Anar al contingut

Siemens AG

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Siemens AG
Per a atres usos d'este terme vore Siemens AG (desambiguació).

Siemens AG (pronunciació alemana: [ˈziːməns]) és un conglomerat d'empreses alemanes en sèus en Berlín i Munich, considerada com la major empresa de fabricació industrial d'Europa en 190 sucursals a lo llarc del món. Siemens opera en 4 sectors principals: el sector industrial, energètic, de salut (Siemens Healthineers) i d'infraestructures i ciutats. L'empresa es caracterisa pel desenroll d'equipament de diagnòstic mèdic generant un 12% de beneficis despuix de la seua divisió d'automatisació industrial. Siemens ampra 379.000 persones al voltant del món reportant ingressos globals de 83 mil millons de en l'any 2018. El grup està representat en 190 països i és una de les companyies més grans del món en ingenieria elèctrica i electrònica.

Història

[editar | editar còdic]

L'empresa va ser fundada l'1 d'octubre de 1847 en un pis interior del carrer Schöneberg n.º 19, Berlín per Werner von Siemens i Johann Georg Halske,[1] baix el nom de Telegraphen-Bauanstalt von Siemens & Halske; a partir de 1897, Siemens & Halske AG. En 1848, la companyia va construir la primera llínea telegràfica de llarga distància en Europa l; 500 km de Berlín a Fráncfort del Meno. Va construir també llínees telegràfiques en Rússia, i en 1867, Siemens va completar la monumentallínea telegràfica Indo-Europea (de Calcuta a Londres).[2]

A finals d'el XIX va començar a construir-se en Berlín Siemensstadt, un barri residencial i industrial que acull als seus empleats. En 1903, es va fundar Siemens-Schuckertwerke. En 1919 es va fundar Osram GmbH; Siemens & Halske i atres tres grups alemans varen portar a terme esta acció (entre ells AEG). Les accions d'Osram són 100% de Siemens AG en l'actualitat. En 1932 es va fundar Siemens-Reiniger-Werke AG, que es dedicava a la medicina. A partir de 1966 es coneix com Siemens AG, que va ser l'unió de Siemens & Halske, Siemens-Reiniger-Werke i Siemens-Schuckertwerke. Esta acció es va portar a terme baix el mandat d'Ernst von Siemens, net de Werner. Amprava a lo manco 359.000 persones en 2011.[3]

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

II Guerra Mundial

[editar | editar còdic]
Presoners treballant en una factoria Siemens en KZ Bobrek, un subcampo del camp de concentració d'Auschwitz, 1944.
Werner von Siemens, cofundador de Siemens & Halske.
Erro al crear miniatura:
Edifici d'una antiga planta termoelèctrica en Mèrida, Yucatán, que va ser operada per Siemens & Halske, S. A. fins al seu nacionalisació per part del governe mexicà.

Siemens (en aquelavors Siemens-Schuckert) va explotar el treball forçat dels deportats en els camps de concentració nazis. La companyia posseïa una planta en el camp de concentració d'Auschwitz. Durant els últims anys de la Segona Guerra Mundial, numeroses plantes i fàbriques en Berlín i atres ciutats importants varen ser destruïts per atacs aéreus aliats. Per lo tant, per a evitar més pèrdues, la fabricació es va traslladar a llocs i regions alternatius no afectades per la guerra aérea. L'objectiu era assegurar la contínua producció de bens relacionats en la guerra i d'us diari. Segons els registres, Siemens estava operant casi 400 plantes de fabricació alternatives al final de 1944 i a principis de 1945. Les fàbriques tenien mals condicions de treball, a on la desnutrición i la mort eren comunes. Ademés, s'ha demostrat pels estudiosos que es varen crear les fàbriques anexes als camps de concentració, administrades per les SS junt en funcionaris de la companyia, a voltes funcionaris d'alt nivell. L'empresa va suministrar peces elèctriques als camps de concentració nazis i als camps d'extermini. En 1972, Siemens va demandar a l'escritor alemà F. C. Delius per la seua història satírica de l'empresa, Unsere Siemenswelt, i es va determinar que gran part dellibre contenia afirmacions falses, encara que l'ensaig en sí se centrava en l'història de Siemens durant l'Alemània nazi. A l'home de negocis de Siemens i membre del partit nazi John Rabe se li atribuïx, no obstant, l'haver salvat moltes vides chinenques durant la massacre de Nankín. Més vesprada, en una gira per Alemània, va donar conferències sobre les atrocitats comeses per les forces japoneses en Nankín

Escàndal dels soborns de Siemens en Argentina en 1996

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Escàndal dels soborns de Siemens en Argentina.


L'Escàndal dels soborns de Siemens en Argentina es referix als pagaments illegals que va realisar l'empresa Siemens en relació en una licitació pública convocada en 1996 pel govern argentí que incloïa l'impressió dels nous Documents Nacionals d'Identitat, dels padrons electorals i la informatización dels passos fronteriços. Siemens va declarar que els pagaments varen tindre inicialment el propòsit de guanyar la licitació i que més alvance es varen fer uns atres per a tractar d'evitar que les noves autoritats argentines rescindiren el contracte.[4]

Siemens està marcada per escàndals també en China, Japó i Espanya entre atres països.[5]

Siemens abandona el negoci de l'energia nuclear en 2011

[editar | editar còdic]

Peter Löscher, president del grup Siemens, va anunciar el 17 de setembre de 2011 en el semanari Der Spiegel l'abandó total del negoci de l'energia nuclear com a conseqüència de la catàstrofe de Fukushima en Japó.[6] En este sentit, Löscher va considerar determinant la decisió adoptada pel Bundestag sobre l'apagó nuclear en Alemània per a l'any 2022.[7]

Escoles de Cuina en Espanya

[editar | editar còdic]

L'unitat de negoci d'electrodomèstics de Siemens colabora en vàries escoles de cuina d'Espanya, incloent al Basque Culinary Center, la primera facultat de gastronomia d'Espanya.[8]

Basque Culinary Center

[editar | editar còdic]

Siemens Electrodomèstics pertany al Patronat de la Fundació Basque Culinary Center, des del que participa en distints proyectes, tant de caràcter formatiu com de l'àmbit de l'investigació culinària i gastronòmica.[9]

Innovation Cooking Center

[editar | editar còdic]
  • Innovation Cooking Center és una ret d'escoles de cuina distribuïdes per tota Espanya i equipades en electrodomèstics Siemens, en la que els aficionats a la gastronomia es reunixen per a deprendre a cuinar.[10]

A principis de 2017 formen esta ret:

Howden Turbo

[editar | editar còdic]
  • Howden Turbo té una àmplia gama de turbinas prediseñades en el ranc de 75 kW (102 CV) a 10 MW (13596 CV; 13410 HP) per a turbogeneradores de vàries etapes i configuracions, tant per a generació elèctrica com per a accionament mecànic. Estos equips destaquen pel seu modularidad, lo que permet múltiples combinacions que s'adapten a les necessitats del client a un cost competitiu.
  • PASCH representa a Howden Turbo, abans KKK (Kühnle, Kopp & Kausch) des de 1946, suministrant solucions a mida en tot lo món. En més de 100 referències, PASCH es posiciona com el major packager de Power-Blocks basats en esta tecnologia.[11]

Kühnle, Kopp & Kausch

[editar | editar còdic]

En 2006, Siemens Power Generation Group (PG) va adquirir el capital social de Kühnle, Kopp & Kausch. En sèu en Frankenthal (Palatinado), Alemània, esta empresa desenrollava, fabricava i comercialisava turbines de vapor en una potència de fins a 5 MW (6798 CV; 6705 HP), aixina com turbocompressors i ventiladors per a aplicacions industrials. L'empresa tenia ubicacions en Frankenthal, Bad Hersfeld, Zweibrücken i Leipzig, en Alemània; i en Helsingor, Dinamarca i va registrar unes vendes d'al voltant de 270 millons de € (US$ 339 millons) en 2005, en una plantilla d'aproximadament 1400 persones. L'adquisició estaria subjecta a l'aprovació de les autoritats antimonopolio.

“Kühnle, Kopp & Kausch amplia encara més la seua cartera de productes en el segment del mercat d'aplicacions industrials en el ranc de producció inferior. En esta adició, la nostra gama de turbines de vapor industrials s'estén des de 45 kW (61 CV) fins a 180 MW (244731 CV; 241384 HP), mentres que en el camp dels compressors podien oferir un ampli espectre de màquines estàndar més chicotetes ademés de grans compressors de gas de procés. Al mateix temps, els donava accés a segments de mercat en creiximent en Àsia i Amèrica del Nort i a nous grups de clients, com en l'indústria de tractament d'aigua i gestió d'efluents…”
va dir Klaus Voges, president del grup Siemens Power Generation.

Les turbines fabricades pel grup Kühnle, Kopp & Kausch AG, s'utilisaven per a generar energia elèctrica o com a accionament mecànics, en aplicacions com el processament de fusta i paper, en l'indústria química i petroquímica i en les indústries de l'acer, textils i aliments. Els turbocompressors de l'empresa es troben no solament en diversos processos químics, sino també en l'indústria de gestió de recursos hídrics i efluents i en l'extracció de minerals. Els ventiladors fabricats per Kühnle, Kopp & Kausch s'utilisaven, per eixemple, en centrals elèctriques, en la mineria i en les indústries de l'acer i el ciment.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Siemens (1956). Història de la casa Siemens. Tom I: 1923 - 1945 (en Espanyol), Karl Alber.
  2. «Siemens history». Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2008. Consultat el 12 de giner de 2008.
  3. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 10 de setembre de 2018.
  4. Varen aplanar la sèu de Siemens per la causa dels DNI [1] archivat en Wayback Machine. publicat en el diari Àmbit Financer de Buenos Aires el 19-2-2009. Accés 19-2-2009.
  5. Escàndals en tot lo món publicat en el diari La Nació de Buenos Aires del 16-12-2008. Accedit 21-12-2008.
  6. «Siemens anuncia l'abandó total del negoci nuclear. El president del consorci tecnològic alemà, Peter Löscher, explica en Der Spiegel que és "la resposta" de la seua empresa "al posicionament en Alemània a favor de l'abandó de l'energia nuclear", 18/9/2011 - El País».
  7. «El president de Siemens anuncia l'abandó total del negoci nuclear». www. publico. es.
  8. «Els Príncips inauguren la primera universitat gastronòmica».
  9. «Siemens i el Basque Culinary Center».
  10. «Siemens i els Innovation Cooking Center».
  11. «Turbines de vapor Howden Turbo». Archivat des d'el original, el 11 maig de 2017. Consultat el 31 de decembre de 2020.
  12. «Siemens acquires AG Kuehnle, Kopp & Kausch» (en en). Consultat el 31 de decembre de 2020.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons