Tecnologies de l'informació i la comunicació

Tecnologies de l'informació i la comunicació

Torre de telecomunicacions de Collserola (Barcelona).

Nom: Bruce Moisés Prim mina

Curs: 1B ciències

Tecnologies de l'informació i les comunicacions (TIC) és un terme extensiu per a la tecnologia de l'informació (TU) que emfatisa el paper de les comunicacions unificades, l'integració de les telecomunicacions (llínees telefòniques i senyals inalàmbriques) i les computadores, aixina com el software necessari, el middleware, almagasenament, sistemes audiovisuals i producció audiovisual, que permeten als usuaris accedir, almagasenar, transmetre i manipular informació.

El terme TIC també s'usa per a referir-se a la convergència de rets audiovisuals i telefòniques en rets informàtiques a través d'un únic sistema de cablejat o enllaç. Existixen grans incentius econòmics per a fusionar la ret telefònica en el sistema de ret informàtica utilisant un únic sistema unificat de cablejat, distribució de senyals i gestió. TIC és un terme general que inclou qualsevol dispositiu de comunicació, que comprén ràdio, televisió, teléfons celars, computadores i hardware de ret, sistemes satelitals, etc., aixina com els diversos servicis i dispositius en ells, tals com a videoconferències i aprenentage a distància.

Les TIC són un tema ampli i els conceptes estan evolucionant. Cobrix qualsevol producte que almagasene, recupere, manipule, transmeta o reba informació electrònicament en forma digital (per eixemple, computadores personals, televisió digital, correu electrònic o robots). Il marque global d'habilitats i competències per a un món digital és un dels molts models per a descriure i gestionar les habilitats dels professionals de les TIC en el XXI.

Història

Es pot considerar que les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) són un concepte dinàmic. El terme TIC és més apropiat i ha reemplaçat a l'expressió "noves tecnologies" que s'usava popularment per a referir-se a algunes d'estes tecnologies. Per eixemple, a fins d'el XIX, el teléfon podria considerar-se una nova tecnologia segons les definicions actuals. Lo mateix podria aplicar-se a la televisió quan va aparéixer i es va fer popular en la década de 1950. Hui en dia, estes tecnologies s'inclourien en la llista de les TIC, pero és provable que les computadores ya no puguen ser considerades noves tecnologies. El teléfon, la televisió i la computadora es consideren part de les TIC, ya que són tecnologies a través de les quals es produïx comunicació i intercanvi d'informació en el món actual. Despuix de l'invenció de l'escritura, els primers passos cap a una societat de l'informació es varen marcar en el telégraf elèctric, seguit pel teléfon, la radiotelefonia, la televisió i Internet. Internet va sorgir com a part de la Ret de l'Agència de Proyectes d'Investigació Alvançada (ARPANET), creada pel Departament de Defensa d'Estats Units, i va ser dissenyada per a conectar diferents organismes en el país. Posteriorment es varen desenrollar el correu electrònic, els servicis de mensageria i les pàgines web. A mitan de la década de 1990, en una etapa en la que ya havia deixat de ser un proyecte militar, es va obrir al públic en general i aixina va sorgir lo que coneixem com Internet, guanyant una gran popularitat en l'àmbit de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC).

La convergència de l'informàtica i les telecomunicacions, en l'última década d'el XX, s'ha beneficiat de la reducció de components, lo que ha permés produir dispositius "multifuncionals" a preus accessibles des de l'any 2000. la telefonia mòvil i el GPS han associat l'image, el text i la paraula "sense cables". Internet i la televisió són accessibles des dels teléfons mòvils, lo que permet als consumidors generar contingut multimèdia al mateix temps.

Monetisació

Els diners gastats en TU en tot lo món es va estimar en 3,8 billons (billons) de dólars en 2017 i ha creixcut al voltant del 5% anual des de 2009. L'estimació de creiximent per a totes les TIC en 2018 va ser del 5 %. El major creiximent, del 16 %, s'espera en l'àrea de les noves tecnologies TU, és dir, en l'Internet de les Coses (IoT), la Robòtica, la realitat aumentada / realitat virtual (AR/VR) i l'inteligència artificial (IA).

El presupost de TU del govern federal d'EE. UU. per a 2014 va ser de casi 82 mil millons de dólars. Els costs de TU, com a percentage dels ingressos comercials, han aumentat un 50% des de 2002, lo que eixercix pressió sobre els presuposts de TU. En analisar els presuposts de TU de les empreses actuals, el 75% són costs recurrents, utilisats per a "mantindre les llums enceses" en el departament de TU, i el 25% són costs de noves iniciatives de desenroll tecnològic.

El presupost promig de TU té el següent desglossament:

• 34% costs de personal (intern), 31% despuix de la correcció

• 16% costs de software (categoria externa/de compres), 29% despuix de la correcció
• 33 % de costs d'hardware (extern/categoria de compra), 26 % despuix de la correcció
• 17% costs de proveïdors de servicis externs (externs/servicis), 14% despuix de la correcció

La cantitat estimada de diners que es gastarà en 2022 és de poc més de 6 mil millons (billons) de dólars.

Sector de Tecnologia de l'Informació en l'OCDE

A continuació, una llista dels països de l'OCDE segons el percentage del sector informàtic de les TIC en el valor agregat total (total value added) en 2013.

Posició	País	Sector TIC en %	Tamany relatiu
1	Corea del Sur	Plantilla:Bartable
2	[[Image:|border|20px|Japó]] Japó Japó	Plantilla:Bartable
3	Irlanda Irlanda	Plantilla:Bartable
4	Suècia Suècia	Plantilla:Bartable
5	Hongria Hongria	Plantilla:Bartable
6	Estats Units Estats Units	Plantilla:Bartable
7	Índia Índia	Plantilla:Bartable
8	Erro al crear miniatura: Chequia Chequia	Plantilla:Bartable
9	Finlàndia Finlàndia	Plantilla:Bartable
10	[[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Regne Unit Regne Unit	Plantilla:Bartable
11	Estònia Estònia	Plantilla:Bartable
12	Eslovàquia Eslovàquia	Plantilla:Bartable
13	Erro al crear miniatura: Alemània Alemània	Plantilla:Bartable
14	[[Image:Plantilla:Bandera/Luxemburc|border|20px|Luxemburc]] Luxemburc Luxemburc	Plantilla:Bartable
15	Suïssa Suïssa	Plantilla:Bartable
16	[[Image:|border|20px|França]] França França	Plantilla:Bartable
17	Eslovènia Eslovènia	Plantilla:Bartable
18	Dinamarca Dinamarca	Plantilla:Bartable
19	Espanya Espanya	Plantilla:Bartable
20	Canadà Canadà	Plantilla:Bartable
21	[[Image:|border|20px|Itàlia]] Itàlia Itàlia	Plantilla:Bartable
22	Bèlgica Bèlgica	Plantilla:Bartable
23	Àustria Àustria	Plantilla:Bartable
24	Portugal Portugal	Plantilla:Bartable
25	Polònia Polònia	Plantilla:Bartable
26	Noruega Noruega	Plantilla:Bartable
27	Grècia Grècia	Plantilla:Bartable
28	Islàndia Islàndia	Plantilla:Bartable
29	[[Image:|border|20px|Mèxic]] Mèxic Mèxic	Plantilla:Bartable
31	Bangladesh Bangladés	Plantilla:Bartable

Rets

Rets de televisió

Unitat mòvil d'una TV japonesa.

Actualment hi ha quatre tecnologies per a la distribució de continguts de televisió, incloent les versions analògiques i les digitals:

• la televisió terrestre, que és el método tradicional de transmetre la senyal de difusió de televisió, en forma d'ones de radi transmesa per l'espai obert. Este apartat inclouria la TDT.
• la televisió per satèlit, consistent en retransmetre des d'un satèlit de comunicacions una senyal de televisió emesa des d'un punt de la Terra, de manera que esta puga aplegar a atres parts del planeta.
• la televisió per cable, en la que es transmeten senyals de radiofrecuencia a través de fibres òptiques o cables coaxials.
• la televisió per Internet traduïx els continguts en un format que pot ser transportat per rets IP, per això també és coneguda com Televisió IP.

Dispositius

Els terminals actuen com a punt d'accés dels ciutadans a la societat de l'informació i, per això, són de suma importància i constituïxen un dels elements que més han evolucionat i continuen evolucionant. La contínua aparició de terminals ha permés aprofitar la digitalisació de l'informació i la creixent disponibilitat d'infraestructures per a l'intercanvi d'esta informació digital. Diverses novetats tecnològiques han contribuït a este alvanç, creant un entorn propici. És important destacar que l'innovació en terminals va de la mà en l'innovació en servicis, ya que el terminal sol ser l'element que llimita l'accés.

Ademés, un atre fet fonamental ha segut la reducció de costs dels televisors en tecnologia plasma i de cristalíquit, gràcies a millores en els processos de fabricació i a la forta competència en este segment del mercat. Des del punt de vista de la tecnologia, cal resaltar la gran madurea que ha alcançat la tecnologia OLOREU, lo que la convertix en una competidora de les tecnologies de plasma o TFT. Esta renovació cap a nous tipos de terminals és important, ya que la televisió és l'únic dispositiu present en totes les llars i té un alt potencial per a oferir servicis de la societat de l'informació.

Servicis

Les tecnologies estan sent influenciades per l'evolució i la forma d'accedir als continguts, servicis i aplicacions a mida que la banda ampla s'expandix i els usuaris s'adapten. Estos canvis en els servicis es van produint. En els seus inicis, per llimitacions tècniques, els primers servicis se centraven en la difusió d'informació estàtica. També es varen introduir ferramentes noves i exclusives d'esta tecnologia, com el correu electrònic o els buscadors. En la popularisació de la banda ampla i la conectivitat mòvil, empreses i entitats varen començar a utilisar les TIC com un nou canal de difusió de productes i servicis, brindant als usuaris la possibilitat d'accedir de manera ubiqua.

Àrees d'aplicació

L'us de les TIC està en constant evolució i expansió. Des de l'agricultura de precisió i la gestió del bosc a la monitorisació global del mig ambient planetari o de la biodiversitat, a la democràcia participativa (TIC al servici del desenroll sostenible) passant per l'educació, el comerç, la telemedicina, l'informació, la gestió de múltiples bases de senyes, les transaccions per mig de mijos electrònics tals com l'intercanvi electrònic de senyes, la robòtica i els usos militars, sense oblidar l'ajuda a les persones discapacitades (per eixemple, persones cegues que usen sintetisadors vocals alvançats), les TIC tendixen a ocupar un lloc creixent en la vida humana i el funcionament de les societats.

I-sanitat

ESalud o i-Salut aludix a la pràctica de contes sanitaris recolzada en tecnologies de l'informació i les comunicacions (TIC) per a l'atenció de salut, la vigilància i la documentació sanitària aixina com l'educació els coneiximents i les investigacions en matèria de salut. Es discutix la simultaneidad del terme en el de contes sanitaris informatisats o telemedicina. No obstant més que solaparse, estes modalitats es complementen corresponent a la eSalud una àmplia varietat de servicis situats entre la medicina i els contes sanitaris tecnològicament assistits. La eSalud és un alvanç revolucionari per als professionals de la salut, per mig de la TIC millor la calidea humana entre el pacient-doctor, buscant millors procediments en l'entorn pre-hospitalari i hospitalari.

Empresa

• Informació, baixada dels costs;
  • Deslocalisació de la producció (centres d'atenció a clients).
  • Millor coneiximent de l'entorn, millora de l'eficàcia de les preses de decisions.
• A nivell de l'estructura de l'empresa i de la gestió del personal:
  • Organisació menys jerarquizada, repartiment sistemàtic i pràctica de l'informació.
  • Millor gestió dels recursos humans.
  • Formes de teletreball.
  • Automatisació de treball.
• A nivell comercial:
  • Extensió del mercat potencial (comerç electrònic).
  • Una baixada dels costs llogístics.
  • Desenroll de les innovacions en servicis i respostes a les necessitats dels consumidors.
  • Millora de l'image de marca de l'empresa (empresa innovadora).

Impacte

Social

El desenroll d'Internet ha significat que l'informació estiga ara en molts llocs. Abans l'informació estava concentrada, la transmetia la família, els mestres, els llibres. L'escola i l'universitat eren els àmbits que concentraven el coneiximent. Hui s'han trencat estes barreres i en Internet hi ha més accés a l'informació. El principal problema és la calitat d'esta informació. També s'ha agilitat el contacte entre persones en fins socials, culturals, educatius, artístics i de negocis. No fa falta desplaçar-se per a realisar activitats d'este tipo en diferents ciutats del món o per a realisar transaccions en qualsevolloc en un clic. Moltes persones tenen la seua blog o vídeos en YouTube, lo que demostra que les TIC en quaranta anys —especialment els últims dèu (2000-2010)— han modificat molts aspectes de la vida.

En part, estes noves tecnologies són immaterials, ya que la matèria principal és l'informació; permeten l'interconexió i la interactividad; són instantànees; tenen elevats paràmetros d'image i sò. Al mateix temps les noves tecnologies suponen l'aparició de nous còdics i llenguages, l'especialisació progressiva dels continguts sobre la base de la quota de pantalla (diferenciant-se de la cultura de masses) i donant lloc a la realisació de múltiples activitats en poc temps.

El advenimiento d'Internet i principalment de la World Wide Web com a mig de comunicació de masses i l'èxit dels blogs, les wikis o les tecnologies peer-to-peer conferixen a les TIC una dimensió social. Gérard Ayache, en La gran confusió, parla de «hiperinformación» per a subrallar l'impacte antropològic de les noves tecnologies. Numerosos internautes consideren Internet com una tecnologia de relació. Açò supon enfrontar a la societat a nous reptes, crear habilitats que contribuïxquen al desenroll d'un pensament crític en la busca i anàlisis d'informació. De manera que, puguen estar més informats i siguen capaços de fer una reestructuració del coneiximent personal en nous còdics de comunicació.

Impactes de les TIC en les àrees rurals

Segons un informe de 2025 de la FAO, les TIC tenen la capacitat de generar una àmplia varietat de ventages econòmiques, ambientals i socials en millorar la disponibilitat de servicis en àrees rurals, disminuir les despeses associades a les transaccions, optimisar l'utilisació d'insumos i recursos naturals i enfortir la capacitat de recuperació front a situacions d'impacte i crisis.

Efectes en l'opinió pública

Les noves tecnologies de l'informació i la conectivitat estan influint notòriament en els processos de creació i canvi de les corrents d'opinió pública. Objectes tan habituals com la televisió, el mòvil i l'ordenador, ademés de la ràdio, estan constantment transmetent mensages, intentant dur al seu terreny als oyents, teleespectadors o usuaris d'estos mijos. A través de mensages de text, correus electrònics, blogs, i atres espais dins d'Internet, les persones es deixen influir sense a penes ser conscients d'això, afirmant que creuen eixa versió perque «ho han dit els mijos» o «ve en Internet». Estes són la via de la veritat per a molts dels ciutadans, sense saber que en ells també es ment i manipula. És per això que l'impacte que les TIC poden aplegar a comprendre sobre l'opinió pública depén de molts factors socials, aixina com: l'edat, estatus social, nivell d'educació i estudis, treball, costums, etc. En base en estos factors, les TIC poden aplegar a tindre un major o menor impacte, podent dirigir l'opinió popular segons l'informació que els mijos de comunicació que comprenen les TIC, anteriorment mencionats, vullguen mostrar i lo que cada u vullga aplegar a creure's. A banda, també es forma l'opinió pública en funció dels interessos dels mijos i atres agents importants en l'àmbit de les TIC. Ací s'enquadren diferents teories, entre elles: la teoria de l'espiral del silenci, la teoria de l'establiment d'agenda i els filtres bombeta. Efectivament, com menciona numerosos autors com Orlando J. D'Adamo en la seua obra "Mijos de Comunicació i Opinió Pública", els mijos són el quart poder. A través d'ells es forma i modifica l'opinió pública en l'era de l'electrònica. Les noves tecnologies, més allà de democratizar el seu us, la divulgació de la cultura, i oferir informació per a que els habitants del planeta estiguen informats, tenen la capacitat d'adormecer i movilisar grups socials per mig d'esta comunicació de masses en les que es concreten les diferents corrents d'opinió a través de personages mediàtics i ben visibles.

Paper en la participació ciutadana

Aixina com la societat i les TIC han evolucionat en el temps, també ho ha fet la manera en la que la societat afronta i busca solucions per als problemes socials. Les TIC transformen la participació ciutadana en dinamisar-la, dotar-la d'autonomia, d'autogestió i de capacitat de reivindicació cívica. Estes tecnologies han facilitat cada volta més l'eixercici de la ciutadania i el empoderamiento dels ciutadans, multiplicant l'alcanç de la seua participació i permetent-els actuar i manifestar-se en major facilitat i llibertat.

Ambiental

Les TIC tenen un impacte migambiental molt ampli, des del procés d'obtenció de les matèries que s'utilisen en la seua fabricació, passant per l'us de les mateixes, que requerix en alguns casos cantitats desorbitades d'energia i també el rebujat. Per a poder evaluar millor l'impacte migambiental, AWS usa 1.7 gigavatios entre 55 centres de senyes en Virginia, EEUU, per a posar-ho en perspectiva, el consum energètic mig anual, en 2021, d'una llar nortamericana es trobava en 10,632 quilovats anuals, açò implica que el consum energètic d'AWS equival a 1.4 millons de llars nortamericanes. Per una atra part, també influïxen estratègies de venda com l'obsolescència programada, la qual acurta de manera artificiala vida útil del dispositiu i es genera molta més ferralla electrònica(Apple va enfrontar demandes en Bèlgica, EE. UU i Itàlia per actualisacions de software, realisades en 2017, que ralentisaven el rendiment de models més antics com l'iPhone 6 i 6S i provocarien que els usuaris tingueren que reemplaçar les bateries o adquirir nous dispositius forçosament).

Progrés durant el sigle

En els primers anys d'el XXI, es va produir un desenroll ràpit dels servicis de Tecnologies de l'Informació i Comunicació (TIC) i els components clau per al seu expancion va ser el desenroll i la popularizacion de l'internet en els dispositius electrònics, en el qual els servidors d'Internet es varen ser multiplicant per un factor de 1000, aplegant a 395 millons i encara seguixen en aument. Este aument es pot explicar per mig de la Llei de Moore, que defén que el desenroll de les TIC aumenta en un 16-20% cada any, per lo que, cada quatre o cinc anys, s'anirà duplicant en número. Este desenroll de les TIC junt en les altes inversions que s'estan demandant dels seus productes capaços, també ha produït un alt impacte ambiental. El desenroll de software i hardware, aixina com la producció, ya causava en 2008 la mateixa cantitat d'emissions de CO2 que els viages aéreus en tot lo món

Existixen dos cares de les TIC, les possibilitats ambientals positives i les possibilitats ambientals negatives. En el costat positiu, hi ha estudis que han demostrat, per eixemple, que en els països de l'OCDE, s'ha produït un decremento del 0.235% en l'us d'energia per un aument del 1% en el capital de les TIC. Per un atre costat, quanta més digitalisació hi haja, més energia es consumix, lo que significa que en els països de l'OCDE, un aument del 1% en el número d'usuaris d'Internet provoca un aument del 0.026% en el consum d'electricitat per càpita, i en els països en desenroll, l'impacte és més de 4 voltes major. Segons un reporte de l'AIE de 2023, es proyecta un aument en la demanda energètica de fins a 30700 TWh globals anuals per a 2030, lo que supon aproximadament la mitat del consum d'energia de l'última década. Sifres similars es veuen també reflectides en l'informe més actualisat de McKinsey en el seu Global Energy Perspective 2024.

Consum energètic i emissions de carbono de les TIC

El consum global de dispositius electrònics s'ha multiplicat per sis en els últims 50 anys, i ara està entre el 3 i el 4% de totes les emissions globals. Els centres de senyes són el principal emissor de CO₂ en el 45%, seguits de la rets de telecomunicacions en el 24%.

La contribució de les TIC a les emissions de carbono globals es va duplicar des de l'1-1.6% en 2007 al 3-3.6% en 2020 i es proyecta que seguixca aumentant, aplegant al 14% en 2040. No obstant, açò és contant solament les emissions directes i no les causades per la seua creació o rebujat.

Consum de recursos naturals

Per al desenroll de les TIC la producció de dispositius és crucial per a l'expansió i el manteniment de les mateixes, requerint-se d'una cantitat considerable de recursos naturals per a este objectiu. Sent minerals com el liti, el cobalt o el níquel essencials per a la fabricació de bateries i components de tipo electrònic. Basant-se en la escalable demanda d'estos dispositius, ha tingut dut en si una explotació intensiva de mines, lo que no solament agota els recursos, sino que també causa danys irreparables als ecosistemes locals, degut a que la mineria pot resultar tant en la destrucció d'hàbitats com en la contaminació de l'aigua i desembocar en el desplaçament de comunitats. Sent el cicle de vida dels dispositius electrònics relativament curt. L'obsolescència programada, una pràctica comuna en l'indústria tecnològica, impulsa als consumidors a reemplaçar els seus dispositius en relativa freqüència.

Si l'ambient no es maneja be, esta indústria danya perjudica significativament al planeta. De modo que, es causen problemes en l'aigua, es genera polució i gasos que calfen l'aire, l'us de la terra també canvia. Realisar accions positives per la naturalea s'ha convertit en una necessitat de negoci. El sector tecnològic deu créixer de forma estable. Açò demana plans actius per a baixar el dany a l'ambient. Necessitant-se també generar major pressió contra els problemes mencionats.

Impacte positiu ambiental de les TIC

Impacte ambiental

L'utilisació de les TIC en les nostres activitats diàries ha supost un aument d'energia generada en tot lo món, no obstant, per un atre costat ha obert atres possibilitats per a una vida menys contaminant. la digitalisació també reduïx la contaminació i optimisa l'us de recursos naturals, com es veu en els següents eixemples:

• Reducció en l'us del transport: L'aparició del teletreball, videollamades o chats en llínea han reduït la predisposició a portar a terme viages.
• Optimisació en productivitat: L'utilisació de sensors tecnològics, d'IA i de big data, contribuïx a que s'optimisen les tasques.

• Optimisació de bens energètics: L'us de les TIC és clau per al desenroll de rets elèctriques.

Impacte ambiental de les TIC en l'inteligència artificial i criptomonedas

La forma en la que creixen l'IA i les criptomonedas causa més centres de senyes, necessitant-se molta aigua i llum per al seu manteniment.

Centre de senyes

La Conferència de l'ONU sobre Comerç i Desenroll va realisar escrits sobre l'economia digital. Ells diuen que l'àrea digital causa entre l'1,5% i el 3,2% dels gasos que calfen el planeta. La creació del model d'IA cridat ChatGPT-3 va fer us de casi 700,000 litros d'aigua.

Chafada digital i energètica de les TIC

En l'auge de les TIC, les nostres interaccions diàries deixen en si la chafada de carbono digital. Es va realisar un registre en 2024 que apuntava a més de 15.000 millons de dispositius conectats en el planeta, senyalant a mòvils, torres 5G o centres de senyes.

La chafada digital

Maneres de reduir la chafada digital en l'us de les TIC

Disminuir d'una manera notòria nostra chafada digital és una forma de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Es descriuen ací maneres per a conseguir-ho:

1. Eliminant archius innecessaris en el núvol.
2. Desinstalando aplicacions que no utilises.
3. Apagant i desconectant els teus dispositives.

Usos problemàtics de les TIC

Investigacions sobre l'us de TIC en jóvens donen mostra de que més allà dels beneficis existixen usos problemàtics que es desenrollen des dels àmbits personal i escolar, comportaments com: desperdiciar el temps d'aprenentage, copiar i compartir tasques d'atres companyers, distraure's i distraure a uns atres durant la classe, molestar a uns atres i fins a compartir imàgens sense consentiment són alguns d'estos aspectes a tindre en conte.

El mal us de les TIC, en jóvens, pot comportar atres problemes de salut (físics i sicològics) i pot afectar el rendiment escolar dels estudiants.

• Problemes de salut: Una llarga exposició als chicotets dispositius en pantalles (teléfon inteligent, tableta, laptop) pot afectar al sistema múscul-esquelètic per l'inclinament del coll durant el seu us. Els que tenen eixe problema postural, conegut com text neck (o tech neck), poden patir dolors cervicals i cefalees i ademés poden sofrir tensions dorsals o a nivell dels muscles.

• Problemes sicològics: Un anàlisis sistemàtic sobre els efectes psicopatològics (Elhai i cols., 2017), demostra que l'adicció al teléfon mòvil es relaciona en l'ansietat, l'estrés i la depressió. Podent tindre relacions també en una baixa autoestima dels jóvens.

• Baix rendiment escolar: També s'ha vist que els jóvens que experimenten una major adicció les TIC dormen menys i tenen un pijor rendiment escolar en comparació als jóvens que fan un us moderat de les TIC.

L'us de les TIC també aumenta la provabilitat de sofrir ciberataques, que són atacs informàtics que amenacen la privacitat i l'informació que contenen les computadores. Els atacs són cada volta més alvançats i involucren a pirates informàtics de diferents països en motivacions financeres o militars.

Us responsable de les TIC

L'us responsable de les TIC implica l'us ètic i conscient d'estes tecnologies per a evitar danys a un mateix i als demés. Ací hi ha algunes pautes clau per a fomentar l'us responsable de les TIC:

• Respecte a la privacitat: Respectar la privacitat dels demés és fonamental. No devem divulgar informació confidencial o imàgens d'atres persones sense el seu consentiment. Ademés, devem anar en conte en compartir informació personal en llínea i ajustar la configuració de privacitat en les rets socials.

• Seguritat en llínea: La seguritat en llínea és essencial per a protegir-se contra virus, malware i atacs cibernètics. Mantindre contrasenyes segures, actualisar software i utilisar antivirus són passos clau per a garantisar la seguritat en llínea.
• Comunicació respectuosa: La comunicació en llínea deu ser respectuosa i considerada. Evitar l'acossament, la difamació i el ciberbullying és essencial. Tractar als demés en llínea de la mateixa manera que ho faríem en persona és una regla bàsica de cortesia.
• Veracitat de l'informació: Compartir informació precisa i verificada és un principi important de l'us responsable de les TIC. La desinformació i les notícies falses poden tindre conseqüències perjudicials.
• Gestió del temps: L'us excessiu de les TIC pot afectar negativament la productivitat i la salut. És important establir llímits en el temps dedicat a les pantalles i equilibrar-ho en activitats fòra de llínea.

• Drets d'autor i propietat intelectual: Respectar els drets d'autor i la propietat intelectual és essencial en compartir contingut en llínea. Evitar la pirateria i l'us no autorisat de material protegit per drets d'autor és un deure ètic.

En l'àmbit educatiu, l'us responsable de les TIC implica molt més que saber utilisar-les: supon desenrollar una ciutadania digital crítica, ètica i conscient. l'UNESCO emfatisa que les competències digitals deuen permetre als estudiants comprendre els impactes socials, culturals i ambientals de la tecnologia, promovent la seguritat en llínea, la veracitat de l'informació i el respecte als drets humans en els entorns digitals.

D'igual modo, la Comissió Europea, a través del seu Pla d'Acció d'Educació Digital 2021-2027, propon integrar l'educació digital en tots els nivells formatius, fomentant tant les habilitats tècniques com el pensament crític, la creativitat i l'ètica en l'us de les TIC. Este enfocament busca que les institucions educatives siguen espais segurs, inclusivos i sostenibles, a on l'us de la tecnologia servixca per a potenciar l'aprenentage i la participació ciutadana.

En l'àmbit social, l'us responsable també comprén l'inclusió digital i el respecte a la diversitat. La brecha digital —ya siga per edat, gènero, nivell socioeconòmic o discapacitat— seguix llimitant la participació en la societat del coneiximent. Promoure l'accés equitatiu als recursos tecnològics i enfortir les competències digitals bàsiques són passos fonamentals per a garantisar una participació plena en l'economia i la cultura digital. Segons les senyes incloses en un informe de 2025 de la FAO, l'índex de penetració d'internet entre hòmens i dònes ha aumentat en els últims anys, i la brecha de gènero, com a percentage de l'accés dels hòmens a internet, ha disminuït. La regió de les Américas presenta la menor brecha de gènero en l'us d'internet del món

Ademés, l'us responsable de les TIC impulsa l'innovació i el emprendimiento digital, permetent a les persones i organisacions desenrollar productes i servicis tecnològics que resolguen problemes reals de manera ètica i sostenible. La correcta gestió de proyectes digitals, la creativitat aplicada a solucions tecnològiques i la comprensió del mercat digital són competències clau per a startups i mamprenedors que busquen generar impacte social i econòmic. Per eixemple, programes que recolzen i guien a nous proyectes tecnològics en Amèrica Llatina han demostrat que la formació en emprendimiento digital responsable fomenta la creació d'aplicacions d'educació, salut i comerç electrònic inclusivo, promovent oportunitats laborals i el desenroll econòmic local.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Tecnologia|20px|Vore el portal sobre Tecnologia]] Portal:Tecnologia. Contingut relacionat en Tecnologia.