Atac de dia zero
Un atac de dia zero (en inglés: zero-day attack) és un atac contra una aplicació o sistema informàtic que té com a objectiu l'eixecució de còdic maliciós gràcies al coneiximent de vulnerabilitats que són desconegudes per als usuaris i per al fabricant del producte. Açò supon que encara no hagen segut arreglades. És freqüent la venda en el mercat negre de exploits que aprofiten estes vulnerabilitats. El seu preu s'establix en base al seu impacte i el número de dispositius vulnerables. Un atac de dia zero es considera un dels instruments més perillosos d'una guerra informàtica.[1][2]
El terme "dia zero" es referia originalment al número de dies des de que es va llançar al públic una nova peça de software, per lo que el "software de dia zero" s'obtenia piratejant la computadora d'un desenrollador abans del seu llançament. Finalment, el terme es va aplicar a les vulnerabilitats que varen permetre esta pirateria i al número de dies que el proveïdor ha tingut per a solucionar-les. Una volta que el proveïdor s'entera de la vulnerabilitat, generalment crearà pegats o recomanarà solucions per a mitigar-la.
Vies d'atac
Els que es dediquen al malware són capaços d'aprofitar-se d'estes vulnerabilitats per mig de diferents vies d'atac. Per eixemple, còdics en pàgines web que revelen vulnerabilitats en navegadors. Els navegadors són un objectiu especial per la seua àmplia distribució i us. Una atra forma d'aprofitar estos fallos és utilisar aplicacions que òbrin certs documents que revelen els fallos. Els exploits que poden millorar el software es revelen en bases de senyes com US-CERT. Es pot dissenyar malware per a aprofitar-se d'estos exploits i conseguir informació confidencial com credencials bancàries.
Finestra de vulnerabilitat
Els ataques dia zero ocorren quan una vulnerabilitat té una finestra de temps existent entre el temps en el que es publica una amenaça i el temps en el que es publiquen els pegats que les solucionen. Normalment estos pegats són preparats pels propis responsables del programa «defectuós» en qüestió (sobretot en els programes de pagament).
La llínea de temps que s'ampra para virus i troians, entre uns atres, és la següent:
- Publicació de l'atac o exploit al món
- Detecció i estudi del problema
- Desenrolle d'una solució al mateix
- Publicació del pegat (o firma del virus si procede), per a evitar el exploit.
- Distribució i instalació del pegat en els sistemes dels usuaris i actualisació dels antivirus.
Este procés pot durar hores o inclús dies. Tot el temps que dura este procés és el que dura la finestra de vulnerabilitat.
Protecció
la protecció de dia zero és l'habilitat de proporcionar protecció contra vulnerabilitats de dia zero. Per eixemple, per a llimitar els atacs de dia zero referents a fallos en memòria, s'usen tècniques com el desbordament de buffer. Estos mecanismes de protecció es poden trobar en sistemes operatius actuals com Microsoft Windows, Solaris, GNU/Linux, Unix, SentinelOne i macOS.
Per mig de métodos com el colpege de ports es proporciona seguritat front a atacs en servicis de ret, encara que estos sistemes de protecció no solen ser útils para rets en gran cantitat d'usuaris.
Empreses com GamaSec[3] en Israel i DataClone Labs en Reno, Nevada, ajuden a esta protecció per mig del Proyecte ZeroDay que proporciona informació sobre futurs atacs i vulnerabilitats.
Un atre mig per a evitar estos atacs és esperar un temps raonable para actualisar una versió. Les vulnerabilitats del nou software solen ser arreglades en les primeres actualisacions del mateix. És recomanable actualisar el software per a arreglar els possibles fallos existents en el mateix.
Ètica
Existixen diferents punts de vista sobre l'us de l'informació d'estes vulnerabilitats. Les empreses dedicades a la seguritat informàtica investiguen estos atacs per a entendre millor cóm funcionen. Per un atre costat, hi ha empreses que compren estes vulnerabilitats per a seguir investigant. Un eixemple d'açò és l'Iniciativa Zerodaycita requerida. Mentres que la compra i venda d'esta informació és llegal en la major part del món, hi ha molta controvèrsia sobre la revelació d'esta informació.
Vore també
Referències
- ↑ Ningú està a resguart d'esta ciberguerra, El País, 10/12/2010
- ↑ Amenaces persistent alvançades. Antonio Villalón Horta. Ed. Nau Llibres 2016
- ↑ «Website Scanner for Vulnerability & Malware check for Security». www. gamasec. com. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2017. Consultat el 22 de juny de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ataque de día cero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.