Mercat negre
El mercat negre és un mercat clandestí o una série de transaccions partix de l'economia sumergida que presenten algun aspecte d'illegalitat o es caracterisen per l'incompliment d'un conjunt institucional de normes. Si la norma definix el conjunt de bens i servicis la producció dels quals i distribució està prohibida per la llei, l'incompliment de la norma constituïx un comerç de mercat negre, ya que la transacció en sí és illegal. Alguns eixemples són la compravenda d'artículs de contrabando, el comerç illegal de drogues, la prostitució (quan estiga prohibida), les transaccions illegals de divises i la tracta de sers humans.[1]
Ya que l'evasió fiscal o la participació en una activitat del mercat negre és illegal, els participants intenten ocultar el seu comportament al govern o a l'autoritat reguladora.[2] L'efectiu és el mig d'intercanvi preferit en les transaccions illegals, ya que les transaccions en efectiu són menys fàcils de rastrejar.[3] Els motius més comuns per a operar en els mercats negres són el comerç de contrabando, l'evasió d'imposts i normatives, o eludir els controls de preus o el racionament. El mercat negre és distint del mercat gris, en el que els productes es distribuïxen a través de canals que, encara que llegals, no són oficials, no estan autorisats o no són els prevists pel fabricant original, i del mercat blanc, en el que el comerç és llegal i oficial. el diners negre és el producte d'una transacció illegal, sobre el que no s'han pagat imposts sobre la renda o atres tributs, i que només pot llegitimar-se per mig d'alguna forma de blanqueig de capitals. Per la naturalea clandestina de l'economia sumergida, no és possible determinar el seu tamany i alcanç.[4]
Preus
Els bens i servicis adquirits illegalment i/o negociats de forma illegal poden intercanviar-se per damunt o per baix del preu de les transaccions llegals de mercat:
- Poden ser més barats que els preus que regularment es troben en el mercat llegal. el proveïdor no té que pagar els costs de producció i/o els imposts. Est sol ser el cas en l'economia sumergida. Els delinqüents furten mercaderies i les venen per baix del preu del mercat llegal, pero no hi ha rebut, garantia, etc. Quan es contracta a algú per a realisar un treball i el client no pot amortisar la despesa (alguna cosa especialment habitual en treballs com a reformes de la llar o servicis cosmetològics), el client pot inclinar-se per demanar un preu més baix (normalment pagat en efectiu) a canvi de renunciar a un rebut, lo que permet al prestador del servici evitar declarar els ingressos en la seua declaració de la renda.
- Poden ser més cars que els preus llegals de mercat. Per eixemple, si el producte és difícil d'adquirir o produir, perillós de manipular, està estrictament racionado o no és fàcil conseguir-ho llegalment, si és que es conseguix. Si l'intercanvi de bens es fa illegal per algun tipo de sanció estatal, com ocorre en certes drogues, els seus preus tendiran a pujar com a conseqüència d'eixa sanció.
Consumidors
Inclús quan el mercat clandestí oferix preus més baixos, els consumidors seguixen comprant en el mercat llegal quan és possible, perque:
- Poden preferir als proveïdors llegals, ya que estan estrictament regulats i és més fàcil contactar en ells. Pel contrari, els venedors del mercat negre no estan regulats i és difícil exigir-els responsabilitats en cas de fallo en els productes i/o servicis que presten;
- En algunes jurisdiccions, com Estats Units, els clients poden ser acusats d'un delicte penal si participen a sabiendas en l'economia sumergida, inclús com a consumidors;[5]
- Poden tindre una aversió moral al comerç negre;
- En algunes jurisdiccions (com Anglaterra i Gals), als consumidors que es troben en possessió de bens furtats se'ls retiraran si són localisats, encara que no saberen que eren furtats. Encara que no solen ser objecte d'accions penals, es queden sense els bens pels que varen pagar i sense a penes recursos per a recuperar els seus diners. Este risc pot fer que algunes persones es mostren contràries a comprar productes que creuen que procedixen del mercat clandestí, encara que en realitat siguen llegítims (per eixemple, artículs venuts en un mercadillo de coches). No obstant, en algunes situacions, els consumidors apleguen a la conclusió de que és millor recórrer als servicis del mercat negre, sobretot quan les normatives governamentals obstaculisen lo que d'un atre modo seria un servici competitiu llegítim. Per eixemple, en Baltimore, en els Estats Units, molts consumidors preferixen activament els taxis illegals, alegant que estan més disponibles, són més cómodos i tenen preus més justs.[6]
Vore també
- Mercat negre de divises
- Contraeconomía
- Economia informal (economia sumergida)
- Economia sumergida
- Economia sumergida en Espanya
- Contrabando
- Estraperlo
- Inflació
- Mercat gris
Referències
- ↑ «Risky business: Harlem pimps' work decisions and economic returns» (en en) (2019).
- ↑ Feige, Edgar L.. “Defining And Estimating Underground And Informal Economies: The New Institutional Economics Approach”. World Development 18 (7): 989–1002. doi:.
- ↑ Feige, Edgar L.. “New Estimates of O. S. Currency Abroad, the Domestic Money Supply and the Unreported Economy”. Crime, Law and Social Change 57 (3): 239–263. doi:.
- ↑ Black Money in Índia | LawJi, LawJi. in : one-stop destination for allaw students.
- ↑ «Jury orders student to pay $675,000 for illegally downloading music» (en en). ABC.
- ↑ Christina Royster-Hemby. Feature: A Baltimore Way of Life, Baltimore City Paper.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercado negro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.