Anar al contingut

Yahoo!

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Yahoo!
Per a atres usos d'este terme vore Yahoo (desambiguación).

Yahoo! és una empresa de tecnologia en sèu en Estats Units que posseïx un portal d'Internet, un directori web i una série de servicis tals com el popular correu electrònic Yahoo! El seu propòsit és "ser el servici global d'Internet més essencial per a consumidors i negocis". Va ser fundada en giner de 1994 per dos estudiants de postgrado de l'Universitat de Stanford, Jerry Yang i David Tall. Yahoo! es va constituir com a empresa el 2 de març de 1995 i va començar a cotisar en bossa el 12 d'abril de 1996. L'empresa té la seua sèu corporativa en Sunnyvale, Califòrnia, Estats Units. Yahoo! va ser un dels pioners de l'era inicial d'Internet en la década de 1990.[1]

D'acort en els proveïdors d'anàlisis web de tercers Alexa i SimilarWeb, Yahoo! va ser elloc web de notícies i mijos de comunicació més llegit, en més de 7 mil millons de visites per més, classificant-se com el sext sitie web més visitat a nivell mundial en 2016.[2][3]

El 25 de juliol de 2016 va ser anunciada la compra de Yahoo per part de Verizon.[4]

En 2017 Verizon va adquirir la major part del negoci d'Internet de Yahoo per US$4,48 mil millons,[5][6][7] excloent les seues participacions en Alibaba Group i Yahoo! Japan que varen ser transferits a la companyia successora de Yahoo, Altaba.

Història

Cofundadores de Yahoo! —Jerry Yang (esquerra) i David Tall (dreta)—.

Yahoo! inicialment va rebre el nom de "Guia de Jerry i David a la World Wide Web" (“Jerry and David’s Guide to the World Wide Web”).[8][9] Elloc era un directori d'atres llocs web, organisats en una jerarquia, a diferència d'un índex de pàgines en capacitat de busca. En març de 1994, la "Guia de Jerry i David a la World Wide Web" va passar a cridar-se "Yahoo!".[10][11] El directori de Yahoo editat per humans, Yahoo! Directori, proporcionat als usuaris per a navegar a través d'Internet, es va convertir en el seu primer producte i el propòsit original de la companyia.[12][13] El domini "yahoo. com" es va crear el 18 de giner de 1995.[14]

Existixen vàries versions sobre l'orige del nom Yahoo!: la versió real que circula en el corporatiu de Yahoo! en Sunnyvale, Califòrnia és que prové del nom d'uns personages dellibre Els viages de Gulliver de Jonathan Swift, els Yahoos. L'història conta que en casa de David Tall, cofundador de Yahoo!, el pare d'est cridava a David i a Jerry "un parell de Yahoos" per la seua naturalea inquieta i estos decidixen usar el nom Yahoo! per al seu portal. En ellibre de Swift, un Yahoo és una criatura salvage, bruta i de costums desagradables, que s'assembla massa en ser humà. Atres versions asseguren que Yahoo! no és més que un acrònim de "Yet Another Hierarchical Officious Oracle", que es traduiria com 'Un atre oràcul jeràrquic oficiós més'. No obstant, Tall i Yang insistixen que el nom prové de la definició general de "yahoo" que s'usava en l'universitat a on estudiava el primer.[15]

Yahoo! va aparéixer per primera volta en l'ordenador personal de Yang, "Akebono" mentres que el software i la base de senyes en la màquina de Tall, "Konishiki", noms que provenen de lluitadors de sum, deport del com Tall i Yang són fanàtics.

Expansió

Yahoo va créixer ràpidament a lo llarc de la década de 1990. De la mateixa manera que molts motors de busca i directoris web, Yahoo va agregar un portal web. En 1998, Yahoo era el punt de partida més popular per als usuaris de la web,[16] i el seu directori web era el motor de busca més popular.[12]

Yahoo! va fer la seua aparició pública en el mercat de valors de Nova York en l'índex NASDAQ el 12 d'abril de 1996, venent 2,6 millons d'accions a 13 dólars cada una. Conforme la popularitat de Yahoo! aumentava, creixia la gama de servicis. Açò va convertir a Yahoo! en «l'únic lloc a on algú ha d'anar per a trobar qualsevol cosa que busque, comunicar-se en qualsevol persona o comprar lo que siga». Entre els servicis que hui Yahoo! oferix estan: Yahoo! Mail, Yahoo! Grups, Yahoo! Jocs, Yahoo! Compres, Yahoo! Subastes i Yahoo! Respostes. Yahoo! va escomençar a fer contractes estratègics en empreses de telecomunicacions i busca local a nivell mundial, tals com British Telecom en el Regne Unit, Rogers Communications en Canadà, Idees Interactives (Yahoo! Pàgines Útils) en Mèxic i SBC Communications en Canadà. El seu objectiu és fer front als seus competidors globals; Google, AOL, Terra, MSN i uns atres. Yahoo va començar a utilisar Google per a busques en el 2000. Durant els següents quatre anys, va desenrollar les seues pròpies tecnologies de busca, que va començar a usar en 2004. En resposta a Gmail de Google, Yahoo va començar a oferir almagasenament de correu electrònic illimitat en 2007. La companyia va tindre dificultats fins a 2008, en varis acomiadaments grans.[17]

En l'objecte d'incrementar el seu liderat en l'àrea de busca de pàgines web (el seu principal reclam), Yahoo! va fer adquisicions com la d'Inktomi en decembre de 2002 i Overture en juliol de 2003 (junt en les seues filials Altavista, AllTheWeb), i va portar a terme una aliança en Mèxic en una empresa anomenada Idees Interactives per a llançar un directori telefònic imprés baix la marca Yahoo! Pàgines útils, trencant mòles i complementant la seua estratègia de busca local en el món físic, per a competir en Google i la nova funció de busca de MSN, pero este negoci va ser cancelat unilateralment en 2005 per Yahoo! Mèxic provocant la fallida d'Idees Interactives, iniciant-se un juí en 2011 i el 28 de novembre de 2012 es va dictar sentència que obliga a Yahoo! a pagar 2700 millons de dólars a l'empresa mexicana.[18]

Actualment els servidors de Yahoo! utilisen el sistema operatiu FreeBSD. En 2009, Yahoo va anunciar que en el primer trimestre les seues utilitats varen caure 78% sobre igual periodo de 2008, a 117,6 millons de dólars, pel profunt decliu en el seu negoci de publicitat. La companyia, mentres va tindre a la CEO, Carol Bartz, va anunciar que despediria a més de 5% del seu personal, equivalent 700 empleats, que se sumaven als 1500 anunciats mesos abans, per a reduir costs.

En 2012 quan Scott Thompson era el CEO, la companyia va despedir a atres 2000 empleats, que corresponien al 14% del seu equip global.

Oferta de compra per Microsoft Corporation

L'1 de febrer del 2008 Microsoft va declarar la seua intenció de comprar a Yahoo!, un dels seus majors competidors, per 44.600 millons de dólars en efectiu o 32 dólars per acció.[19] Esta oferta es va presentar en moments difícils per a Yahoo!, que va anunciar l'acomiadament del 7% de la seua plantilla per a intentar reestructurar l'empresa.[19] Des de Yahoo!, es va indicar l'estudi de l'oferta per part de la Direcció de l'empresa.[20] No obstant, dèu dies despuix, Yahoo! va decidir rebujar l'oferta argumentat que la sifra resta valor a la companyia ya que el guany de diners era molt convenient per a ells.

Amprats de Yahoo! formant el símbol de l'empresa, l'I!

El 12 de juny de 2008, Yahoo! va anunciar que va terminar totes les negociacions en Microsoft sobre la compra del total o d'una part del negoci (l'àrea de publicitat en busques). Les conversacions es varen portar a terme la fi de semana prèvia (8 de juny). Supostament durant les negociacions Microsoft informa a Yahoo! que ya no tenia interés en la compra de l'empresa al preu oferit anteriorment de 33 dólars per acció.

Acort de Yahoo!-Google Inc.

Yahoo! per a enfrontar les propostes de compra ha entrat en aliança en el seu major competidor Google, per a donar publicitat en els buscadors. Segons lo que Google Inc. i Yahoo! varen dir el dijous 12 de juny de 2008, havien aplegat a un acort segons el qual Google Inc. entregarà avisos junt a alguns dels resultats de busques en Yahoo! i en alguns dels seus llocs en els Estats Units i Canadà. L'acort de 4 anys extensible fins a 10 no és exclusiu i té com a objectiu millorar les finances de Yahoo!, la companyia va dir que generaria un adicional que oscila entre 250 i 450 millons de dólars en flujo operatiu en el primer any i en cas de donar-se canvi de mando d'una de les dos companyies durant la duració de contracte es donaria 250 millons de dólars a l'atra companyia. L'acort també enfortirà el domini de Google sobre elucratiu mercat de la publicitat en busques. Es va firmar en acabant de que Yahoo! rebujara una proposta de Microsoft per a comprar el seu negoci de busques i una participació minoritària en la companyia. Segons molts, este acort podria terminar en una espècie de fusió dels jagants d'Internet.

Productes i servicis

Yahoo conta en un portal que oferix les últimes notícies, entreteniment i informació deportiva. El portal també va donar accés a atres servicis de Yahoo com Yahoo! Search, Yahoo Mail, Yahoo Maps, Yahoo Finance, Yahoo Groups i Yahoo Messenger. Des del 2 de novembre de 2021, Yahoo! va deixar d'oferir els seus servicis en China citant dificultats per a operar en el país.[21]

Comunicació

Yahoo va proporcionar servicis de comunicació per Internet com Yahoo Messenger i Yahoo Mail. A partir de maig de 2007, el seu servici de correu electrònic oferix almagasenament illimitat. Yahoo va proporcionar servicis de rets socials i contingut generat per l'usuari, incloent productes com My Web, Yahoo Personals, Yahoo 360°, Delicious, Flickr i Yahoo Buzz. Yahoo va tancar Yahoo Buzz, MyBlogLog i molts atres productes el 21 d'abril de 2011. Yahoo Photos es va tancar el 20 de setembre de 2007, a favor de Flickr. El 16 d'octubre de 2007, Yahoo va anunciar que suspendria Yahoo 360°, incloent la reparació d'errors; la companyia va explicar que en 2008 establiria un "perfil universal" similar al sistema experimental de Yahoo Mash.

Oferta pública d'accions de Yahoo!

Cap a 1996 Yahoo! entra en lo que serà reconegut pels seus fundadors, com una de les instàncies més crítiques en l'història de l'empresa. Es tractava de la possibilitat de colocar per primera volta accions en el mercat públic, conegut com NASDAQ, de forma de conseguir tres objectius centrals que favoririen la consolidació de Yahoo! com a empresa generadora de recursos propis, per fòra d'un model de neta exploració en el nou territori d'Internet. En primera instància, el negoci dels buscadors, del com ya participaven Excite, Lycos i Infoseek, escomençava a presentar clars síntomes d'una reconversió en este sentit, per lo que a la data d'analisar l'eixida al mercat públic (IPO: Initial Public Offering), ya es coneixien les experiències d'estos i es contava en antecedents que confirmaven que la cotisació pública d'estes empreses els havia fet guanyar reconeiximent –entre usuaris i inversors- i que finalment esta difusió i consolidació com emprendimientos econòmics “reals” els havia permés incrementar el tràfic d'usuaris i fer-se d'importants aliances estratègiques. De forma derivada, l'entrada del sector en un nou estadi de major competitivitat, requeria de capitals per a finançar les àrees estratègiques que garantisaren ventages diferencials: millors motors de busca, nous productes que permeteren generar ingressos més allà de la publicitat i el capital suficient per a realçar accions de màrqueting que construïren valor de marca per a favorir l'identificació dels navegants en un buscador en particular (de forma de captar i fidelizar usuaris). Un segon objectiu present al moment de prendre la decisió va ser poder fer-se en la liquidea suficient per a donar un bot qualitatiu en la relació en un soci estratègic que ya havia provat ser crític a l'hora de canalisar el fluix dels internautes: Netscape. En relació en açò, ya en 1995 s'havia realisat una aliança en Netscape (qui ostentava el indiscutido primer lloc com a aplicació d'accés a la ret) de forma de que en el botó de “Directori d'Internet” es redirigirà cap a la pàgina de Yahoo!. No obstant, ya iniciades les negociacions que buscaven colocar a Yahoo! com la pàgina d'inici predeterminada en Netscape, la direcció de l'empresa reconeixia la falta de capital suficient per a tancar este tracte. Per últim, i ya que fins a eixe any Yahoo! no era una empresa que generara guanys, es vea la necessitat de poder organisar un nou model de negocis que assegurara la sostenibilitat a llarc determini i que permetera generar barreres d'entrada a atres empreses tecnològiques ya consolidades (Microsoft, entre atres), que no tardarien en ingressar com a competidors. Per a açò, es necessitava poder contractar nous eixecutius altament calificats, i els fondos provinents del IPO deurien bastar en este sentit. No obstant, a l'hora que es reconeixien els beneficis que duria l'obertura pública de l'empresa, també s'anticipava la necessitat d'apuntalar l'image de Yahoo! en forma prèvia al IPO per a conseguir delinear un perfil més atractiu cap als inversors i millorar aixina la colocació inicial de títuls. baix esta premissa, es varen realisar dos rondes prèvies de finançament privat (instrumentades com a venda directa d'accions a atres empreses) que alteraria i comprometrien l'estructura societària del Yahoo!. En estes condicions, en una primera ronda de capitalisació realisada en novembre de 1995, Sequoia Capital, un els més antics i reconeguts consorcis en Silicon Valley (que havia finançat a empreses com Oracle, Cisco i Apple) va concertar un aporte per 1 milló de dólars que li va obrir el camí per a fer-se en una participació accionaria del 25%. De les accions remanentes una part que representava el 5% va ser adquirit pel SoftBank de Japó en caràcter d'inversió no controlante, mentres que un 2,5% de Yahoo! va ser comprat per Reuters, en qui ya s'havien tancat aliances en octubre de l'any anterior per a dotar a Yahoo! de continguts a canvi d'utilisar el portal com a plataforma per a l'entrada a Internet de l'agència de notícies. El remanente de les accions (5% del capital de Yahoo!) varen ser comprades per atres organisacions, lo que va conduir a una obertura del paquet controlante de 63% de les accions en poder intern de Yahoo! i l'inclusió de Sequoia Capital com a actor de pes en les decisions futures de l'empresa. A fins de 1995, el capital social de Yahoo! era de 40 millons de dólars. Despuix d'una fase prèvia de selecció de potencials fonts de finançació per a la segona ronda de capitalisació en giner de 1996, el Softbank de Japó va resultar ser un dels actors més interessats i sòlits. L'aliança en Softbank, dirigida pel visionari Masayoshi Són, considerat com el Bill Gates japonés, donaria a Yahoo! no solament els fondos suficients per a respalar un preu atractiu i convenient en la IPO, sino que també dotaria a l'empresa d'una vasta ret de contactes i aliances en el mercat oriental, lo que permetria a Yahoo! consolidar-se com el principal portal asiàtic. És tot lo que permet entrar a les rets socials que en les quals no els posen problemes, no obstant, la proposta de Sò va resultar ser agressiva, ya que va condicionar la seua participació en l'empresa a la venda pre-acordada d'un 30% del capital de Yahoo!, en lo que si ben no alcançaria el control absolut de la mateixa, si ho posicionava com un soci a consultar necessàriament a l'hora de conduir els negocis de la firma (en el marc de les negociacions, i de forma de mantindre el control de Yahoo! per part dels seus fundadors i de Sequoia, es va resoldre que tant Yang, Tall com Moritz –gerent controlante de Sequoia– involucrarien part de les seues capital accionario en la IPO per a quedar cada u en un 17% de la massa accionaria). D'esta forma, Softbank aporte liquidea per 63,75 dólars, lo que va determinar un nou valor de mercat de Yahoo! de 212 millons de dólars. Aixina va ser que el 12 d'abril de 1996 al moment d'obrir-se la Bossa de Nova York i eixir al mercat els 2,6 millons d'accions de Yahoo! (que representaven el 40% de la companyia), casi 2 millons d'accions varen ser adquirides en forma automàtica per Softbank, mentres que el 10% remanente es va fragmentar en inversors menors. Al tancament d'esta primera jornada en el NASDAQ, l'acció de Yahoo! que havia segut llançada a 13 US$ per unitat, va alcançar un valor de 33 dólars (150% d'increment en una sola data), lo que va elevar el valor de mercat a més de 858 millons de dólars. cal destacar que al sendemà la valorisació de l'acció va caure casi un 50%, i que durant tot l'any no va poder recuperar la sifra récort alcançada en la primera jornada. Respecte de la participació accionaría, es va poder observar com Softbank es va ser retirant paulatinament de Yahoo! (despuix de tancar una aliança que ho duria a dispondre del 97% de les accions de Yahoo! Japó, que associat al prestador de banda ampla en eixe país va permetre a Sò fer-se de nous fondos líquits per a continuar la seua expansió en atres empreses), de manera que cap a setembre de 2001 el seu pes havia descendit des del 35% inicial en 1996 fins a a un poc menys del 20%, i que en agost de 2002 cauria novament ubicant-se en entorn 9%. Este últim moviment de Softbank en relació en Yahoo! deu tindre's en conte a la llum d'una disposició presa en conjunt per Yang, Tall i Sequoia Capital, la que va posar en marcha un Pla Anti-Takeover davant els rumors d'intenció de compra per part de Viacom, Disney i/o News Corporation. Esta disposició, que habilita la possibilitat per als accionistes d'eixecutar una opció de venda de la seua capital a un preu prefixat de 250 dólars per unitat, davant el cas de que un accioniste es fera en una cantitat de papers que li otorgara més del 15% del control de l'empresa. Davant esta situació, Dona-li, Yang i Sequoia Capital varen restringir la seua participació, pero més allà de les fluctuacions que va desnugar en el valor de l'empresa, varen conseguir fragmentar la propietat de la societat de forma tal que inclús actualment no es reconeixen socis majoritaris –ni externs ni interns– que apleguen siquiera a concentrar el 9% del poder sobre la presa de decisions.

Yahoo! en espanyol

En espanyol Yahoo! té els llocs Yahoo! en Espanyol, Yahoo! Espanya, Yahoo! Mèxic i Yahoo! Argentina. En Mèxic, Yahoo! contava en les seues oficines en la Ciutat de Mèxic. L'estructura de l'oficina de Mèxic proporcionava soport local als usuaris, tenia la seua pròpia força de vendes, ingenieria i producció i portava a terme les tasques relatives a promocions especials, com el premi "Lo Millor de la Web". Yahoo! Mèxic va ser fundat en octubre de 1999 baix la direcció dellavors Gerent General, Alejandro Cardoso Mendoza. La festa d'inici d'operacions va ser encapçalada per Roberto Alonso, president de Yahoo! Llatinoamèrica. Al principi de la seua fundació va ser patrocinador del programa "Gent en purna", de TV Asteca, conduït per Alan Tacher. Les oficines de Yahoo! en Mèxic varen ser tancades en 2016, junt en les oficines de Yahoo! en Argentina. En Espanya també Yahoo! té oficines, en Madrit en els seus propis recursos. L'oficina de Yahoo! en Espanya recolza també els esforços de Yahoo! en català. Per al producte Yahoo! en Espanyol, Yahoo! té una oficina en Miami, que també és el cap de Yahoo! Mèxic, Argentina i Brasil. Esta oficina es coneix com el corporatiu de Yahoo! Llatinoamèrica. La representació llegal per als negocis corporatius en Argentina, està en cap d'el "Estudi Jurídic d'Altes Tecnologies Delphi", el qual té al mateix temps la responsabilitat de que la "Idea Fundadora d'I!" siga un motor de canvi que permeta el desenroll equilibrat i sostenible de civilisació i tecnologia (Tecnologia de la Consciència).

Yahoo! Research Center Llatinoamèrica

En giner de 2006, Yahoo! Inc. inaugura en Santiago de Chile un Yahoo Research Center junt en els laboratoris del Centre d'Investigació de la Web (CIW) de l'Universitat de Chile. Bàsicament s'estudiarà el comportament de busca i l'optimisació i maneig de grans volums d'informació. Este centre d'investigació va ser el primer en Llatinoamèrica i l'únic fòra d'EE. UU. En octubre de 2006 varen obrir un atre Centre d'Investigació en Barcelona a càrrec de Ricardo Baeza. Yahoo! Research és la divisió d'investigació alvançada de Yahoo! Inc., responsable de desenrollar l'innovació i investigació de classe mundial en que es basaran les noves invencions tecnològiques i la següent generació de negocis de la companyia. Yahoo! Research conta en 8 Centres d'Investigació al voltant del món i 100 investigadors: Barcelona (Espanya), Bangalore (Índia), Berkeley (CA, EE. UU.), Israel, Santiago (Chile), New York (EE. UU.), Silicon Valley (CA, EE. UU.) i Southern Califòrnia (CA, EE. UU.).

Crítiques

Yahoo!, PRISM i el cas Edward Snowden

Artícul principal → Senyes sobre la vigilància mundial (2013 a la data).


Yahoo! va ser senyalada, entre atres companyies desenrolladores de productes de tecnologia informàtica punta, com una de les involucrades dins del programa de vigilància electrònica d'alt secret (Top Secret) PRISM, a càrrec de l'Agència de Seguritat Nacional (NSA) dels Estats Units, segons els informes i documents filtrats per l'ex informante i empleat de l'Agència Central d'Inteligència (CIA), Edward Snowden, en juny de 2013.[22][23][24]

Venda a Verizon

El 25 de juliol de 2016 va ser anunciada la compra de Yahoo per part de Verizon[4] per 4800 millons de dólars.[25] A principis de decembre d'eixe mateix any, Verizon amenaça en dur al portal als tribunals si no fixen un preu que reflectixca l'impacte econòmic i públic que puguen tindre les breches de seguritat.

Filtració de senyes

L'informació associada en a lo manco 500 millons de contes Yahoo! va ser furtada per hackers a fins de 2014. La filtració de senyes va ser revelada per Yahoo dos anys més vesprada, el 22 de setembre de 2016.[26] El material sostret consistix de noms, direccions de correu electrònic, números de teléfon, preguntes de seguritat i les seues respostes (encriptades o sense encriptar), dates de naiximent i contrasenyes encriptades (la majoria en bcrypt). En un comunicat, l'empresa presumix que l'atac va poder ser recolzat per un govern estranger (sense nomenar cap específic), i recomana als seus usuaris canviar la contrasenya i preguntes de seguritat, com també les dels atres servicis a on s'utilisen les mateixes credencials.[27]

En decembre de 2016, la companyia va comunicar que va haver una atra infiltració de senyes de 1000 millons de contes en agost de 2013, a banda de la registrada a fins de 2014. “La companyia no ha segut capaç d'identificar l'intrusió associada en este robo. Yahoo creu que es tracta d'un incident distint a l'informat el 22 de setembre de 2016”, va sostindre en el comunicat.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Yahoo’s Ix to Verizon Ends an Era for a Web Pioneer». The New York Claves.
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. SimilarWeb.
  3. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. SimilarWeb.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Verizon acorda compra de Yahoo per 4 mil 830 mdd». El Financer. Consultat el 25 de juliol de 2016.
  5. ↑ «Yahoo! Inc, Form 8-K, Current Report, Filing Dona't Feb 21, 2017». secdatabase. com. Consultat el Apr 28, 2018.
  6. ↑ «Yahoo! Inc, Form SC TO-I/A, Filing Dona't Jun 14, 2017». secdatabase. com. Consultat el Apr 28, 2018.
  7. ↑ «Verizon, Yahoo agree to lowered $4.48 billion deal following cyber attacks».
  8. ↑ «Yahoo! Inc. – Company Timeline». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2008. Consultat el 19 de juliol de 2016.. yhoo. client. shareholder. com
  9. ↑ Clark, Andrew. How Jerry's guide to the world wide web became Yahoo.
  10. ↑ Thomson, David G. (2006). Blueprint to a Billion, Wiley-Interscience, p. [1]. ISBN 978-0-471-77918-6.
  11. ↑ Trex, Ethan. «Jerry and David's Guide to the World Wide Web becomes Yahoo!». Blogs. static. mentaloss. com. Archivat des d'el original, el 16 de març de 2010.
  12. ↑ 12,0 12,1 Yahoo Directory — Once The Internet’s Most Important Search Engine — Is To Close September 26, 2014, retrieved in June 3, 2017
  13. ↑ Yahoo schließt seinen Katalog from golem. de, September 27, 2014, retrieved in June 3, 2017
  14. ↑ «Computer History – 1995». Computer Hope (2012).
  15. ↑ «The History of Yahoo! - How It All Started...». Yahoo!. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2011.
  16. ↑ Yahoo! still first portal call, BBC News.
  17. ↑ Hundreds of Layoffs Expected at Yahoo, The New York Claves.
  18. ↑ Yahoo!, ElEconomista. com. mx, 6 de decembre de 2012
  19. ↑ 19,0 19,1 Microsoft vol comprar a Yahoo (1/2/2008) BBC
  20. ↑ Yahoo diu que el seu directori estudiarà proposta de Microsoft, pero Yahoo! va rebujar la proposta [2] archivat en Wayback Machine. (1/2/2008) Reuters
  21. ↑ «Fortnite i Yahoo! abandonen els seus negocis en China en resposta a les dificultats per a operar en el país» (en és). El País. Consultat el 2021-12-07.
  22. ↑ «[3]», The Washington Post. Consultat el 10 de juny de 2013 (en anglés).
  23. ↑ «[4]», The Washington Post. Consultat el 10 de juny de 2013 (en anglés).
  24. ↑ Washington Post
  25. ↑ «Verizon compra Yahoo per 4.800 millons de dólars». ABC. és. Consultat el 25 de juliol de 2016.
  26. ↑ «[5]». Consultat el 28 de setembre de 2016.
  27. ↑ «[6]». Consultat el 28 de setembre de 2016.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yahoo!&oldid=1396199»