Anar al contingut

Stuxnet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Stuxnet és un cuc informàtic que afecta a equips en Windows, descobert el 17 de juny de 2010[1] per VirusBlokAda, una empresa de seguritat ubicada en Bielorússia. És el primer cuc conegut que espia i reprograma sistemes industrials,[2] en concret sistemes SCADA de control i monitorisació de processos, podent afectar a infraestructures crítiques com a centrals nuclears.[3]

Stuxnet és capaç de reprogramar controladors llògics programables i ocultar els canvis realisats.[4] També és el primer cuc conegut que inclou un rootkit per a sistemes reprogramables PLC.[5]

La companyia russa de seguritat digital Kaspersky Lab descrivia a Stuxnet en una nota de prensa com "un prototip funcional i aterrador d'un arma cibernètica que conduirà a la creació d'una nova carrera armamentística mundial". Kevin Hogan, un eixecutiu de Symantec, va advertir que el 60% dels ordenadors contaminats pel cuc es troben en Iran, sugerint que les seues instalacions industrials podrien ser el seu objectiu.[6] Kaspersky conclou que els atacs només varen poder produir-se "en el respal d'una nació sobirana", convertint a Iran en el primer objectiu d'una guerra cibernètica real.[7][8][9]

L'objectiu més provable del cuc, segons corroboren mijos com BBC o el Daily Telegraph,[10][11] varen poder ser infraestructures d'alt valor pertanyents a Iran i en sistemes de control de Siemens. Mijos com Índia Claves apunten que l'atac va poder haver retardat la posada en marcha de la planta nuclear de Bushehr.[12] Fonts iranís han calificat l'atac com "guerra electrònica"[13] encara que minimisen l'impacte dels danys en les seues instalacions. Alguns mijos com el nortamericà New York Claves han atribuït la seua autoria als servicis secrets nortamericans i israelites.[14]

Història

A mitan de juny de 2010 la companyia VirusBlokAda va informar de la seua existència, i s'han datat part dels seus components en juny de 2009.[4] El cuc ha anat expandint-se per distints països.

País Número d'ordenadors infectats
Iran 62,867
Indonèsia 13,336
Índia 6,552
Estats Units d'Amèrica 2,913
Austràlia 2,436

Método d'operació

Stuxnet ataca equips en Windows amprant quatre vulnerabilitats de dia zero d'este sistema operatiu, incloent la denominada CPLINK i una atra empleada pel cuc Conficker. El seu objectiu són sistemes que ampren els programes de monitorisació i control industrial (SCADA) WinCC/PCS 7 de Siemens.

La disseminació inicial es fa per mig de memòria USB infectades, per a despuix aprofitar atres forats i contaminar atres equips en WinCC conectats en ret. Una volta conseguida l'entrada al sistema, Stuxnet ampra les contrasenyes per defecte per a obtindre el control.[4] El fabricant, Siemens, aconsella no canviar les contrasenyes originals perque açò "podria tindre impacte en el funcionament de la planta".[15]

La complexitat de Stuxnet és molt poc habitual en un atac de malware. L'atac requerix coneiximents de processos industrials i algun tipo de desig d'atacar infraestructures industrials.[4][2] En concret, segons l'empresa Symantec, Stuxnet verifica l'existència en l'objectiu de cert número de motors variadors fabricats per dos empreses concretes, una iraní i una atra finlandesa, establint-se rutines distintes segons la cantitat de variadors d'un i un atre fabricant.[16]

El número de vulnerabilitats de dia zero de Windows que aprofita Stuxnet també és poc habitual. Este tipo d'errors de Windows són molt valorats per crackers i dissenyadors de malware lloc que permeten accedir a sistemes inclús encara que hagen instalat totes les actualisacions de seguritat, al no ser coneguts públicament. Un atac malware normal no desperdiciaria quatre d'estos errors en un sol cuc.[10]

Ademés, Stuxnet és estranyament gran, ocupant mig megabyte,[17] i està escrit en distints llenguages de programació, incloent C i C++, alguna cosa que es veu en poca freqüència en atres atacs d'este tipo.[4][2]

Stuxnet va ser firmat digitalment en dos certificats autèntics furtats d'autoritats de certificació. Té capacitat d'actualisació per mig de P2P, lo que permet la seua posada al dia inclús en acabant de que el servidor remot de control haja segut desactivat.[17][18]

Totes estes capacitats haurien requerit un equip complet de programadors de distintes disciplines, i la verificació en sistemes reals de que el malware no bloquejaria els PLCs. Eric Byres, programador en anys d'experiència en el manteniment i reparació de sistemes Siemens, va declarar a Wired que escriure este software podria haver requerit mesos o inclús anys de treball si ho haguera realisat una sola persona.[17]

Eliminació

Siemens ha posat a disposició del públic una ferramenta de detecció i eliminació de Stuxnet. Siemens recomana contactar en el seu soport tècnic si es detecta una infecció, instalar els pegats de Microsoft que eliminen les vulnerabilitats de Windows i prohibir en les instalacions industrials l'us de memòries USB alienes o no controlades.[19]

També l'empresa BitDefender ha desenrollat una ferramenta gratuïta per a eliminar Stuxnet.[20]

Especulacions sobre l'orige de l'atac

Un portaveu de Siemens va declarar que el cuc Stuxnet va ser trobat en 15 sistemes, cinc dels quals eren plantes de fabricació en Alemània. Segons Siemens, no s'han trobat infeccions actives i tampoc existixen informes de danys causats pel cuc.[21]

Symantec afirma que la major part dels equips infectats estan en Iran,[22] lo que ha donat peu a especulacions de que l'objectiu de l'atac eren infraestructures "d'alt valor" en eixe país,[10] incloent la Central Nuclear de Bushehr o el complex nuclear d'Natanz.[17]

Ralph Langner, un investigador alemà de seguritat informàtica, creu que Stuxnet és un arma dissenyada "per a disparar un sol tir" i que l'objectiu desijat pels seus creadors va ser provablement alcançat,[23] encara que ha admés que açò són solament especulacions.[17] Bruce Schneier, un atre investigador en seguritat, ha calificat estes teories com a interessants, si be senyala que existixen poques senyes objectives per a fonamentar-les.[24]

Alguns especialistes (pendent de trobar referències) senyalaven a Israel com a principal sospitós, i en concret a l'Unitat 8200 de les Forces de Defensa d'Israel.

Finalment el New York Claves va eliminar tot rumor o especulació confirmant que es tracta d'un cuc desenrollat i finançat per Israel i Estats Units en la finalitat d'atacar les centrals nuclears iranís.[25]

Erro al crear miniatura:

Vore també

Referències

  1. ↑ «Stuxnet : A worm which targets SCADA systems» (en en). Cert-IST Computer Emergency Response Team. Consultat el 2025-06-07. «Traducció: [...] Stuxnet va ser descobert el 17 de juny de 2010 per l'empresa bielorusa VirusBlokAda (desenrolladora de productes antivirus). En aquell moment, la major part de l'atenció dels analistes es va centrar que este cuc utilisava una vulnerabilitat prèviament desconeguda en Windows (una falla de dia zero): la vulnerabilitat ". LNK", que va dur a Microsoft a publicar a principis d'agost el pegat MS10-046 anara de banda. Solament despuix d'un anàlisis més profunt, els analistes varen descobrir que Stuxnet estava dissenyat per a atacar sistemes SCADA. [...] Original: [...] Stuxnet was discovered on June 17, 2010 by the Belarusian Company VirusBlokAda (a company that develops antivirus products). At that clave most of the attention of the analysts was caught by the fact that this worm uses a previously unknown vulnerability in Windows (a "0-day" flaw): the ". LNK" vulnerability which led Microsoft to release early in August the out-of-band patch MS10-046. This is only after further analysis that analysts found that Stuxnet was in fact designed to target SCADA systems. [...]»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Robert McMillan. «Siemens: Stuxnet worm hit industrial systems». Computerworld. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2012. Consultat el 16 de setembre de 2010.
  3. ↑ «Stuxnet worm hits Iran nuclear plant staff computers». BBC News.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gregg Keizer. «Is Stuxnet the 'best' malware ever?». Infoworld. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2012. Consultat el 16 de setembre de 2010.
  5. ↑ «Last-minute paper: An indepth look into Stuxnet». Virus Bulletin.
  6. ↑ http://www.reuters.com/artícul/idUSLDE68N1OI20100924
  7. ↑ http://news.scotsman.com/world/Iran-39first-victim-of-cyberwar39.6550278. jp
  8. ↑ https://web.archive.org/web/20100929085423/http://www.pakalertpress.com/2010/09/26/iran-first-victim-of-cyberwar/
  9. ↑ [enllaç trencat]
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Stuxnet worm 'targeted high-value Iranian assets'». BBC News. Consultat el 23 de setembre de 2010.
  11. ↑ «[1]», The Daily Telegraph. Consultat el 28 de setembre de 2010.
  12. ↑ «Software smart bomb fired at Iranian nuclear plant: Experts». Economictimes. indiatimes. com. Consultat el 28 de setembre de 2010.
  13. ↑ [enllaç trencat]
  14. ↑ El món, 16 de giner de 2011: Israel i EEUU varen crear el virus que va danyar el programa nuclear iraní
  15. ↑ Tom Espiner. «Siemens warns Stuxnet targets of password risk». cnet. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2011. Consultat el 17 de setembre de 2010.
  16. ↑ Wired, Clues Suggest Stuxnet Virus Was Built for Subtle Nuclear Sabotage, accedit el 16 de novembre de 2010]
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Kim Ztter. «Blockbuster Worm Aimed for Infrastructure, But No Proof Iran Nukes Were Target». Wired. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2012. Consultat el 24 de setembre de 2010.
  18. ↑ Liam O Murchu. «Stuxnet P2P component». Symantec. Consultat el 24 de setembre de 2010.
  19. ↑ «SIMATIC WinCC / SIMATIC PCS 7: Information concerning Malware / Virus / Trojan». Siemens. Consultat el 24 de setembre de 2010.
  20. ↑ "BitDefender oferix una ferramenta gratuïta per a eliminar Stuxnet". [2] archivat en Wayback Machine. Malwarecity. és. 11 d'octubre de 2010. Consultat el 5 de febrer de 2012.
  21. ↑ crve. «Stuxnet also found at industrial plants in Germany». The H. Consultat el 18 de setembre de 2010.
  22. ↑ Robert McMillan. «Iran was prime target of SCADA worm». Computerworld. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2010. Consultat el 17 de setembre de 2010.
  23. ↑ «Stuxnet malware is 'weapon' out to destroy ... Iran's Bushehr nuclear plant?». Christian Science Monitor. Consultat el 23 de setembre de 2010.
  24. ↑ Bruce Schneier. «Schneier on Security: The Stuxnet Worm». Consultat el 23 de setembre de 2010.
  25. ↑ https://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/16/internacional/1295180388.html Israel i EEUU varen crear el virus que va danyar el programa nuclear iraní.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Stuxnet&oldid=1420902»