitius que tracten d'explicar cóm el llector mou la mirada. Segons el cognitive process model (model de procés cognitiu) el llector fa una treta tan pronte com ha guanyat accés lèxic, és dir ha identificat la paraula enfocada; en eixe moment no és important la funció o el sentit de la paraula. Segons el oculomotor model (model del motor ocular) els moviments són dictats físicament. Al principi el llector elegix una estratègia fonamental (per eixemple «llegir tan ràpit com li siga possible) i una tàctica depenent del text (per eixemple si el text és complicat, llig despació) per això i l'estructura visual del text els moviments són predefinits automàticament. Els resultats de l'experimentació sugerixen que el cognitive process model és lo més correcte pero no hi ha prova final.
Identificació i integració de paraules
Ni el problema de cóm els sers humans identifiquen les paraules ni la qüestió de cóm integren estes per mig de tretes estan resolts.
En 1972 Gough va presentar la teoria de que s'identifica una paraula en elaborar serialment les seues lletres, com en consultar un diccionari.[4] L'idea estava recolzada per indicis trobats abans[5] pero no va poder explicar el word superiority effect (anglés «efecte de la supremacia de la paraula») trobat pocs anys abans:[6] es reconeix l'última lletra d'una paraula més ràpit que si la mateixa lletra fora presentada sola. En conseqüència la teoria va ser rebujada.
En 1973 Bouma va provar que és important on se centra la mirada dins de la paraula[7] i despuix d'atres experiments en 1979 va presentar la teoria segons la qual s'identifica les paraules reconeixent les seues formes exteriors.[8] És dir, per presentar un polígon es reconeixeria la paraula original, especialment per ocupació de minúscules i mayúscules. Encara que la teoria encara és molt actual i hi ha molta gent encertant que paraules varen ser comparats mentalment com a imàgens digitals, no és correcte.[9]
Les teories que varen tractar d'explicar cóm la percepció integra les paraules per mig de tretes va tindre problemes similars. La primera idea, que va sorgir en l'ascens de l'informàtica, va ser que hi ha un top per a fusionar les imàgens guanyades abans i despuix d'una treta. Varis experiments[2] varen demostrar que això és fals.
En 1979 Krueger va propondre la teoria de que s'identifica les lletres visualment, pero que li les compon verbalment.[10] Varis experiments[2] varen evidenciar que la calitat fonètica de lletres, sílabes i paraules és molt important, tant per a l'identificació com per a l'integració de paraules. Per eixemple, és més fàcil identificar una paraula en lletres falses si estes lletres sonen similars a l'original que si són visualment similars.
La psicolingüística ha demostrat que el sentit i la llimitació sentencial del text també són factors molt importants. Es diu llimitació sentencial quan el tipo d'una paraula és previsible, per eixemple «la paraula següent té que ser un sustantiu masculí singular»; lo que depén de l'estructura gramatical de la llengua i de la frase. El fet de que a penes es fixen passages previsibles demostra que l'elaboració de texts està controlada per processos cognitius, no perceptivos.
En resum, els factors més importants per a identificar una paraula són les seues primeres tres lletres, l'última lletra, l'ocupació de minúscules i mayúscules i l'identitat fonètica.
Eixemples
Alguns eixemples:
- aperlación: Encara que el seu bórdenes són idèntics no és possible identificar esta paraula com a «aportació». El problema és que no conté les lletres correctes. Això demostra que la teoria de la forma exterior és falsa.
- bisual — uisual: És més fàcil identificar «bisual» com a «visual» encara que «o» i «v» visualment apareixen més similars. Això demostra que en general el sò és més important que la semblança visual.
- daddeenorso: És casi impossible identificar este desorde com a «desordenat» encara que la primera i l'última lletra estan en el seu lloc i la paraula és molt simple. Això demostra que l'afirmació del bulo no és correcta.
Vocalisació
El procés per mig del qual els llectors articulen els sons (fonema) de les paraules que estan llegint, es diu vocalisació. Quan es vocalisa, la velocitat de la llectura i la comprensió del text es reduïxen dràsticament. Hi ha un atre tipo de vocalisació, al que podria denominar-se "vocalisació mental" o "subvocalizaació", que és indispensable per a transformar una grafia (lletra) en sò (fonema) lo que es requerix per a produir la significació (comprensió). Este tipo de vocalisació no té les llimitacions de velocitat i comprensió que té el primer.
Subvocalisació
És normal que els llectors articulen mentalment lo que estan llegint. Este procés es diu subvocalisació. En oposició a la vocalisació la subvocalizaació no torba la comprensió. Al contrari sembla que la subvocalizaació forma part important del procés de llegir. Alguns sicòlecs creuen que sense subvocalizaació no és possible llegir, justifiquen la seua opinió en el paper important que jugue el component fonètic en identificar paraules.
D'esquerra a dreta i de dalt avall
Experiments en escritures diferents han demostrat que no solament els moviments oculars s'acostumen a la direcció de llegir sino tot el sistema percepcional. Per eixemple, si s'escriu de dreta a l'esquerra i de dalt avall, com en chinenc tradicional, no sols les tretes canvien les seues direccions pero també perceptual span i word identification span canvien les seues formes.
Caràcters especials
Escritures que usen caràcters especials no tenen alfabet. Per eixemple en l'escritura chinenca cada caràcter representa una sílaba, és dir en llegir un text caràcter per caràcter li'l pot vocalisar sílaba per sílaba. D'un caràcter es pot deduir la seua significació immediatament. Per això, encara que la tipografia diferix molt de la de l'occident, no hi ha tantes diferències: les duració de les fixació, les distàncies de les tretes i les extensions dels diferixen, pero els fonaments com subvocalizaació i regressió són casi idèntics.
Braille i comparables
Braille és una escritura tàctil usat per persones cegues, és dir es llig en les mans en lloc dels ulls. La lliçó d'esta escritura és molt més seqüencial i despacio que la d'escritura visual.
Notació musical i comparables
Notació musical és l'escritura per a anotar música. Encara que és possible cantar una melodia anotat per notes no és possible vocalisar este escritura directament, especialment si conté concordes, és dir vàries notes sonen simultàneament. En general el llector no convertix notes en parla pero sí en moviments del cos. Els moviments oculars s'acomoden al contingut del «text»: si la melodia domina hi ha més tretes horisontals, si el harmonia domina hi ha més tretes verticals.
Fòrmules matemàtiques i comparables
La llectura de fòrmulas, per eixemple en matemàtiques o en química, es distinguix de llector a llector. Encara que en general li les llig de l'esquerra a la dreta, hi ha molts casos especials, per eixemple si la fòrmula conté fraccions o matrius. La llectura de fòrmules matemàtiques és molt més abstracta que la llectura de totes les atres escritures: és possible vocalisar una fòrmula pero això no ajuda a comprendre el seu sentit. La comprensió de fòrmules és terreny interessant pero hi ha pocs experiments en este sector.
Tècniques de llectura
Les tècniques de llectura servixen per a adaptar la manera de llegir al propòsit del llector. Dos objectius comuns són la maximisació de la velocitat de llectura i la maximisació de la comprensió del text. Per regla general estos objectius són contradictoris per lo que deu establir-se un compromís entre abdós. Es distinguixen vàries tècniques convencionals com la llectura seqüencial, la llectura intensiva i la llectura puntual que afecten a l'elecció i l'elaboració de texts de tècniques per a millorar la velocitat de la llectura com a llectura diagonal, scanning, SpeedReading i PhotoReading que afecten el procés percepcional en sí mateixa.
Pre-llectura
Necessària per a conéixer l'informació general de lo que es va a llegir. Inclou revisar:
- Títul
- Autor ( biografia, atres llibres que ya va publicar)
- Contraportada
- Introducció
- Prológo
Llectura seqüencial
La llectura seqüencial és la forma comuna de llegir un text. El llector llig en el seu temps individual des del principi al fi sense repeticions o omissions.
Llectura puntual
En llegir un text puntual el llector solament llig els passages que li interessen. Esta tècnica servix per a absorbir molta informació en poc temps.
Llectura diagonal
En llectura diagonal el llector solament llig els passages especials d'un text, com a títuls, la primera frase d'un paràgraf, les paraules accentuades tipográficament (negreta, cursiva), els paràgrafs importants (resum, conclusió) i l'entorn dels térmens importants com a fòrmules («2x+3=5»), llistes («primer», «segon», ...), conclusions («per això») i térmens tècnics («costs fixos»). Es diu llectura diagonal perque la mirada es mou ràpidament del cantó d'esquerra i dalt al cantó de dreta i avall. D'eixe modo és possible llegir molt ràpidament un text a costa de la comprensió de l'estil i els detalls.
Scanning
El Scanning és una tècnica per a buscar térmens individuals en un text. Es fonamenta en la teoria de que s'identifiquen les paraules comparant les seues imàgens. El llector s'imagina la paraula en l'estil de font del text i despuix mou la mirada ràpidament sobre el text és una llectura ràpida.
Llectura Ràpida
- Artícul principal → Llectura ràpida.
Inventat per Tony Buzan, la llectura ràpida (o SpeedReading) és una tècnica que combina molts punts diferents per a llegir més ràpit. En general és similar a la llectura diagonal pero inclou atres factors com a concentració i eixercicis per als ulls.
Alguns crítics diuen que esta tècnica solament és la llectura diagonal en un nom diferent, combinada en factors coneguts per sentit comú. No hi ha prova de que els eixercicis per als ulls milloren la percepció visual. No és necessari pagar seminaris per a saber que la concentració i un bo allumenament són imprescindibles per a llegir ràpit.
Alguns consideren que es tracta d'una tècnica per a eixercitar la concentració durant la llectura, lo que permet reduir considerablement el temps d'absorció de l'informació. Molts han desenrollat la capacitat de llectura veloç pels seus propis mijos, i coincidixen que l'única clau és la concentració.
PhotoReading
En el PhotoReading, inventat per Paul R. Scheele, el llector llig una pàgina en total. Al principi guanya una idea general del text usant llectura diagonal per a llegir índex, títuls i paràgrafs especials com el text en el revés d'un llibre. Despuix mira les pàgines una per una per a uns segons en mirada no enfocada, en un estat mental molt relaixat. Despuix de llegir una pàgina aixina «activa» el content del text tancant els ulls i donant regna solta als pensaments. Es compara la tècnica en la memòria eidética.
Crítics diuen que esta tècnica no funciona perque experiments varen demostrar que llectors no extrauen informació de passages no enfocats. Sospiten que l'informació obtingut per PhotoReading ve de la llectura diagonal i de l'imaginació del llector. Pero encara que fora molt fàcil verificar la tècnica no existixen experiments fent-ho.
Atres tècniques de llectura veloç
Hi ha moltes atres tècniques de llectura veloç i totes estan molt controvertides. Els crítics diuen que no funcionen i solament servixen per a vendre llibres i seminaris. De punt de vista científic no és evidenciat ni rebujat, pero és important atendre els punts següents:
- Es veuen prop de 20 lletres en una mirada, aixina que no és possible llegir una llínea en total sense moure els ulls.
- Regressió no són errors, pero poden ser imprescindibles per a comprendre passages ambigus. Potser no és important redirigir la mirada, pero el temps que es guanya fent-ho para recapacitar, sí ho és.
- Llectors no extrauen informació de passages que no enfocaren.
- La supressió de la subvocalizaació és molt controvertida. És possible que sense subvocalizaació no és possible identificar paraules.
Térmens afins
Capacitat de llegir:
- Un analfabet és una persona que no sap llegir. l'alfabetisació medix la quota de la població capaç de llegir.
- La capacitat de llegir és part del model de les capacitats en pedagogia.
Medicina:
- Dislèxia és l'incapacitat de llegir i escriure deguda a causes neurològiques.
Tipografia:
- La legilibilitat d'un tipo específica la facilitat o dificultat de llegir-ho.
Anàlisis de texts:
- La legilibilitat d'un text específica la facilitat o dificultat d'entendre-ho. Hi ha varis métodos per a medir esta característica d'un text automàticament usant fòrmules. Consulte l'artícul Readability de la Wikipedia anglesa para més informació.
Frases fetes:
- Una rata de biblioteca és una persona que llig molt.
¿Per qué llegir?
Beneficis de la llectura
Hi ha moltes persones les quals no els agrada el tema de llectura, no obstant esta pràctica té molts beneficis.
- Ampliació del vocabulari i millora de l'ortografia: En la llectura s'està més expost a noves paraules i per això, té un impacte positiu en el vocabulari, ortografia i redacció de les persones.
- Incrementa la concentració i habilitat per a enfocar-se: En estar acostumats als videos curts i informació ràpida, llegir farà que practiques la teua concentració, en a on podràs permanéixer enfocat per cada volta més temps.
- Millora el somi: Llegir en sí és una activitat relajante, i estudis revelen que integrar-l'en la teua rutina abans de dormir ajudarà a millorar la calitat de somi.[11]
- Promouen l'empatia: Conéixer nous móns, personages i ideals fa que les persones comprenguen les situacions plantejades en una obra lliterària.
- Impulsa i manté el funcionament cognitiu: En tindre que recordar detalls i situacions del llibre i imaginar escenaris, estaràs eixercitant el teu cervell constantment.[12]
Vore també
Referències
- ↑ Real Acadèmia Espanyola: Diccionari de la llengua espanyola. Edició no. 22. Entrada «llegir».
- Archivat el 27 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rayner, K.: «Eye movements in reading and information processing: 20 years of research.» Psychological Bulletin, 124, págs. 37-422, 1998.
- ↑ MedlinePlus Enciclopèdia Mèdica: Camp Visual. Consultat el 21 d'abril de 2006.
- ↑ Gough, P. B.: «One second of reading.» En Kavanagh & Mattingly’s Language by ear and by eye. Cambridge, MA: MIT Press, 1972
- ↑ G. Sperling: '«A model for visual memory tasks.» En Human Factors, 5, 19-31. Woodworth, R. S. (1938). Experimental psychology. New York; Holt. 1963.
- ↑ Reicher, G. M.: '«Perceptual recognition as a function of meaningfulness of stimulus material.» En Journal of Experimental Psychology, 81(2):275 280, 1969.
- ↑ Bouma, H.: «Visual Interference in the Parafoveal Recognition of Initial and Final Letters of Words.» En Vision Research, 13, 762-782, 1973.
- ↑ Bouwhuis, D. & H. Bouma: «Visual word recognition of three letter words as derived from the recognition of the constituent letters.» En Perception and Psychophysics, 25, 12-22, 1979.
- ↑ K. Larson: «The Science of Word Recognition or how I learned to stop worrying and love the bouma.» Advanced Reading Technology, Microsoft Corporation, July 2004.
- ↑ Krueger, L. E.: '«Effect of irrelevant surrounding material on speed of same-different judgement of two adjacent letters.» En: Journal of Experimental Psychology, 98, 252-259, 1973.
- ↑ "Does reading a book in bed make a difference to sleep in comparison to not reading a book in bed? The People’s Trial—an online, pragmatic, randomised trial"
- ↑ «¿Llegir o no llegir? Eixa és la qüestió».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.