Turbocompressor
Un turbocompressor o també cridat turbo és un sistema de sobrealimentació que usa una turbina centrífuga para accionar per mig d'un eix coaxial en ella, una roda compresora per a comprimir gasés. Este tipo de sistemes se sol utilisar en motors de combustió interna alternatius, tant en els motors diésel com a gasolina.
En alguns països, la càrrega impositiva sobre els automòvils depén de la cilindrada del motor. Com un motor en turbocompressor té una major potència màxima que un atre de la mateixa cilindrada, un model turboalimentado pagaria menys imposts que un motor sense turbocompressor de la mateixa potència.cita requerida.
Cronologia
[editar | editar còdic]- En 1902, el 17 de decembre Louis Renault patenta el turbocompressor.
- En 1936 Cliff Garrett funda The Garrett Corporation en Califòrnia, Estats Units.[1]
- En 1940 la tecnologia del turbo és aplicada a instalacions marines, indústriaels i locomotoras.
- En 1953 Caterpillar prova el primer turboalimentador desenrollat per la companyia Garrett.
- En 1962 el primer automòvil de producció en massa fabricat en EE. UU. en tindre un turbocompressor de fàbrica (el Oldsmobile Jetfire Turbo Rocket).
- En 1966 s'utilisen per primera volta motors turboalimentados en les 500 Milles de Indianápolis.
- En 1977 s'utilisen per primera volta motors turboalimentados en la F1, els introduïts per l'equip Renault. La primera victòria d'un motor turbo va ser dos anys despuix. Varen ser prohibits pel reglament en 1989 i reintroducidos en 2014.
- Finals de 1977 Saab Automobile va presentar el Saab 99. Este model va supondre una verdadera revolució per a l'época, convertint-se en el primer automòvil de gran producció que utilisava un turbocompressor.[2]
- En 2003 Ford llança al mercat el Focus RS naftero en motor turboalimentado. Caterpillar utilisa turbos Garrett en série, per als seus camions en motors ACERT.[3]
Funcionament
[editar | editar còdic]En els motors sobrealimentados per mig d'este sistema, el turbocompressor consistix en una turbina accionada pels gasos d'escape del motor d'explosió, en l'eix de la qual es fixa un compressor centrífugo que pren l'aire a pressió atmosfèrica despuix de passar pel filtre d'aire i ho comprimix per a introduir-ho en els cilindres a major pressió que l'atmosfèrica.
Els gasos d'escape incidixen radialmente en la turbina, eixint axialmente, despuix de cedir gran part de la seua energia interna (mecànica + tèrmica) a la mateixa.
L'aire entra al compressor axialmente, eixint radialmente, en l'efecte secundari negatiu d'un aument de la temperatura més o menys considerable. Este efecte es contrarresta en gran mida en un interenfriador.
Este aument de la pressió conseguix introduir en el cilindre una major cantitat d'oxigen (massa) que la massa normal que el cilindre aspiraria a pressió atmosfèrica, obtenint-se més parell motor en cada carrera útil (carrera d'expansió) i per lo tant més potència que un motor atmosfèric d'igual cilindrada, i en un increment de consum proporcional a l'aument de massa d'aire en el motor de gasolina. En els diésel la massa d'aire no és proporcional al cabal de combustible, sempre entra aire en excés al ser per injecció el suministrament de combustible al cilindre, per això és en este tipo de motors en a on s'ha trobat la seua màxima aplicació (motor turbodiésel).
Els turbocompressors més menuts i de pressió de bufat més baixa eixercixen una pressió màxima de 0,25 bars (3,625 PSI), mentres que els més grans alcancen els 1,5 bar (21,75 PSI). En motors de competició s'aplega a pressions de 3 i 8 bars depenent de si el motor és gasolina o diésel.
Com l'energia utilisada per a comprimir l'aire d'admissió prové dels gasos d'escape, que es rebujaria en un motor atmosfèric, no resta potència al motor quan el turbocompressor està treballant, tampoc provoca pèrdues fòra del ranc de treball del turbo, a diferència d'atres compressors d'admissió, com els sistemes en compressor mecànic (volumètric), en a on el compressor és accionado per una polea conectada al cigonyal.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Turbocompresor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.