Cuc informàtic
Un cuc informàtic és un malware que es replica per a propagar-se a atres computadores.[1] Este software maliciós sol utilisar una ret informàtica per a propagar-se, aprofitant les falles de seguritat en la computadora de destí per a accedir a ella. Els cucs casi sempre causen algun perjuí a la ret, encara que solament siga consumir ample de banda, mentres que els virus casi sempre corrompen o modifiquen archius en una computadora de destí. Molts cucs estan dissenyats solament per a propagar-se i no intenten canviar els sistemes pels que passen. No obstant, com ho varen demostrar el cuc Morris i MyDoom, inclús este tipo de cucs pot causar grans interrupcions en aumentar el tràfic de ret i atres efectes no desijats.[2]
El principal objectiu dels cucs és propagar-se i afectar al major número de dispositius possible. Per a això, creen còpies de sí mateixos en l'ordenador afectat, que distribuïxen posteriorment a través de diferents mijos, com el correu electrònic o programes P2P entre uns atres.
Els cucs solen utilisar tècniques d'ingenieria social per a conseguir major efectivitat. Per a això, els creadors de malware seleccionen un tema o un nom atractiu en el que camuflar l'archiu maliciós. Els temes més recurrents són els relacionats en el sexe, cases d'apostes, famosos, temes d'actualitat, o software pirata.
Història
Creeper (en espanyol: enredadera) escrit en 1971 per Bob Thomas, és comunament acceptat com el primer cuc informàtic, per la seua capacitat d'autorreplicarse i propagar-se a través d'una ret de computadores, a pesar de no ser amolador ni destructiu. El segon cuc informàtic de l'història va ser ideat per a ser un software antivirus. Cridat Reaper (en espanyol: podadora), va ser creat per Ray Tomlinson per a replicar-se a sí mateixa en ARPANET i eliminar el programa experimental Creeper.[3]
El primer cuc informàtic en fins maliciosos que va atraure l'atenció va ser el cuc Morris. El 2 de novembre de 1988, Robert Tappan Morris, un estudiant d'informàtica, ho va posar en circulació i va provocar el colapse d'una gran cantitat de computadores en Internet. El seu creador es va convertir en la primera persona jujada i condenada baix la Llei de Frau i Abús Informàtic i va ser condenat a tres anys de presó, obtenint la llibertat condicional en 400 hores de servicis a la comunitat i una multa de 10.050 dólars, gràcies a que la seua família va pagar la fiança.[4] Va ser este fet el que va alertar a les principals empreses involucrades en la seguritat de tecnologies tals com Nirdesteam que va ser un dels primers en desenrollar el tallafocs.[5]
Conficker, un cuc informàtic descobert en 2008 que es dirigia principalment als sistemes operatius Microsoft Windows, és un cuc que ampra 3 estratègies de propagació diferents: sondeig local, sondeig de veïnat i sondeig global. Este cuc va ser considerat una epidèmia híbrida i va afectar a millons de computadores. El terme "epidèmia híbrida" s'utilisa pels tres métodos separats que va amprar per a propagar-se, que es va descobrir a través de l'anàlisis de còdics.[6]
Protecció
Els cucs es propaguen en explotar vulnerabilitats en els sistemes operatius. Els proveïdors de sistemes operatius suministren actualisacions de seguritat periòdiques[7] en la finalitat d'eliminar estes vulnerabilitats i evitar aixina la propagació del cuc. Si es revela una vulnerabilitat abans del pegat de seguritat es podria produir un cridat atac de dia zero.
Els usuaris deuen desconfiar d'obrir correus electrònics inesperats,[8] i no deuen eixecutar archius o programes adjunts, ni visitar llocs web vinculats a dits correus electrònics. No obstant, de la mateixa manera que en el cuc ILOVEYOU, i en el major creiximent i eficiència dels atacs de phishing, seguix sent possible enganyar a l'usuari final per a que eixecute còdic maliciós.[9]
Els programes antivirus i antispyware són útils, pero deuen mantindre's actualisats cada pocs dies. També es recomana l'us d'un firewall.
En l'edició d'abril-juny de 2008 d'IEEE Transactions on Dependable and Secure Computing, els científics informàtics varen descriure una forma nova i potencialment efectiva per a combatre els cucs d'Internet. Els investigadors varen descobrir cóm contindre cucs que escanejaven Internet a l'encert, buscant hosts vulnerables per a infectar. Varen descobrir que la clau era utilisar software per a monitorear la cantitat d'escaneos que les màquines en una ret envien. Quan una màquina va escomençar a enviar massa escaneos, va ser una senyal de que estava infectada, lo que va permetre als administradors desconectar-la i buscar malware.[10][11] Ademés, les tècniques d'aprenentage automàtic es poden utilisar per a detectar nous cucs, analisant el comportament de l'equip sospitós.[12]
Els usuaris poden minimisar l'amenaça dels cucs, evitant obrir correus electrònics no reconeguts o inesperats, usant un firewall i software antivirus.[13]
Vore també
Referències
- ↑ «¿Qué és un cuc informàtic?». keepcoding.
- ↑ «Mydoom, el pijor virus informàtic de l'història: un problema que li va costar al món 59.000 millons de dólars». Xataka.
- ↑ «From the first email to the first YouTube video: a definitive internet history». The Guardian.
- ↑ «D'Hackers a Héroes: l'història de Robert Tappan Morris».
- ↑ «RFC 2235 - Hobbes' Internet Timeline» (en anglés). Network Working Group. Consultat el 27 de novembre de 2014.
- ↑ «Hybrid Epidemics—A Case Study on Computer Worm Conficker».PLOS ONE.10(5)
- i0127478.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal. posa.0127478.Consultat el 2023-12-08.
- ↑ «USN list». Ubuntu. Consultat el 10 de juny de 2012.
- ↑ «Threat Description Email-Worm». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2018. Consultat el 2 de decembre de 2019.
- ↑ «The History and Impact of the ILOVEYOU Virus» (en en). goldskysecurity. com.
- ↑ Sellke, S. H. (2008). “Modeling and Automated Containment of Worms”. IEEE Transactions on Dependable and Secure Computing 5 (2): 71–86. doi:.
- ↑ A New Way to Protect Computer Networks from Internet Worms, Newswise. Recuperate le 5 de juliol de 2011.
- ↑ “Detection of unknown computer worms based on behavioral classification of the host” (2008). Computational Statistics & Data Analysis 52 (9): 4544–4566. doi:.
- ↑ «Computer Worm Information and Removal Steps». Veracode. Consultat el 4 d'abril de 2015.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cuc informàtic.- Enciclopèdia de Virus. Colla Security. Lloc oficial.
- Malware Guide – Guide for understanding, removing and preventing worm infections on Vernalex. com.
- "The 'Worm' Programs – Early Experience with a Distributed Computation", John Shoch and Jon Hupp, Communications of the ACM, Volume 25 Issue 3 (March 1982), pages 172–180.
- "The Case for Using Layered Defenses to Stop Worms", Unclassified report from the O. S. National Security Agency (NSA), 18 June 2004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gusano informático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.