Identitat de gènero
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |

La identitat de gènero —del anglés gender identity—[1] aludix a la percepció personal que un individu té sobre sí mateixa sobre el seu gènero, que podria o no coincidir en les seues característiques anatòmiques sexuals.[2][3] L'identitat de gènero pot coincidir en el sexe assignat a una persona o pot diferir de dita classificació.[4] Segons l'Associació Nortamericana de Psicologia, pot definir-se com la concepció interna que té una persona de sí mateixa com a home, dòna, una mescla d'abdós.[5]
Est pot considerar-se com el sexe sicològic o psíquic[6] que a sovint es basa en les percepcions i experiències personals d'un individu sobre la seua pròpia masculinitat o feminitat,[7] constituint-se en un dels tres elements de l'identitat sexual junt a l'orientació sexual i el rol de gènero,[8][9] relacionant-se «en l'esquema ideoafectiu de pertinença a un sexe»,[10] per lo que seria l'expressió individual del gènero.[11]
Moltes societats tenen un conjunt de categories de gènero que poden servir com a base de la formació de l'identitat social d'un individu en relació en atres membres.[12] En estes, existix una divisió bàsica entre els atributs de gènero assignats a hòmens i dònes,[13] en algunes un binarisme de gènero al que la majoria de les persones s'adherixen junt en ideals de la masculinitat i la feminitat en tots els aspectes del sexe i gènero: el sexe biològic, l'identitat de gènero i l'expressió de gènero.[14] Algunes societats tenen un tercer sexe també, cóm dos-esperits i māhū. No obstant, hi ha algunes persones que no s'identifiquen en alguns (o tots) els aspectes de gènero que estan assignats al seu sexe biològic, moltes assumint-se trans i no binarias, cobrint una àmplia gama d'identitats de gènero que vénen donades des de la subjetividad.[15]
L'identitat de gènero sol formar-se als tres anys.[16][17] Despuix dels tres anys, és extremadament difícil canviar l'identitat de gènero.[17]
Etimologia
El terme va sorgir en Estats Units a mitan d'el XX en els ambients mèdics i psiquiàtrics. En 1955, i en el marc del treball en hermafroditas, el sicòlec John Money parla de gender rols en un intent de descobrir per qué el sexe cromosòmic no correspon, en algunes persones, al sexe anatòmic.[18] Per al professional i els seus colaboradors, l'identitat de gènero és definida com «totes aquelles coses que una persona diu o fa per a revelar-se a sí mateix que té la condició de chiquet o home, chiqueta o dòna, respectivament. Inclou, pero no es llimita a, la sexualitat en el sentit d'erotisme».[19]
Robert Stoller, psicoanalista i psiquiatra, adopta el terme gender de l'obra de Money i propon una diferenciació entre sexe (sex) i gènero (gender), sent el primer biològic i el segon sicològic i social.[20][21][22] Anys més vesprada, el terme gender identity és introduït en elèxic professional per este autor en estudiar als transexuals, que no es reconeixen en la seua identitat sexual de naiximent, sumant-se a dita tendència Evelyn Hooker en 1960 (encara que Money atribuïx a Hooker com la pionera).[23][21][22] Sis anys més vesprada, el terme apareix en la prensa i es difon mundialment allenguage comú, aixina com a atres idiomes.[24][25]
Orígens
L'identitat de gènero està estretament vinculada als rols de gènero, comportaments i actituts que una societat determinada considera acceptables i apropiats per als individus en funció del seu sexe.[5][8][9] L'observació d'atres persones de diferents identitats de gènero o sexuals, com els pares, les mares i els familiars, servix de model per a desenrollar una autoidentificación[26] Plantilla:Font qüestionable i, en això adscriure's a un o un atre gènero, la qual cosa pot vore's influït per factors biològics i genètics. Els chiquets i les chiquetes en els seus primers anys deprenen ràpidament a associar determinats colors, joguets, programes de televisió, objectes, activitats, espais i vestimentes en identitats psicosocials. No obstant, existixen estructures cerebrals que influïxen en la diferenciació sexual entre varons i dònes. l'hipotàlem, que influïx en la temperatura corporal, en la pressió arterial, en les sensacions de fam i de somi, també té un paper decisiu en el comportament sexual. De fet, estadísticament els hòmens tendixen a presentar un major desenroll del núcleu preóptico medial.[27]
En considerar el gènero, lligat al desig, com més determinant que el determinisme genètic del sexe genètic, lligat a l'anatomia, va reactivar les controvèrsia en la comunitat científica sobre lo innat o adquirit. En la década de 1950 este tema era de fonamental importància per als que bregaven per despatologizar l'homosexualitat.[28]
Relació en l'identitat sexual
L'identitat de gènero i l'identitat sexual convergixen en la construcció que fa el subjecte de sí, no obstant, la primera és més general i inclou aspectes no estrictament biològics, mentres que la segona es relaciona principalment en el reconeiximent que els subjectes fan respecte als seus òrguens sexuals. L'identitat de gènero per tant afig una dimensió sicològica d'identificació que pot ser independent dels caràcters fenotípicos que tots els sers humans posseïxen en funció de condicionants biològics; estos poden ser independents de l'àmbit psicosocial, a pesar de que en la major part de les persones existix una correlació entre abdós. Quan es fa referència a l'expressió de gènero s'aludix a l'exteriorisació de l'identitat de gènero d'una persona (Ferreyra, Marcelo, IGLHRC). el sexe genotípico està determinat per dos cromosomes sexuals, X i I. Un mamífer en genotip XX serà una femella, mentres que si el genotip és XY serà un macho.[29] El sexe fenotípico està determinat pel desenroll dels genitals interns i externs. En sers humans, el genotip XX induïx el desenroll d'ovaris, oviductes, úter, coll uterí, clítoris, llavis genitals i vagina, i a la persona se li assignarà el gènero femení en nàixer. El genotip XY induïx el desenroll de testículs, vesícules seminals, pene i ouera, i a la persona se li assignarà el gènero masculí en nàixer. Existixen diverses combinacions cromosòmiques i formes de processar les hormones que poden causar un desenroll atípic dels caràcters sexuals, cridades en conjunt intersexualidad.[30]
l'identitat autodesignada a voltes no coincidix en el sexe assignat en nàixer.[31]
Bases socioculturals
Els seus articuladores són els «cànons vigents de masculinitat i feminitat»,[32] i «es relaciona en l'esquema ideoafectiu de pertinença a un sexe»,[33] i es tracta, per tant, de l'expressió individual del gènero.[34]
Tota societat té un conjunt d'esquemes de gènero, una série de «normes, prescripcions socials o estereotips culturals relacionats en el gènero»[35] que servixen de base per a la formació d'una identitat social en relació en atres membres d'eixa societat i que, en conseqüència, donen orige a l'identitat de gènero.[35]
L'identitat de gènero és part d'una série de círculs de pertinença, com ho menciona Gilberto Giménez (1996), als que el subjecte s'adscriu a partir del reconeiximent que fa de sí i dels atres, durant les interaccions que se susciten en espais i moments específics.[36]
Bases biològiques
El principal mecanisme responsable de l'identitat de gènero i orientació sexual implica un efecte directe de la testosterona en el cervell humà en desenroll, com es mostra en els diferents trastorns del tipo intersexual.[37]
El síndrome d'insensibilidad completa als andrógenos és causat per diferents mutacions en el gen per al receptor d'andrógenos (AR). Els afectats són varons XY que es desenrollen com a dònes i tenen una apariència fenotípica de dòna i fantasies "heterosexuals", sense els problemes d'incoherència de gènero.[22]
Quan un feto varó té una deficiència de 5α-reductasa 2 o 17 β hidroxi-esteroides deshidrogenasa-3, ocorre que la testosterona perifèrica es transforma en dihidrotestosterona. Esta deficiència sembla ser una anomalia genètica, en una distribució geogràfica molt irregular.[38] En nàixer, es presenta com una chiqueta en un clítoris gran. Estos chiquets XY són generalment criats com a chiquetes. No obstant, quan aumenta la producció de testosterona durant la pubertat, el 'clítoris' creix al tamany d'un pene, els testículs descendixen, i els chiquets comencen a masculinizarse i es fan més musculosos.[22] Una observació que va fer l'investigadora Julianne Imperato-McGinley —qui ho va descobrir entre els chiquets en la república Dominicana, a on l'anomalia és més freqüent que la mija— va ser que tots estos chics, a pesar de ser educats com a chiques, varen mostrar casi tots preferències heterosexuals.[21]
Identitats de gènero


Mentres l'heterosexualidad, l'homosexualitat, la bisexualitat i el restant de variants sexuals fan referència a l'orientació sexual, entesa com la capacitat de sentir atracció sexual, emocional i afectiva per persones d'un gènero distint al propi i/o d'un mateix gènero,[39] els térmens transgénero i transexualidad definixen a aquelles persones que es autoidentifican en una identitat de gènero que no s'ajusta al sexe biològic en el que estes varen ser assignades en nàixer. Segons açò, es considera que una persona és cisgénero si la seua identitat de gènero coincidix en el seu sexe biològic, mentres que una persona serà transgénero si la seua identitat de gènero diferix del sexe biològic en el que va ser assignada en nàixer. Una persona transgénero es reconeix com transexual o trans des del moment en el que modifica el seu cos o té el desig de fer-ho cap al fenotip sexual opost a aquell que li va ser assignat en nàixer, be siga per mig de métodos hormonals, quirúrgics o abdós.[40] Es denomina com home trans a aquella persona que, pese a haver seguixc assignada al sexe femení en nàixer, segons les característiques físiques pròpies del seu sexe biològic, situa la seua identitat dins del gènero masculí.[41] Per contra, es denomina com dòna trans a la que, pese a haver segut assignada al sexe masculí en nàixer, segons les característiques físiques pròpies del seu sexe biològic, situa la seua identitat dins del gènero femení. Dins del colectiu trans solen incloure's els cridats gèneros no binarios[42] o cuirgénero (genderqueer), persones en una identitat que no s'ajusta al binarisme de gènero, ya que la seua identitat no es percep totalment masculina o femenina.[43][44] No obstant, existixen persones no binarias que no s'identifiquen dins del colectiu trans perque este sí s'articula dins del binarisme de gènero.[45][46][47] Açò ha fet que en els últims anys s'afigguen les accepcions queer (Q) i plus (+) al colectiu LGBTQ+, comprenent aixina a aquelles identitats de gènero no binarias.
- Tercer gènero: concepte antropològic i sociològic que s'usa per a classificar a aquells gèneros totalment alluntats dels conceptes d'home o dòna que són reconeguts com a vàlits en certes cultures no occidentals. El terme designa a persones transgénero i/o intersexuals que al no ser masculina ni femenina, és entesa com un tercer gènero, en un sentit sagrat.[48] Casos concrets són les vérgens juramentades en els Balcans, berdache i winkte en Amèrica del Nort, muxe en Mèxic, hijra en l'Índia, kathoey en Tailàndia, apwint en Birmània, akava'ine en Islas Cook, fa'afafine en Samoa, mahu en Hawái o khanith en la cultura àrap.
- Maverique: gènero dissident o inconformiste, concebut com l'alternativa occidental al tercer gènero, puix inclou a totes les persones occidentals que, pese a autoidentificarse en un gènero concret, ho fan en un que no té cap relació en lo masculí, lo femení o un atre grau intermig. Els maverique són d'un tercer gènero alié al binarisme.[49]
- Bigénero: persones que es autoidentifican simultàneament en dos gèneros distints, els quals poden ser el gènero masculí, el gènero femení o atres gèneros no binarios.[50]
- Trigénero: persones que es autoidentifican simultàneament en tres gèneros distints, els quals poden ser el gènero masculí, el gènero femení o atres gèneros no binarios.[51]
- Pangénero: persones que es autoidentifican simultàneament en més de tres gèneros distints o, en casos més amplis, en tots aquells que existixen en el seu propi àmbit cultural.[52]
- Gènero decorregut: persones que transicionan entre dos o més gèneros de forma permanent o esporàdica, podent ser bigénero, trigénero o pangénero segons siga el número de gèneros que estiguen implicats en dita fluctuació. Estes poden fluir de lo masculí a lo no binario, de lo femení a lo no binario, només entre gèneros no binarios o entre tots els gèneros.[53]
- Agénero: persones que presenten una absència total o parcial de gènero, be siga de forma permanent o esporàdica.[54] No cal confondre als agénero en les persones asexuals.
-
Bandera del gènero no conforme (GNC)
-
Bandera andrógina
-
Bandera cuirgénero
-
Bandera delesbianisme femení (femme)
-
Bandera delesbianisme masculí (butch)
-
Bandera de la comunitat twink
Identitat de gènero
l'identitat de gènero és la percepció subjectiva que un individu deu tindre sobre sí mateixa en lo relatiu al gènero.[55][15][56] Es considera que una persona és cisgénero si la seua identitat de gènero coincidix en el seu sexe biològic, mentres que una persona serà transgénero si la seua identitat de gènero diferix del sexe biològic en el que va ser assignada en nàixer. Una persona transgénero es reconeix com transexual o trans des del moment en el que modifica el seu cos o té el desig de fer-ho cap al fenotip sexual opost a aquell que li va ser assignat en nàixer, be siga per mig de métodos hormonals, quirúrgics o abdós. Es denomina com home trans (transmasc) a aquella persona que, pese a haver segut assignada al sexe femení en nàixer, segons les característiques físiques pròpies del seu sexe biològic, situa la seua identitat dins del gènero masculí.[57] Per contra, es denomina com dòna trans (transfem) a la que, pese a haver segut assignada al sexe masculí en nàixer, segons les característiques físiques pròpies del seu sexe biològic, situa la seua identitat dins del gènero femení. Dins del colectiu trans solen incloure's els cridats gèneros no binarios o cuirgénero (genderqueer), persones en una identitat que no s'ajusta al binarisme de gènero, ya que la seua identitat no es percep totalment masculina o femenina.[58][44] No obstant, existixen persones no binarias que no s'identifiquen dins del colectiu trans perque este sí que s'articula dins del binarisme de gènero.[59][46][60] Açò ha fet que en els últims anys s'hagen afegit les accepcions queer (Q) i plus (+) dins del colectiu LGBTQ+, comprenent d'esta manera a aquelles identitats de gènero no binarias:
- Tercer gènero: concepte antropològic i sociològic que s'usa per a classificar a aquells gèneros totalment alluntats dels conceptes d'home o dòna que són reconeguts com a vàlits en certes cultures no occidentals. El terme designa a persones transgénero i/o intersexuals que es autoperciben en una identitat de gènero oposta al seu sexe biològic, pero que al no ser masculina ni femenina, és entesa com un tercer gènero, en un sentit sagrat.[48] Casos concrets són les vérgens juramentades en els Balcans, berdache i winkte en Amèrica del Nort, muxe en Mèxic, hijra en l'Índia, kathoey en Tailàndia, apwint en Birmània, akava'ine en Islas Cook, fa'afafine en Samoa, mahu en Hawái o khanith en la cultura àrap.
- Maverique: gènero dissident o inconformiste, concebut com l'alternativa occidental al tercer gènero, puix inclou a totes les persones occidentals que, pese a autoidentificarse en un gènero concret, ho fan en un que no té cap relació en lo masculí, lo femení o un atre grau intermig. Els maverique pertanyen a un tercer gènero alié al binarisme.[61]
- Bigénero: persones que es autoidentifican simultàneament en dos gèneros distints, els quals poden ser el gènero masculí, el gènero femení i/o atres gèneros no binarios.[50]
- Trigénero: persones que es autoidentifican simultàneament en tres gèneros distints, els quals poden ser el gènero masculí, el gènero femení i/o atres gèneros no binarios.[62]
- Pangénero: persones que es autoidentifican simultàneament en més de tres gèneros distints o, en casos més amplis, en tots aquells que existixen en el seu propi àmbit cultural, inclús creant nous gèneros que s'ajusten a ells.[63]
- Gènero decorregut: persones que transicionan entre dos o més gèneros de forma permanent o esporàdica, podent ser bigénero, trigénero o pangénero segons els done. Estes poden fluir de lo masculí a lo no binario, de lo femení a lo no binario, només entre gèneros no binarios o entre tots els gèneros.[64]
- Agénero: persones que presenten una absència total o parcial de gènero, be siga de forma permanent o esporàdica.[54] No cal confondre als agénero en les persones asexuals.
- Neutrois: persones que es autoidentifican en un gènero neutre.[65]
- Xenogénero: persones que tenen una experiència de gènero atípica en relació en el ser humà comú.[66]
Existixen llistes més extenses de gèneros, inclús l'ONU descriu 101 gèneros.[67][68]
-
Bandera no binaria
-
Bandera maverique
-
Bandera bigénero
-
Bandera trigénero
-
Bandera pangénero
-
Bandera gènero decorregut
-
Bandera agénero
-
Bandera berdache
-
Bandera muxe
-
Bandera hijra
-
Bandera kathoey
-
Bandera mahu
-
Bandera xenogénero
-
Bandera neutrois
Expressió de gènero
l'expressió de gènero és la forma en la que un individu mostra el seu gènero al món que li rodeja, valent-se per a això d'un conjunt d'elements externs com l'apariència, el comportament, l'actitut i els gests que est utilisarà per a expressar el seu gènero, be siga de forma normativa o no normativa. Encara que l'expressió de gènero no depén de l'orientació sexual,[69][70] sí que està directament condicionada per ella pels estereotips sexuals. Mentres que una expressió de gènero normativa ser en l'identitat de gènero de l'individu, una expressió de gènero no normativa no sol concordar mai lo suficient en dita identitat de gènero.[71] Segons açò, els qui tenen una expressió de gènero que no ser en la seua identitat de gènero solen denominar-se individus de gènero no conforme (GNC).[72] Entre hòmens i chiquets, són GNC aquells en una expressió de gènero afeminada, mentres que entre dònes i chiquetes ho són aquelles que mostren una expressió de gènero masculina, independentment de si la seua orientació és heterosexual, homosexual o una atra distinta.[73]
En este sentit, dins de la comunitat lèsbica se sol distinguir entre lesbianes femenines (femme) i lesbianes masculines (butch), de la mateixa manera que en la comunitat gai es diferencia entre homosexuals masculins i afeminats. L'interpretació errònea d'estes expressions de gènero provoca la creació d'estereotips que a sovint són nocius per a estos individus, com lo són l'identificació de la lesbiana butch com 'l'home de la relació' o la creència de que l'afeminat deu ser necessàriament el que adopta sempre el rol passiu en ellit.[74] Dins de la comunitat LGBT i en relació estreta en l'atracció sexual, també destaquen les expressions de gènero de les comunitats d'orsos (hòmens madurs de cos fornido i en abundant pelussa facial i corporal), twinks (hòmens lampiños que a penes han superat la majoria d'edat) o leathers (persones atretes per l'us d'objectes de cuiro negre), entre unes atres. Quan l'expressió de gènero d'un individu no encaixa parcial o totalment dins de la llògica del binarisme de gènero, est sol incloure's en la comunitat queer. Una persona serà andrógina si esta falta d'encaix és parcial, degut a que el gènero s'ubica en un punt intermig i indefinit entre la masculinitat i la feminitat.[75] Pel contrari, esta serà cuirgénero (genderqueer) si la falta d'encaix en el gènero és total perque, ademés de tindre una identidad de gènero no normativa, tampoc s'identifica en cap expressió de gènero normativa.
Patologización relacionada en les identitats trans
L'identitat transexual o transgénero per sí sola no és considerada un trastorn mental. No obstant, quan un individu sent un extrem i intens malestar o depressió pels seus desesperats desijos de ser algú del sexe o gènero opost, i tot això afecta negativa i significativament les seues activitats quotidianes, cau en un trastorn mental cridat disforia de gènero. No totes les persones transgénero o transexuals experimenten dita situació, per tant la disforia de gènero no pot confondre's en el simple fet de que una persona siga transexual o transgénero, segons l'Associació Nortamericana de Psicologia. De fet, segons el DSM-5, que va establir el terme "disforia de gènero", el tractament de dit trastorn no és dissuadir a l'individu de la seua identitat trans, sino ajudar-ho a adequar-se a ella.[22][76][77][78]
Identitat, ètica i dret
Identitat de gènero en l'ètica
En qüestió de l'ètica es pot considerar que l'identitat de gènero esta mencionant en el principi ètic d'igualtat el qual[79] és un principi ètic bàsic i un ideal normatiu, un mensage prescrit dirigit a les normes, i, per tant, als seus creadors, relatiu a cóm deuen ser tractats els sers humans.[80]
Identitat de gènero en el dret
- Artícul principal → Principis de Yogyakarta.
Els Principis de Yogyakarta versen sobre l'aplicació de la llegislació internacional de drets humans en relació en l'orientació sexual i l'identitat de gènero. És un document que arreplega una série de principis relatius a l'orientació sexual i identitat de gènero, en la finalitat d'orientar l'interpretació i aplicació de les normes del Dret internacional dels drets humans, establint uns estàndarts bàsics, per a evitar els abusos i donar protecció als drets humans de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (LGBT)[39]cita requerida.
Argentina
L'1 de decembre de 2011 la Cámara de la Nació va aprovar per 167 vots a favor, 17 en contra i 7 abstencions el proyecte de llei d'identitat de gènero.[81] Finalment i per 55 vots a favor i una abstenció el Senat de la Nació Argentina va aprovar la Llei d'identitat de Gènero. La llei va ser promulgada pel decret N° 773/2012 del Poder Eixecutiu Nacional el 24 de maig de 2012 i du el número 26.743.[82] La llei va ser reglamentada per Decret 1007/2012. Sent el Registre Nacional de les Persones l'unitat especialisada d'assessorament i assistència en les matèries de competència de la Llei 26.743. El dret a l'identitat de gènero està reconegut en la llei 26.743.[83] L'artícul 1° d'esta llei definix l'identitat de gènero :
Tota persona té dret:
a) Al reconeiximent de la seua identitat de gènero;
b) Alliure desenroll de la seua persona conforme a la seua identitat de gènero;
c) A ser tractada d'acort en la seua identitat de gènero i, en particular, a ser identificada d'eixe modo en els instruments que acrediten la seua identitat respecte del/els nomene/s de pila, image i sexe en els que allí és registrada.[84]
I l'artícul 2°:
[...] la vivència interna i individual del gènero tal com cada persona la sent, la qual pot correspondre o no en el sexe assignat al moment del naiximent, incloent la vivència personal del cos. Açò pot involucrar la modificació de l'apariència o la funció corporal a través de mijos farmacològics, quirúrgics o d'una atra índole, sempre que això siga lliurement triat. També inclou atres expressions de gènero, com la vestimenta, el modo de parlar i els modals.[85]
La llei d'identitat de gènero[86] permet que les persones puguen modificar el nom, l'image i el sexe registrat en els documents. Si la persona vol operar-se, l'obra social deu cobrir l'intervenció quirúrgica i els tractaments.[87]
Bolívia
El 19 de maig de 2016, la Cámara de Bolívia va aprovar la Llei d'Identitat de Gènero. Al sendemà, el Senat va aprovar la mida per majoria simple de vots.[88] El 21 de maig de 2016, el proyecte de llei va ser promulgat pel vicepresident Álvaro García Linera.[89] La llei va entrar en vigor l'1 d'agost de 2016.[90]
La Llei N° 807 d'Identitat de Gènero permet a persones transexuals i transgénero majors de 18 anys el canvi de noms propis, senyes de sexe i image en la documentació pública i privada vinculada a la seua identificació. El canvi d'identitat, segons establix un dels estatuts, serà reversible per una sola volta, després de la qual cosa no podran modificar-se novament estes senyes.[91][92]
Brasil
L'1 de març de 2018 es varen dictar dos fallos històrics sobre els drets de les persones transgénero. En primer lloc, el Tribunal Superior Electoral de Brasil va dictaminar que les persones transgénero poden presentar-se a les eleccions en el seu nom preferit. Els defensors de les persones transgénero varen elogiar la decisió, ya que les eleccions es varen portar a terme en octubre de 2018. En segon lloc va dictaminar que unànimement que les persones transgénero poden canviar el seu gènero llegal sense sometre's a cirugia o teràpia hormonal, que anteriorment eren requisits. Una persona transgénero que busca canviar el seu gènero per a reflectir la seua identitat de gènero ara pot simplement solicitar fer-ho en un lloc de registre en el país, sense la necessitat d'un document judicial o informe mèdic.
Canadà
Les persones trans poden canviar el seu gènero en tot el territori des de 2017, els requisits varien per regió pero es poden fer sense necessitat de cirugia prèvies o tractaments hormonals.
Chile

Després de cinc anys de discussió, el 5 de setembre de 2018, el Senat va aprovar el proyecte de llei per 26 a vots a favor i 14 en contra.[93] El 12 se setembre la Cámara va fer lo mateix en 95 a favor i 46 en contra.[94] El 25 d'octubre de 2018, el Tribunal Constitucional declara la constitucionalitat de la llei aprovada.[95] El 28 de novembre de 2018, el president Sebastián Piñera firma i promulga la llei.[96] El 10 de decembre de 2018, la llei és publicada en el Diari Oficial. Queda prohibida tota discriminació motivada per orige El 13 d'agost de 2019, es publica en el Diari Oficial el Reglament que regula el procediment administratiu de rectificació de nom i sexe davant el Registre Civil. El 29 d'agost de 2019, és publicat el Reglament sobre acompanyament a menors d'edat.[97] La llei va entrar en vigència el 27 de decembre de 2019, 120 dies despuix de la publicació de l'últim reglament. El dret a l'identitat de gènero és protegit per Llei N.º 20.609 i Llei N.º 21.120.[98]
Colòmbia
Les sentències de la Cort Constitucional de Colòmbia de 2012 i 2014 permeten que els canvis de nom es realisen més d'una volta, en resposta a dos fallos de la Cort Constitucional en 2015, el Govern colombià va emetre un decret el 4 de juny de 2015 per a simplificar el procés per mig del qual els adults majors de 18 anys poden canviar llegalment el seu gènero. El decret, firmat pel Ministeri de Justícia i el Ministeri de l'Interior, diu que el canvi de gènero està justificat per l'elecció individual d'una persona; elimina el requisit d'exàmens psiquiàtrics o físics.
Costa Rica
El 28 de juny de 2018, el president Carlos Alvarado Quesada va emetre un decret eixecutiu que obliga a totes les institucions estatals a modificar els documents i registres interns de les persones trans que desigen que se'ls canvie de nom, fotografia o sexe. El decret s'aplica a passaports, permissos de conduir, documents d'identitat, permissos de treball, identificació universitària, etc. Funcionaris costarricenses varen anunciar que açò estava d'acort en el fallo de la Cort Interamericana de Drets Humans de giner de 2018. El decembre de 2018, el president Alvarado va firmar una atra orde eixecutiva que estén este dret als immigrants.
Equador
La Llei Orgànica de Gestió de l'Identitat i Senyes Civils, aprovada en 2016, permet als equatorians declarar la seua identitat de gènero en lloc del sexe assignat en nàixer. La llei distribuïx noves targetes d'identificació llegals a els qui desigen canviar el seu gènero, nom de naiximent i també sense necessitat de cirugia de reasignación de sexe.
Estats Units
Estats Units no té una llei a nivell federal no obstant els seus estats han legislado este tema en 26 estats de sense necessitat de cirugia prèvia, en 21 estats es requerix d'una cirugia prèvia obligatòria i solament és illegal en 2 estats, en 2020 l'estat d'Idaho va prohibir el canvi de gènero no obstant un fallo judicial va dir que la llei era inconstitucional i inaplicable per lo que es troba en un llim jurídic.[99]
Mèxic
En Mèxic el dret a l'identitat de gènero està protegit per la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, que estipula en el seu Artícul 1.º:
Aixina mateix, l'identitat i igualtat de gènero està protegit per l'Artícul 1.º:
També la Suprema Cort de Justícia de la Nació es va pronunciar a favor d'una llei a nivell nacional.[101]
La Constitució Política de la Ciutat de Mèxic en el seu artícul 6, apartat B Dret a l'Identitat i Seguritat Jurídica preveu el dret a l'identitat de gènero sense necessitat de permissos judicials ni cirugia de reasignación de sexe, sent la primera entitat federativa en aprovar este dret en l'any 2015. la Ciutat de Mèxic, aixina com els estats de Coahuila,[102] Colima,[103] Guerrero[104] Hidalgo,[105] Michoacán,[106] Nayarit,[107] Oaxaca,[108] Pobla,[109] Quintana Rosegue,[110] Sant Luis Potosí,[111] Sonora[112] i Tlaxcala[113] varen aprovar per la via llegislativa, és dir, varen passar i varen aprovar pels seus congressos locals un marc normatiu per a efectuar el canvi de documents d'identitat concordes al gènero autopercibido, com és establit en la recomanació OC24/17 de la Cort Interamericana de Drets Humans, no obstant pese a que l'estat de Sant Luis Potosí inicialment el tràmit era sense necessitat de diagnòstic sicològics ni cirugia prèvies el 30 de juliol de 2020 es va agregar com un requisit[114] Mentres que en els estats de Baixa Califòrnia, Chihuahua[115] i Jalisco[116] és llegal gràcies a un decret governamental sense passar pels seus congressos locals, només és permés pel govern en tanda i només l'estat de Jalisco reconeix a les persones trans menors de 18 anys. El Primer Parlament de Dònes de la Ciutat de Mèxic, va aprovar una iniciativa de reforma, per al reconeiximent a l'Identitat de Gènero per a persones menors de 18 anys (Infància Trans) el 24 d'abril de 2019, l'Iniciativa serà presentada en el Congrés Local, també l'estat d'Oaxaca debat una llei similar a l'Infància Trans de la Ciutat de Mèxic.
Plantilla:Cronologia dret a l'identitat de gènero autopercibida
Perú
Les persones transgénero poden canviar el seu nom per a que coincidixca en la seua identitat de gènero. En maig de 2014, el Tribunal Constitucional del Perú va dictaminar que una dòna transgénero no podia canviar el seu gènero en el seu document nacional d'identitat El 21 d'octubre de 2016, la Cort Constitucional del Perú va revocar la seua decisió de 2014, en la que el tribunal havia determinat que el sexe sol podia ser biològic i cromosòmic. En esta nova sentència, publicada el 8 de novembre, el tribunal va reconéixer que les persones no solament es definixen pel seu sexe biològic, sino que també cal tindre en conte la seua realitat psíquica i social. Per lo tant, la cort ara reconeix el dret de les persones transgénero a la seua identitat de gènero, en esta decisió, les persones trans en Perú poden solicitar un canvi de gènero davant un juge sense necessitat d'una cirugia de reasignación de sexe.
Uruguay
La llei va rebre l'aprovació de la Cambra de Senadors el 16 d'octubre de 2018, en 17 vots afirmatius de 29.[117] La llei va ser sancionada definitivament per la Cambra de Representants el 18 d'octubre, en 62 vots a favor de 88.[118] El dret a l'identitat de gènero és reconeguda per la Llei N° 19.684.
Situació llegal en el món

Són varis els països que permeten a les persones trans i les persones gènero-diverses modificar els seus noms i/o els seus marcadors de sexe/gènero en els seus documents d'identitat, per mig de lleis, decrets, procediments administratius, o una acció judicial. La majoria dels països que permeten el canvi de marcador de gènero o sexe registral ho fan quan s'han complit certes condicions, que poden incloure requisits mèdics com la cirugia de reasignación de sexe, l'esterilisació forçada, teràpia de substitució hormonal i l'evaluació psiquiàtrica, prolongats periodos d'espera o reflexió, el divorç quan la persona solicitant estiga casada, o no tindre fills depenents. Casi tots els països, inclús aquells sense requisits mèdics prohibitius, requerixen que la persona siga major d'una edat llegal específica. A nivell mundial, la majoria de les jurisdiccions llegals reconeixen les identitats de gènero tradicionals, els rols socials, les característiques associades als dos sexes (home i dòna), pero tendixen a excloure qualsevol atra identitat i expressió de gènero. No obstant, hi ha alguns països que reconeixen, per llei, un tercer gènero.
Vore també
Referències
- ↑ Kaplan (2011). The Routledge Spanish Bilingual Dictionary of Psychology and Psychiatry, Taylor & Francis.
- ↑ «Sexual Orientation and Gender Identity Expression.», Sexual orientation and gender expression in social work practice: working with gai, lesbian, bisexual, and transgender people, New York: Columbia University Press, pp. 3–17 (8). ISBN 978-0-231-50186-6.
- ↑ “Considering Sex as a Biological Variable in Basic and Clinical Studies: An Endocrine Society Scientific Statement” . Endocrine Reviews 42 (3): 219–258. doi:. PMID 33704446.
- ↑ Human Rights Campaign. «Sexual Orientation and Gender Identity Definitions».
- ↑ 5,0 5,1 «Guidelines for Psychological Practice with Transgender and Gender Nonconforming People».American Psychologist.70(9)
- 832-864.doi:10.1037/a0039906.
- ↑ Blümel Méndez; Castelo-Branco Flores, {{{nom2}}}; Vallejo Maldonado, {{{nom3}}} (2005). Sexualitat humana: una aproximació integral, Ed. Mèdica Panamericana, p. 404. ISBN 978-847-903-386-6.
- ↑ «Cross-gender identity in transvestites and male transsexuals».Archives of Sexual Behavior.23(2)
- 185–201.doi:10.1007/BF01542098.
- ↑ 8,0 8,1 «Components of Sexual Identity».Journal of Homosexuality.3(1)
- 41–48.ISSN 0091-8369.doi:10.1300/J082v03n01_04.
- ↑ 9,0 9,1 Monroy, Anamely (2002). Salut i sexualitat en l'adolescència i joventut, Editorial Pax Mèxic, p. org/details/isbn_9789688605073/page/256256. ISBN 978-968-860-507-3.
- ↑ Chávez Carapia (2004). Perspectiva de Gènero, Plaça i Valdes, p. 179. ISBN 978-97-0722-257-1.
- ↑ Bosch; Ferrer, {{{nom2}}}; Gili, {{{nom3}}} (1999). Història de la Misogínia, Anthropos Editorial, p. 245. ISBN 978-84-7658-563-4.
- ↑ (1992).«Iran, Pakistan and Afghanistan».International Sociology.7(1)
- 35-53.
- ↑ (2009) Psychology: the science of behaviour (en anglés), Toronto: Pearson. ISBN 978-0-2056-45-244.
- ↑ (2015) Culture and Diversity in the United States: Baix Many Ways to Be American (en anglés), Routledge, p. 137. ISBN 978-1-31573-9-120.
- ↑ 15,0 15,1 «Identitat de gènero: desafius i llímits a les polítiques d'inclusió en l'escola secundària de la Ciutat de Buenos Aires, Argentina».Revista Punt Gènero, (7).doi:10.5354/0719-0417.2017.46265.Consultat el 09/06/21.
- ↑ Child Development: A Thematic Approach (en en), Houghton Mifflin, p. org/details/childdevelopment0000buka/page/495495. ISBN 978-0-618-33338-7.
- ↑ 17,0 17,1 Introduction to Behavioral Science in Medicine (en en), Springer Science & Business Mija, p. 106. ISBN 978-1-4612-5452-2.
- ↑ (1995) «Psychiatric and Psychological aspects of transsexualism», Transsexualism, Medicine and Law: Proceedings, 23rd Colloquy on European Law, Vrije Universiteit Amsterdam (Netherlands), 14-16 April 1993 (en anglés), Council of Europe. ISBN 978-9-28712-8-058. «"Gender role as a term was first defined in Money's early work with hermaphrodites"»
- ↑ (2004) Handbook of the Psychology of Women and Gender (en anglés), John Wiley & Sons. ISBN 978-0-47165-3-578. «"In fact, the first term introduced to the literature was that of gender role (not gender), which Money (1955) defined as "all those things that a person says or does to disclose himself or herself as having the status of boy or man, girl or woman, respectively. It includes, but is not restricted to, sexuality in the sense of eroticism" (p.254)."»
- ↑ (2012).«“An Unnamed Blank That Craved a Name”: A Genealogy of Intersex as Gender».Signs.The University of Chicago Press.37(4)
- 883-908.ISSN 0097-9740.doi:10.1086/664471.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Matthis, Iréne (2004). Dialogues on Sexuality, Gender, and Psychoanalysis (en anglés), Karnac Books. ISBN 978-1-8557-53-501. «"After "gender role" appeared "gender identity", a term first used by Evelyn Hooker, according to Money (1985); then came the division between sex and gender due to Stoller, again according to Money (1985)."»
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Chiland (2008). Sex Makes the World Go Round (en anglés), Karnac Books. ISBN 978-1-78049-3916. «"According to Money (1985), it was Evelyn Hooker who, in an exchange of letters with him, first used the term "gender identity". Then —still according to Money— Robert Stoller advocated the "partitioning" between sex, which is biological, and gender, which is psychological and social, before going on to publish his two-volume Sex and Gender (Stoller, 1968, 1975)."»
- ↑ (2008) Handbook of Sexual and Gender Identity Disorders (en anglés), John Wiley & Sons. ISBN 978-0-4702-57-210. «""»
- ↑ (1994).«The Concept of gender identity disorder in childhood and adolescence after 39 years».Journal of Sex & Marital Therapy.20(3)
- 163-177.doi:10.1080/00926239408403428.
- ↑ (1985).«Gender: History, Theory and Usage of the Term in Sexology and Its Relationship to Nature/Nurture».Journal of Sex & Marital Therapy.11(2)
- 71-79.doi:10.1080/00926238508406072.
- ↑ «¿Qué és Identitat de Gènero? - La seua Definició, Concepte i Significat». conceptodefinicion. de. Consultat el 15 de març de 2017.
- ↑ R. D. Precht, 2009.
- ↑ «[1]». Consultat el 17 de març de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 2026-05-15 (en és).
- ↑ «DIFERENCIACION SEXUAL I EL SEU PATOLOGIA». www. chospab. es. Archivat des d'el original, el 2025-03-19. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Neuropsicología i gènero».Revista de l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatría.(86)
- 7–18.ISSN 0211-5735.Consultat el 2022-05-27.
- ↑ Casilda de, Miguel; Olabarri, {{{nom2}}}; Ituarte, {{{nom3}}} (2004). , Universitat del País Vasc, Servici Editorial, p. 162. ISBN 978-848-373-624-1.
- ↑ Chávez Carapia (2004). Perspectiva de gènero, Plaça i Valdés, p. 179. ISBN 978-97-0722-257-1.
- ↑ Bosch; Ferrer, Victòria A.; Gili, {{{nom3}}} (1999). Història de la misogínia, Anthropos Editorial, p. 245. ISBN 978-84-7658-563-4.
- ↑ 35,0 35,1 Craig (2001). Desenrolle sicològic, Pearson Educació, p. 696. ISBN 978-968-444-516-1.
- ↑ upc. edu. pe/handle/10757/673774 Investigació Universitària "Dònes transexuals: identitat de gènero i accés a la justícia penal en el Perú", elaborat per l'Universitat Peruana de Ciències Aplicades (UPC) https://repositorioacademico. upc. edu. pe/
- ↑ Salut mental.38(2)
- 147-153.ISSN 0185-3325.Consultat el 15 de març de 2017.
- ↑ «Els güevedoces: els chiquets de República Dominicana als que el pene els escomença a créixer als 12 anys». BBC Món. Consultat el 15 de març de 2017.
- ↑ 39,0 39,1 http://www. yogyakartaprinciples. org/principles-sp/
- ↑ Arribes, R. (2008). ¿El tercer gènero?: la transexualidad. Nómades. Critical Journal of Social and Juridical Sciences, 17(1). https://www. redalyc. org/pdf/181/18101703.pdf
- ↑ «[3]». Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ Sainz, C., Blanco-Ruiz. (2018). Identitats no binarias. Una aproximació als llímits del model no tradicional del sexe home/dòna. Institut d'Estudis de Gènero, Universitat Carlos III de Madrit. https://e-archivo. uc3m. es/bitstream/handle/10016/28143/identidades_lopez_IJCPG_2018.pdf? sequence=1&isAllowed=y
- ↑ Joan Nestle, Clare Howell, Riki Anne Wilchins (2002). GenderQueer: voices from beyond the sexual binary (en anglés), Alyson Books. ISBN 1555837301.
- ↑ 44,0 44,1 Richards, Christina; Bouman, {{{nom2}}}; Barker, {{{nom3}}} (2017). Genderqueer and senar-binary genders. OCLC 1015674767. ISBN 978-1-137-51053-2.
- ↑ «Supporting and caring for transgender and gender nonconforming youth in the urology practice».Journal of Pediatric Urology.13(3)
- 300–304.doi:10.1016/j. jpurol.2017.02.019.Consultat el 2021-05-19.
- ↑ 46,0 46,1 «Trans + Gender Identity» (en en-us). The Trevor Project. Consultat el 2021-05-19.
- ↑ «With Thanks».Gender & Society.16(6)
- 965–968.ISSN 0000-0000.doi:10.1177/0891243202016006012.Consultat el 2021-05-19.
- ↑ 48,0 48,1 «Àsia and the Pacific – ANU». Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2012.
- ↑ Orientant, Um espaço d'aprendizagem (ed.): «Maverique» (en pt-br). Consultat el 19 de juliol de 2021.
- ↑ 50,0 50,1 «PAROLE DE QUEER: Beatriz Preciós». paroledequeer. blogspot. com. és. Consultat el 19 de juliol de 2021.
- ↑ «Pense, després existixc - Beatriz Preciós, Pens després existixc - RTVE. és A la Carta» (en és-és). RTVE. és. Consultat el 19 de juliol de 2021.
- ↑ «Supporting and Caring for our Gender-Expansive Youth».
- ↑ Beyond the binary: what does it pixen to be genderfluid?, The Irish Claves.
- ↑ 54,0 54,1 «LGBTQ Needs Assessment» págs. 52–53.
- ↑ (2009) Psychology: the science of behaviour (en anglés), Toronto: Pearson. ISBN 978-0-2056-45-244.
- ↑ (2015) Culture and Diversity in the United States: Baix Many Ways to Be American (en anglés), Routledge, p. 137. ISBN 978-1-31573-9-120.
- ↑ «[4]». Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ Joan Nestle, Clare Howell, Riki Anne Wilchins (2002). GenderQueer: voices from beyond the sexual binary (en anglés), Alyson Books. ISBN 1555837301.
- ↑ «Supporting and caring for transgender and gender nonconforming youth in the urology practice».Journal of Pediatric Urology.13(3)
- 300–304.Consultat el 2021-05-19.
- ↑ «With Thanks».Gender & Society.16(6)
- 965–968.ISSN 0000-0000.doi:10.1177/0891243202016006012.Consultat el 2021-05-19.
- ↑ Orientant, Um espaço d'aprendizagem (ed.): «Maverique» (en pt-br). Consultat el 19 de juny de 2021.
- ↑ «Pense, després existixc - Beatriz Preciós, Pens després existixc - RTVE. és A la Carta» (en és-és). RTVE. és. Consultat el 18 de decembre de 2015.
- ↑ «Supporting and Caring for our Gender-Expansive Youth».
- ↑ Beyond the binary: what does it pixen to be genderfluid?, The Irish Claves.
- ↑ «What is Neutrois? | Neutrois. com». neutrois. com. Consultat el 2022-03-30.
- ↑ «What you need to know about xenogender». LGBTQ Nation. Consultat el 2022-03-30.
- ↑ «ProJusticia - Els 112 gèneros segons l'ONU». www. projusticia. es. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Tots els gèneros que existixen» (en és). Tu yo Sicòlecs LGTBIQ+. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ Social Psychology: How Other People Influence Our Thoughts and Actions [2 volumes], ABC-CLIO, p. 232. ISBN 9781610695923.
- ↑ “Guidelines for Psychological Practice With Transgender and Gender Nonconforming People” . American Psychologist 70 (9). doi:. PMID 26653312.
- ↑ yogyakartaprinciples. org/principles-en/yp10/ Yogyakarta Principles plus 10
- ↑ «¿Quin és la diferència entre no binario, queer i gènero no conforme?» (en és). https://www. vice. com/es. Consultat el 20 de juliol de 2021.
- ↑ “Judith Butler and the Politics of the Performative” . Political Theory 27 (4): 545–559. doi:.
- ↑ «Respecta els meus drets, respecta la meua dignitat».Amnsitia Internacional.Consultat el 20 DE JULIOL DE 2021.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Diccionari de la llengua espanyola. Andrógino» (html). Consultat el 20 de juliol de 2021.
- ↑ «Disforia de gènero: MedlinePlus enciclopèdia mèdica». medlineplus. gov. Consultat el 15 de març de 2017.
- ↑ Salut colectiva.10(3)
- 365-377.ISSN 1851-8265.Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. barbaleon. es. Consultat el 16 de març de 2017.
- ↑ Martínez Tàpia (2017). igualtat i razonabilidad en la justícia constitucional espanyola.
- ↑ Pel tratamento en l'història, vejau Gisela Bock, Marisa Ferrandis Garrayo, L'història de les dònes i l'història del gènero: Aspectes d'un debat internacional, Història Social, No. 9 (Winter, 1991), pp. 55-77.
- ↑ «Mija sanció al proyecte d'identitat de gènero» (en és). www. lanacion. com. ar. Consultat el 4 de març de 2020.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 4 de març de 2020.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 31 de juliol de 2018.
- ↑ «InfoLEG - Ministeri d'Economia i Finances Públiques - Argentina». servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 4 de juny de 2019.
- ↑ «InfoLEG - Ministeri d'Economia i Finances Públiques - Argentina». servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 5 de març de 2017.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ «Identitat de gènero» (en és). Argentina. gob. ar. Consultat el 26 de juny de 2020.
- ↑ «Senat sanciona Llei d'Identitat de Gènero en mig de cuestionamientos de l'Iglésia». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2017. Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ «Bolívia promulga Llei d'Identitat de Gènero». Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ «En un més 50 transgénero i transexuals varen canviar la seua identitat en Bolívia». Consultat el 3 de març de 2017.
- ↑ dosmanzanas. com/2016/05/bolivia-aprueba-una-ley-de-identidad-de-genero. html Bolívia aprova una llei d'identitat de gènero. Dos pomes. 21 de maig de 2016
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ «Agridulce: Senat aprova la llei d'identitat de gènero, pero exclou a menors de 14 anys». Consultat el 1 de decembre de 2018.
- ↑ «Històric: Cámara aprova el proyecte d'identitat de gènero i ho transforma en llei». Consultat el 1 de decembre de 2018.
- ↑ «Tribunal Constitucional dona llum verda a la Llei d'Identitat de Gènero». Consultat el 1 de decembre de 2018.
- ↑ «Històric: president Piñera promulga la Llei d'Identitat de Gènero». Consultat el 1 de decembre de 2018.
- ↑ «Decrete número 3, de 2019.- Aprova reglament de l'artícul 26 incís primer de la llei Nº 21.120, que reconeix i dona protecció al dret a l'identitat de gènero». Consultat el 29 d'agost de 2019.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Biblioteca del Congrés Nacional de Chile.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ Estats Units Mexicans. «Constitució Política dels Estats Units Mexicans» (en espanyol). http://www. diputados. gob. mx/LeyesBiblio/pdf/1 240217.pdf. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2017. Consultat el 12 de setembre de 2017.
- ↑ https://www. excelsior. com. mx/nacional/facilitan-cambio-de-identidad-a-trans-decision-de-la-suprema-corte/1350166/
- ↑ https://www. eluniversal. com. mx/estados/aprueban-cambio-de-identidad-de-genero-en-coahuila-0
- ↑ https://noticieros. televisa. com/ultimas-noticias/46-personas-transgenero-cambiaron-identidad-colima/
- ↑ Sitie oficial del Congrés de l'Estat de Guerrero.
- ↑ https://aldianoticias. mx/2019/04/25/aprueban-diputados-ley-de-identidad-de-genero-en-hidalgo/
- ↑ https://www. quadratin. com. mx/sucesos/cambio-de-identidad-de-genero-ya-es-gratuito-en-michoacan/#:~:text=Por%20ello%2C%20desde%20este%20primero,interesados%20deban%20cubrir%20monto%20alguno.
- ↑ https://almomento. mx/aprueba-congreso-nayarit-ley-identidad-genero/
- ↑ https://www. proceso. com. mx/nacional/estados/2020/8/11/congreso-de-oaxaca-reforma-ley-electoral-per a-evitar-la-usurpacion-de-identidad-de-genero-247517. html
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2021. Consultat el 26 de febrer de 2021.
- ↑ https://www. elfinanciero. com. mx/peninsula/congreso-de-quintana-roo-aprueba-iniciativa-que-reconoce-la-identidad-de-genero
- ↑ https://www. homosensual. com/lgbt/trans/ley-identidad-genero-estados-reconocen-trans/
- ↑ https://www. elsoldehermosillo. com. mx/local/aprueban-ley-de-identidad-de-genero-sonora-comunidad-trans-trasexuals-transgenero-lgbt-activistas-diputados-congreso-5833551. html
- ↑ https://tlaxcala. quadratin. com. mx/municipios/tlaxcala/aprueban-en-tlaxcala-cambio-de-identidad-de-genero/
- ↑ https://seisfranjasmx. com/2020/08/04/san-luis-potosi-aprueba-reforma-per a-cambio-de-identidad-exigen-diagnosticos-medicos/
- ↑ https://www. proceso. com. mx/nacional/estados/2019/11/26/en-chihuahua-personas-trans-pueden-adecuar-acta-de-nacimiento-sin-un-amparo-234909. html
- ↑ https://www. debate. com. mx/guadalajara/Jalisco-reconoce-el-derecho-a-la-identidad-de-personas-Trans-per a-todas-la-edades-20201030-0190. html
- ↑ «En els vots del FA i de Mieres el Senat va aprovar proyecte de llei per a persones trans» (en espanyol). Diari EL PAIS Uruguay. Consultat el 24 de juliol de 2019.
- ↑ «S'aprova la llei integral per a persones trans per 62 vots en 88 diputats presents» (en és-és). subrallat. com. uy. Consultat el 24 de juliol de 2019.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. database. ilga. org. Consultat el 8 d'abril de 2023.
- ↑ «Informe de Mapage Llegal Trans 2019: Reconeiximent davant la llei». ilga. org. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Índex de Drets Trans Europa i Àsia Central 2022». gEU. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 12 d'octubre de 2025.
- ↑ «SUMMARY OF STATE BIRTH CERTIFICATE GENDER CHANGE LAWS» (en anglés). National Center for Transgender Equality. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Per primera volta una persona trans del Salvador va poder canviar el seu nom i sexe en el document». agenciapresentes. org. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Faciliten canvi d'identitat a trans; decisió de la Suprema Cort». Consultat el 28 de novembre de 2019.
- ↑ «Gran pas en els drets humans de les persones transgénero.» (en neerlandés). Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2022. Consultat el 2 de decembre de 2022.
- ↑ «O atual entendimento llegal sobre o gênero não binário» (en portugués). Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Noves regles permeten registrar chiquets de sexe desconegut en DNV». Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Chile entrega la primera cèdula d'identitat no binaria». Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Registre Civil: 269 chiquets intersex varen ser inscrits en els últims 12 anys». Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «a-personas-no-binarias/ Costa Rica permet passaports en gènero «X» per a persones «no binarias»». Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Estats Units oferix l'opció "X" en passaports per a persones transgénero i no binarias». Archivat des d'el original, el 2022-11-08. Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Mèxic: Hidalgo es convertix en el primer estat que reconeix a persones no binarias». Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Emeten primer acta de naiximent en identitat no binaria en Veracruz». Consultat el 8 de novembre de 2022.
- ↑ «Putin firma la llei que prohibix la cirugia per al canvi de sexe en Rússia». Consultat el 1 d'agost de 2024.
- ↑ «a-el-cambio-de-genero/ Parlament alemà aprova “Llei d'Autodeterminació” que simplifica tràmits per al canvi de gènero.». Consultat el 1 d'agost de 2024.
- ↑ «a-permitir-la-autodeterminacion-de-genero.html El Parlament de Finlàndia aprova la reforma de la Llei Trans per a permetre l'autodeterminació de gènero». Consultat el 10 de febrer de 2023.
- ↑ «Andorra aprova el matrimoni civil igualitario». Consultat el 28 d'agost de 2022.
Bibliografia
- Giménez, G. (1996). III Coloqui Paul Kirchnof, "Identitat, anàlisis i teories, simbolisme, societats complexes, nacionalisme i etnicidad. Mèxic: UNAM.
- Shaffer, D. R. (2002). Desenroll social i de la personalitat. Madrit: Thomson.
- Vasta, R., Haith, M. M. i Miller, M. A. (1996). Psicologia infantil. Barcelona: Ariel.
- Menin, Francisco (2015) academia. edu/44312845/La_identidad_de_g%C3%A9nero_como_derecho_humano_la_legislaci%C3%B3n_argentina «L'identitat de gènero com a dret humà: la llegislació argentina» Anuari de Dret Constitucionallatinoamericà, ANY XXI, BOGOTÀ, 2015, PP. 627-641, ISSN 2346-0849.
Enllaços externs
- Sitie Web https://www. huesped. org. ar/informacion/derechos-sexuals-y-reproductius/tus-derechos/diversidad-sexual-y-genero/
- Video ¿Que és l'Identitat de Gènero? youtube. com/watch? v=6zojCPqb3L8
- projusticia. es/feminazisme/documentos/els-112-generos-segun-la-ONU. htmllista dels 101 gèneros segons l'ONU
- Este artícul conté una traducció derivada de «Identidad de género» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.