Anar al contingut

Ciberataque

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mapa dels països inicialment afectats pel Ransomware WannaCry
Per a atres usos d'este terme vore Ataque.

En computadora i rets de computadores, un atac és un intent d'expondre, alterar, desestabilisar, destruir, eliminar per a obtindre accés sense autorisació o utilisar un actiu. Un ciberatac o atac informàtic és qualsevol maniobra ofensiva d'explotació delliberada que té com a objectiu prendre el control, desestabilisar o danyar un sistema informàtic (ordenador, ret privada, etc.).[1][2][3] L'atacant és un individu o organisació que intenta obtindre el control d'un sistema informàtic per a utilisar-ho en fins maliciosos, robo d'informació o de fer mal al seu objectiu. Un ciberatac utilisa còdics maliciosos, per a corromper els còdics, senyes privades o algoritmes, generant conseqüències que comprometen i vulneren la seguritat dels sistemes d'informació.[3]

Alguns ciberatacs, depenent d'on es realise, a quí o quàn, formen part d'una guerra informàtica o d'un atac de ciberterrorisme. Actualment els atacs són més sofisticats i inclús més ingeniosos.

Definicions

Des de la creació d'internet s'han estat usant diferents métodos per a vulnerar llocs en informació delicada. És debido a ello que el terme ciberatac o atac informàtic ha anat canviant i variant segons el temps i el tipo d'atac.

l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics (IEEE) definix ciberatac com:

"Actes que els delinqüents informàtics porten a terme com a part de les seues activitats delictives virtuals".[4]

La Ret Global de Coneiximents en Autoria i Control Intern Auditool la definix com:

"On intente organisat i intencionat causat per una o més persones per a infringir danys o problemes a un sistema informàtic o ret".

la Real Acadèmia d'Ingenieria definix ciberatac com:

"Forma de ciberguerra o ciberterrorisme a on, combinat en atac físic o no, s'intenta impedir l'ocupació dels sistemes d'informació de l'adversari o l'accés a la mateixa":[5]

Fenix directe ho definix aixina:

"Intent organisat causat per una o vàries persones per a provocar danys a un sistema informàtic o ret".

Un atac informàtic també consistix en aprofitar alguna vulnerabilitat o debilitat en el software o en l'hardware, principalment en la finalitat d'obtindre algun benefici econòmic. Normalment, els ciberatacs tendix a ser realisats per individus solitaris. No obstant, en ocasions quan els atacs són realisats en conjunt, solen ser fets per grups, organisacions o bandes, que es fan cridar pirates informàtics, ya que s'enfoquen en fer mal per mig d'atacs coneguts com delictes informàtics.

Conseqüències

Els atacs informàtics solen tindre conseqüències de diferents tipos, des de danys chicotets a computadores personals a danys millonaris. Per eixemple, segons americaeconomia. com es calcula que tan sol para Mèxic els atacs superaven els 8.000 millons de dólars per a abril de 2019.[6]

Els danys trivials o menors són aquells atacs que no causen molt dany o poden ocasionar pèrdues de funcionalitat en certes aplicacions, tals com un virus de computadores personals o borrat d'informació via wiper (malware). Els danys severs o majors són atacs que generen pèrdues totals d'informació o inclús danys físics, com borrats d'discs durs, robo de senyes personals i inclusivament atacs industrials. Un estudi de 2015 va senyalar que, en tan sol 2 anys, este tipo de ciberatacs varen causar un aument de 512 millons de dólars en 2012 a 800 millons de dólars en 2014.[7] Per a 2019, en l'Enquesta anual de percepció de riscs laborals del Fòrum Econòmic Mundial, es considera als ciberatacs entre les 10 amenaces en més provabilitats d'ocórrer, ocupant la quinta posició i la sèptima com a major impacte econòmic.[8]

Donat l'increment d'este tipo d'atacs, els Governs deuen prendre mides sobre lleis i métodos de detecció d'activitats fraudulentes en el cridat IoT o Internet of Things, a on es produïxen el 80% de robo de senyes (smartwath, Google Home, etc.). El teléfon d'atenció al ciutadà, per a posar una denúncia en cas de ciberatac en Espanya, és el 017.[9]

L'investigació accessible al públic relacionada en la seguritat de l'informació se centra principalment en aspectes tècnics, en lloc d'emfatisar l'impacte en les polítiques i els negocis. Els investigadors recomanen que és necessari que hi haja més informació disponible per al públic sobre els països que alberguen activitats malicioses. Açò inclou detalls sobre la propagació i correlació dels atacs, aixina com els paralelismes entre estes mètriques i la demografia nacional.[10]

Tipos d'atacs

Per fixació d'objectiu

Atacs indistints

Estos atacs són amplis, globals i no distinguixen entre governs, companyies ni civils.

  • Operació Shady RAT, série d'atacs informàtics persistents que va escomençar en el 2011 i va terminar afectant a més de 70 organisacions internacionals.[11]
  • Stuxnet
  • World of Hell, colectiu d'hackers que es varen adjudicar varis atacs informàtics de gran nivell, alguns dels seus objectius varen ser l'Agència de Defensa de Sistemes de l'Informació, Rolex, Hard Roc Café, etc.
  • Atac a Sony Pictures, va anar un atac perpetrat pel grup nor-coreà "Guardians of Peace" (GOP) en el qual més de 100TB d'informació varen ser divulgats en l'internet.
  • Ret October, descobert en 2012, va operar en tot lo món per cinc anys abans del seu descobriment, transmetent informació que va des de secrets diplomàtics fins a informació personal, incloent de dispositius mòvils.[12]

Atacs dirigits

Estos atacs es referixen a infligir dany a organisacions específiques.

  • Great Hacker War. Una guerra de dos grups d'hackers, Masters of Deception (MOD) i Legion of Doom (LOD).
  • LulzRaft, grup d'hackers conegut per atacs de baix impacte en Canadà.
  • Operació Ababil, realisat contra institucions financeres americanes.
  • ciberatac i ruptura resultant en TV5 Monde d'abril de 2015.
  • Vulcanbot
  • Shamoon, virus modular de computadora, va ser usat en 2012 en un atac sobre 30,000 estacions de treball Saudi Aramco, causant a la companyia gastar una semana arreglant els seus servicis.[13][14]
  • Wiper - en decembre del 2011, el malware exitosamente va borrar informació de discs durs en la sèu del Ministeri de Petròleu.[15][16]

Per motivació

Guerra cibernètica

Plantilla:Further Estos són atacs destructius de motivació política dirigits al sabotage i espionage.

Espionage

Artícul principal → Ciberespionaje.
Espionage al govern

Estos atacs es referixen al robo d'informació de/acosta organisacions del govern.

  • Google - en 2009, hackers chinencs varen violar els servidors corporatius de Google obtenint accés a una base de senyes en informació classificada sobre presunts espies, agents i terroristes baix vigilància del govern dels Estats Units.[17]
  • Gauss troià, descobert en 2012, és una operació d'espionage informàtic patrocinat per l'estat que utilisa el software d'estat d'art per a extraure una gran cantitat de senyes confidencials de mils de màquines situades en la seua majoria en Mig Orient.[18]
  • Oficina d'Administració de Personal per a la violació de senyes - decembre del 2014, violació en les senyes d'empleats del govern d'Estats Units.
Espionage a empreses

Estos atacs es referixen al robo de senyes de corporacions relacionades en métodos patentats o productes/servicis emergents.

Robo de senyes

Furte de direccions de correu electrònic i credencials d'accés

Estos atacs es referixen al robo d'informació d'accés per a recursos web específics.

  • Cort de PlayStation Network en 2011, atac resultat del robo de credencials i causant d'interrupcions en ret.
  • Gawker - en 2010, una banda d'hackers anònims havia radicat en els servidors del lloc i filtrat mig gigaoctet en senyes privades.[19]
  • IEEE - en setembre del 2012, es varen expondre usuaris, contrasenyes i activitats en la web de casi 100,000 membres.[20]
  • LivingSocial - en 2014 la companyia va sofrir una violació de seguritat que va expondre noms, correus electrònics i contrasenyes de més de 50 millons dels seus usuaris.[21]
  • RockYou - en 2009, la companyia va sofrir una violació de seguritat resultant en l'exposició de més de 32 millons de contes.
  • Yahoo! - en 2012, hackers varen revelar credencials d'accés de més de 453,000 contes.[22] Es va repetir en giner de 2013[23] i giner del 2014.[24]
Robo de targetes de crèdit i senyes financeres
  • MasterCard - en 2005, la companyia va anunciar que 45.1 millons de tarjetahabientes varen poder haver sofrit robo d'informació en els seus contes pel hackeo de processadors de pagament.[25][26][27][28]
  • VISA i MasterCard - en 2012, varen advertir als emissors de targetes bancàries que la tercera part del processador de pagaments va sofrir un fallo de seguritat, afectant fins a 10 millons de targetes de crèdit.[29][30]
  • Subway - en 2012, dos hòmens rumans varen admetre participar en una conspiració internacional que hackearon terminals de pagament de targetes de crèdit en més de 150 franquícies Subway i varen furtar senyes de més de 146.000 contes.[31]
  • StarDust - en 2013, varen comprometre 20,000 targetes en campanya activa, afectant a comerciants nortamericans.[32]
  • Target - en 2013, aproximadament 40 millons de targetes de crèdit i dèbit pubieron haver segut afectades per un fallo en dites targetes.[33][34][35]
  • Indústries Goodwill - en setembre del 2014, la companyia va sofrir fallos en targetes de crèdit que va afectar a tendes minoristes de caritat en a lo manco 21 estats.[36][37]
  • The Home Depot - en setembre del 2014, criminals cibernètics que varen comprometre la ret d'Home Depot i varen instalar malware en els sistemes de punts de venda que aproximadament va furtar informació de 56 millons de targetes de pagament.[38]
Robo de senyes mèdiques
  • En maig de 2015, tres organisacions de salut varen ser atacades en els Estats Units: Anthem Inc., Premera Blue Cross i CareFirst. Els tres atacs varen compensar informació sobre més de 91 millons de persones.[39]

Métodos

Hi ha diversos tipos d'atacs informàtics, alguns d'ells són:

  • Atac de refús de servici,[40] també cridat atac DOS (Denial of Service), és un atac a un sistema de computadores o ret que causa que un servici o recurs siga inaccessible als usuaris llegítims, normalment provocant la pèrdua de la conectivitat de la ret pel consum del ample de banda de la ret de la víctima o sobrecàrrega dels recursos computacionals del sistema de la víctima.
  • Atac a cadena de suministrament. Consistix en comprometre proveïdors digitals de servicis externs (proveïdors de servicis d'internet, proveïdors de telecomunicacions, proveïdors de software, proveïdors de servicis externs, proveïdors d'hardware,...) com a instrument per a infiltrar-se des d'allí en una organisació objectiu.[41]
  • Atac d'abrevadero. És una estratègia d'atac contra organisacions en la que l'atacant infecta en malware llocs web de tercers molt utilisats pels usuaris de l'organisació. D'esta forma quan els usuaris de l'organisació accedixen a eixe sitie web queden infectats.[42]
  • Atac de dia zero, atac realisat contra un ordenador, a partir del com s'exploten certes vulnerabilitats, o forats de seguritat d'algun programa o programes ans que es coneguen les mateixes, o que, una volta publicada l'existència de la vulnerabilitat, es realise l'atac abans de la publicació del pegat que la solvent.[45][46]

Atacs llògics

Est ocorre generalment quan un usuari anota el seu login i password en un paper i despuix, quan ho recorda, ho tira al fem. Açò per més inocent que semble és el que pot aprofitar un atacant per a fer-se d'una clau per a entrar al sistema. Monitorisació: Este tipo d'atac es realisa per a observar a la víctima i el seu sistema, en l'objectiu d'establir les seues vulnerabilitats i possibles formes d'accés futur. Atacs d'autenticació: Este tipo d'atac té com a objectiu enganyar al sistema de la víctima per a ingressar al mateix. Generalment este engany es realisa prenent les sessions ya establides per la víctima o obtenint el seu nom d'usuari i password (la seua forma més comuna és rebre un correu electrònic en un enllaç d'accés directe fals de pàgines que més visites).

Els protocols existents actualment varen ser dissenyats per a ser fets en una comunitat oberta i en una relació de confiança mútua. La realitat indica que és més fàcil desorganisar el funcionament d'un sistema que accedir al mateix; aixina els atacs de Negació de Servici tenen com a objectiu saturar els recursos de la víctima de forma tal que s'inhabilita els servicis brindats per la mateixa. Modificació (dany): la modificació o dany es pot donar com:

  1. Tampering o Data Diddling:

Esta categoria es referix a la modificació desautorizada de les senyes o el SOFTWARE INSTALAT en el sistema víctima (incloent borrat d'archius).

  1. Borrat de Chafades:

El borrat de chafades és una de les tasques més importants que deu realisar l'intrús despuix d'ingressar en un sistema, ya que, si es detecta el seu ingrés, l'administrador buscarà com conseguir "tapar el buit" de seguritat, evitar atacs futurs i inclús rastrejar a l'atacant.

Atres atacs

  • Atac de força bruta. No és necessàriament un procediment que es dega realisar per processos informàtics, encara que este sistema aforraria temps, energies i esforços. El sistema d'atac per força bruta, tracta de recuperar una clave provant totes les combinacions possibles fins a trobar aquella que es busca, i que permet l'accés al sistema, programa o archiu en estudi.

Referències

  1. ↑ Frett, Nahun (9 de juny de 2015). «¿Qué és un ciberatac?» (html). Auditool. Archivat des de l'original, el 18 d'abril de 2019. Consultat el 18 d'abril de 2019. «Els ciberatacs són actes en els quals es cometen agravis, danys o perjuïns contra les persones o grups d'elles, entitats o institucions i que per lo general són eixecutats per mig de computadores i a través de l'Internet. No necessàriament poden ser comesos totalment per estos mijos, sino també a partir dels mateixos.»
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ 3,0 3,1 «What is a Cyberattack? - Definition from Techopedia» (en en). Techopedia. com. Consultat el 22 d'abril de 2019.
  4. ↑ «¿Coneixes les diferències entre ciberatac i ciberterrorisme?» (en es). Capital Mèxic (23 de maig de 2018). Consultat el 6 de maig de 2019.
  5. ↑ «ciberatac | Real Acadèmia d'Ingenieria». diccionari. raing. és. Consultat el 6 de maig de 2019.
  6. ↑ «Cost dels ciberatacs supera els US$8.000M en Mèxic | tecno. americaeconomia. com | AETecno - AméricaEconomía». tecno. americaeconomia. com. Archivat des de l'original, el 22 d'agost de 2023. Consultat el 27 de juliol de 2019.
  7. ↑ «SEC. gov | The Need for Greater Focus on the Cybersecurity Challenges Facing Small and Midsize Businesses». www. sec. gov. Consultat el 27 de juliol de 2019.
  8. ↑ «ciberatacs: una de les amenaces en més provabilitats d'ocórrer en 2019» (en es-la). WeLiveSecurity (19 de febrer de 2019). Consultat el 27 de juliol de 2019.
  9. ↑ «017, nou número contra els ciberatacs» (en es). llum-gas. Consultat el 8 de setembre de 2020.
  10. ↑ Kim, Seung Hyun; Wang, Qiu-Hong; Ullrich, Johannes B.(2012-03-01).«A comparative study of cyberattacks».Communications of the ACM.55(3): 66–73.ISSN 0001-0782.doi:10.1145/2093548.2093568.Consultat el 2023-10-06.
  11. ↑ «The Truth Behind the Shady RAT». Symantec Security Response. Consultat el 23 de giner de 2016.
  12. ↑ Donen Goodin (14 de giner de 2013). «Massive espionage malware targeting governments undetected for 5 years». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  13. ↑ Perloth, Nicole. «Cyberattack On Saudi Firm Disquiets O. S.», New York Claves, 24 d'octubre de 2012, pp. A1. Consultat el 24 d'octubre de 2012.
  14. ↑ Donen Goodin (16 d'agost de 2012). «Mystery malware wreaks havoc on energy sector computers». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  15. ↑ «Iranian Oil Sites Go Offline Amid Cyberattack». The New York Claves (23 d'abril de 2012). Consultat el 8 de novembre de 2014.
  16. ↑ Donen Goodin (29 d'agost de 2012). «The perfect crime: Is Wiper malware connected to Stuxnet, Duqu?». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  17. ↑ Donen Goodin (21 de maig de 2013). «Chinese hackers who breached Google reportedly targeted classified data». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  18. ↑ Donen Goodin (9 d'agost de 2012). «Nation-sponsored malware with Stuxnet ties has mystery warhead». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  19. ↑ Gawker rooted by anonymous hackers, December 13, 2010, Donen Goodin, The Register, retrieved at 2014-11-08
  20. ↑ Donen Goodin (25 de setembre de 2012). «Trade group exposes 100,000 passwords for Google, Apple engineers». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  21. ↑ Donen Goodin (27 d'abril de 2013). «Why LivingSocial's 50-million password breach is graver than you may think». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  22. ↑ Donen Goodin (12 de juliol de 2012). «Hackers expose 453,000 credentials allegedly taken from Yahoo service (Updated)». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  23. ↑ Donen Goodin (31 de giner de 2013). «How Yahoo allowed hackers to hijack my neighbor's i-mail account (Updated)». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  24. ↑ Donen Goodin (31 de giner de 2014). «Mass hack attack on Yahoo Mail accounts prompts password reset». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  25. ↑ Eric Bangeman (20 de juny de 2005). «CardSystems should not have retained stolen customer data». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  26. ↑ «Lost Credit Data Improperly Kept, Company Admits». The New York Claves (20 de juny de 2005). Consultat el 8 de novembre de 2014.
  27. ↑ Eric Bangeman (23 de juny de 2005). «Scope of CardSystems-caused credit card data theft broadens». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  28. ↑ Jonathan M. Gitlin (22 de juliol de 2005). «Visa bars CardSystems from handling any more transactions.». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  29. ↑ Donen Goodin (1 d'abril de 2012). «After the hack: FAQ for breach affecting up to 10 million credit cards». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  30. ↑ Donen Goodin (30 de març de 2012). «"Major" credit-card breach hits Visa, MasterCard (Updated)». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  31. ↑ Donen Goodin (18 de setembre de 2012). «Two men admit to $10 million hacking spree on Subway sandwich shops». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  32. ↑ Donen Goodin (4 de decembre de 2013). «Credit card fraud menges of age with advances in point-of-ix botnets». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  33. ↑ Cyrus Farivar (19 de decembre de 2013). «Secret Service investigating massive credit card breach at Target (Updated)». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  34. ↑ Donen Goodin (20 de decembre de 2013). «Cards stolen in massive Target breach flood underground "card shops"». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  35. ↑ Donen Goodin (5 de febrer de 2014). «Target hackers reportedly used credentials stolen from ventilation contractor». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  36. ↑ Sean Gallagher (18 de setembre de 2014). «Credit card data theft hit at least three retailers, lasted 18 months». Ars Technica. Consultat el 8 de novembre de 2014.
  37. ↑ http://krebsonsecurity.com/2014/07/banks-card-breach-at-goodwill-industries/
  38. ↑ Robert Lemos (19 de setembre de 2014). «Home Depot estimates data on 56 million cards stolen by cybercriminals». Ars Technica. Consultat el 30 de novembre de 2014.
  39. ↑ Danse, Scott. «Cyberattack affects 1.1 million CareFirst customers», Baltim. Sun, 20 de maig de 2015.
  40. ↑ SearchSecurity. com (10 de juliol de 2006). «What is a distributed denial of service attack» (en anglés). Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2009. Consultat el 26 d'abril de 2009.
  41. ↑ Offensive cyber-programmes. An ideal business model for states
    • Archivat el 23 de març de 2020 archivat en Wayback Machine.. General Intelligence and Security Service aivd. nl. Febrer de 2020
  42. ↑ Watering Hole Attack: Método d'espionage contra les empreses
  43. ↑ Kioskea. net (16 d'octubre de 2008). «Ataque Man in the Middle». Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2009. Consultat el 26 d'abril de 2009.
  44. ↑ Kioskea. net (16 d'octubre de 2008). «Ataque de Replay, tipo de Man in the Middle». Archivat des de l'original, el 13 de març de 2009. Consultat el 26 d'abril de 2009.
  45. ↑ Diari Tecnològic. «Vulnerabilitats a l'atac de dia zero». Archivat des de l'original, el 26 d'abril de 2009. Consultat el 26 d'abril de 2009. «Els atacs del dia zero -aquells que es propaguen més ràpit de lo que tarden en actualisar-se els antivirus- per definició inclou nous malware [...]»
  46. ↑ Marta Cabanillas per a PCWorld (25 de febrer de 2009). «Els hackers llancen atacs de dia zero contra Excel». Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2009. Consultat el 26 d'abril de 2009. «[...] atacs de “dia zero” – o dirigits contra vulnerabilitats encara no parcheades - [...]»
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ciberataque&oldid=1608633»