Anar al contingut

ESPN

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore ESPN Caribe.
Per a atres usos d'este terme vore ESPN (Latinoamérica).


ESPN (originalment sigles de Entertainment and Sports Programming Network) és un grup de canals de televisió per subscripció nortamericà especialisat en els deportes propietat d'ESPN Inc., empresa conjunta de The Walt Disney Company (72%), Hearst Communications (18%) i la National Football League (10%). La companyia va ser fundada en 1979 per Bill Rasmussen junt en el seu fill Scott Rasmussen i Ed Egan.

ESPN transmet principalment des d'estudis ubicats en Bristol, Connecticut. La cadena també opera oficines en Miami, Nova York, Seattle, Charlotte i Los Àngeles. James Pitaro actualment s'eixercita com a president de ESPN, un càrrec que ha ocupat des del 5 de març de 2018, despuix de la renúncia de John Skipper el 18 de decembre de 2017.[1] Si ben ESPN és una de les rets deportives més exitoses, hi ha hagut moltes crítiques a la cadena; açò inclou acusacions de cobertura biaixada,[2] conflicte d'interés i #controvèrsia en emissores i analistes individuals.

Des de decembre de 2023, ESPN està disponible per a aproximadament 70 millons de llars en televisió per subscripció en els Estats Units, sifra menor a la del seu pico de 2011 de 100 millons de llars.[3]

Ademés del canal insígnia i els seus sèt canals relacionats en els Estats Units, ESPN transmet en més de 200 països.< ref>«ESPN, Inc. | television network» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 23 de julio de 2020.</ref> Opera canals regionals en Austràlia, Llatinoamèrica, Països Baixos i Àfrica. En Canadà, posseïx una participació del 20% en The Sports Network (TSN) i les seues cinc cadenes germanes.

En 2011, l'història i l'ascens de ESPN es varen narrar en Those Guys Have All the Fun. És un llibre no fictici escrit per James Andrew Miller i Tom Shales i publicat per Little, Brown and Company.


Història

Bill Rasmussen va concebre el concepte de ESPN a finals de maig de 1978, despuix de ser despedit del seu treball en els New England Whalers de l'Associació Mundial d'Hockey. Un dels primers passos en el procés de Bill i el seu fill Scott (que també havia segut despedit pels Whalers) va ser trobar un terreny per a construir les instalacions de transmissió del canal. Els Rasmussen varen llogar per primera volta oficines en Plainville, Connecticut. No obstant, el pla per a crear ESPN allí es va suspendre per una ordenança local que prohibix als edificis dur antenes parabòliques en el terrat. El terreny disponible es va trobar ràpidament en Bristol, Connecticut (a on el canal seguix tenint la seua sèu fins al dia de hui), en fondos per a comprar la propietat proporcionada per Getty Oil, que va comprar el 85% de la companyia a Bill Rasmussen el 22 de febrer de 1979, en un intent de diversificar les holdings de l'empresa. Açò va ajudar a la credibilitat de l'empresa incipient, no obstant, encara hi havia molts dubtes sobre la viabilitat del seu concepte de canal deportiu. Un atre event que va ajudar a construir la credibilitat de ESPN va ser assegurar un acort publicitari en Anheuser-Busch en la primavera de 1979; la companyia va invertir $1 000 000 de dólars per a ser la «cervesa exclusiva anunciada en la ret».[4]

ESPN va iniciar transmissions el 7 de setembre de 1979, començant en la primera transmissió de lo que es convertiria en el programa insígnia del canal, SportsCenter. Gravat front a una menuda audiència en viu dins dels estudis de Bristol, es va transmetre a 1,4 millons de subscriptors de cable en tot Estats Units.[4]

El següent gran bot de ESPN es va produir quan el canal va adquirir els drets per a transmetre la cobe rtura de les primeres rondes del Campeonat de la Divisió I de Bàsquet Masculí de la NCAA. Es va emetre per primera volta el torneig de la NCAA en març de 1980, creant l'event televisiu modern conegut com «March Madness». La cobertura del torneig del canal també va llançar la carrera com a comentariste deportiu de Dick Vitale, qui en el moment en que es va unir a ESPN, acabava de ser despedit com entrenador en cap dels Detroit Pistons.

En abril d'eixe any, ESPN va crear un atre show fet per a la televisió, quan va començar a televisar el Draft de la NFL. Va proporcionar una cobertura completa de l'event que va permetre als jugadors novells de les files universitàries començar les seues carreres professionals front a una audiència de televisió nacional d'una manera que abans no podien.

El següent escaló important per a ESPN es va produir en el transcurs d'un parell de mesos en 1984. Durant este periodo, l'American Broadcasting Company (ABC) va comprar el 100% de ESPN a Rasmussens i Getty Oil.[5] Baixe la propietat de Getty, el canal no va poder competir pels drets televisius dels principals contractes d'events deportius, ya que la seua matriu corporativa majoritària no proporcionaria els fondos, #lo que duria a ESPN a perdre acorts de transmissió en la National Hockey League (a USA Network) i la Divisió I de fútbol americà universitari de la NCAA (a TBS). Durant anys, la NFL, la NBA i la Major League Baseball es varen negar a considerar el cable com un mig per a transmetre alguns dels seus jocs.[5] No obstant, en el respal d'ABC, la capacitat de ESPN per a competir pels principals contractes deportius va aumentar considerablement i li va donar credibilitat en l'indústria de la radiodifusió deportiva.

Més vesprada, en 1984, la Cort Suprema dels Estats Units va dictaminar que la NCAA ya no podia monopolisar els drets per a negociar els contractes dels jocs de fútbol americà universitari, #lo que va permetre que cada escola individual negociara els acorts de transmissió de la seua elecció. ESP N va aprofitar al màxim i va començar a transmetre una gran cantitat de partits d'americà de la NCAA, creant una oportunitat per a que els fanàtics puedieran vore múltiples trobades cada fi de semana (en lloc de solament un), el mateix acort que la NCAA havia negociat prèviament en TBS.[5] El momento decisivo de ESPN ocurrió en 1987, cuando consiguió un contrato con la NFL para transmitir ocho juegos durante la temporada regular de ese año, todo lo cual se transmitió los domingos por la noche, marcando las primeras transmisiones de los partidos de horario estelar de la NFL. Los encuentros de Sunday Night Football de ESPN se convertirían en las transmisiones de la NFL mejor calificadas en los próximos 17 años (antes de perder los derechos de NBC en 2006).[6] La decisió del canal de transmetre els partits de la NFL els dumenges de nit en realitat va resultar en una disminució de l'audiència per als jocs diürns que es mostraven en les principals rets de transmissió, marcant la primera volta que ESPN havia segut un competidor llegítim de NBC i CBS, que durant molt temps havien dominat el mercat televisiu dels deports.

En 1992, ESPN va llançar ESPN Ràdio, una ret nacional de ràdio de charrada deportiva que oferix programes d'anàlisis i comentaris (inclosos programes com Mike, Mike in the Morning i The Herd), aixina com àudio per joc d'events deportius (inclosos alguns simulats en el canal de televisió ESPN).[4]

El 10 d'octubre de 1993, ESPN2, un canal secundari que originalment es va programar en deports de caseta populars entre hòmens de 18 a 49 anys (en snowboard i la Série Mundial de Pòquer com els seus caps de cartell), ademés de servir com un notable creiximent per a ESPN: ya que va ser llançat en sistemes de cable que superen els 10 millons de subscriptors.[4] Es va convertir en el canal de cable de més ràpit creiximent en els Estats Units durant la década de 1990, i finalment va ampliar el seu alcanç nacional a 75 millons de subscriptors.[4]

La propietat d'ABC, i en efecte el control de ESPN, va ser adquirida per Capital Cities Communications en 1985.[7] La companyia matriu de ESPN va ser renombrada com a Capital Cities/ABC Inc. Esta va anar a la seua volta adquirida per The Walt Disney Company en 1996[8] i va ser rebatejada com Walt Disney Television.

El 26 d'abril de 2017, se'ls va notificar a aproximadament 100 empleats de ESPN que els seus llocs en la cadena deportiva havien segut rescindits, entre ells atletes convertits en analistes com Trent Dilfer i Danny Kanell, i destacats periodistes com el reporter de la NFL Ed Werder i l'expert en la Major League Baseball Jayson Stark.[9] Els acomiadaments es varen produir quan ESPN va continuar perdent espectadors, (més de 10 millons durant un periodo de varis anys), mentres pagava unca gran cantitat de diners pels drets de transmissió de tals propietats com la NFL, NBA i el College Football Playoff.[10] Atres mides de reducció de costs preses varen incloure traslladar les operacions d'estudi de ESPNU a Bristol de Charlotte, Carolina del Nort,[11] reduir el seu programa d'estudi de llarga data MLB Baseball Tonight als dumenges com a introducció al joc en horari estelar i agregar Intentional Talk produït per MLB Network a la programació diària de ESPN2.[12]

El 12 d'abril de 2018, ESPN va llançar un servici de streaming over-the-top complementari als canals de televisió conegut com ESPN+.[13]

Despuix d'haver transmés per última volta jocs de la NHL (televisats a nivell nacional) en 2004, ESPN i ABC varen firmar un contracte de sèt anys (acordat el 10 de març de 2021) per a televisar novament trobades de la NHL (incloent l'exclusivitat d'alguns partits en ESPN+ i Hulu). El contracte també establix que tant ESPN com ABC transmetran quatre de les sèt Finals de la Copa Stanley. Tots els demés jocs televisats a nivell nacional es transmetran en TBS i TNT baixe un acort separat firmat el més següent.[14]

El 6 de febrer de 2024, ESPN va anunciar una empresa conjunta en Fox Sports i TNT Sports per a oferir el servici de streaming Venu Sports, que incloïa els principals canals de deports llineals de les tres organisacions i els drets de transmissió associats, que s'esperava llançar-se en autumne de 2024.[15] Posteriorment, despuix d'una demanda realisada pel vMVPD FuboTV per preocupacions antimonopolio i el seu respal per part de Dish Network i DirecTV que varen causar que es posponguera el llançament del servici, el 10 de giner de 2025, les tres empreses involucrades en la companyia conjunta varen donar a conéixer oficialment que es cancelaria definitivament l'estrena de Venu Sports.[16][17][18] En maig de 2025, ESPN va anunciar oficialment que llançaria un servici de streaming directe al consumidor nomenat simplement ESPN més alvance en eixe mateix any, que incorporarà els principals canals de televisió i continguts d'ESPN+, i es convertirà en la principal oferta de streaming per a tots els subscriptors de ESPN.[19][20]

El 5 d'agost de 2025, ESPN Inc. va donar a conéixer la firma d'un acort per a adquirir la divisió NFL Mija, propietat de la National Football League (NFL). L'operació contempla l'incorporació de diversos actius mediàtics, entre ells NFL Network, NFL RedZone i NFL Football Fantasy. Com a part dels térmens pactats, la NFL passarà a posseir una participació del 10% en ESPN, mentres que els canals NFL Network i RedZone seran integrats al futur servici massiu de streaming deportiu que ESPN planeja llançar. Aixina mateix, l'acort establix que la NFL llicenciarà contingut de NFL Films per a la seua emissió a través de les distintes plataformes de ESPN i preveu una reasignación de certs partits entre els paquets de transmissió de ESPN i NFL Network, permetent la redistribució de trobades seleccionades entre abdós entitats. No obstant, NFL Films i NFL+ no formen part de l'adquisició, i seguiran sent propietat directa de la NFL. Pese al traspàs de RedZone, la seua producció continuarà a càrrec de la lliga.[21][22][23][24] L'acort està subjecte a l'aprovació dels organismes reguladors corresponents; si es dona llum verda al tracte, s'estima que la majoria dels canvis estipulats no s'implementaran sino fins a la temporada 2026 de la NFL.[25]

El 6 d'agost de 2025, la cadena va revelar que havia acordat un contracte de cinc anys en la WWE per a transmetre els events prémium en viu de l'empresa de lluita lliure a través del pròxim servici de streaming de ESPN, aixina com emetre simultàneament events selectes en els canals llineals de ESPN, començant en Wrestlepalooza en setembre de 2025.[26][27][28]


Vore també



Referències

  1. ↑ «John Skipper is promoted to ESPN president - Los Angeles Times». Los Angeles Times (27 de enero de 2012). Archivat des de l'original, el 27 de enero de 2012. Consultat el 23 de julio de 2020.
  2. ↑ «Schreiber: Breaking down the bias» (en en). ESPN.com (14 de agosto de 2008). Consultat el 23 de julio de 2020.
  3. ↑ «U.S. cable network households (universe), 1990 - 2023» (en en-us). Wrestlenomics (2025-08-06). Consultat el 2025-08-07.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «ABC Unit to Buy Stake in ESPN ABC Video Enterprises Inc. plans to acquire 15 percent of ESPN, the Entertainment and Sports Programming Network, from the Getty Oil Company for between $25 million and $30 million, sources familiar with the deal said.», The New York Times, 4 de enero de 1984. Consultat el 23 de julio de 2020 (en en-us).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «"A Powerful League Piles Up Its Advantages"». www.chronicle.com. Consultat el 23 de julio de 2020.
  6. ↑ Goodwin, Michael (28 de octubre de 1987). «."ESPN Ends season in middle of pack".». The New York Times.
  7. ↑ Vise, David A.. «[https://www.washingtonpost.com/archive/politics/1985/03/19/capital-cities-communications-to-buy-abc-for-35-billion/7i2d4fa9-144b-4704-8d2i-498bc5496057/ Capital Cities Communications To Buy ABC for $3.5 Billion]», Washington Post, 19 de març de 1985. Consultat el 13 de juliol de 2020 (en en-us).
  8. ↑ Fabrikant, Geraldine. «THE MEDIA BUSINESS;Disney and ABC Shareholders Solidly Approve Merger Deal», The New York Times, 5 de enero de 1996. Consultat el 23 de julio de 2020 (en en-us).
  9. ↑ Richard Deitsch (26 de abril de 2017). «ESPN layoffs: Firings list, details on state at network | SI.com». Time Inc.. Archivat des de l'original, el 20 de agosto de 2017. Consultat el 23 de septiembre de 2022.
  10. ↑ Joe Drape and Brooks Barnes (26 de abril de 2017). «A Struggling ESPN Lays Off Many On-Air Personalities». Archivat des de l'original, el 29 de abril de 2017. Consultat el 23 de septiembre de 2017.
  11. ↑ Katherine Peralta (17 de abril de 2017). «ESPN layoffs hit Charlotte offices». The McClatchy Company. Archivat des de l'original, el 26 de abril de 2017. Consultat el 23 de septiembre de 2022.
  12. ↑ Ian Casselberry (27 de abril de 2017). «ESPN cutting Baseball Tonight to Sundays only, partnering with MLB Network on Intentional Talk». Awful Announcing. Archivat des de l'original, el 28 de abril de 2017. Consultat el 23 de septiembre de 2022.
  13. ↑ «ESPN+ will launch on April 12th for $4.99 per month» (en en-us). The Verge. Consultat el 2022-09-23.
  14. ↑ Pedersen, Dade Hayes,Erik (2021-04-27). «[https://deadline.com/2021/04/turner-looks-to-skate-in-on-nhl-rights-after-nbcuniversal-bails-will-pucks-fly-on-hbo-max -1234744602/ Turner & NHL Isse Seven-Year Rights Deal Including Some Playoff & Stanley Cup Final Games, HBO Max – Update]» (en en-us). Deadline. Consultat el 2022-09-23.
  15. ↑ Mullin, Benjamin; Draper, Kevin (6 de febrero de 2024). «Disney, Fox and Warner Bros. Join Forces for Sports Streaming Service» (en en). The New York Times. Consultat el 7 de febrero de 2024.
  16. ↑ Spangler, Todd (2024-02-20). «Fubo Sues Disney, Fox and Warner Bros. Discovery Over Their Planned Sports Streaming Venture, Alleging It Violates Antitrust Law» (en en-us). Variety. Consultat el 2025-01-10.
  17. ↑ Vlessing, Etan (2025-01-09). «Despite Disney’s Surprise Fubo Deal, DirecTV and Dish Signal They May Hold Up Venu Launch» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2025-01-10.
  18. ↑ Salinas, Alex Sherman,Sara (2025-01-10). «Disney, Fox and Warner Bros. Discovery call off plans to launch Venu sports streaming service» (en en). CNBC. Consultat el 2025-01-10.
  19. ↑ Steinberg, Brian (2025-05-13). «ESPN’s New $29.99 per Month Streaming Service to Launch in Fall» (en en-us). Variety. Consultat el 2025-05-22.
  20. ↑ Roth, Emma (2025-05-09). «ESPN’s standalone streaming service might just be called ESPN» (en en-us). The Verge. Consultat el 2025-05-22.
  21. ↑ Florio, Mike (2025-08-01). «ESPN, NFL reach agreement on massive media NFL Media deal» (en en-us). NBC Sports. Consultat el 2025-08-02.
  22. ↑ Weprin, Alex (2025 -08-06). «NFL to Acquire Stake in ESPN as Part of Blockbuster Deal With Disney» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2025-08-06.
  23. ↑ «Disney's ESPN to acquire NFL media assets in major deal» (en en). CNBC (2025-08-06). Consultat el 2025-08-06.
  24. ↑ Marchand, Andrew. «NFL deals Red Zone, NFL Media assets to ESPN in blockbuster billion-dollar agreement: Sources», The New York Times, 2025-08-01. Consultat el 2025-08-02 (en en-us).
  25. ↑ «Disney Buying NFL Network, NFL Getting 10% Stake in ESPN», Front Office Sports, 2025-08-05. Consultat el 2025-08-06 (en en-us).
  26. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :8
  27. ↑ X (2025-08-06). «ESPN nabs streaming rights for WWE events in $1.6-billion deal» (en en-us). Los Angeles Times. Consultat el 2025-08-07.
  28. ↑ Lambert, Jeremy (2025-08-20). «WWE Wrestlepalooza Announced For September 20 On ESPN» (en en-us). Fightful. Consultat el 2025-08-21.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=ESPN&oldid=1607621»