Anar al contingut

Aplicació informàtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GIMP, versió 2.6, una software d'aplicació lliure.

En informàtica, el software d'aplicació és un tipo de software de computadora dissenyat per a fer un grup de funcions, tasques o activitats coordinades per al benefici de l'usuari. Eixemples d'una aplicació —en algunes ocasions s'usa l'acurtada anglesa app, de application— serien un processador de texts, una hoja, una aplicació de contabilitat, un navegador web, un reproductor multimèdia, un simulador de vol aeronàutic o un editor de fotografies. El «software d'aplicació» fa referència de manera colectiva a totes les aplicacions,[1] com a analogia en el software del sistema, principalment relacionat en l'eixecutat pel sistema operatiu.[1]

Les aplicacions poden ser empaquetades en l'ordenador i el seu software de sistema o ben ser publicades per separat. Aixina mateix, poden codificar-se com a proyectes propietaris, de còdic obert o universitaris.[2] Les aplicacions creades per a plataformes mòvils es denominen aplicacions mòvils. Actualment, en l'us de dispositiu mòvils, s'ha estés el terme app, que és una acurtada de la paraula anglesa application, i estesa per l'èxit de la cridada App Store d'Apple. En espanyol es desaconsella el seu us, pero d'usar-la, es recomana escriure app en lletra cursiva, i no deuria deletrearse en llegir-la, perque no és una sigla (es pronuncia /ap/), encara que açò pot dificultar la pronunciació de les paraules que li seguixen immediatament, en forçar una pausa per a pronunciar o marcar la p final de app —que no és alguna cosa que en espanyol es done naturalment—. L'acurtada que podria recomanar-se del terme 'aplicació', en tot cas seria 'apli' (en el seu plural 'aplis'), escrites en lletra comuna.[3]

Terminologia

Artícul principal → Programa informàtic.
Erro al crear miniatura:
Cairo - dock

En tecnologia de l'informació, una aplicació és un programa informàtic dissenyat per a ajudar a les persones a realisar una activitat. Per lo tant, una aplicació diferix d'un sistema operatiu (que eixecuta una computadora), una utilitat (que realisa tasques de manteniment o tasques generals) i una ferramenta de programació (en els quals es creen els programes de computadora). Depenent de l'activitat per a la que va ser dissenyat, una aplicació pot manipular text, números, gràfics o una combinació d'estos elements.[4]

Algunes companyies agrupen diversos programes de distinta orientació en l'us, per a que formen un paquet (cridats suites o paquets ofimáticos), que solen ser satisfactoris per a les necessitats més apremiantes de l'usuari. Tots i cada u d'ells servixen per a aforrar temps i diners a l'usuari, en permetre-li fer coses útils en la computadora en alguna facilitat; de totes maneres, hi ha diferències entre els programes que s'oferixen, puix alguns brinden certes prestacions, encara que uns atres imponen un determinat disseny massa estricte, i ya que ademés, uns són més agradables i fàcils d'usar que uns atres. El sistema de software escrit a mida per a l'usuari satisfà les seues necessitats específiques. Açò inclou plantilles d'hoja, macros de processador de texts, simulacions científiques, gràfics i scripts d'animació. Inclús els filtres de correu electrònic són una espècie de software d'usuari. Els usuaris creen este software ells mateixos i moltes voltes passen per alt lo important que és. No obstant, la delimitació entre el software del sistema, com els sistemes operatius i el software d'aplicació, no és exacta i, en ocasions, és objecte de controvèrsia.[5] Per eixemple, una de les preguntes clau en el juí antimonopolio de Estats Units v. Microsoft Corp. va ser si el navegador web Internet Explorer de Microsoft era part del seu sistema operatiu Windows o una peça separable de software d'aplicació. Citant un atre eixemple, la controvèrsia de noms de GNU/Linux és, en part, pel desacort sobre la relació entre el núcleu Linux i els sistemes operatius construïts sobre este núcleu. En alguns tipos de sistemes embebidos o integrats, la distinció entre el software de l'aplicació i el software del sistema operatiu poden ser indistinguibles per a l'usuari, com és el cas del software utilisat per a controlar un VCR, un reproductor de DVD o un forn de microones. Les definicions anteriors poden excloure algunes aplicacions que poden existir en algunes computadores en organisacions grans.

Metonímia

La paraula «aplicació», quan s'utilisa com a adjectiu, no està restringida al significat «d'o lo relacionat en el software de l'aplicació».[6] Per eixemple, conceptes com interfaç de programació d'aplicacions (API), el servidor d'aplicacions, la virtualisació d'aplicacions, la gestió del cicle de vida de les aplicacions i les aplicacions portàtils s'apliquen a tots els programes informàtics per igual, no solament als programes d'aplicació.

Aplicacions i aplicacions sorprenents

Artícul principal → Aplicació estrela.


Algunes aplicacions estan disponibles en versions per a vàries plataformes diferents; uns atres solament treballen en un i es diuen aixina, per eixemple, una aplicació de Geografia per a Windows, una aplicació per a Android per a educació o un jugue de Linux. A voltes sorgix una aplicació nova i popular que solament funciona en una plataforma, lo que aumenta la conveniència d'eixa plataforma. Açò es tracta d'una aplicació estrela o killer app.[7] Per eixemple, VisiCalc va ser el primer software modern d'hoja per a Apple II i va ajudar a vendre les noves computadores personals en les oficines. Per a Blackberry va ser el seu software de correu electrònic.[8]

En la primera década d'el XXI, l'abreviada "aplicació" (falcada en 1981 o anterior[9]) s'ha tornat popular per a referir-se a aplicacions per a dispositius mòvils com teléfons inteligents i tabletas, la forma acurtada que coincidix en el seu alcanç generalment més chicotet en comparació a les aplicacions en PC. Inclús més recentment, la versió abreviada també s'usa per a software d'aplicacions d'escritori.

Classificació

A partir del desenroll i l'adopció casi universal de la web, ha sorgit una distinció important entre les aplicacions web, escrites en HTML, JavaScript i atres tecnologies natives de la web i que normalment requerixen que una estiga en llínea i eixecute un navegador web, i les aplicacions natives més tradicionals escrites en els idiomes disponibles per al tipo particular de computadora. Hi ha hagut un debat polèmic en la comunitat informàtica sobre les aplicacions web que reemplacen les aplicacions natives per a molts propòsits, especialment en dispositius mòvils com a teléfons inteligents i tabletas. Les aplicacions web han aumentat enormement en popularitat per a alguns usos, pero les ventages de les aplicacions fan que no siga provable que desapareguen pronte, si succeïx. Ademés, els dos poden ser complementaris i inclús integrats.[10][11][12]

El software d'aplicació també pot vore's com a horisontal o vertical.[13][14] Les aplicacions horisontals són més populars i generalisades, ya que són d'us general, per eixemple processadors de text o bases de senyes. Les aplicacions verticals són productes especialisats, dissenyats per a un tipo particular d'indústria o negoci o departament dins d'una organisació. Els paquets integrats de software tractaran de manejar cada aspecte específic possible de, per eixemple, sistemes de fabricació o bancaris, o contabilitat, o servici al client. Hi ha molts tipos de software d'aplicació:[15]

Erro al crear miniatura:
LibreOffice Writer, un processador de texts de còdic obert que és un component de LibreOffice
  • Una paquet d'aplicacions consta de múltiples aplicacions agrupades juntes. Per lo general, tenen funcions, característiques i interfaços d'usuari relacionades, i poden interactuar entre ells, per eixemple obrir els archius dels demés. Les aplicacions comercials a sovint vénen en paquets, p. eix. Microsoft Office, LibreOffice i iWork, que agrupen un processador de texts, una hoja, etc. pero els paquets existixen per a atres fins, p. eix. gràfics o música.
  • El software d'infraestructura empresarial proporciona capacitats comunes necessàries per a admetre sistemes de software empresarials. (Els eixemples inclouen bases de senyes, servidors de correu electrònic i sistemes per a administrar rets i seguritat).
  • El software per a treballadors de l'informació li permet als usuaris crear i administrar informació, moltes voltes per a proyectes individuals dins d'un departament, en contrast en l'administració empresarial. Els eixemples inclouen administració del temps, administració de recursos, ferramentes analítiques, colaboratives i de documentació. Els processadors de texts, les hoja, els clients de correu electrònic i blog, el sistema d'informació personal i els editors de mijos individuals poden ajudar en les tasques de múltiples treballadors de l'informació.
  • El software d'accés de contingut s'utilisa principalment per a accedir al contingut sense editar, pero pot incloure software que permeta l'edició de contingut. Dit software aborda les necessitats d'individus i grups per a consumir entreteniment digital i contingut digital publicat. Els eixemples inclouen reproductors multimèdia, navegadors web i exploradors d'ajuda.
  • El software educatiu està relacionat en el software d'accés al contingut, pero té el contingut o característiques adaptades per al seu us per part d'educadors o estudiants. Per eixemple, pot entregar evaluacions/proves, rastrejar el progrés a través del material o incloure capacitats de colaboració.
  • El software de simulació, com el seu nom ho indica, simula sistemes físics o abstractes per a fins d'investigació, capacitació o entreteniment.
  • El software de desenroll de mijos genera mijos impresos i electrònics per a que uns atres els consumixen, la majoria de les voltes en un entorn comercial o educatiu. Açò inclou software d'arts gràfiques, software de publicació d'escritori, software de desenroll multimèdia, editors d'HTML, editors d'animació digital, composició digital d'àudio i video i molts uns atres.[16]
  • El software d'ingenieria de productes s'utilisa per a desenrollar productes de hardware i software. Açò inclou disseny assistit per computadora (CAD), ingenieria assistida per computadora (CAU), edició de llenguage de programació i ferramentes de compilació, entorns de desenroll integrats i interfaços de programador d'aplicacions. Les aplicacions també es poden classificar per plataforma informàtica. P. eix. per a un sistema operatiu particular, un servidor de ret com la computació en el núvol i les aplicacions Web 2.0, o tipo de dispositius, com aplicacions mòvils per a dispositius mòvils. El sistema operatiu en sí mateixa es pot considerar software d'aplicació en realisar tasques senzilles de càlcul, medició, representació i processament de texts que no s'utilisen per a controlar l'hardware a través de l'interfaç de llínea de comandos o l'interfaç gràfic d'usuari. Açò no inclou el software d'aplicació inclós dins dels sistemes operatius, com un software de calculadora o un editor de text.

Software per a treballadors de l'informació

Software d'entreteniment

Software educatiu

Software d'infraestructura empresarial

Software de simulació

Software de desenroll de mijos

Software d'ingenieria de productes

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Application software» (en anglés). PC Magazine. Ziff Davis.
  2. ↑ «Caffeine and computer screens: student programmers endure weekend long appathon» (en anglés). The Arbiter. Consultat el 12 d'octubre de 2015.
  3. ↑ «aplicació, alternativa a app» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 3 de juny de 2020.
  4. ↑ Ceruzzi, Paul I. (2000). A History of Modern Computing. Cambridge, Mass.: MIT Press. ISBN 0-262-03255-4 (en anglés).
  5. ↑ «Application Package Software: The Promise Vs. Reality» (en anglés). Cúter Consortium.
  6. ↑ Application Package Software: The Promise Vs. Reality
  7. ↑ «Full Form of APK | What is the apk file and it's full form» (en en-us). Backdroid. Consultat el 2021-08-15.
  8. ↑ «Software d'aplicació per a emergències».Aplicació destinada a emergències.
  9. ↑ History of 'App' and the Demise of the Programmer
  10. ↑ «[1]», The Silly Web vs. Native Apps Debat. Consultat el 14 de juliol de 2013.
  11. ↑ «[2]», Poynter. Consultat el 14 de juliol de 2013 (en anglés).
  12. ↑ «[3]», valums. com. Consultat el 14 de juliol de 2013 (en anglés).
  13. ↑ «What Is a Horisontal Application?».
  14. ↑ «What Llaure Horisontal Services?» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2013.
  15. ↑ «[4]», eduCBA. Consultat el 24 de març de 2017 (en en-US).
  16. ↑ Campbell-Kelly, Martin; Aspray, William (1996). Computer: A History of the Information Machine. Nova York: Basic Books. ISBN 0-465-02990-6.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aplicació_informàtica&oldid=1399249»