MIT Press
MIT Press és una editorial universitària afiliada a Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). És considerada com una de les editorials universitàries més grans i prestigioses del món.[1] Reconeguda pel seu rigorós nivell acadèmic, MIT Press és líder en la publicació de llibres i revistes en l'intersecció de la ciència, la tecnologia, l'art, les ciències socials i el disseny. MIT Press es va crear en 1932 primer baix el nom Technology Press.[2] Es va convertir en una editorial independent i va prendre el nom actual en 1962. Ha publicat més de 10,000 llibres a lo llarc de la seua història, i publica prop de 200 llibres i 40 revistes cada any.[3] MIT Press ha segut pionera en el moviment d'accés obert en publicacions acadèmiques.[4] A través de la seua pàgina web venen llibres a tot lo món.[5]
Història
En 1926 Max Born va visitar el MIT per a realisar una série de llectures de problemes de la dinàmica atòmica. L'institut va publicar les llectures imprimint-ho ell mateixa. Eixe llibre és el número 1 en els archius de MIT Press.[6]
En 1932, James R. Killian Jr. va ajudar a crear Technology Press que publicaria huit títuls en els següents cinc anys. En 1937, John Wiley & Sons es varen fer càrrec de l'editorial i el màrqueting de l'imprenta, durant els 25 següents anys va publicar 125 títuls. En 1962, MIT es va separar amigablemente de Wiley i va millorar la seua imprenta creant l'editorial independent MIT Press. En 1968 es va afegir una divisió de revistes periòdiques. En 1969 es va obrir una oficina de màrqueting en Europa. Des de 1962, MIT Press ha utilisat un colofó o logotip editorial creat per la reconeguda dissenyadora Muriel Cooper, qui va ser directora de disseny de la casa editorial per molts anys.[7] En 2023, el Museum of Modern Art (MoMA) de la ciutat de Nova York va adquirir el colofó de MIT Press per a la seua colecció de disseny permanent.[8]
MIT Press és distribuïdor de Semiotext(i), Goldsmiths Press, Strange Attractor Press, Sternberg Press, Terra Nova Press, Urbanomic i Sequence Press. En juliol de 2020, MIT Press va transferir les seues vendes i distribució mundials a Penguin Random House Publisher Services.[9]
Temes
- Arquitectura
- Arts
- Bioética
- Biologia i medicina
- Cognició, cervell i comportament
- Ciència de la computació i sistemes inteligents
- Economia, finances i negocis
- Ingenieria
- Estudis ambientals i naturalea
- Humanitats
- Lleis
- Biblioteques i ciència de l'informació
- Lingüístical
- Neurociencia
- Nous Mijos
- Filosofia
- Fotografia
- Ciències físiques i de la terra
- Ciències polítiques
- Regional
- Ciència, tecnologia i societat
Referències
- ↑ «com/2020/07/01/the-mit-press/ The MIT Press Joins Penguin Random House Publisher Services».
- ↑ cloudfront. net/mit-press/wp-content/uploads/2022/06/20120653/mitpress_50th_anniversary_catalog.pdf «The MIT Press: Celebrating 50 Years"».MIT Press.Consultat el 31 juliol de 2025.
- ↑ «unipressalert. com/publisher. php? publisher=MIT+Press University Press Alert».
- ↑ «mit. edu/2025/mit-press-direct-to-open-opens-access-over-80-new-monographs-0127 ». Consultat el Consultat el 31 de juliol de 2025.
- ↑ «jstor. org/publisher/mitpress The MIT Press» (en inglés). Consultat el 1 d'abril de 2023.
- ↑ «cloudfront. net/mit-press/wp-content/uploads/2022/10/11142520/mitpress_60th_anniversary_brochure.pdf Celebrating 60 years of illuminating publishing».
- ↑ «wired. com/2014/10/mit-media-lab-gets-transforming-logo-courtesy-pentagram/ ». Consultat el 31 de juliol de 2025.
- ↑ «archpaper. com/2023/04/the-museum-of-modern-art-acquires-muriel-coopers-mit-press-colophon/ ». Consultat el 31 de juliol de 2025.
- ↑ «com/2020/07/01/the-mit-press/ ». Consultat el 31 de juliol de 2025.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «MIT Press» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.