The Walt Disney Company
The Walt Disney Company (abreviat TWDC; a efectes llegals Disney Enterprises, Inc.), també cridat simplement Disney, és el conglomerat de mijos de comunicació i entreteniment nortamericà més gran del món. La seua actual sèu es troba en Burbank, Estats Units.
Trayectòria
Fundada per Walt Disney i Roy O. Disney el 16 d'octubre de 1923, l'estudi escomençaria a competir en 1928 contra Fleischer Studios en els curtmetrages de Mickey Mouse i Silly Symphonies; i en 1930 escomençaria la producció de Snow White and the Seven Dwarfs (Blanca Neus i els sèt nanos / Blancanieves i els sèt enanito), que seria estrenada en 1937, la qual va tindre èxit al poc temps de fundar-se la companyia, en un valor de producció de 1 250 000 dólars. Este llarcmetrage faria que la companyia escomençara a tindre reconeiximent, fins al dia d'hui. És operadora i licenciataria de parcs temàtics i diversos canals de televisió oberta i de pagament, com American Broadcasting Company, ESPN i els variats canals de Disney Branded Television. Les oficines corporatives es troben concentrades principalment en The Walt Disney Studios en Burbank, Califòrnia. La companyia cotisa en la Bossa de Valors de Nova York des del 6 de maig de 1991. Disney en l'actualitat és el conglomerat mediàtic més gran del món seguit de Comcast, Warner Bros. Discovery i Paramount Global. El valor total de les seues accions, segons Forbes, fins a maig de 2015 era de 500 000 millons de dólars.[1]
El 14 de decembre de 2017, la companyia va anunciar plans per a la fusió en la multinacional 21st Century Fox per US$52 400 millons de dólars. El 19 de març de 2019 va ser confirmada esta fusió per Disney en les seues rets socials i en la seua pàgina web, dient que en realitat la compra de la major part dels actius de 21st Century Fox va ser d'US$71 300 millons i que va entrar en vigència el 20 de març de 2019.[2][3][4]
El 8 de novembre de 2018, la companyia va anunciar el nom oficial de la seua plataforma de continguts de streaming cridada Disney+, la qual va ser llançada en novembre de 2019.[5]
El 14 de maig de 2019 es va confirmar que l'empresa prendrà el control total de la plataforma nortamericana de Streaming Hulu, degut a que es va aplegar a un acort a on Comcast li va permetre que compre la seua participació del 33% de la companyia fins a 2024, companyia que posseïa junt en AT&T (posteriorment va vendre el seu percentage del 10% a ), 21st Century Fox (posteriorment adquirida per Disney obtenint un 60% d'Hulu) i en Comcast com a accioniste silenciós.[6]
Història
1923–1967: Liderage de Walt Disney
1923–1934: Fundació, Mickey Mouse i Silly Symphonies
En Laugh-O-Gram Studio, un estudi de cine en Kansas City fundat per Walt Disney i el seu amic i animador Ub Iwerks,[7] Walt va fer un curtmetrage titulat Alice's Wonderland, el qual presentava a l'actriu infantil Virginia Davis interactuant en personages animats. En 1923, poc en acabant de que es fera el curt, Laugh-O-Gram Studio va quebrar, pero el curt es va convertir en un èxit en acabant de que la distribuïdora de películes de Nova York Margaret J. Winkler ho comprara. Walt va firmar un contracte per a crear sis séries de Alice Comedies, en una opció per a dos séries, més de sis episodis cada una.[8][9] Abans de la firma, Walt va decidir mudar-se a Hollywood per a unir-se al seu germà Roy O. Disney perque Roy tenia tuberculosis.[10] Açò els va permetre cofundar Walt Disney Studios el 16 d'octubre, l'inici oficial de la companyia, per a produir les películes.[11] Més vesprada, Walt va convéncer a Iwerks i a la família de Davis per a que també es mudaren a Hollywood.[9] En giner de 1926, es va completar l'estudi de Disney en Hyperion Street i el nom de The Disney Brothers Studio es va canviar a Walt Disney Studio.[12] Despuix de produir vàries películes de Alice durant els següents quatre anys, Winkler va entregar el paper de distribuir películes al seu espós, Charles Mintz. En 1927, Mintz va demanar que es fera una nova série de películes baix Universal Pictures. En resposta, Walt va crear la seua primera série de películes totalment animades, en el personage d'Oswald el conill afortunat.[9] Walt Disney Studio crearia 26 películes en Oswald en elles.[13]
En 1928, Walt volia una tarifa major per les seues películes, pero Mintz volia reduir el preu. Poc en acabant de que Walt descobrira que Universal posseïa els drets de propietat intelectual d'Oswald, Mintz va amenaçar en produir les películes sense ell si no acceptava les reduccions en el pagament.[13][14] Walt es va negar i Mintz va contractar a quatre dels principals animadors de Walt Disney Studio per a iniciar el seu propi estudi; Iwerks seria l'únic animador destacat que es quedaria en l'estudi.[15][9] Per la pèrdua d'Oswald, Walt i Iwerks ho varen reemplaçar en una rata originalment cridada Mortimer Mouse. El nom del personage seria canviat després de que l'esposa de Walt ho instara a canviar-ho a Mickey Mouse, qui en l'actualitat és la mascota de la companyia.[16][17] En maig, l'estudi va realisar dos películes mudes, Plane Crazy i The Gallopin' Gaucho, en el personage com a proyeccions de prova. Posteriorment, l'estudi va crear la seua primera película sonora i el tercer curtmetrage de la série de Mickey Mouse, Steamboat Willie. Es va realisar en sò sincronisat, creant la primera caricatura sonora postproducida.[18] La companyia de distribució de Pat Powers distribuiria la película, i Steamboat Willie es va convertir en un èxit immediat, obrint el camí per al domini de les companyies en l'indústria de l'animació.[16][19] El sò va ser creat usant el sistema Cinephone de Powers, que va utilisar el sistema Phonofilm de Llig de Forest. La companyia va rellançar en èxit les dos películes anteriors en sò sincronisat en 1929.[20]
Despuix de l'estrena de Steamboat Willie en el Colony Theatre de Nova York, Mickey Mouse es va convertir en un personage inmensamente popular.[16] Disney continuaria fent varis dibuixos animats en ell i atres personages. En agost, Disney va començar la série Silly Symphony en Columbia Pictures firmant com a distribuïdora de la série, perque Walt i Roy varen sentir que no obtindrien la seua part dels guanys en Powers.[19] Powers després firmaria a Iwerks, qui més vesprada començaria el seu propi estudi. Es va dir que Carlos Starling va jugar un paper fonamental en l'inici de la série i va compondre la música per a les películes anteriors de la série, pero després deixaria la companyia en acabant de que ho fera Iwerks.[21] En setembre, el director del teatre Harry Woodin va solicitar permís per a iniciar un Mickey Mouse Club en el seu teatre, el Fox Dome, per a aumentar l'assistència. Walt va estar d'acort, pero David I. Dow va obrir el primer club en el Elsinore Theatre ans que Woodin poguera obrir el seu. Es desconeix per qué Woodin no va crear el primer, pero el 21 de decembre, la primera reunió del club en Elsinore va contar en l'assistència d'al voltant de 1200 chiquets. Els Mickey Mouse Clubs varen terminar comprenent més de 800 cines en tot el país, en un milló de chiquets com a membres.[22] El 24 de juliol, Joseph Conley, president de King Features Syndicate, va enviar un correu a l'estudi de Disney demanant-els que feren una tira còmica de Mickey Mouse. Varen començar en novembre i els varen enviar mostres de la tira, que varen ser aprovades. El 16 de decembre, la societat de Walt Disney Studios es va reorganisar com una corporació en el nom de Walt Disney Productions, Limited, en una divisió de comercialisació: Walt Disney Enterprises i dos subsidiàries: Disney Film Recording Company, Limited; i led Realty and Investment Company, per a participacions immobiliàries. Walt Disney i la seua esposa posseïen el 60 per cent (6.000 accions) de l'empresa i Roy posseïa el 40 per cent.[11]
La tira còmica Mickey Mouse va debutar el 13 de giner de 1930 en el New York Daily Mirror i en 1931, la tira es va publicar en 60 periòdics dels Estats Units, aixina com en periòdics d'atres vint països.[23] Despuix d'enterar-se de que presentar productes per als personages generaria més ingressos per a l'empresa, Walt va conéixer a un home en un hotel de Nova York que li va demanar la llicència per a colocar a Mickey Mouse en unes tabllas d'escritura que estava fabricant per 300 dólars. Walt va estar d'acort i Mickey es va convertir en el primer personage en llicència de l'història, donant començ al merchandeig de Disney.[24] En 1933, Walt li va preguntar a un home que era amo d'una empresa de publicitat de Kansas City cridat Kay Kamen per a eixecutar el merchandeig de Disney. Va estar d'acort i es va considerar que transformaria per complet el merchandeig de Disney. En un any, Kamen tenia 40 llicències per a Mickey i en dos anys es varen realisar vendes per valor de 35 millons de dólars. En 1934, Walt va afirmar que guanyava més diners en la comercialisació de Mickey que en les películes del personage.[25] Més vesprada, com a part de l'impuls comercial de Disney, Waterbury Clock Company va crear un rellonge de Mickey Mouse. Es va fer tan popular que va salvar a Waterbury de la bancarrota durant la Gran Depressió. Durant un event promocional en Macy's, es varen vendre 11 000 rellonges de Mickey Mouse en un dia i en dos anys es varen vendre 2,5 millons de rellonges.[26][23] A mida que Mickey va començar a convertir-se en un tipo més heròic en lloc d'una rata trabucant, Disney necessitava un atre personage que poguera produir bromes. Quan Walt escoltava la ràdio, va escoltar la veu de Clarence Nash i ho va invitar a l'estudi. Despuix de tornar a escoltar la seua veu, Walt va voler usar-la per a un ànet parlante cridat Donald, que seria el nou personage còmic de l'estudi. Donald va fer la seua primera aparició en 1934 en The Wise Little Hen. Encara que no es va fer popular tan ràpit com Mickey, va obtindre el seu propi paper destacat en Donald i Pluto (1936) i finalment va obtindre la seua pròpia série de curtmetrages. Despuix d'una disputa en Colòmbia Pictures per Silly Symphonies, Walt va firmar un contracte de distribució en United Artist de 1932 a 1937 per a distribuir la série. En 1932, Disney va firmar un contracte exclusiu en Technicolor fins a finals de 1935 per a produir dibuixos animats en color, començant en Flowers and Trees (1932), que formava part de Silly Symphonies.[27] La película va ser la primera caricatura a tot color i va guanyar el Premi de l'Acadèmia a la millor caricatura eixe mateix any.[18] En 1933, Els tres cerditos es va convertir en una atra de les Silly Symphonies més populars, i també va guanyar el Premi de l'Acadèmia a la millor caricatura.[15][28] La cançó de la película "¿Quí Tem allop Feroç?", composta per Frank Churchill, qui també va escriure atres cançons de Silly Symphonies, es va fer popular a lo llarc de la década de 1930 i va seguir sent una de les cançons més conegudes de Disney.[21] Les películes de Silly Symphonies varen continuar guanyant el premi a la Millor Caricatura de 1931 a 1939, llevat en 1938 quan una atra película de Disney, Ferdinando el Bou, ho va guanyar.[15]
1934–1949: L'edat d'or de l'animació, la folga i la Segona Guerra Mundial
En 1934, Walt va decidir fer el primer llarcmetrage animat de l'estudi, Snow White and the Seven Dwarfs (Blanca Neus i els sèt nanos / Blancanieves i els sèt enanito), i li'l va contar als seus animadors representant l'història. Roy va tractar d'evitar que Walt ho fera dient que duria a l'estudi a la bancarrota, i Hollywood ho va cridar "Disney's Folly" ("La Locada de Disney"), pero Walt va continuar en la producció de la película.[29] Walt va decidir optar per un enfocament realiste de la película i va crear escenes de la película com si fora acció en viu.[30] Durant el procés de realisació de la película, varen crear la cambra multiplano, que consistia en peces de vidre en dibuixos colocats a diferents distàncies, per a crear una ilusió de profunditat en els fondos. En acabant de que United Artist intentara obtindre els drets televisius futurs dels curts de Disney, Walt va firmar un contracte de distribució en RKO Ràdio Pictures el 2 de març de 1936. Varen terminar excedint el seu presupost original per a Snow White de 150.000 dólars per dèu voltes la cantitat en 1,5 millons.[29]
Els va prendre tres anys fer-la, debutant el 12 de decembre de 1937. Es va convertir en la película més taquillera de tots els temps fins a eixe moment en 8 millons de dólars equivalents a 150.796.296 en 2021; despuix de varis rellançaments, la película recaptaria un total de 998.440.000 en els Estats Units ajustats per inflació.[31] Despuix dels guanys de Snow White and the Seven Dwarfs, Disney va finançar la construcció d'un nou estudi de 51 acres (20,6 hectàrees) en Burbank, Califòrnia, al que l'empresa es va mudar per complet en 1940. El 2 d'abril del mateix any, Disney va realisar la seua oferta pública inicial, en les accions comunes restants en Walt i la seua família. Walt no volia eixir a bossa, pero l'empresa necessitava els diners. Poc abans de l'estrena de Snow White and the Seven Dwarfs, va començar el treball en les seues pròximes películes, Pinocho i Bambi, en Bambi sent posposta. Encara que Pinocho guanyaria els Premis de l'Acadèmia a la Millor Cançó i Millor Banda Sonora, ademés de que es diu que va conseguir guanys innovadors en l'animació,[32] terminaria tenint mals resultats en la taquilla durant la seua estrena el 23 de febrer de 1940, degut a que les seues estrenes internacionals es varen vore interromputs per la Segona Guerra Mundial.[33]
La següent película de Disney, Fantasia, també va ser una bomba de taquilla, pero va conseguir grans guanys en crear Fantasound, un sò envolvente de desenroll primerenc, per a produir la banda sonora de les películes, convertint-la en la primera película comercial que es mostra en estéreo.[34] En 1941, Disney tindria un gran revés quan 300 dels seus 800 animadors, liderats principalment per una de les principals animadors de la companyia, Art Babbit, es declararia en folga durant cinc semanes per a la sindicalisació, pel monte de pagament que alguns d'ells estaven rebent. Walt va pensar que la gent en folga era secretament comunista i terminaria despedint a molts dels animadors dels estudis, inclosos alguns dels millors.[35] Roy intentaria que els principals distribuïdors de la companyia invertiren en la companyia cinematogràfica, tractant d'assegurar més fondos de producció per a l'estudi que ya no podia permetre's compensar els costs de producció en acomiadaments d'empleats, pero va anar en va. Durant l'estrena de The Reluctant Dragon, la quarta película de Disney en la que Robert Benchley recorreria el Disney Studio, varen aparéixer manifestants de la folga; la película es quedaria en 100.000 dólars per baix del seu cost de producció.
Mentres es feyen les negociacions per a la folga, Walt va acceptar una oferta de l'Oficina del Coordinador d'Assunts Interamericans per a fer un viage de bona voluntat, junt en alguns dels seus animadors, a Sudamérica, assegurant-se de que Walt no estiguera durant el tracte perque sabia que els resultats no estarien al seu favor. Durant les dotze semanes que varen estar allí, varen començar a conspirar per a películes i es varen inspirar en la música. Com a resultat de la folga, l'estudi va reconéixer al Screen Cartoonist's Guild després de ser obligat per mediadors federals i la pèrdua de varis animadors, deixant a la companyia en sol 694 empleats.[35] Per a recuperar-se de les seues pèrdues financeres, Disney crearia la seua quinta película, Dumbo, a tota pressa en un presupost més baix. Dumbo es va eixercitar en èxit en la taquilla i seria un guany financer molt necessària per a l'empresa.[32] Despuix del bombardeig de Pearl Harbor, molts dels animadors de les empreses serien reclutats en l'eixèrcit.[36] Més vesprada, 500 soldats del Eixèrcit dels Estats Units varen començar a ocupar l'estudi durant huit mesos per a protegir una planta d'avions Lockheed propenca. Mentres estaven allí, arreglaven equips en grans escenaris de sò i convertien els cobertizos d'almagasenament en depòsits de municions. El 8 de decembre, la Marina li va demanar a Walt que creara películes de propaganda per a obtindre respal per a la guerra. Va acceptar i va firmar un contracte en ells per a crear 20 curts relacionats en la guerra per 90.000 dólars. La majoria dels empleats de la companyia es varen posar a treballar en el proyecte i varen crear películes com Victory Through Air Power i varen incloure alguns dels personages de la companyia en varis curtmetrages.[36]
En agost de 1942, Bambi finalment es va estrenar com la sexta película animada de Disney i no li va anar be en la taquilla. En 1943, Disney faria Salutacions Amigues i Els tres cavallers despuix de la seua visita a Amèrica del Sur, pero els aniria mal en els seus llançaments.[36] Les dos películes eren "películes-paquet", varis dibuixos animats curts agrupats per a fer un llarcmetrage, de les que Disney continuaria fent més, com Make Mine Music (1946), Fun and Fancy Free (1947), Melody Clave (1948) i The Adventures of Ichabod and Mr. Toad (1949), per a tractar de recuperar-se de les seues pèrdues financeres.[36] Com menys costós de fer, l'estudi va començar la producció de películes d'acció real, en una mescla d'animació, començant en Song of the South (1946), que més vesprada es convertiria en la película més controvertida de Disney.[37] Degut a que a la companyia li faltava diners, en 1944 varen planejar rellançar els seus llarcmetrages, lo que generaria els ingressos que tant necessitava.[37][38] En 1948, Disney va començar la série de documentals sobre la naturalea True-Life Adventures, que duraria fins a 1960 i guanyaria huit Premis de l'Acadèmia.[39] En 1949, mentres es produïa la película animada La Cenicienta, es va fundar Walt Disney Music Company per a ajudar en els guanys de la comercialisació, esperant que la música de La Cenicienta fora un èxit.
1950–1967: Películes d'acció real, televisió, Disneyland i la mort de Walt Disney.
En 1950, es va estrenar la primera película animada de Disney en huit anys, La Cenicienta, i es va considerar una tornada a la forma per a Walt Disney Studios (Burbank) Seria el millor èxit de taquilla de Disney des de Snow White, en un total de 8 millons de dólars en el seu primer any en la taquilla i un cost de 2,2 millons. Walt no havia estat tan involucrat com lo va estar en les películes anteriors perque estava distret en els trens i va fer un viage a Anglaterra per a crear la primera película d'acció real en la seua totalitat de la companyia, L'illa del tesor (1950). Degut a que va anar un èxit, va retornar a Anglaterra per a produir Els arqueros del rei (1952). En 1950, l'indústria de la televisió va començar a créixer, i Disney va entrar en ella el dia de Nadal quan NBC va transmetre la primera producció televisiva de la companyia, One Hour in Wonderland (Una hora en el país de les maravelles), que era un programa promocional per a la pròxima película animada de Disney, Alicia en el país de les maravelles, i patrocinat per Coca-cola. En 1951, durant el seu viage a Anglaterra, es va estrenar Alicia en el país de les maravelles i va ser una decepció per a la companyia, ya que no va alcançar el presupost de producció per un milló de dólars. A la seua tornada, Walt va començar a pensar en un parc de diversions que volia construir cridat Mickey Mouse Park, un terreny d'huit acres (3,2 hectàrees) prop de l'estudi, en atraccions com una passejada en barco de vapor, pero el negoci seguia interferint en el camí i la producció d'una tercera película britànica, L'espasa i la rosa (1953), va començar. Walt solament ho supervisaria, pero seria finançat per una nova subsidiària de Disney cridada Walt Disney British Films Limited.
- Walt va recordar que se li va ocórrer per primera volta l'idea d'un parc de diversions durant una de les seues visites al Parc Griffith en les seues filles. Va dir que els va vore montar en el carrusel fins a allí i va dir que pensava que "deuria haver... algun tipo d'empresa d'entreteniment construïda a on els pares i els chiquets pogueren divertir-se junts".[40] Mentres Walt continuava pensant en Mickey Mouse Park, va canviar el nom a Disneylandia abans de canviar-ho al seu nom final Disneyland. Degut a que Roy tenia dubtes sobre el parc, Walt formaria una nova empresa privada cridada Walt Disney Enterprise el 16 de decembre de 1952 per a finançar el parc. Poc despuix, el seu nom canviaria a Walt Disney Incorporated abans de canviar el seu nom a WED Enterprises (WED sent les inicials de Walter Elias Disney; posteriorment canviant a Walt Disney Imagineering) en novembre de 1953. Va contractar a un grup de dissenyadors per a treballar en els plans i als que varen treballar en això se'ls varen malnomenar com "Imagineers". Des de que a Walt se li va ocórrer l'idea d'un parc, ell i els seus amics visitaven parcs en els Estats Units i Europa per a obtindre idees sobre cóm construir un. El seu pla de construir el parc en Burbank prop de l'estudi va canviar ràpidament quan es va donar conte de que 8 acres (3,2 hectàrees) no serien suficient terreny. Va adquirir 160 acres (65 hectàrees) de naranjals en Anaheim, al surest d'els Àngeles en el veí comtat d'Orange, a 6.200 dólars per acre per a construir el parc. Com la construcció del parc va començar el 12 de juliol de 1954, Walt volia que estiguera terminat per a 1955, en atraccions i àrees de narració de contes, ademés d'estar net i perfecte. Varen dissenyar el parc per a que els visitants entraren en Main Street, O. S. A., en un tema que s'assemblara als chicotets pobles nortamericans de principis d'el XX, basats en gran part en la ciutat natal de Walt en Marceline, Misuri,[41] i caminaren pel carrer fins a l'eix central, des d'a on diferents terres temàtiques es ramificaron.[42] Al final del carrer en l'eix central, hi hauria un Castell de la Bella Durmiente de 77 peus (23 metros) d'altura inspirat en el Castell de Neuschwanstein en Alemània i basat en el castell de la película de Disney del mateix nom, que s'estrenaria quatre anys despuix.[43] Les quatre terres temàtiques diferents originals del parc que es ramificaron des del centre consistirien en Frontierland, en el tema de la frontera nortamericana d'el XIX; Adventureland, que s'assembla a una jungla tropical salvage; Fantasyland, basada en les películes animades de contes de fades de Disney; i Tomorrowland, que representen vistes del futur, especialment de l'era espacial.[44][45] En total, quan es va inaugurar el parc, la construcció li va costar a l'empresa 17 millons de dólars.[46]
En febrer de 1953, es va estrenar la següent película animada de Disney, Peter Pa, la qual va anar un èxit, pero Walt volia descobrir cóm millorar l'animació sense aumentar els costs. Quan Disney va voler crear una funció en dos curtmetrages, El desert vivent, per al documental True-Life, l'advocat de RKO va creure que trencaria el fallo de la Cort Suprema antimonopolio de 1948 si es venia com un paquet. Roy va pensar que a la companyia li aniria be sense RKO i la companyia va crear la seua pròpia companyia de distribució, Bona Vista Distribution, cridada aixina pel carrer a on estava ubicat l'estudi, per a distribuir les seues pròpies películes a partir d'eixe moment. En 1954, es va estrenar la primera película nortamericana d'acció real de Disney, 20.000 llegües de viage submarí, que va ser una de les primeres películes en utilisar Cinemascope.[47] Des de principis fins a mediats de la década de 1950, Walt va començar a dedicar menys atenció al departament d'animació, confiant la major part de les seues operacions als seus animadors clau, els Nou Vells, encara que sempre estava present en les reunions per a l'història. En canvi, va començar a concentrar-se en atres coses com la televisió i Disneyland. Per a conseguir diners per a crear el parc, l'empresa va decidir promocionar-ho a través d'una série de televisió. Despuix de tractar de que NBC i CBS firmaren, en 1954, ABC va fer un tracte en Disney per a una série semanal d'una hora a partir d'octubre anomenada Disneyland, una série d'antologia que consistix en dibuixos animats, funcions d'acció en viu, atres materials de la biblioteca de l'estudi, i passaria per quatre segments de les quatre àrees diferents del parc de diversions. La série va ser un èxit i va obtindre més del 50% dels espectadors en la seua franja horària, junt en audiències creixents i elogis dels crítics. En agost, Walt va formar una atra empresa, Disneyland, Inc., per a finançar el parc temàtic, en el propi Disney, Western Publishing, que havia segut l'editor de llibres de Disney durant més de vint anys, i ABC News, tots en accions en l'empresa. En octubre, en l'èxit del programa Disneyland, ABC va permetre que Disney produïra una atra série, The Mickey Mouse Club, un espectàcul de varietats específicament per a chiquets, que mostrava coses com una caricatura diària de Disney, un noticiero infantil i un programa de talents. Consistiria en un amfitrió i chiquets i adults talentosos cridats "Mousketeers" i "Mooseketeers", respectivament. Despuix de la primera temporada, més de 10 millons de chiquets i la mitat dels adults la veen tots els dies, 2 millons d'orelles de Mickey Mouse, que usava l'elenc, s'havien venut, i el tema musical del programa "Mickey Mouse March", escrit per Jimmie Dodd, un dels presentadors principals del programa, s'havia convertit en un clàssic. El 15 de decembre Disneyland va emetre un episodi de la miniserie de cinc parts Davy Crockett, protagonisada per Fess Parker com Crockett. Segons l'escritor Neal Gabler, "Es va convertir en una sensació nacional de la nit al matí", venent 10 millons de gorres de pell de mapache de Crockett. El tema musical del programa "The Ballad of Davy Crockett" s'havia estés per la cultura pop nortamericà tant com "¿Quí Tem allop Feroç?" de Els tres cerditos, venent 10 millons de discs. els Angeles Claves ho va cridar "la major moda de comercialisació que el món hi haja vist jamai".[48] En juny de 1955, es va estrenar la película animada número 15 de Disney, La dama i el vagabunt, i va obtindre millors resultats en la taquilla que qualsevol atra película de Disney des de Snow White. El dumenge 17 de juliol de 1955, Disneyland va obrir en sol Main Street completament terminada i les atres àrees oferint algunes atraccions, aplegant a un total de 20 atraccions. En eixe moment, l'entrada al parc costava 1 dólar i els visitants tenien que pagar per cada atracció individual.[49] Estaven llests per a 11 000 invitats, pero es varen presentar al voltant de 28.000 persones per una remugada de bolletes falsificades. L'obertura es va transmetre per ABC en els actors Art Linkletter, Bob Cummings i Ronald Reagan, tots amics de Walt, com a amfitrions. Va obtindre més de 90 millons d'espectadors, convertint-se en la transmissió en viu més gran fins a la data.[50] L'inauguració va ser tan desastrosa i afanyada que els empleats la varen cridar "Dumenge Negre". Els restaurants es varen quedar sense menjar, el Mark Twain Riverboat va començar a afonar-se una miqueta, varen ocórrer vàries falles en les atraccions i les fonts d'aigua potable no funcionaven en els 100 °F. (38 °C) de calor.[51][46] Dins de la seua primera semana d'estar obert, Disneyland va tindre 161.657 visitants, i en el seu primer més d'estar obert, el parc tenia més de 20 000 visitants cada dia. Despuix del seu primer any, 3,6 millons de persones havien visitat el parc, i despuix del seu segon any varen aplegar 4 millons més de visitants, lo que ho va fer més popular que llocs com el Gran Canó i el Parc Yellowstone. Eixe any, Disney va tindre un total brut de 24,5 millons de dólars en comparació als 11 millons de l'any anterior.
Encara que Walt estava més ocupat en el parc que en les películes, la companyia es mantindria ocupada i produiria un promig de cinc estrenes per any durant les décades de 1950 i 1960. Les películes animades creades varen ser característiques com La Bella Durmiente (1959), 101 dálmatas (1961) i The Sword in the Stone (1963). Mentres que La Bella Durmiente va ser una pèrdua financera per a la companyia, i els costs de producció més alts de Disney per a una película fins a eixe moment eren 6 millons de dólars, 101 dálmatas va introduir una nova forma d'animar utilisant el procés de xerografia per a generar imàgens electromagnéticamente transferint els dibuixos a celes d'animació.[52] En 1956, es va demanar als germans Sherman, Robert i Richard, que crearen el tema principal de la série de televisió Rabosot. Més vesprada, Disney els contractaria com a compositors exclusius del personal, lo que seria una associació de dèu anys. Varen escriure moltes de les cançons per a les películes de Disney en eixe moment i algunes per als parcs temàtics, i vàries d'elles varen ser èxits.[53][54] A fins de la década de 1950, Disney s'aventuraria en el gènero de la comèdia en les películes d'acció real The Shaggy Dog (1959), que es va convertir en la película més taquillera en els Estats Units i Canadà per a Disney en més de 9 millons de dólars, i The Absent-Minded Professor (1961), abdós protagonisades per Fred MacMurray.[55]
Disney també va realisar vàries películes d'acció real basades en llibres per a chiquets, incloses Pollyanna (1960) i Swiss Family Robinson (1960). L'actriu infantil Hayley Mills protagonisaria Pollyanna, a on guanyaria el Premi de l'Acadèmia Jovenil, i atres cinc películes de Disney, inclós el seu doble paper com interpretant a dos bessones en The Parent Trap (1961).[56][57] Un atre actor infantil, Kevin Corcoran, va ser una figura destacada en moltes de les películes d'acció en viu de Disney, apareixent per primera volta en una série per a The Mickey Mouse Club, a on interpretaria a un chiquet cridat Moochie, un renom que permaneixeria en ell. Va treballar junt a Mills en Pollyanna i va protagonisar llarcmetrages com Old Yeller (1957), Toby Tyler (1960) i Swiss Family Robinson (1960).[58] En 1964, es va estrenar el musical d'acció real i escenes d'animació Mary Poppins i es va convertir en la película més taquillera de l'any. Va guanyar cinc Premis de l'Acadèmia, incloent Millor Actriu per a Julie Andrews com Poppins i Millor Cançó per als germans Sherman, els qui també varen guanyar Millor Banda Sonora per la película "Chim Chim Cher-ee".[59][60]
A lo llarc de la década de 1960, Dean Jones, a qui The Guardian va cridar "la figura que més va representar a Walt Disney Productions en la década de 1960", va protagonisar dèu películes de Disney, que incloïen That Darn Cat! (1965), The Ugly Dachshund (1966) i The Love Bug (1968) i la segona seqüela d'esta última Herbie Goes to Monte Carlo (1977).[61][62] L'últim chiquet actor de Disney de la década de 1960 seria Kurt Russell, qui havia firmat un contracte de dèu anys en la companyia.[63] Va aparéixer en películes com The Computer Wore Tennis Shoes (1969), The Horse in the Grey Flannel Suit (1968) junt a Dean Jones, The Barefoot Executive (1971), i The Strongest Man in the World (1975).[64]
A fins de 1959, Walt va tindre l'idea de construir un atre parc en Palm Beach, Florida, cridat City of Tomorrow (Ciutat del Matí), una ciutat que estaria plena de millores tecnològiques. En 1964, la companyia va elegir un terreny al suroest d'Orlando, Florida, com l'àrea per a construir el parc i ràpidament va adquirir 27.000 acres (10.927 hectàrees) de terreny per a això. El 15 de novembre de 1965, Walt, junt en Roy i l'actual governador de Florida en eixe moment, Haydon Burns, varen anunciar els plans per a un atre parc cridat Disney World, que incloïa Magic Kingdom—una versió més gran i més elaborada de Disneyland, en camps de gòlf i hotels turístics prop d'ell—i City of Tomorrow, que estaria en el cor del parc. Per a 1967, la companyia havia realisat vàries expansions a Disneyland, inclosa una nova àrea anomenada New Orleans Square, que estaria plena principalment de tendes i es basaria en l'aspecte de Nova Orleans, Luisiana. Entre 1966 i 1967 varen agregar tres atraccions més: It's a Small World, Disneyland Railroad i Pirates of the Caribbean. En total, l'expansió va costar 20 millons de dólars, que va anar 3 millons més de lo que va costar fer el parc.[65] També varen agregar vàries atres atraccions abans d'eixa data, com Walt Disney's Enchanted Tiki Room, que va ser la primera atracció en usar Àudio-Animatronics; Walt Disney's Carousel of Progress, que va debutar en la Fira Mundial de Nova York de 1964 abans de mudar-se a Disneyland en 1967; i Dumbo the Flying Elephant, que va obrir un més despuix que el parc.[42]
El 20 de novembre de 1964, Walt va vendre la major part de WED Enterprise a Walt Disney Productions per 3,75 millons de dólars en acabant de que Roy ho persuadira, qui va pensar que tindre la seua pròpia empresa li causaria problemes llegals. Walt va formar una nova companyia anomenada Retlaw per a manejar el seu negoci de personal, principalment Disneyland Railroad i Disneyland Monorail. Quan la companyia va començar a buscar a algú per a patrocinar el proyecte, Walt va canviar el nom de City of Tomorrow a EPCOT, que significa Experimental Prototype Community of Tomorrow (Prototip Experimental de la Comunitat del Matí).[66]
Degut a que Walt havia fumat molt des de la Primera Guerra Mundial, la seua salut va començar a empijorar i va visitar l'Hospital St. Joseph el 2 de novembre de 1965 per a una prova. Els meges varen descobrir una taca del tamany d'una anou en el seu pulmó esquerre i li la varen llevar uns dies despuix, descobrint que era cancerós. Despuix de dos semanes, va ser donat d'alta de l'hospital, pero els ganglis limfàtics massa grans varen demostrar que no li quedava molt més temps de vida. El 15 de decembre de 1966, a l'edat de 65 anys, Walt va morir d'un colapse circulatori, provocat per un càncer de pulmó.
1967–1971: Liderage de Roy O. Disney i Walt Disney World
En 1967, es varen estrenar les dos últimes películes en les que havia treballat Walt, la película animada Ellibre de la selva, que seria la película més exitosa de Disney durant les pròximes dos décades, i el musical d'acció real The Happiest Millionaire.[67] Despuix de la mort de Walt, la companyia va abandonar en gran medida l'indústria de l'animació, pero encara faria vàries películes d'acció real.[68][69] El seu personal en el camp de l'animació va començar a disminuir de 500 treballadors a 125 empleats, i l'empresa solament va contractar a 21 persones de 1970 a 1977.[70] La primera película animada posterior a Walt, Els Aristogatos, es va estrenar en 1970, a on Dave Kehr del Chicago Tribune va dir: "l'absència de la seua mà [de Walt] és evident".[71]
Eixe any següent es va estrenar el musical antifascista Bedknobs and Broomsticks (Travesuras d'una bruixa / La bruixa novella) i va guanyar l'Oscar als Millors Efectes Especials Visuals.[72] Quan Walt va morir, Roy estava llest per a jubilar-se, pero volia mantindre viu ellegat de Walt i es va convertir en el primer director eixecutiu (CEO) i president de la junta directiva de l'empresa.[73][74]
Ya en maig de 1967, les llegislatures de Florida varen aprovar una llegislació per a otorgar a Disney World tindre la seua pròpia agència casi governamental en un àrea anomenada Reedy Creek Improvement District, el qual Roy va canviar el nom de Disney World a Walt Disney World per a recordar-li a la gent que era el somi de Walt.[75][76] Despuix de 18 mesos de construcció que va costar al voltant de 400 millons de dólars, el primer parc de Walt Disney World, Magic Kingdom, junt en Disney's Contemporary Resort i Disney's Polynesian Resort,[77] va obrir l'1 d'octubre de 1971, en 10 400 visitants. Una desfilada en més de 1000 membres de la banda, junt en 4000 artistes de Disney i un cor de l'Eixèrcit d'EE. UU., varen marchar per Main Street encapçalats per la compositora Meredith Wilson. A diferència de Disneyland, el ícono del parc seria el Castell de la Cenicienta en lloc del Castell de la Bella Durmiente. Tres mesos despuix, el dia d'Acció de Gràcies, els autos que volien ingressar a Magic Kingdom es varen estendre milles a lo llarc de la interestatal.[78][79] En el temps, EPCOT va deixar de ser la Ciutat del Matí i es va convertir més en un atre parc temàtic.[80]
El 21 de decembre de 1971, Roy va morir d'una hemorràgia cerebral en l'Hospital St. Joseph.[74]
1972–1976: Liderage de Donn Tatum i decliu de l'indústria de l'animació
Despuix de la mort de Roy, Donn Tatum, qui va anar un alt eixecutiu durant 25 anys i expresident de Disney, es va convertir en el primer que no era membre de la família de Disney en convertir-se en director eixecutiu i president de la junta directiva de la companyia, en Card Walker, qui havia estat en la companyia des de 1938, convertint-se en president de la companyia.[81][82]
Per al 30 de juny de 1973, Disney tenia més de 23.000 empleats i un total brut de 257.751.000 de dólars durant un periodo de nou mesos, lo que representa un aument en comparació a l'any anterior, quan varen guanyar 220.026.000.[83] En novembre, Disney va llançar una atra película animada, Robin Hood, que es va convertir en la película més taquillera internacional de Disney en 18 millons de dólars.[84]
A lo llarc de la década de 1970, Disney va llançar vàries películes d'acció real més, com la seqüela de The Computer Wore Tennis Shoes, Now You See Him, Now You Don't,[85] les dos seqüeles de The Love Bug, Herbie Rides Again (1974) i Herbie Goes to Monte Carlo (1977),[86][87] Escape to Witch Mountain (1975),[88] i Freaky Friday (1976).[89]
1976–1983: Liderage de Card Walker, nous parcs temàtics i Disney Channel
En 1976, Card Walker va assumir el càrrec de director eixecutiu de l'empresa, i Tatum va permanéixer com a president fins a 1980, quan Walker ho va reemplaçar.[73][82] En 1977, Roy I. Disney, el fill de Roy O. Disney i l'únic Disney que treballava per a l'empresa, renunciaria al seu treball com a eixecutiu de l'empresa per desacorts en les decisions que estava prenent l'empresa.[90]
En 1977, Disney va llançar l'exitosa película animada The Rescuers, que va recaptar 48 millons de dólars en taquilla.[91] El musical acció real i animació Pete's Dragon va ser llançat en 1977, recaptant 16 millons de dólars en els Estats Units i Canadà, pero va ser considerat una decepció per a la companyia.[92] En 1979, es va estrenar The Black Hole, la primera película en classificació PG de Disney i la película més cara fins a eixe moment en 26 millons de dólars, lo que va demostrar que Disney també podia usar efectes especials. En una recaptació de 35 millons de dólars, lo que va anar una decepció per a la companyia que va pensar que anava a ser un èxit com Star Wars (1977), la película va ser una resposta a atres películes de ciència ficció que s'estrenaven.[93][94] En setembre, 12 animadors, que era més del 15 per cent del departament, va renunciar a l'estudi. Dirigits per Don Bluth, es varen anar per un conflicte en el programa d'entrenament i l'atmòsfera en l'estudi, començant la seua pròpia companyia Don Bluth Productions (que després es va convertir en Sullivan Bluth Studios).[95][96] En 1981, Disney va llançar Dumbo en VHS i Alicia en el país de les maravelles a l'any següent, lo que va dur a Disney a començar a llançar les seues películes als mijos domèstics. El 24 de juliol, Walt Disney World on Isse, una gira de dos anys d'espectàculs sobre gèl en Disney charters, es va estrenar en el Brendan Byrne Meadowlands Arena, després de que Disney otorgara la llicència dels seus personages a Feld Entertainment.[97][98] El mateix més, es va estrenar la película animada de Disney The Fox and the Hound i es va convertir en la película animada més taquillera fins a eixe moment en 39,9 millons de dólars.[99] Va ser la primera película en la que Walt no va tindre res que vore i va anar l'últim treball important realisat per els Nou Vells de Disney, donant pas a que els animadors més jóvens feren més.[70]
A mida que els guanys de la companyia varen començar a disminuir, l'1 d'octubre de 1982, Epcot, llavors conegut com EPCOT Center, va obrir com el segon parc temàtic en Walt Disney World, en una assistència d'al voltant de 10.000 persones durant l'obertura.[100][101] La construcció del parc va costar a l'empresa més de 900 millons de dólars. El parc consistia en el pabelló Future World i el World Showcase, que representava a nou països, inclosos Mèxic, China, Alemània, Itàlia, Estats Units, Japó, França, Regne Unit, i Canadà (Marroc i Noruega s'agregarien posteriorment en 1984 i 1988, respectivament).[100][102] L'indústria de l'animació va seguir en decliu i el 69% dels guanys de l'empresa varen provindre dels seus parcs temàtics, en una assistència de 12 millons de visitants a Walt Disney World que descendiria un 5% el pròxim més de juny.[100] El 9 de juliol, Disney va llançar una de les primeres películes en utilisar principalment imàgens generades per computadora (CGI), Tron, que tindria una gran influència en atres películes CGI, encara que solament va rebre crítiques mixtes.[103] En total, en 1982, l'empresa va perdre 27 millons de dólars.[104] El 15 d'abril de 1983, el primer parc estranger de Disney, Tòquio Disneyland, similar a Disneyland i Magic Kingdom, es va inaugurar en Urayasu, Japó.[105] En un cost d'al voltant d'1,4 millons de dólars, la construcció del parc va començar en 1979 quan Disney i The Orientaland Company varen acordar construir un parc junts. En els seus primers dèu anys, el parc havia segut un èxit en més de 140 millons de visitants.[106]
Despuix d'una inversió de 100 millons de dólars, el 18 d'abril, Disney va llançar un canal de televisió per cable de pagament cridat The Disney Channel, en una programació de setze hores de duració que mostrava coses com a películes de Disney, dotze programes diferents i dos programes de varietats per a adults. Encara que s'esperava que li fora be, l'empresa va perdre 48,3 millons de dólars despuix del seu primer any, en al voltant de 916.000 subscriptors.[107][108]
1983–1984: Liderage de Ron W. Miller i Touchstone Pictures
En 1983, el gendre de Walt, Ron W. Miller, que havia segut president de la companyia des de 1978, es va convertir en director eixecutiu de Disney i Raymond Watson en president.[73][109] Ron impulsaria películes més madures de l'estudi,[110] i com a resultat, Disney va fundar el sagell de distribució de películes Touchstone Pictures per a produir películes dirigides a adults i adolescents en 1984. Splash (1984), va ser la primera película llançada baix l'etiqueta i es convertiria en un èxit molt necessari per a l'estudi, recaptant més de 6,1 millons de dólars en la seua primera semana de proyecció.[111] Més vesprada, la primera película de Disney en classificació R, Down and Out in Beverly Hills (1986), va ser llançat i va anar un atre èxit per a la companyia, recaptant 62 millons de dólars.[112] A l'any següent, es va estrenar la primera película classificada PG-13 de Disney, Adventures in Babysitting.[113] En 1984, Saul Steinberg va intentar comprar l'empresa, posseint l'11,1% de les accions de l'empresa. Va oferir comprar el 49% de l'empresa per 1300 millons de dólars o l'empresa sancera per 2.750 millons. Disney, que tenia menys de 10 millons, ho va rebujar i va oferir comprar totes les seues accions per 325,5 millons. Steinberg va estar d'acort, i Disney va pagar tot en part d'un préstam d'1,3 millons que va obtindre del banc, lo que va colocar a la companyia en un deute de 866 millons.[114][115]
1984–2005: Liderage de Michael Eisner
1984–1989: Touchstone Television i reestructura de Walt Disney Productions
En 1984, els accionistes de la companyia, Roy I. Disney, Sid Bass, llian i Diana Disney, i Irwin L. Jacobs, que tenien un total combinat d'al voltant del 35,5% de les accions totals de la companyia, varen forçar a Miller a deixar el càrrec de director eixecutiu i ho varen reemplaçar en Michael Eisner, qui anteriorment havia segut president de Paramount Pictures, com el nou director eixecutiu, junt en l'incorporació de Frank Wells com a president.[116] El primer moviment d'Eisner en Disney va ser convertir-ho en un important estudi de cine, que en eixe moment no es va considerar. Va dur a Jeffrey Katzenberg com a president i Roy com a cap de la divisió d'animació per a ajudar en l'indústria de l'animació. Volia produir una película animada cada 18 mesos en lloc de cada 4 anys com lo havia estat fent la companyia. Per a ajudar en la divisió de películes, varen començar a fer séries de dibuixos animats de dissabtes de matí per a crear nous personages de Disney per a comercialisar i produir vàries películes a través de Touchstone. Eisner va dur a Disney a l'indústria de la televisió més en crear Touchstone Television i produir The Golden Girls, que va anar un èxit. La companyia també va començar a promocionar els seus parcs temàtics per primera volta a 15 millons de dólars, aumentant la taxa d'assistència en un 10%.[117][118] En 1984, Disney va crear la película animada més cara en 40 millons de dólars i la seua primera película animada en presentar imàgens generades per computadora, The Black Cauldron, que també va ser la seua primera película animada classificada PG pels seus temes més obscurs. Va terminar sent una bomba de taquilla, lo que va dur a la companyia a traslladar el departament d'animació de l'estudi en Burbank a un almagasén en Glendale, Califòrnia.[119] Organisat en 1985, Silver Screen Partners II, LP va finançar películes per a Disney en 193 millons. En giner de 1987, Silver Screen III va començar a finançar películes per a Disney en 300 millons de dólars recaptats, la major cantitat recaptada per I. F. Hutton per a una societat llimitada de finançació de películes.[120] Silver Screen IV també es va crear per a finançar els estudis de Disney.[121]
En 1986, la companyia va canviar el seu nom de Walt Disney Productions al seu nom actual, The Walt Disney Company, afirmant que el nom anterior, Walt Disney Productions (posteriorment Walt Disney Pictures) solament es referia a l'indústria cinematogràfica, mentres que les produccions animades serien produïdes baix Walt Disney Feature Animation (en l'actualitat Walt Disney Animation Studios).[122] En l'indústria de l'animació de Disney en decliu, el departament d'animació necessitava un èxit en la seua pròxima película The Great Mouse Detectiu. Durant el seu llançament, va recaptar 25 millons de dólars, convertint-se en un èxit financer molt necessari per a la companyia en l'indústria de l'animació.[123] Per a generar més ingressos de la comercialisació, la companyia va obrir la seua primera tendixca minorista, Disney Store en Glendale en 1987. Pel seu èxit, varen obrir dos tendes més en Califòrnia i en 1990 tenien 215 tendes en tot el país.[124][125] En 1989, la companyia va tindre èxit financer en 411 millons de dólars en ingressos i un guany de 187 millons.[126] En 1987, la companyia va firmar un acort en el governe francés per a construir un resort en París cridat Euro Disneyland, que consta de dos parcs temàtics cridats Disneyland Park i Walt Disney Studios Park, un camp de gòlf i sis hotels.[127][128]
En 1988, la película animada número 27 de Disney, Oliver i la seua colla, es va estrenar el mateix dia que The Land Before Clave, de l'exanimador Don Bluth. Oliver i la seua colla va véncer a The Land Before Clave, convertint-se en la primera película animada en recaptar més de 100 millons de dólars en el seu llançament inicial i la película animada més taquillera des de la seua eixecució inicial.[129][130] En eixe moment, Disney es va convertir en elíder de taquilla de tots els estudis d'Hollywood per primera volta, en películes com ¿Quí va enganyar a Roger Rabbit? (1988), Tres hòmens i un bebé (1987) i Bon dia, Vietnam (1987). Els ingressos bruts en 1983 varen ser de 165 millons de dólars i varen aumentar a 876 millons en 1987, i els ingressos operatius varen passar de 33 millons negatius en 1983 a 130 millons positius en 1987. El seu ingrés net va aumentar un 66% junt en un creiximent del 26% en els ingressos. els Angeles Claves va calificar la recuperació de Disney com "una verdadera rarea en el món corporatiu".[131] L'1 de maig de 1989, Disney va obrir el seu tercer parc temàtic en Walt Disney World, Disney-MGM Studios (actualment baix el nom d'Hollywood Studios). El parc es tractava principalment de cóm es feyen les películes, fins que va canviar en 2008 per a que els visitants se sentiren com si estigueren en películes.[132] Despuix de l'obertura d'este nou parc, Disney va inaugurar el parc aquàtic Typhoon Lagoon l'1 de juny de 1989; en 2008, el parc aquàtic va contar en l'assistència d'un total de 2,8 millons de persones. En 1989, Disney va firmar un acort de principi per a adquirir Jim Henson Productions del seu fundador, el creador d'els Muppets Jim Henson. L'acort incloïa la biblioteca de programació d'Henson i els personages dels Muppets (excloent els Muppets creats per a Sesame Street), aixina com els servicis creatius personals de Jim Henson. No obstant, Henson va morir sobtadament en maig de 1990 ans que es completara el tracte, lo que va provocar que les dos empreses posaren fi a les negociacions de fusió en decembre següent.[133][134][135]
1989–1999: Renaixença de Disney, adquisicions i Disney Cruise Line
El 17 de novembre de 1989, es va estrenar La Sirenita i es va considerar el començ d'el "Renaixença de Disney", un periodo en el que la companyia va estrenar películes animades de gran èxit i aclamades per la crítica. Durant la seua estrena, es va convertir en la película animada en la major recaptació des de la seua eixecució inicial i va obtindre 233 millons en taquilla; també va guanyar dos Premis de l'Acadèmia, Millor Banda Sonora Original i Millor Cançó Original per "baix la mar".[136][137] Durant la Renaixença de Disney, vàries de les cançons de Disney varen ser escrites pel compositor Alan Menken i eletrista Howard Ashman, fins que Howard va morir en 1991. Junts varen escriure sis cançons que varen ser nominades als Premis de l'Acadèmia, en dos guanyadores, "baix la mar" i "La bella i la béstia".[138][139] Per a produir música adaptada a la música convencional, inclosa la música per a bandes sonores de películes, Disney va fundar el sagell discogràfic Hollywood Records l'1 de giner de 1990.[140][141] En setembre de 1990, Disney va dispondre la finançació de fins a 200 millons de dólars per una unitat de Nomura Securities per a películes d'Interscope fetes per a Disney. El 23 d'octubre, Disney va formar Touchwood Pacific Partners, que suplantaria a la série Silver Screen Partnership com la principal font de finançació dels seus estudis cinematogràfics.[121] La primera seqüela animada de Disney, The Rescuers Down Under, es va estrenar el 16 de novembre de 1990 i es va crear utilisant Computer Animation Production System (CAPS), un software digital desenrollat per Disney i la divisió informàtica de Lucasfilm, Pixar, convertint-se en la primera llarcmetrage que es crearà íntegrament en format digital.[137][142] Encara que la película va lluitar en la taquilla, recaptant 47,4 millons de dólars, va rebre crítiques positives dels crítics.[143][144] En 1991, Disney i Pixar varen aplegar a un acort per a fer tres películes juntes, sent la primera Toy Story (1995).[145]
En Dow Jones & Company buscant reemplaçar a tres empreses en el seu promig industrial, Disney va ser elegida per a ocupar un dels llocs en maig, en la declaració que diu que Disney reflectix "L'importància de l'entreteniment i les activitats d'oci en l'economia".[146] La següent película animada de Disney, La Bella i la Béstia, es va estrenar el 13 de novembre de 1991 i va recaptar casi 430 millons de dólars.[147] Va ser la primera película animada en guanyar un Globo d'Or a la Millor Película, i va rebre sis nominacions al Premi de l'Acadèmia, convertint-se en la primera película animada en ser nominada a l'Oscar a la Millor Película; Va guanyar Millor Banda Sonora, Millor Sò, i Millor Cançó per "La Bella i la Béstia".[148] La película va ser aclamada per la crítica, i alguns la varen considerar la millor película de Disney.[149][150] Per a coincidir en el seu nou llançament The Mighty Ducks, Disney va fundar l'equip de la NHL The Mighty Ducks of Anaheim en 1992.[151] La següent película animada de Disney, Aladdín, es va estrenar l'11 de novembre de 1992 i va recaptar 504 millons de dólars, convertint-se en la película animada més taquillera fins a eixe moment i la primera película animada en alcançar la marca dels 500 millons de dólars.[152][153] Va guanyar dos Premis de l'Acadèmia a la Millor Cançó per "A Whole New World" i Millor Banda Sonora;[154] "A Whole New World" va ser la primera i única cançó de Disney en guanyar el Grammy a Cançó de l'any.[155][156] Per 60 millons de dólars, Disney va ampliar les seues películes més madures en adquirir el distribuïdor de películes independent Miramax Films en 1993.[157] En una empresa conjunta en The Nature Conservancy, Disney va comprar 8.500 acres (3.439 hetáreas) de les capçaleres dels Everglades en Florida en 1993 per a protegir les espècies de plantes i animals autòctons, establint Disney Wilderness Preserve.
.jpg)
El 3 d'abril de 1994, Frank Wells va morir en un accident d'helicòpter, mentres es trobava de vacacions per a anar a esquiar. Ell, Eisner i Katzenberg varen ajudar a que el valor de mercat de la companyia passara de 2 mil millons de dólars a 22 mil millons des de que va assumir el càrrec en 1984.[158] El 15 de juny, es va estrenar El rei lleó i va anar un gran èxit. Es va convertir en la segona película més taquillera de tots els temps darrere de Jurassic Park i la película animada més taquillera de tots els temps, en un total brut de 968,5 millons de dólars.[158] Va obtindre dos Premis de l'Acadèmia a la Millor Banda Sonora i Millor Cançó per "Ca You Feel the Love Tonight" i va ser elogiada per la crítica.[159][160] Poc despuix del seu llançament, Katzenberg va deixar l'empresa en acabant de que Eisner no ho ascendira a president. Despuix d'anar-se, cofundó l'estudi de cine DreamWorks SKG.[161] Elloc de Wells va ser reemplaçat més vesprada per un dels amics d'Eisner, Michael Ovitz, el 13 d'agost de 1995.[162][163] En 1994, Disney havia estat buscant comprar una de les tres grans cadenes, ABC, NBC o CBS, lo que els donaria distribució garantisada per a la seua programació. Eisner va buscar comprar NBC, pero el tracte es va cancelar una volta que va escoltar que General Electric volia mantindre una participació majoritària.[164][165] En 1994, Disney va alcançar 10,1 millons de dólars en ingressos, sent l'indústria cinematogràfica el 48% del total, els parcs temàtics el 34% i el 18% de la comercialisació. Els ingressos nets totals de Disney varen aumentar un 25% sobre l'any anterior a 1.100 millons de dólars.[166] En una recaptació de més de 346 millons de dólars, Pocahontas es va estrenar el 16 de juny i va obtindre els premis de l'Acadèmia a la millor partitura musical o de comèdia i a la millor cançó per "Colors en el vent".[167][168] El primer llançament de Pixar i Disney junts, Toy Story, va ser la primera película completament generada per computadora. Va ser llançada el 19 de novembre de 1995, en gran èxit de crítica i un total brut final de 361 millons de dólars. La película va guanyar el Premi de l'Acadèmia al Guany Especial, ademés de ser la primera película animada en ser nominada a Millor Guion Original.[169][170]
En 1995, Disney va anunciar l'adquisició de Capital Cities/ABC Inc. per 19 mil millons de dólars, que en eixe moment era la segona adquisició corporativa més gran en l'història dels Estats Units. A través de l'acort, Disney obtindria la cadena de transmissió ABC, una participació majoritària del 80% en la cadena de deports ESPN i ESPN 2, el 50% en Lifetime Television, una participació majoritària en DIC Entertainment i una participació minoritària del 37,5% en A&I Television Networks.[166][171][172] Despuix de l'acort, l'empresa va iniciar un programa de radi centrat en la joventut en ABC Radi Network cridat Radi Disney el 18 de novembre de 1996.[173] The Walt Disney Company va llançar el seu lloc web oficial disney. com el 22 de febrer, principalment per a promocionar els seus parcs temàtics i donar informació sobre la seua mercaderia. El 19 de juny, es va estrenar la següent película animada de la companyia, El jorobado de Notre Dona'm, que va recaptar 325 millons de dólars en taquilla.[174] Degut a que l'estil de gestió d'Ovitz era diferent al d'Eisner, Ovitz va ser despedit com a president de l'empresa en 1996.[175] Disney va perdre una demanda de 10,4 millons de dólars en setembre de 1997 davant Marsu BV per no haver produït 13 episodis de mija hora de la série d'animació Marsupilami segons lo contractat. En canvi, Disney va sentir que atres propietats mereixien l'atenció de la companyia.[176] Hércules es va estrenar el 13 de juny de 1997 i va tindre un eixercite inferior en la taquilla en comparació a les películes anteriors, recaptant 252 millons de dólars.[177] En una participació del 25% en els Califòrnia Angels, Disney va comprar l'equip en 1998 per 110 millons de dólars, renombró a l'equip com Anaheim Angels i va renovar el seu estadi per 100 millons de dólars.[178][179] El 24 de febrer, Disney i Pixar varen firmar un contracte de dèu anys per a fer 5 películes junts, en Disney com a distribuïdor. Compartirien el cost, els guanys i els crèdits delogotip, cridant a les películes una producció de Disney-Pixar.[180] Durant la Renaixença de Disney, la divisió cinematogràfica Touchstone Pictures també va tindre èxit, en películes com Pretty Woman (1990), que va obtindre el major número d'entrades venudes en Estats Units per a una comèdia romàntica i va recaptar 432 millons de dólars;[181][182] Sister Act (1992), que va ser una de les comèdies de major èxit financer de principis de la década de 1990, recaptant 231 millons de dólars;[183] la película d'acció En Air (1997), que va recaptar 224 millons de dólars;[184] i la película més taquillera de 1998 en 553 millons de dólars Armageddon.[185]
En Disney World, la companyia va obrir el parc temàtic més gran del món que cobrix 580 acres (230 hectàrees), Disney's Animal Kingdom, en el Dia de la Terra, el 22 d'abril de 1998. Està compost per sis terres basades en temes zoològics, en l'Arbre de la Vida com a peça central del parc i més de 2000 animals.[186][187] Rebent crítiques positives, les pròximes películes animades de Disney, Mulán i la película de Disney-Pixar Bichos: Una aventura en miniatura, es varen estrenar el 5 de juny i el 20 de novembre, respectivament.[188][189] Mulan es va convertir en la sexta película més taquillera de 1998 en 304 millons de dólars, i Bichos va ser el quint més alt en 363 millons.[185] En una transacció de 770 millons de dólars, el 18 de juny, Disney va comprar una participació del 43% del motor de busca d'Internet Infoseek per 70 millons, i també li va donar a Infoseek l'adquisició anterior de Starwave.[190][191] Com les negociacions entre Carnival i Royal Caribbean no anaven be, en 1994 Disney va anunciar que iniciaria les seues pròpies operacions de llínea de travessies a partir de 1998.[192][193] Els dos primers barcos en formar part de Disney Cruise Line es cridarien Disney Magic i Disney Wonder i serien construïts per Fincantierien en Itàlia. Per a acompanyar a les travessies, Disney va comprar Grossa Cay com l'illa privada de la llínea i va gastar 25 millons de dólars en remodelar-la i li va canviar el nom a Castaway Cay. El 30 de juliol de 1998, Disney Magic va salpar com el primer viage de la llínea. A partir del portal web Go. com en una empresa conjunta en Infoseek el 12 de giner de 1999, Disney va adquirir més vesprada el restant d'Infoseek eixe any.[194][195]
Marcant el final de la Renaixença de Disney, Tarzán es va estrenar el 12 de juny, recaptant 448 millons en taquilla i obtenint elogis de la crítica; també va reclamar el Premi de l'Acadèmia a la Millor Cançó Original per "You'll Be in My Heart" de Phil Collins.[196][197][198][199] La seqüela de Toy Story i tercera película de Disney-Pixar Toy Story 2 es va estrenar el 13 de novembre com una película exitosa, obtenint elogis i 511 millons en taquilla.[200][201]
2000–2005: Adquisicions de The Muppets i d'atres estudis
El 25 de giner de 2000, Eisner va nomenar president i director d'operacions de la companyia al cap de la cadena ABC, Bob Iger, en elloc d'Ovitz.[202][203] En novembre, Disney va vendre DIC Entertainment a Andy Heward, encara que encara feya negocis en ells.[204] Disney va tindre un atre gran èxit en Pixar quan varen llançar Monsters, Inc. en 2001. Més vesprada, Disney va comprar la ret de cable per a chiquets Fox Family Worldwide per 3 mil millons de dólars i va assumir un deute de 2,3 millons. L'acort també va incloure una participació del 76% en Fox Kids Europe, Fox Kids Llatinoamèrica, més de 6.500 episodis de la biblioteca de programació de Saban Entertainment i Fox Family Channel.[205] En 2001, les operacions de Disney varen disminuir en una pèrdua neta de 158 millons en imposts, aixina com una disminució en l'audiència en la cadena de televisió ABC, per la disminució del turisme pels atacs de l'11 de setembre; els guanys de Disney en l'any fiscal 2001 de 120 millons de dólars es varen reduir considerablement sobre els 920 millons de l'any anterior. Per a ajudar a aforrar costs, Disney va anunciar que despediria a 4.000 empleats i tancaria entre 300 i 400 tendes Disney.[206][207] Despuix de guanyar la Série Mundial de 2002, Disney va vendre els Anaheim Angels a l'empresari Arturo Moreno per 180 millons en 2003.[208][209] En 2003, Disney es va convertir en el primer estudi en obtindre 3 mil millons en un any en la taquilla.[210] Roy Disney va anunciar el seu retir en 2003 per la forma en que es dirigia l'empresa, i va demanar a Eisner que es retirara; la mateixa semana, el membre de la junta Stanley Gold es va retirar per les mateixes raons, formant junts la campanya "Save Disney".[211][212]
En 2004, en la reunió anual de l'empresa, els accionistes, en un 43% dels vots, varen votar per a destituir a Eisner del seu lloc com a president de la junta.[213] El 4 de març, George J. Mitchell, qui era membre de la junta, va ser nomenat en tongada d'Eisner.[214] En abril, Disney va comprar la franquícia dels Muppets a Jim Henson Company per 75 millons de dólars, fundant Muppets Holding Company, LLC en el procés.[215][216] Despuix de l'èxit massiu de les películes de Disney-Pixar Els Increibles (2004) i Buscant a Nemo (2003), que es va convertir en la segona película animada més taquillera de tots els temps en 936 millons de dólars,[217][218] Pixar va buscar un nou distribuïdor una volta que va finalisar el seu acort en Disney en 2004.[219] En acabant de que les tendes Disney tingueren problemes, Disney va vendre la cadena de 313 tendes a Children's Plau el 20 d'octubre.[220]
Disney també va vendre l'equip Mighty Ducks a Henry Samueli i la seua esposa Susan en 2005.[221] Roy va decidir reincorporar-se a l'empresa i se li va assignar el paper de consultor en el títul de "Director Emèrit".[222]
2005–2020: Liderage de Bob Iger
2005–2010: Adquisició de Pixar i D23
En març de 2005, es va anunciar que Bob Iger, president de l'empresa, es convertiria en director eixecutiu de Disney despuix de la jubilació d'Eisner en setembre; Iger va ser nomenat oficialment cap de la companyia l'1 d'octubre.[223][224] L'undècim parc temàtic de Disney Hong Kong Disneyland va obrir en Hong Kong, China, el 12 de setembre, i li va costar a la companyia 3,5 millons de dólars.[225]
El 24 de giner de 2006, Disney va fer un moviment per a adquirir Pixar de Steve Jobs per 7,4 millons de dólars. Iger va nomenar al CCO de Pixar, John Lasseter, i al president Ed Catmull, al front de Walt Disney Animation Studios (recent renombrado nom per a Walt Disney Feature Animation).[226][227] Una semana despuix, Disney va canviar al comentariste d'ABC Sports, Al Michaels, a NBCUniversal per a recuperar els drets d'Oswald el conill afortunat i els vells 26 curts d'Oswald.[228] El 6 de febrer, la companyia va anunciar que fusionaria les seues rets ABC Radi i 22 estacions en Citadel Broadcasting en un acort de 2,7 millons de dólars. A través de l'acort, Disney també va adquirir el 52% de l'empresa de transmissió de televisió Citadel Communications.[229][230] la película de Disney Channel High School Musical va eixir a l'aire, i la seua banda sonora va ser triple platí, convertint-se en la primera película de Disney Channel en conseguir-ho.[231]
La película d'acció real de Walt Disney Pictures de 2006 Pirates del Carib: El Cofre de l'Home Mort va ser el major èxit de Disney fins a la data i la tercera película més taquillera de l'història, recaptant una miqueta més de mil millons de dólars en taquilla.[232] El 28 de juny, la companyia va anunciar que reemplaçaria a George Mitchell com a president en un dels membres de la junta i ex director eixecutiu de P&G, John I. Pepper Jr., en 2007.[214] La seqüela High School Musical 2 va ser llançada en 2007 en Disney Channel i va trencar varis récorts de calificació de cable.[233] En abril de 2007, Muppets Holding Company es va traslladar de Disney Consumer Products a la divisió de Walt Disney Studios i se li va canviar el nom a Muppets Studios com a part dels esforços per a rellançar la divisió.[234][235] Pirates del Carib: en el fi del món es va convertir en la película més taquillera de 2007 en 960 millons de dólars.[236] Les películes de Disney-Pixar Ratatouille (2007) i WALL·I (2008) varen ser un gran èxit, en WALL·I guanyant l'Oscar a la Millor Película Animada.[237][238][239] Despuix d'adquirir la major part de Jetix Europe a través de l'adquisició de Fox Family Worldwide, Disney va prendre el control total de la companyia en 2008 per 318 millons de dólars.[240]
Bob Iger va presentar D23 en 2009 com el club de fanes oficial de Disney, en un event d'exposició bienal D23 Expo.[241][242] En febrer, Disney va anunciar un acort de distribució en DreamWorks per a distribuir 30 de les seues películes durant els pròxims 5 anys a través de Touchstone Pictures, en Disney obtenint el 10% del brut.[243][244] En ellançament de la molt popular película Up, Disney va obtindre 735 millons de dólars en taquilla, i la película també va guanyar l'Oscar a la Millor Película d'Animació.[245][246] Més vesprada, Disney va llançar un canal de televisió dirigit a chiquets majors cridat Disney XD.[247] Disney va comprar el control total de Marvel Entertainment i els seus actius en agost per 4 mil millons de dólars, agregant superhéroes disponibles per al seu merchandeig.[248] En setembre, Disney es va associar en News Corporation i NBCUniversal en un acort per a obtindre cada u una participació del 27% en el servici de transmissió Hulu, agregant ABC Family i Disney Channel al servici de transmissió.[249] El 16 de decembre, Roy I. Disney va morir de càncer d'estòmec com l'última persona de la família Disney en treballar activament per a Disney.[250] En març de 2010, Haim Saban va tornar a adquirir la franquícia Power Rangers, inclosa la seua biblioteca de 700 episodis, de Disney per al voltant de 100 millons de dólars.[251][252] Poc despuix, Disney va vendre Miramax Films a un grup d'inversió encapçalat per Ronald Tutor per 660 millons de dólars.[253] Durant eixe temps, Disney va estrenar la película d'acció real Alicia en el país de les maravelles i la película de Disney-Pixar Toy Story 3, que varen recaptar una miqueta més de mil millons de dólars, lo que les va convertir en la sexta i sèptima película en fer-ho, en Toy Story 3 convertint-se en la primera película animada en guanyar més de mil millons de dólars i la película animada més taquillera. Eixe any, Disney es va convertir en el primer estudi en estrenar dos películes de mil millons de dólars en un sol any.[254][255] Despuix d'iniciar ImageMovers Digital en ImageMovers en 2007, Disney va anunciar que tancaria en 2011.[256]
2011–2016: Adquisicions de Marvel i Lucasfilm
En 2011, Walt Disney Animation Studios va estrenar en els cines la seua última película tradicionalment animada, Winnie the Pooh.[257] Ellançament de Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides va recaptar una miqueta més de mil millons de dólars, lo que la convertix en l'octava película en fer-ho i la película de Disney en major recaptació a nivell internacional, aixina com la tercera més alta de l'història.[258] En giner de 2011, Disney Interactive Studios es va reduir, despedint a 200 empleats.[259] En abril, Disney va iniciar la construcció del nou parc temàtic Shanghai Disney Resort, la construcció del qual va costar 4.400 millons de dólars.[260] Més vesprada, en agost, Bob Iger va declarar en una conferència telefònica que després de l'èxit de les compres de Pixar i Marvel, ell i Walt Disney Company buscaven "comprar nous personages o negocis que siguen capaços de crear grans personages i grans històries".[261] El 30 d'octubre de 2012, Disney va anunciar que compraria Lucasfilm Ltd. per 4.050 millons de dólars a George Lucas. A través de l'acort, Disney va obtindre accés a franquícies com Star Wars, de la que varen dir que farien una nova película cada 2 o 3 anys i la primera s'estrenaria en 2015, i Indiana Jones, aixina com a l'estudi d'efectes visuals Industrialight & Magic i el desenrollador de videojocs LucasArts.[262][263] Posteriorment, la venda es va completar el 21 de decembre de 2012.[264]
Més vesprada, a principis de febrer de 2012, Disney va completar l'adquisició d'UTV Software Communications, expandint encara més el seu mercat a Índia i Àsia.[265] En març, Iger va assumir el càrrec de president de la junta.[266] La película de Marvel The Avengers es va convertir en la tercera película més taquillera de tots els temps en una estrena inicial bruta de 1300 millons de dólars.[267] Recaptant més d'1,2 millons de dólars en taquilla, la película de Marvel Iron Man 3 es va estrenar com un gran èxit en 2013.[268] El mateix any, es va estrenar la película animada de Disney Frozen i es va convertir en la película animada més taquillera de tots els temps en 1,2 millons de dólars.[269][270] La comercialisació de la película es va fer tan popular que varen guanyar mil millons de dólars en un any i es va produir una escassea mundial de mercaderia per a la película.[271][272] En març de 2013, Iger va anunciar que no hi havia películes d'animació 2D en desenroll i un més despuix es va tancar la divisió d'animació dibuixada a mà, i varis veterans varen ser despedits.[257] El 24 de març de 2014, Disney va adquirir Maker Studios, una ret multicanal activa en YouTube, per 950 millons de dólars.[273]
El 5 de febrer de 2015, es va anunciar que Thomas O. Staggs havia segut ascendit a director d'operacions.[274] En juny, Disney va declarar que les seues divisions de productes de consum i interactius es fusionarien per a crear una nova subsidiària de l'empresa Disney Consumer Products and Interactive Mija.[275] En agost, Marvel Studios es va reorganisar i es va colocar baix la divisió Walt Disney Studios.[276] Despuix dellançament de l'exitosa película animada Inside Out, que va recaptar més de 800 millons de dólars, es va estrenar la película de Marvel Avengers: Age of Ultron i va recaptar més d'1,4 millons de dólars.[277][278] Star Wars: Episodi VII - El despertar de la Força es va estrenar i va recaptar més de 2 mil millons de dólars, convertint-se en la tercera película més taquillera de tots els temps.[279] En octubre, Disney va anunciar que el canal de televisió ABC Family canviaria el seu nom a Freeform en 2016, en l'objectiu d'ampliar la seua cobertura d'audiència.[280][281] El 4 d'abril de 2016, Disney va anunciar que el director d'operacions Thomas O. Staggs, qui es pensava que seria el següent en la fila despuix d'Iger, i la companyia varen acordar mútuament separar-se, a partir de maig de 2016, posant fi als seus 26 anys de carrera en l'empresa.[282] Despuix de començar la construcció en 2012, Shanghái Disneyland va obrir el 16 de juny de 2016, com el sext complex de parcs temàtics de la companyia.[283] En un moviment per a iniciar un servici de transmissió, Disney va comprar el 33% de les accions de l'empresa de tecnologia de la MLB, BAMtech, per mil millons de dólars en agost.[284] En 2016, Disney va tindre quatre películes que varen recaptar més de mil millons de dólars, que varen ser la película animada Zootopia, la película de Marvel Capità Amèrica: Civil War, la película de Pixar Buscant a Dory, i Rogue One: una història de Star Wars, lo que va convertir a Disney en el primer estudi superar els 3 mil millons de dólars en la taquilla nacional.[285][286] Disney també va intentar comprar la plataforma de rets socials Twitter per a comercialisar el seu contingut i mercaderia, pero finalment es va retirar del tracte. Iger va dir que la raó era perque va pensar que la companyia assumiria responsabilitats que no necessitava i que no "sentia a Disney".[287]
2017–2020: Adquisició dels actius de 21st Century Fox i Disney+
El 23 de març de 2017, Disney va anunciar que Iger havia acordat una extensió d'un any del seu mandat com a director eixecutiu fins al 2 de juliol de 2019 i havia acordat permanéixer en l'empresa com a consultor durant tres anys despuix de renunciar.[288][289] El 8 d'agost de 2017, Disney va anunciar que finalisaria el seu acort de distribució en el servici de transmissió Netflix, en l'intenció de llançar la seua pròpia plataforma de transmissió per a 2019 basada en la tecnologia de BAMtech. Durant eixe temps, Disney va realisar una inversió de 1500 millons de dólars per a adquirir una participació del 75% en BAMtech. Disney també va planejar iniciar un servici de transmissió d'ESPN en al voltant de "10.000 jocs i events regionals, nacionals i internacionals en viu a l'any" per a 2018.[290][291] En novembre, el CCO John Lasseter va dir que s'absentaria de l'empresa durant sis mesos per "passos en fals", que després es va informar que eren acusacions de conducta sexual inapropiada.[292] El mateix més, Disney i 21st Century Fox varen començar a negociar un acort en el que Disney adquiriria la majoria dels actius de Fox.[293] A partir de març de 2018, una reorganisació estratègica de l'empresa va vore la creació de dos segments comercials, Disney Parks, Experiences and Products i Walt Disney Direct-to-Consumer & International. Parks & Consumer Products va ser principalment una fusió de Parks & Resorts i Consumer Products & Interactive Mija, mentres que Direct-to-Consumer & International es va fer càrrec de Disney International i les unitats globals de vendes, distribució i transmissió de Disney-ABC TV Group and Studios Entertainment, ademés de Disney Digital Network.[294] Mentres que el CEO Iger ho va descriure com "posicionar estratègicament els nostres negocis per al futur", The New York Claves va considerar que la reorganisació es va realisar a l'espera de la compra de 21st Century Fox.[295]
.svg)
En 2017, dos películes de Disney varen superar la marca dels mil millons de dólars, l'adaptació a acció real La bella i la béstia i Star Wars: els últims Jedi.[296][297] Disney va llançar el servici de transmissió de deports per subscripció ESPN+ el 12 d'abril.[298] En juny de 2018, Disney va declarar que Lasseter deixaria la companyia a finals d'any i es mantindria com a consultor fins a llavors.[299] Com les seues tongades, Disney va promoure a Jennifer Lee, codirectora de Frozen i coguionista de Wreck-It Ralph (2012), com a directora de Walt Disney Animation Studios, i Pete Docter, qui havia estat en Pixar des de 1990 i dirigit Els Increibles, Up i Inside Out, com a cap de Pixar.[300][301] Més vesprada eixe més, Comcast va oferir comprar 21st Century Fox per 65 mil millons de dólars sobre l'oferta de 51 mil millons de Disney, pero es va retirar de la seua oferta en acabant de que Disney va respondre en 71 mil millons, i Comcast va canviar el seu enfocament per a comprar Sky plc a Fox en el seu lloc. Disney també va obtindre una aprovació antimonopolio del Departament de Justícia dels Estats Units per a adquirir els actius de Fox.[302][303] Disney va guanyar 7 mil millons de dólars en la taquilla novament com ho varen fer en l'any récort 2016 en tres películes que varen recaptar mil millons, les películes de Marvel Black Panther i Avengers: Infinity War i la película de Pixar Els Increibles 2, en Infinity War superant els 2 mil millons de dólars i convertint-se en la quinta película més taquillera de l'història.[304][305]
El 20 de març de 2019, Disney va adquirir els actius de 21st Century Fox per 71.300 millons de dólars del propietari Rupert Murdoch, lo que la convertix en la major adquisició en l'història de Disney. Despuix de la compra, The New York Claves va descriure a Disney com "un colós de l'entreteniment del tamany que el món mai ha vist".[306] A través de l'adquisició, Disney va guanyar 20th Century Fox, 20th Century Fox Television, Fox Searchlight, Fox Networks Group, la cadena de televisió índia Star Índia i els servicis de transmissió Star+, Hotstar i una participació del 30% en Hulu, lo que va dur el seu total fins al 60% de la propietat de l'empresa, en els actius de la posteriorment nomenada Fox Corporation quedant exclosos del tracte per les lleis antimonopolio.[307][308] Disney també es va convertir en el primer estudi de cine en tindre sèt películes que varen recaptar mil millons de dólars, que varen ser Capitana Marvel de Marvel, l'adaptació d'acció real Aladdín, Toy Story 4 de Pixar, la nova versió de El rei lleó, Star Wars: Episodi IX - L'ascens de Skywalker, i la película més taquillera de tots els temps fins a eixe moment en 2.797 millons de dólars Avengers: Endgame, ans que Avatar (2009) fora rellançada en China en 2021.[309][310] El 12 de novembre, es va llançar en els Estats Units, Canadà i els Països Baixos el servici de streaming Disney+, incloent 500 películes i 7.500 episodis de programes de televisió de Disney, Pixar, Marvel, Star Wars, National Geographic i atres marques. En el primer dia, la plataforma de transmissió tenia més de 10 millons de subscripcions i per a 2022 tenia més de 135 millons de subscriptors i estava en més de 190 països.[311][312] A principis de 2020, Disney va eliminar el nom de Fox de tots els seus actius i els renombró, com el cas de 20th Century Studios o Searchlight Pictures.[313]
2020–2022: Liderage de Bob Chapek i pandèmia de COVID-19
_(cropped).jpg)
Bob Chapek, que havia estat en l'empresa durant 18 anys i era president de Disney Parks, Experiences and Products, es va convertir en director eixecutiu de Disney en acabant de que Iger deixara el càrrec el 25 de febrer de 2020. Iger va dir que es quedaria en l'empresa com a president eixecutiu fins al 31 de decembre de 2021, per a ajudar en l'estratègia creativa de l'empresa.[314][315] En abril, Iger reasumió les funcions operatives de l'empresa com a president eixecutiu per a ajudar a l'empresa durant la pandèmia de COVID-19 i Chapek va ser nomenat membre de la junta directiva.[316][317] Durant la pandèmia de COVID-19, Disney va tancar tots els seus parcs temàtics, va retardar vàries películes que anaven a estrenar-se i va detindre totes les operacions en la seua llínea de travessies.[318][319][320] Pels tancaments, Disney va anunciar que deixaria de pagar a 100 000 empleats, pero que seguiria brindant beneficis d'atenció mèdica complets, ademés d'instar als empleats d'Estats Units a solicitar beneficis governamentals a través del chèc d'estímul de 2 billons de dólars, aforrant a l'empresa 500 millons de dólars al més. Ademés, Iger va renunciar a la totalitat del seu salari de 47,5 millons de dólars i Bob Chapek va rebre una reducció del 50% del seu salari.[321]
En el segon trimestre fiscal de 2020 de la companyia, Disney va reportar una pèrdua d'1,4 millons, i els seus guanys varen caure un 91% des dels 5,4 millons de l'any passat fins a 475 millons de dólars.[322] En agost, dos terços de l'empresa eren propietat de grans institucions financeres.[323] En setembre, l'empresa va tindre que despedir a 28.000 empleats, el 67% dels quals eren treballadors a temps parcial, de la seua divisió de Disney Parks, Experiences and Products. El president de la divisió, Josh D'Amaro, va escriure: "Inicialment esperàvem que esta situació fòra de curta duració i que nos recuperàrem ràpidament i tornàrem a la normalitat. Sèt mesos despuix, descobrim que eixe no ha segut el cas". Ademés, Disney va perdre un total de 4,7 millons en el seu tercer trimestre fiscal de 2020.[324] En novembre, Disney va despedir a atres 4.000 empleats de la divisió de Disney Parks, Experiences and Products, elevant el total a 32.000 empleats.[324] El més següent, Disney va nomenar a Alan Bergman com a president de la seua divisió de contingut de Disney Studios per a supervisar els seus estudis de cine.[325] Disney va tancar l'estudi d'animació Blue Sky Studios i ho va doblar en 20th Century Animation en febrer de 2021.[326] En la cessació d'operacions de Touchstone Television en decembre, Disney va anunciar en març de 2021 que llançaria una nova divisió de l'empresa 20th Television Animation per a centrar-se en audiències madures.[327][328] En abril, Disney i Sony varen acordar un acort de llicència de varis anys que li donaria a Disney accés a les películes de Sony de 2022 a 2026 per a transmetre-les en les seues rets de televisió o transmetre-les en Disney+ una volta que finalise l'acort de Sony en Netflix.[329] Encara que no li va anar be en la taquilla pel COVID-19, l'estrena de Disney de la película animada Encant va ser un dels majors èxits durant la pandèmia, en la seua cançó "No es parla de Bruno" convertint-se inmensamente popular.[330][331]
En acabant de que el mandat d'Iger com a president eixecutiu finalisara el 31 de decembre, va anunciar que també deixaria el càrrec de president de la junta. Per a reemplaçar-ho, la companyia va incorporar a un eixecutiu operatiu de The Carle Group i a l'actual membre de la junta, Susan Arnold, com la primera dòna presidenta de Disney.[332] El 10 de març, Disney suspés totes les operacions que estava fent en Rússia per l'invasió russa d'Ucrània. Disney va ser el primer gran estudi d'Hollywood en detindre ellançament d'una película important per l'invasió de Rússia, i atres estudis cinematogràfics ho varen seguir poc despuix.[333] En març de 2022, al voltant de 60 empleats varen protestar per la resposta de l'empresa de guardar silenci sobre la Llei de Drets dels Pares en l'Educació de Florida, també coneguda com el Proyecte de Llei Don't Say Gai, que prohibix l'instrucció en l'aula sobre orientació sexual o identitat de gènero d'una manera que no siga apropiada per a l'edat en els districtes escolars públics de Florida. Malnomenat com "Disney Do Better Walkout" ("Disney Fa Millor la Folga"), els empleats varen protestar prop d'un lot d'estudis de Disney durant aproximadament una semana, i atres empleats varen expressar les seues preocupacions a través de les rets socials. Quan els empleats varen demanar a Disney que detinguera les contribucions de campanya als polítics de Florida que varen recolzar el proyecte de llei, per a ajudar a protegir als empleats i detindre la construcció en Walt Disney World en Florida, Chapek va respondre afirmant que la companyia havia comés un error en permanéixer en silenci i va dir: "Prometem el nostre respal continu a la comunitat LGBTQ+".[334][335]
En mig de la resposta de Disney al proyecte de llei, les llegislatures de Florida varen aprovar un proyecte de llei per a eliminar el cuasi-districte governamental Reedy Creek de Disney, i el governador de Florida, Ron DeSantis, va firmar el proyecte de llei a partir de l'1 de juny.[336] El 28 de juny, els membres de la junta de Disney varen acordar per unanimitat donar-li a Chapek una pròrroga del contracte per tres anys.[337] En agost, Disney Streaming va superar a Netflix en subscripcions totals en 221 millons de subscriptors en comparació als 220 millons de Netflix.[338]
2022–2025: Tornada de Bob Iger i 100.º aniversari
El 20 de novembre de 2022, Bob Iger va ser reinstalado com a director eixecutiu, reemplaçant a Chapek després d'un baix eixercite de guanys. La junta va anunciar que Iger serviria durant dos anys en el mandat de desenrollar una estratègia per a un creiximent renovat i ajudar a identificar un successor.[339]
En el mateix més es va estrenar Strange World, primera película de Walt Disney Animation Studios en un protagoniste obertament homosexual, pero resultant ser també la major bomba de taquilla de l'estudi. La película també va ser la primera en usar elogo modificat de Walt Disney Pictures en el títul de "Disney100", pel centèsim aniversari de l'estudi que se celebraria l'any següent.[340]
En febrer de 2023, Disney va anunciar que retallarà 5.500 millons de dólars en costs, lo que inclou l'eliminació de 7000 llocs de treball que representen el 3% de la seua força laboral. Disney planeja reorganisar-se en tres divisions: Entertainment, ESPN i Parks, Experiences and Products.[341] En 2023, Disney va començar la seua campanya "100 Years of Wonder" («100 Anys de Maravelles») per a celebrar el centenari de la fundació de la companyia. Açò va incloure la nova introducció delogotip de Walt Disney Pictures, una exhibició itinerant, events especials en els parcs i un comercial commemoratiu ben rebut que es va transmetre durant la Super BowlVII.[342][343]
El 16 d'octubre de 2023, l'empresa va complir el seu primer centenari.[344]
En novembre de 2023, Disney va acurtar el nom de la seua unitat Disney Parks, Experiences and Products al de Disney Experiences.[345]
A fins de febrer de 2024, Bob Iger va vendre el 80% de les accions que mantenia en The Walt Disney Company. Esta acció va causar especulació entre varis accionistes del mercat en relació al motiu de la posada en venda del paquet accionario.[346][347]
També a fins d'eixe més, Walt Disney Company i Reliance Industries varen anunciar la fusió dels seus actius de mijos de televisió i streaming en Índia.[348][349] En març de 2024, Reliance Industries i Disney varen presentar la plataforma OTT Reliance-Disney.[350]
En juliol de 2024, un grup de hackers cridat «NullBulge» supostament va furtar i va filtrar més d'un terabyte de mensages de Slack de l'empresa. El motiu de la filtració semblava ser l'aversió del grup pel art generat per inteligència artificial.[351]
Els membres de la Generación Z varen estar notablement absents de l'event de fans D23 celebrat en agost de 2024 en Anaheim, que va estar dominat per millennials que representaven als 50 estats d'EE. UU. i 36 països.[352] Torreu Ayaz, director de marca de Disney, va rebujar l'idea de que açò fora un síntoma d'una tendència més àmplia: «Els nostres fandoms i els nostres fanàtics i les diferents generacions es mostren de diferents maneres».[352] Els experts en parcs temàtics varen senyalar que la verdadera prova del poder perdurable de la marca Disney serà si la Generació Z du a la Generació Alfa als parcs temàtics de la companyia.[352]
En octubre de 2024, Disney va anunciar que James P. Gorman reemplaçaria a Mark Parker com a president del consell d'administració en giner de 2025. L'empresa també va anunciar que es nomenaria un successor del director eixecutiu Bob Iger a principis de 2026.[353]
El 7 de maig de 2025, Disney va anunciar el seu sèptim resort, Disneyland Abu Dhabi, planejat per a l'Illa de Yas. Similar a Tòquio Disney Resort, no serà propietat ni serà administrat per Disney, sino per Miral Group.[354]
En setembre de 2025, l'American Broadcasting Company (ABC) va suspendre indefinidament la producció del programa d'entrevistes nocturn Jimmy Kimmelive!, lo que va provocar una reacció generalisada dels líders polítics i els comentaristes sobre política,[355][356] artistes, sindicats de l'indústria de l'entreteniment,[357][358][359] acadèmics constitucionals i el públic, aixina com boicots contra ABC i The Walt Disney Company.[360][361] Despuix d'una semana de suspensió des del 17 de setembre, el 22 de setembre Disney va anunciar que es va alçar la suspensió de Kimmel,[362] i el programa va recomençar les seues transmissions el 23 de setembre.[363] Abans de l'emissió, el president va escriure en la seua plataforma Truth Social: «Crec que anem a posar a prova a ABC en açò. A vore qué tal». L'advocada Roberta Kaplan, representant dels accionistes de la Federació Nortamericana de Mestres i Reporters Sense Fronteres, va declarar que les grans empreses de mijos de comunicació «no deurien cedir davant amenaces ni chantages inconstitucionals» i que existix una «base creible per a sospitar» que la junta directiva va incomplir la seua deure fiduciario en priorisar «consideracions polítiques i d'afiliació indegudes».[364]
L'11 de decembre de 2025, Disney va acordar adquirir una participació accionaria en OpenAI per 1000 millons de dólars. Simultàneament, abdós companyies varen firmar un acort trienal que permet als usuaris generar vídeos utilisant en la plataforma de vídeo Sora d'OpenAI en personages de Disney en llicència.[365] Dit acort va terminar cancelant-se el 24 de març de 2026, despuix de que OpenAI anunciara que el seu model Sora seria clausurat.[366]
2026–present: Liderage de Josh D'Amaro
.jpg)
El 3 de febrer de 2026, la junta directiva de The Walt Disney Company va anunciar l'elecció unànim de Josh D'Amaro com el pròxim Director Eixecutiu (CEO) de la companyia, succeint a Bob Iger a partir del 18 de març de 2026.[367] D'Amaro, veterà per 28 anys en l'empresa i expresident de Disney Experiences, també es va unir a la junta directiva despuix de la reunió anual de la companyia. Simultàneament, Dana Walden va ser nomenada per al nou càrrec de Presidenta i Directora Creativa (CCO), reportant directament a D'Amaro. Iger permaneixerà en la companyia com a assessor principal i membre de la junta fins al seu retir oficial el 31 de decembre de 2026.[368]
Unitats de l'empresa
- Artícul principal → Anexe:Marques internacionals de The Walt Disney Company.
- The Walt Disney Company opera tres segments comercials principals:[341]
- Disney Entertainment supervisa la cartera completa de mijos d'entreteniment i negocis de contingut de la companyia a nivell mundial, inclosos Walt Disney Studios (divisió dels estudis cinematogràfics), Disney General Entertainment Content (divisió de contingut televisiu), i Disney Streaming (subsidiària tecnològica). La divisió està dirigida per Alan Bergman i Dana Walden.
- ESPN és responsable de la gestió i supervisió de la cartera completa de contingut, productes i experiències deportives de l'empresa en totes les plataformes de Disney en tot lo món, inclosos els seus canals deportius internacionals. La divisió està dirigida per James Pitaro.
- Disney Experiences comprén els guardonats parcs temàtics, la llínea de travessies, els destins turístics, i Adventures by Disney i National Geographic Expeditions, aixina com els negocis globals de productes de consum, jocs, i publicacions. La divisió està dirigida per Josh D'Amaro.
Liderage
Actual
- Junta Directiva[369]
- Eixecutius[369]
- Josh D'Amaro, Director Eixecutiu (CEO)
- Dana Walden, Presidenta i Cap Creativa
- Alan Bergman, President de Disney Entertainment, Studios
- Debra OConnell, Presidenta de Disney Entertainment Television
- Torreu Ayaz, Jede de Màrqueting i Director de Marca
- Sonia Coleman, Vicepresidenta Eixecutiva Sénior i Directora de Recursos Humans
- Tinisha Agramonte, Vicepresidenta Senior i Directora de Diversitat
- David Bowdich, Vicepresident Eixecutiu i Director de Seguritat
- Horacio Gutiérrez, Vicepresident Eixecutiu Sénior, Director Llegal i de Compliment
- Jolene Negre, Subdirectora General Adjunta – Regulació de Valors, Gobernanza i Secretària
- Bob Iger, Consultor Sénior
- Hugh Johnston, Vicepresident Eixecutiu Sénior i Director Financer (CFO)
- Dana Walden, Presidenta i Cap Creativa
- Benjamin Swinburne, Vicepresident Eixecutiu, Tesorer i Cap de Relacions en Inversionistes
- Brent Woodford, Vicepresident Eixecutiu, Control, Finances i Imposts
- Thomas Mazloum, President, Disney Experiences
- James Pitaro, President d'ESPN
- Paul Roeder, Vicepresident Eixecutiu Sénior i Directora de Comunicacions
Historial de liderages
- Presidents eixecutius
- Bob Iger (2020–2021)
- Presidents directius
- Walt Disney va renunciar com a president en 1960 per a enfocar-se més en els aspectes creatius de la companyia, convertint-se en el "productor eixecutiu a càrrec de tota la producció".[370] Despuix d'una vacant de quatre anys, Roy O. Disney va ser elegit president.
- Walt Disney (1945–1960)
- Roy O. Disney (1964–1971)
- Donn Tatum (1971–1980)
- Card Walker (1980–1983)
- Raymond Watson (1983–1984)
- Michael Eisner (1984–2004)
- George J. Mitchell (2004–2006)
- John I. Pepper Jr. (2007–2012)
- Bob Iger (2012–2021)
- Susan Arnold (2021–2023)
- Mark Parker (2023–2025)
- James P. Gorman (2025–present)
- Vicepresidents directius
- Roy I. Disney (1984–2003)
- Sanford Litvack (1999–2000)[371][372]
- Presidents
- Walt Disney (1923–1945)
- Roy O. Disney (1945–1968)
- Donn Tatum (1968–1971)
- Card Walker (1971–1980)
- Ron W. Miller (1980–1984)
- Frank Wells (1984–1994)
- Michael Ovitz (1995–1997)
- Michael Eisner (1997–2000)
- Bob Iger (2000–2012)
- Dana Walden (2026–present)
- Directors eixecutius
- Roy O. Disney (1929–1971)
- Donn Tatum (1971–1976)
- Card Walker (1976–1983)
- Ron W. Miller (1983–1984)
- Michael Eisner (1984–2005)
- Bob Iger (2005–2020/2023-2026)
- Bob Chapek (2020–2022)
- Josh D'Amaro (2026–present)
- Directors d'operacions
- Card Walker (1968–1976)
- Ron W. Miller (1980–1984)
- Frank Wells (1984–1994)
- Sanford Litvack (1994–1999)
- Bob Iger (2000–2005)
- Thomas O. Staggs (2015–2016)
- Bob Chapek (2021–2022)
- Directors creatius
- Dana Walden (2026–present)
Referències
- ↑ «Walt Disney on the Forbes Best Employers for Women List» (en en). Forbes. Consultat el 27 de juliol de 2019.
- ↑ «Disney and 21st Century Fox Announce per Share Value in Connection with $71 Billion Acquisition» (en en-us). The Walt Disney Company. Consultat el 20 de març de 2019.
- ↑ «Disney Completes Acquisition of 21st Century Fox» (en en-us). IGN. Consultat el 20 de març de 2019.
- ↑ «Disney’s Acquisition of 21st Century Fox Will Bring an Unprecedented Collection of Content and Talent to Consumers Around the World: http://bit. ly/2HBGSa3 pic. twitter. com/HB3JGNMQEt» (en en). WaltDisneyCo. Consultat el 20 de març de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 de novembre de 2018 (en en-US).
- ↑ «Disney is taking full control of Hulu». CNN. Consultat el 15 de maig de 2019.
- ↑ Martin, Mackenzie. «[2]», NPR.
- ↑ Hayes, Carol. «[3]», The New York Claves.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Rockefeller, J. D. (2016). The Story of Walt Disney (en anglés), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1540401205.
- ↑ Pitcher, Ken. «[4]», ClickOrlando.
- ↑ 11,0 11,1 Barrier, Michael (2007). The Animated Man: A Life of Walt Disney (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520256194.
- ↑ Gabler, Neal (2008). Walt Disney: The Triumph of the American Imagination (en anglés), Vintage Books. ISBN 9780679757474.
- ↑ 13,0 13,1 «[5]», BBC.
- ↑ Taylor, Drew. «[6]», Collider.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Susanin, Timothy (2011). Walt before Mickey: Disney's Early Years, 1919–1928 (en anglés), University Press of Mississippi. ISBN 978-1626744561.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «A Brief History of Mickey Mouse».Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ Parkel, Inga. «[7]», The Independent.
- ↑ 18,0 18,1 Davis, Elizabeth. «[8]», Jefferson City News Tribune.
- ↑ 19,0 19,1 Gabler, Neal. «[9]», The New York Claves.
- ↑ «Rare First Appearance Mickey Mouse Animation Art Up For Auction». Bleeding Cool. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2022. Consultat el 27 d'abril de 2022.
- ↑ 21,0 21,1 «Who's Afraid of ASCAP? Popular Songs in the Silly Symphonies».2(1)Consultat el 27 d'abril de 2022.
- ↑ Lynn, Capi. «[10]», Statesman Journal.
- ↑ 23,0 23,1 Iyer, Aishwarya. «[11]», Hindustan Claves.
- ↑ Rivkin, Mike. «[12]», The Desert Sun.
- ↑ «[13]», Canadian Broadcasting Corporation.
- ↑ «A Brief History of the Mickey Mouse Watch (Plus, the Best Mickey Mouse Watches to Buy)». Spy. com. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2022. Consultat el 27 d'abril de 2022.
- ↑ Nye, Doug. «[14]».
- ↑ Noonan, Kevin. «[15]», Variety.
- ↑ 29,0 29,1 Ryan, Desmond. «[16]», Chicago Tribune.
- ↑ «Disney's Snow White: The Risk That Changed Filmmaking Forever». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2021. Consultat el 6 de maig de 2022.
- ↑ «[17]», The Daily Telegraph.
- ↑ 32,0 32,1 Martens, Todd. «[18]», els Angeles Claves.
- ↑ «Pinocchio: THR's 1940 Review». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2022. Consultat el 6 de maig de 2022.
- ↑ Violante, Anthony. «[19]», The Buffalo News.
- ↑ 35,0 35,1 «The Disney Strike of 1941: How It Changed Animation & Comics». Animation World Magazine. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2022. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 «How Disney Animation's Most Forgotten Era Saved the Studio During WWII». Collider. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2021. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ 37,0 37,1 «Song of the South: 12 Things to Know About Disney's Most Controversial Movie». IndieWire. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2022. Consultat el 8 de maig de 2022.
- ↑ Taylor, Drew. «[20]», Vulture.
- ↑ Larsen, Peter. «[21]», The Orange County Register.
- ↑ Tremaine, Julie. «[22]», Sant Francisco Gate.
- ↑ Reynolds, Christopher. «[23]», els Angeles Claves.
- ↑ 42,0 42,1 Martin, Garrett. «[24]», Paste Magazine.
- ↑ Walsh, Kathryn. «[25]», USA Today.
- ↑ Bemis, Bethanee. «[26]», Smithsonian Magazine.
- ↑ «Disneyland Opening Day, 1955». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2022. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ 46,0 46,1 «[27]», ABC7.
- ↑ «Film Studies 101: Tingues Movie Formats That Shook the World». Empire. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2022. Consultat el 12 de maig de 2022.
- ↑ King, Jonathan. «[28]», els Angeles Claves.
- ↑ «[29]», The Denver Post.
- ↑ MacDonald, Brady. «[30]», els Angeles Claves.
- ↑ Dowd, Katie. «[31]», San Francisco Gate.
- ↑ Zad, Martle. «[32]».
- ↑ «Sibling Songs: Richard & Robert Sherman and Their Disney Tunes». Animation World Magazine. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2022. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ Posner, Michael. «[33]», The Globe and Mail.
- ↑ Folkart, Burt. «[34]», els Angeles Claves.
- ↑ Beauchamp, Cari. «[35]», Vanity Fair.
- ↑ «Hayley Mills Reflects on Early Career, Walt Disney, Turning Down lita Role and More in Memoir». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2022. Consultat el 17 de maig de 2022.
- ↑ Bergan, Ronald. «[36]», The Guardian.
- ↑ «Hollywood Flashback: Mary Poppins Success Helped Walt Create Disney World in 1964». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2022. Consultat el 17 de maig de 2022.
- ↑ Patton, Charlie. «[37]», The Florida Claves-Union.
- ↑ Bergan, Ronald. «[38]», The Guardian.
- ↑ Pont, Maria. «[39]», USA Today.
- ↑ Russian, Ale. «[40]», People.
- ↑ Zad, Martie. «[41]».
- ↑ Harrison, Scott. «[42]», els Angeles Claves.
- ↑ Mikkelson, David. «[43]», Snopes.
- ↑ Spiegel, Josh. «[44]», Vulture.
- ↑ Puig, Claudia. «[45]», USA Today.
- ↑ «Exploring Disney's Fascinating Dark Phase of the 70s and 80s». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2022. Consultat el 19 de maig de 2022.
- ↑ 70,0 70,1 Siti, Tom. «[46]», Animation World Magazine.
- ↑ Dave, Kehr. «[47]», Chicago Tribune.
- ↑ Long, Rebecca. «[48]», The New York Observer.
- ↑ 73,0 73,1 73,2 «Your complete guide to what the heck the Disney CEO change is and why you should care». Polygon. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2022. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ 74,0 74,1 «[49]», The New York Claves.
- ↑ Eades, Mark. «[50]», The Orange County Register.
- ↑ «[51]», CNN.
- ↑ «[52]», Fox 13 Tampa Bay.
- ↑ Schneider, Mike. «[53]», Associated Press.
- ↑ Greg, Allen. «[54]», NPR.
- ↑ Patches, Matt. «[55]», Esquire.
- ↑ «Donn B. Tatum». Variety. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2022. Consultat el 19 de maig de 2022.
- ↑ 82,0 82,1 «I. Cardon 'Card' Walker». Variety. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2022. Consultat el 20 de maig de 2022.
- ↑ «[56]», The New York Claves.
- ↑ «Disney's Dandi Detailed Data; Robin Hood Takes $27,500,000; Films Corporate Gravy-Maker».
- ↑ Thompson, Howard. «[57]», The New York Claves.
- ↑ «Herbie Rides Again». Variety. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2022. Consultat el 20 de maig de 2022.
- ↑ «Herbie Goes to Monte Carlo». Variety. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2022. Consultat el 20 de maig de 2022.
- ↑ Canby, Vincent. «[58]», The New York Claves.
- ↑ Eder, Richard. «[59]», The New York Claves.
- ↑ Schneider, Mike. «[60]», The Seattle Claves.
- ↑ King, Susan. «[61]», els Angeles Claves.
- ↑ «», Variety.
- ↑ Kit, Borys. «[62]», Reuters.
- ↑ «"We Never Had an Ending:" How Disney's Black Hole Tried to Match Star Wars». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2022. Consultat el 23 de maig de 2022.
- ↑ Harmetz, Aljean. «[63]», The New York Claves.
- ↑ «Don Bluth Entertainment: How One Animator Inspired a Disney Exodus». Collider. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2022. Consultat el 23 de maig de 2022.
- ↑ «[64]», The New York Claves.
- ↑ Sherman, Natalie. «[65]», The Baltimore Sun.
- ↑ «Mermaid Swims to Animation Record».
- ↑ 100,0 100,1 100,2 Thomas, Hayes. «[66]», The New York Claves.
- ↑ Wynne, Sharron Kennedy. «[67]», Tampa Bay Claves.
- ↑ «[68]», Fox 35 Orlando.
- ↑ «Tron at 35: Star Jeff Bridges, Creators Detail the Uphill Battle of Making the CGI Classic». Variety. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2022. Consultat el 25 de maig de 2022.
- ↑ Harmetz, Aljean. «[69]», The New York Claves.
- ↑ Shoji, Kaori. «[70]», The Japan Claves.
- ↑ Shapiro, Margaret. «[71]», els Angeles Claves.
- ↑ Bedell, Sally. «[72]», The New York Claves.
- ↑ Steve, Knoll. «[73]», The New York Claves.
- ↑ «Raymond Watson, former Disney chairman, dies». Variety. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2022. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Ron Miller, Former President and CEO of The Walt Disney Co., Dies at 85». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2022. Consultat el 25 de maig de 2022.
- ↑ «[74]», UPI.
- ↑ «Hollywood Flashback: Down and Out in Beverly Hills Mocked the Rich in 1986». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2022. Consultat el 25 de maig de 2022.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2021. Consultat el 25 de maig de 2022.
- ↑ «Walt Disney Productions ended financier Saul Steinberg's takeover attempt...». UPI. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2021. Consultat el 25 de maig de 2022.
- ↑ Hayes, Thomas. «[75]», The New York Claves.
- ↑ Hayes, Thomas. «[76]», The New York Claves.
- ↑ Aljean, Harmentz. «[77]», The New York Claves.
- ↑ «The Disney Renaissance Didn't Happen Because of Jeffrey Katzenberg; It Happened in Spite of Him». Collider. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2022. Consultat el 30 de maig de 2022.
- ↑ «The Black Cauldron». Slate. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2021. Consultat el 31 de maig de 2022.
- ↑ «[78]», els Angeles Claves.
- ↑ 121,0 121,1 «[79]», els Angeles Claves.
- ↑ «[80]», The New York Claves.
- ↑ «The Sherlockian Brilliance of The Great Mouse Detectiu». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2021. Consultat el 31 de maig de 2022.
- ↑ les, Jordan. «[81]», Snopes.
- ↑ Sandoval, Ricardo. «[82]», Chicago Tribune.
- ↑ Stevenson, Richard. «[83]», The New York Claves.
- ↑ Vaughan, Vicki. «[84]», Orlando Sentinel.
- ↑ «Voila! Disney Invadixes Europe. Will the French Resist?».Consultat el 1 de juny de 2022.
- ↑ «», Variety.
- ↑ «Disney Says Mermaid Swims To B. O. Record».
- ↑ Stein, Benjamin. «[85]», els Angeles Claves.
- ↑ Garrett, Martin. «[86]», Paste Magazine.
- ↑ Chilton, Louis. «[87]», The Independent.
- ↑ Stevenson, Richard. «[88]», The New York Claves.
- ↑ «The Death of Jim Henson».Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «Cartoon Coffers – Top-Grossing Disney Animated Features at the Worldwide B. O.».Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ 137,0 137,1 «Rànquing: The Disney Renaissance From Worst to Best».Consultat el 22 de juny de 2022.
- ↑ «[89]», NPR.
- ↑ «Inside the Tragedy and Triumph of Disney Genius Howard Ashman».Consultat el 23 de juny de 2022.
- ↑ «[90]».
- ↑ «Hollywood Records». D23. Disney. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2021. Consultat el 21 de novembre de 2021.
- ↑ «Disney and Pixar's Top 5 Most Innovative Animation Technologies, Explained». Collider. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2022. Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ «The Rescuers Down Under (1990)». The Numbers. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2022. Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ «The Rescuers Down Under (1990)». Rotten Tomatoes. Fandango. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2022. Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ «Pixar by the Numbers – From Toy Story to Brave». Collider. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2022. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «[91]», Tampa Bay Claves.
- ↑ Ebiri, Bilge. «[92]», Vulture.
- ↑ «Beauty and the Beast and Its Unprecedented Oscar Run in 1992: "It Was a Giant Moment for Everyone"». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2022. Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ «Why Beauty and the Beast Remains Disney's Best Animated Film». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2022. Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ «25 years later, Beauty And The Beast remains Disney's best modern movie». The A. V. Club. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2022. Consultat el 24 de juny de 2022.
- ↑ Joe, Lapointe. «[93]», The New York Claves.
- ↑ «Aladdin box office info». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2009. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «Aladdin Sequel in Development». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2022. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «[94]», Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ «1993 Grammy Award Winners». Grammy. com. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2019. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «"Songs Llaure Like Love": Aladdin Songwriters Look Back on "A Whole New World"». Grammy. com. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2022. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «Peter Bart: A Disney Deal Gone Wrong: How Mouse Money Fueled Harvey Weinstein's Alleged Predation As Miramax Mogul». Deadline Hollywood. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2022. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ 158,0 158,1 «[95]», Tampa Bay Claves.
- ↑ «The 67th Academy Awards (1995) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2014. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «The Lion King (1994)». Rotten Tomatoes. Fandango Mija. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2019. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «[96]», The New York Claves.
- ↑ Hastings, Deborah. «[97]», Associated Press.
- ↑ «Michael Ovitz named President of Disney».Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «Rumors heat up on Disney-NBC deal». UPI. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «[98]», els Angeles Claves.
- ↑ 166,0 166,1 Michael, Dresser. «[99]», The Baltimore Sun.
- ↑ «Pocahontas (1995)». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2012. Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «[100]», Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ «How Toy Story Changed Movie History».Consultat el 29 de juny de 2022.
- ↑ King, Susan. «[101]», els Angeles Claves.
- ↑ «[102]», Tampa Bay Claves.
- ↑ «Bain backing buyout of DIC». Variety. Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2019. Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ Michaelson, Judith. «[103]», els Angeles Claves.
- ↑ «The Hunchback of Notre Dona'm». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2003. Consultat el 30 de juny de 2022.
- ↑ Farell, Rita K.. «[104]», The New York Claves.
- ↑ O'Neill, Ann W.. «[105]», els Angeles Claves.
- ↑ «Hercules (1997)». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2022. Consultat el 1 de juliol de 2022.
- ↑ Ahrens, Frank. «[106]».
- ↑ Hernandez, Greg. «[107]», els Angeles Claves.
- ↑ Lohr, Steve. «[108]», The New York Claves.
- ↑ Prince, Rosa. «[109]», The Daily Telegraph.
- ↑ «Pretty Woman (1990)». The Numbers. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2022. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ «Sister Act (1992) – Box Office Mulle». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ «En Air (1997)». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2022. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ 185,0 185,1 «1998 Worldwide Box Office». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2022. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ Eades, Mark. «[110]», The Orange County Register.
- ↑ «[111]», Fox 35 Orlando.
- ↑ «Mulan». Rotten Tomatoes. Fandango. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2021. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ «A Bug's Life». Rotten Tomatoes. Fandango. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2020. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ «Disney Buys into Infoseek».Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ Fredrick, John. «[112]», CNN.
- ↑ «[113]», Orlando Sentinel.
- ↑ «[114]», The New York Claves.
- ↑ «[115]», The Baltimore Sun.
- ↑ «[116]», CNN.
- ↑ «Tarzan». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2012. Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ «Tarzan». Rotten Tomatoes. Fandango. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2022. Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ «The 72nd Academy Awards (2000) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2018. Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ «The Disney Renaissance: The Rise & Fall of a Generational Touchstone». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2022. Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ «Toy Story 2 (1999)». The Numbers. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2022. Consultat el 5 de juliol de 2022.
- ↑ «Toy Story 2». Rotten Tomatoes. Fandango. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2019. Consultat el 5 de juliol de 2022.
- ↑ Bernard, Weinraub. «[117]», The New York Claves.
- ↑ «[118]», CNN.
- ↑ «[119]», els Angeles Claves.
- ↑ «[120]», CBS News.
- ↑ «[121]», UPI.
- ↑ «[122]», The New York Claves.
- ↑ Masunaga, Samantha. «[123]», els Angeles Claves.
- ↑ Holson, Laura. «[124]», The New York Claves.
- ↑ DiOrio, Carl. «[125]», Variety.
- ↑ «[126]», NBC News.
- ↑ «[127]», ABC News.
- ↑ Teather, David. «[128]», The Guardian.
- ↑ 214,0 214,1 Holson, Laura. «[129]», The New York Claves.
- ↑ «Disney buys the Muppets».Consultat el 5 de juliol de 2022.
- ↑ Abramovitch, Seth. «[130]», The Hollywood Reporter.
- ↑ «Nemo becomes the top-grossing 'toon of all clave».Consultat el 5 de juliol de 2022.
- ↑ «Finding Nemo (2003)». The Numbers. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2018. Consultat el 5 de juliol de 2022.
- ↑ Holson, Laura. «[131]», The New York Claves.
- ↑ Fritz, Ben. «[132]», Variety.
- ↑ «[133]», The New York Claves.
- ↑ Verrier, Richard. «[134]», els Angeles Claves.
- ↑ Ahrens, Frank. «[135]».
- ↑ VanHoose, Benjamin. «[136]», People.
- ↑ «[137]», NBC News.
- ↑ Debruge, Peter. «[138]», Variety.
- ↑ Holton, Laura. «[139]», The New York Claves.
- ↑ «The Incredible True Story of Disney's Oswald the Lucky Rabbit». Collider. Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2021. Consultat el 13 de juliol de 2022.
- ↑ Arnall, Donen. «[140]», ABC News.
- ↑ «[141]», NBC News.
- ↑ Romà, Aja. «[142]», Vox.
- ↑ Desowitz, Bill. «[143]», Animation World Magazine.
- ↑ «[144]», Variety.
- ↑ «[145]», The Hollywood Reporter (en en).
- ↑ Barnes, Brooks. «[146]», The New York Claves.
- ↑ «Pirates of the Caribbean: At World's End». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 15 de juliol de 2022.
- ↑ «Ratatouille Roasts Rivals, Die Hard #2; Michael Moore's Sicko Has Healthy Debut». Deadline Hollywood. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2022. Consultat el 15 de juliol de 2022.
- ↑ Goodman, Dean. «[147]», Reuters.
- ↑ Moody, Annemarie. «[148]», Animation World Magazine.
- ↑ Turner, Mimi. «[149]», The Hollywood Reporter.
- ↑ «[150]», els Angeles Claves.
- ↑ «[151]», els Angeles Claves.
- ↑ «[152]», Variety.
- ↑ «[153]», The New York Claves.
- ↑ «Up». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2019. Consultat el 25 de juliol de 2022.
- ↑ «[154]», Reuters.
- ↑ Turner, Mimi. «[155]», The Hollywood Reporter.
- ↑ «[156]», Reuters.
- ↑ Kramer, Staci D.. «[157]».
- ↑ «[158]», The Guardian.
- ↑ «Haim Saban Buys Back Mighty Morphin Power Rangers Franchise & Brings It to Nickelodeon and Nicktoons». Deadline Hollywood. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2017. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Fritz, Ben. «[159]», els Angeles Claves.
- ↑ Horn, Heather. «[160]», The Atlantic.
- ↑ Bettinger, Brendan. «[161]», Collider.
- ↑ Finke, Nikki. «[162]», Deadline Hollywood.
- ↑ Desowitz, Bill. «[163]», Animation World Magazine.
- ↑ 257,0 257,1 Ebiri, Bilge. «[164]», Vulture.
- ↑ «One Billion Dollars! Disney's Pirates 4 Is 8th Film to Cross Big Box-Office Mark». TheWrap. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2022. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Chmielewski, Dawn C.. «[165]», els Angeles Claves.
- ↑ «[166]», The New York Claves.
- ↑ Grover, Ronald. «[167]», Bloomberg News.
- ↑ Graser, Marc. «[168]», Variety.
- ↑ «[169]», USA Today.
- ↑ «Disney Completes Acquisition Of Lucasfilm». Deadline Hollywood. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 14 de setembre de 2013.
- ↑ «[170]», Reuters.
- ↑ Lieberman, David. «[171]», Deadline Hollywood.
- ↑ McClintock, Pamela. «[172]», The Hollywood Reporter.
- ↑ «Why Marvel Decided Against Iron Man 4». Donen of Geek. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2022. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «Frozen becomes the highest-grossing animated film of all clave».Consultat el 17 de juliol de 2022.
- ↑ «Frozen (2013)». Box Office Mulle. IMDbPro. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2014. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Appelbaum, Binyamin. «[173]», The New York Claves.
- ↑ «The Global Shortage of Frozen Merchandise Is Making Little Girls Cry».Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «Fresh Off Disney Deal, Maker Studios Menges to Cable TV (Exclusive)». Variety. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2014. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «Disney Promotes Tom Staggs to No. 2 Post, Positioning Him as Iger's Successor».Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «Disney Merges Its Consumer Products and Interactive Divisions». Variety. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2015. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ «[174]», The Hollywood Reporter.
- ↑ «Inside Out (2015)». The Numbers. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2022. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Mendelson, Scott. «[175]», Forbes.
- ↑ «Star Wars: The Force Awakens crosses $2 billion worldwide».Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Eric, Deggans. «[176]», NPR.
- ↑ Wagmeister, Elizabeth. «[177]», Variety.
- ↑ Barnes, Brooks. «[178]», The New York Claves.
- ↑ Levine, Arthur. «[179]», USA Today.
- ↑ Castell, Michelle. «[180]», CNBC.
- ↑ «Disney Becomes First Studio to Top $3 Billion at Domestic Box Office». TheWrap. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2022. Consultat el 27 de juliol de 2022.
- ↑ Whitten, Sarah. «[181]», CNBC.
- ↑ Clifford, Tyler. «[182]», CNBC.
- ↑ Lieberman, David. «[183]», Deadline Hollywood (en en-US).
- ↑ Lieberman, David. «[184]», Deadline Hollywood (en en-US).
- ↑ Jacob, Kastrenakes. «[185]», The Verge.
- ↑ Castell, Michelle. «[186]», CNBC.
- ↑ Zeitchik, Steven. «[187]».
- ↑ Faber, David. «[188]», CNBC.
- ↑ Wang, Christine. «[189]», CNBC.
- ↑ Barnes, Brooks. «[190]», The New York Claves.
- ↑ D'Alessandro, Anthony. «[191]», Deadline Hollywood.
- ↑ «Beauty and the Beast Waltzes to $1 Billion at the Worldwide Box Office». Collider. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2022. Consultat el 17 de juliol de 2022.
- ↑ Perez, A. J.. «[192]», USA Today.
- ↑ Barnes, Brooks. «[193]», CNBC.
- ↑ Faughnder, Ryan. «[194]», els Angeles Claves.
- ↑ Burt, Kayti. «[195]», Donen of Geek.
- ↑ Gartenberg, Chaim. «[196]», The Verge.
- ↑ Atkinson, Claire. «[197]», NBC News.
- ↑ McNary, Dave. «[198]», Variety.
- ↑ «[199]», CBS News.
- ↑ Barnes, Brooks. «[200]», The New York Claves.
- ↑ James, Emily St.. «[201]», Vox.
- ↑ Hayes, Dade. «[202]», Deadline Hollywood.
- ↑ Coyle, Jack. «[203]», Associated Press.
- ↑ Tartaglione, Nancy. «[204]», Deadline Hollywood.
- ↑ Sprangler, Todd. «[205]», Variety.
- ↑ Pierce, David. «[206]», The Verge.
- ↑ Vary, Adam. «[207]», Variety.
- ↑ «[208]», USA Today.
- ↑ Zeitchik, Steven. «[209]».
- ↑ Smith, Ben. «[210]», The New York Claves.
- ↑ «Walt Disney CEO Bob Chapek Takes A Seat On The Company's Board». Deadline Hollywood. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2020. Consultat el 28 de juliol de 2022.
- ↑ Julia, Alexander. «[211]», The Verge.
- ↑ «[212]», Reuters.
- ↑ Luscombe, Richard. «[213]», The Guardian.
- ↑ «[214]», BBC.
- ↑ Brooks, Khristopher J.. «[215]», CBS News.
- ↑ «[216]», NASDAQ.
- ↑ 324,0 324,1 Blair, Elizabeth. «[217]», NPR.
- ↑ Dang, Sheila. «[218]», Reuters (en en).
- ↑ D'Alessandro, Anthony. «[219]», Deadline Hollywood.
- ↑ Holloway, Daniel. «[220]», Variety.
- ↑ White, Peter. «[221]», Deadline Hollywood.
- ↑ Baysinger, Tim. «[222]», TheWrap.
- ↑ «Encante song 'We Don't Talk About Bruno' passes 'Let It Go' as highest-charting Disney animated hit in 26 years».Consultat el 29 de juliol de 2022.
- ↑ «[223]», The Numbers.
- ↑ Steinberg, Brian. «[224]», Variety.
- ↑ «[225]», Deadline Hollywood.
- ↑ «[226]», Reuters.
- ↑ «[227]», Associated Press.
- ↑ Whitton, Sarah. «[228]», CNBC.
- ↑ Lang, Brent. «[229]», Variety.
- ↑ Goldsmith, Jill. «[230]», Deadline Hollywood.
- ↑ «Disney Shocker! Bob Iger Back As CEO, Bob Chapek Out» (en en-us). Deadline. Consultat el 2022-11-21.
- ↑ «New details about Disney 100 Years of Wonder revealed to fans during D23 Expo» (en anglés). abc7chicago. com. Consultat el 16 de setembre de 2022.
- ↑ 341,0 341,1 «Disney to cut 7,000 jobs and slash $5.5 billion in costs as it unveils vast restructuring». CNBC. Consultat el 9 de febrer de 22023.
- ↑ Zachary. «[231]», The Walt Disney Company (en en-US).
- ↑ «Disney's Super Bowl ad rated 'most effective'».
- ↑ «Disney History». The Walt Disney Company. Consultat el 8 d'agost de 2013.
- ↑ «Disney's "Turbocharging" of Theme Park Business Gathers Pastura With 'Frozen Land' Launch in Hong Kong» (en anglés). The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2023. Consultat el 17 de novembre de 2023.
- ↑ «Disney CEO Bob Iger Sells Off More Than 80% of His Stake in the Company» (en en-us). Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «CEO Bob Iger Slashes Disney Stake by 80%» (en en-us). Microsoft. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «Disney, Reliance Seal $8.5 Billion Deal to Merge Indian Mija Businesses» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-02-28.
- ↑ «Reliance, Disney to merge Índia mija operations; Nita Ambani to be chairperson» (en en-in). The Hindu.
- ↑ «Reliance-Disney Merger: A Gushing Titan Develops in Índia» (en en). Bru Claves News.
- ↑ «[232]». Consultat el 2024-10-31 (en en-US).
- ↑ 352,0 352,1 352,2 «[233]». Consultat el 2024-10-31 (en en-GB).
- ↑ «Disney will name Bob Iger's replacement in early 2026; James Gorman to become board chair next year» (en en). CNBC. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «Disney announces a new theme park in Abu Dhabi, its first new resort in a generation» (en en). CNN. Consultat el 2025-05-22.
- ↑ Senator Ted Cruz says US broadcast regulator acted like 'mafiós' on Jimmy Kimmel, BBC News.
- ↑ «'Be very careful': Some in the GOP balk at kicking Kimmel off TV». Politico.
- ↑ Yahr, Emily (19 de setembre 2025). Clapix-night hosts pretend to flatter Trump after Kimmel's removal from ABC (in (en-US)).
- ↑ Helsel, Phil (2025-09-19). «Comedy hosts including Jon Stewart, Stephen Colbert criticize Kimmel's suspension» (en en).
- ↑ «US TV hosts back Jimmy Kimmel and lampoon Donald Trump in free speech row» (en en-gb). BBC News. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ «Former Disney CEO Eisner backs Jimmy Kimmel, blasts FCC 'intimidation' of ABC» (en en). CNBC. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ «Disney is losing subscribers over Jimmy Kimmel. Why fans say they hit 'cancel'» (en en-us). USA TODAY. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ Jimmy Kimmel to Return to ABC on Tuesday After Show’s Controversial Suspension, The Hollywood Reporter (23 de setembre 2025). Recuperate le 23 de setembre 2025.
- ↑ Porter, Rick (2025-09-24). «Jimmy Kimmel Returns With Gratitude for Supporters, Barbs for “Anti-American” Calls to Silence Him» (en en-us).
- ↑ Cho, Winston. «Disney Hit With Llegallevat From Shareholders Over Jimmy Kimmel Suspension» (en en-us).
- ↑ Sancton, Steven Zeitchik,Julian (2025-12-22). «How Disney’s OpenAI Deal Changes Everything» (en en-us).
- ↑ Chia, Osmond (24 de març de 2026). OpenAI closes Sora video-making app and cancels $1bn Disney deal, BBC.
- ↑ «Josh D’Amaro Named Next Chief Executive Officer of Disney» (en anglés).
- ↑ Reilly, Brian Stelter, Liam. «Disney names parks boss Josh D’Amaro as new CEO to replace Bob Iger | CNN Business» (en en).
- ↑ 369,0 369,1 «Disney – Leadership». The Walt Disney Company. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2016. Consultat el 14 d'agost de 2022.
- ↑ Susanin, 2011, p. 193.
- ↑ El seu títul oficial era co. vicepresident directiu.
- ↑ Verrier, Richard. «[234]», Orlando Sentinel.
- Este artícul conté una traducció derivada de «The Walt Disney Company» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.