Retina

Retina

La retina dels vertebrats és un teixit sensible a la llum situat en la superfície interior del ull. És similar a una tela a on es proyecten les imàgens. La llum que incidix en la retina desencadena una série de fenomens químics i elèctrics que finalment es traduïxen en impulsos nerviosos que són enviats cap al cervell a través del nervi òptic. La retina té una estructura complexa. Està formada bàsicament per vàries capes de neurones interconectades per mig de sinapsis. Les úniques cèlules sensibles directament a la llum són els cons i els bastons. La retina humana conté 6.5 millons de cons i 120 millons de bastons. Els bastons funcionen principalment en condicions de baixa lluminositat i proporcionen la visió en blanc i negre, els cons, no obstant, estan adaptats a les situacions de molta lluminositat i proporcionen la visió esta en color.

Etimologia

El nom retina és el diminutiu de la paraula en llatí repte que significa ‘ret’, ya que qui la va descobrir, Herófilo de Calcedonia, la va descriure com una chicoteta ret.

Orige embriològic

La retina procedix d'una evaginación bilateral del prosencèfal cridada vesícula òptica primària, que despuix d'una invaginació local es transforma en la vesícula òptica secundària que té forma de copa. Cada copa òptica permaneix conectada en el cervell per mig d'un talle, el futur nervi òptic. En l'adult, la retina està formada per una capa epitelial pigmentada externa, l'epiteli pigmentario, i una làmina interna, la retina neural o retina pròpiament dita, que conté elements semblants als del cervell, per lo que pot considerar-se com una part especialment diferenciada del sistema nerviós central.

Estructura macroscòpica de la retina

En esta image pot observar-se la retina humana, l'àrea més coloreada situada en el centre és la fóvea i la zona blanquecina a l'esquerra és el disc òptic o papila.

La retina és una capa prima i parcialment transparent, està en contacte en la cara interna de la coroides i en l'humor vítreo. En la seua superfície es poden observar diverses estructures:

• Papila o disc òptic: La papila és el punt a on el nervi òptic entra en el globo ocular, travessant la membrana esclerótica, la coroides i finalment la retina. És un disc rosat que es troba en la part posterior del globo ocular i està situat a uns 3 milímetros medialmente al pol posterior de l'ull. Té unes dimensions de 2 x 1,5 mm. En la papila no existixen fotorreceptores, per lo que es diu punt cego.
• Fóvea: Està situada a uns 2,5 mm de la vora temporal de la papila òptica, a on la superfície de la retina està deprimida i és poc profunda. Presenta un major número de cèlules ganglionars, en una distribució més regular i precisa dels elements estructurals; posseïx solament cons. Els gots sanguíneus rodegen a la fóvea per dalt i per avall, mentres que dins d'ella solament existixen chicotets capilars. En el mateix centre de la fóvea, en un àrea d'uns 0,5 mm de diàmetro, no existixen capilars per a aumentar al màxim la transparència de la retina.
• Ora serrata: És ellímit anterior de la retina. Existix una ora serrata nassal o medial i una ora serrata lateral o temporal. També pot dividir-se macroscópicamente en dos zones:
• Àrea central de la retina: És la porció de la retina que rodeja a la fóvea i a on es produïx la major fotorrecepción. La fóvea i la chicoteta àrea que la rodeja contenen un pigment groc i per això es diu màcula lútea.
• Àrea perifèrica de la retina: Esta zona té menys capacitat de fotorrecepción, per posseir menor número de cons i bastons.

Estructura de la retina

Els ulls de tots els vertebrats compartixen un model de circuit retiniano comú: cinc classes de neurones, dispostes en tres capes nuclears que flanquegen dos capes de sinapsis.

Capes de la retina

Organisació simplificada de la retina. La llum entra deu travessar totes les capes celars fins a aplegar als cons i bastons.

La retina conté dèu capes parals que són, començant per la zona més superficial, fins a la més interna:

1. Epiteli pigmentario: És la capa més externa de la retina. Està formada per cèlules cúbiques que no són neurones i posseïxen grànuls de melanina que li donen una pigmentació característica.
2. Capa de cèlules fotorreceptoras: Està formada pels segments més externs dels cons i els bastons.
3. Capa limitante externa: No és una membrana, sino unions intercelares del tipo zónula adherente entre les cèlules fotorreceptoras i les cèlules de Müller.
4. Capa nuclear o granular externa: Està formada pels núcleus celars de les cèles fotorreceptoras.
5. Capa plexiforme externa o sináptica externa: És la regió de conexió sináptica entre cèlules fotorreceptoras i les cèlules bipolars.
6. Capa nuclear o granular interna: Està formada pels núcleus celars de les cèlules bipolars, les cèlules horisontals i les cèlules amacrinas.
7. Capa plexiforme interna o sináptica interna: És la regió de conexió sináptica entre cèlules bipolars, amacrinas i ganglionars.
8. Capa de cèles ganglionars : Està formada pels soma de les cèlules ganglionars.
9. Capa de fibres del nervi òptic: Està formada pels axones de cèlules ganglionars que formen el nervi òptic.
10. Capa limitante interna: Separa la retina del humor vítreo.

Cèles de la retina

La retina té tres tipos de cèles:

• Pigmentades. S'encarreguen del metabolisme dels fotorreceptores.

• Neurones. Es reconeixen cinc tipos de neurones:

1. Cèles fotorreceptoras: Són els cons i els bastons. Transformen els impulsos lluminosos en senyals elèctriques.
2. Cèles bipolars de la retina. Conecten les cèlules fotorreceptoras en les cèlules ganglionars.
3. Cèles amacrinas. Són interneuronas moduladoras.
4. Cèles horisontals. Complixen una funció similar a les cèlules amacrinas, són interneuronas moduladoras.
5. Cèles ganglionars de la retina. D'estes neurones partix el nervi òptic que conecta la retina en el cervell.

• Cèles de sostingues:

1. Astròcits.
2. Cèles de Müller. La seua funció és de soport, sintetisen glucógeno i cedixen glucosa a atres cèlules nervioses.

Algunes fites en l'estudi de la retina

A fins del XIX i inicis del XX l'espanyol Santiago Ramón i Cajal va fer corts histològics de la retina i observant-els en la platina d'un microscopi òptic va descriure els principals tipos de cèlules que la componen: fotorreceptoras, cèlules bipolars, cèlules horisontals, cèlules amacrinas i cèlules ganglionars. En 1952 l'alemà Stephen Kuffler estudiant la visió nocturna dels gats va registrar la presència i activitat de cèlules ganglionars que reaccionen individualment als estímuls lluminosos i inclús a la falta de llum. En el 2007 King-Wai Yau va detectar la presència de cèlules ganglionars planes en les retines de peixos. És de notar que molts animals d'hàbits nocturns (felinos, cánidos, peixos predadores com els taburons, peixos abissals, etc.) posseïxen una estructura anomenada Tapetum lucidum despuix de la retina. El tapetum lucidum funciona com un espill que reflectix cap a la còrnea la llum que ha passat a través de la retina, millorant d'esta forma la visió en l'obscuritat.

Malties de la retina

La retina pot afectar-se per diferents malties que en ocasions disminuïxen considerablement la capacitat visual. Algunes de les més usuals són:

• Solsida de retina. La solsida de retina és una maltia ocular ocasionada per la separació de la retina neurosensorial de l'epiteli pigmentario al que en condicions normals està adherida. Com a conseqüència d'això la retina neurosensorial queda sense rec sanguíneu i es produïx pèrdua de visió. Pot produir-se de forma espontànea o despuix d'un traumatisme sobre l'ull. Estan més predisposts les persones que presenten miopia alvançada.
• Retinosis pigmentaria.
• Degeneració macular associada a l'edat.
• Retinopatía diabètica.
• Retinopatía hipertensiva.
• Forat macular.
• Retinitis.

Vore també

• Màcula lútea
• Membrana epirretiniana
• Ull humà
• Punt cego

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Retina.

Retina en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..