Bigénero definix una conducta humana en la que una persona es pot definir o trobar dins de dos gèneros, solen ser femení i masculí pero moltes persones es poden identificar en el genere neutre o variacions, com ho serien genere neutre i femení o genere neutre i masculí, etc. L'idea de bigénero deriva del terme transgénero[1] i de la situació per la que la persona s'identifica en el no sentir-se d'un sol gènero específic, híbrit o indefinit. Una persona que ejemplifica el terme de bigénero es podria identificar a sí mateixa com dòna i com home per donar un eixemple, no obstant les persones bigenero poden conectar en home i neutre, dòna i neutre i atres variacions, etc.

Símbol bigénero

No és lo mateix que l'identitat decorreguda (més coneguda com genere decorregut) ya que a diferència de les persones en identitat decorreguda, els bigenero conecten en els seus dos gèneros elegits al mateix temps, mentres que les persones en identitat decorreguda poden sentir-se mes conectat a un genere depenent diferents factors.

Orige

El concepte de bigénero ve introduït per les teories queer que s'engloben en els estudis de gènero, en els estudis humanístics i en les ciències socials.[2][3] Dins d'estes teories s'estudien dos aspectes fonamentalment, l'orientació de gènero i sexual des de la perspectiva de la construcció social de la realitat.[4][5][6] Judith Butler[7] va ser una de les precursores d'este enfocament i de les primeres persones en tractar el gènero des de la teoria de la construcció social i la configuració de les identitats. El terme bigénero naix de l'estudi de la construcció social de gènero. En dit estudi naix el concepte de transgénero del que s'han derivat atres térmens específics com el bigénero.[8]

Conseqüències o implicacions llegals

Una persona autodefinida com bigénero no deuria trobar problemes de cap tipo per a la convivència en societat, salve pels conflictes de discriminació o LGBTfobia existents en les nostres societats. En canvi, si una persona d'esta identitat decidira canviar de sexe s'atindria a la llegislació vigent en cada país (per al cas d'Espanya, llei d'identitat de gènero).[9] Moltes persones tenen l'idea errònea de que algú bigénero "canvia de personalitat" constantment per la seua doble identitat, no obstant açò és erròneu i usualment confòs en l'identitat decorreguda, ya que la persona no canvia d'edat, raça, nacionalitat, época o personage, simplement coexistixen els seus dos gèneros dins de la persona mateixa.

Vore també

  • [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.

Referències

  1. ↑ «Vaig donar no a la transfobia i sí a la diversitat d'identitats - Documentació - FELGTB». www.felgtb.org. Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  2. ↑ «PAROLE DE QUEER: Beatriz Preciós». paroledequeer.blogspot.com.és. Consultat el 18 de decembre de 2015.
  3. ↑ «Pense, després existixc - Beatriz Preciós, Pens després existixc - RTVE.és A la Carta» (en es-es). RTVE.és (12 d'agost de 2013). Consultat el 18 de decembre de 2015.
  4. ↑ «Identitat i diversitat cultural. Una visió antropològica del gènero i la sexualitat». www.academia.edu. Consultat el 18 de decembre de 2015.
  5. ↑ País, Edicions El (13 de juny de 2010). «"La sexualitat és com les llengües. Tots podem deprendre vàries"» (en es). EL PAÍS. Consultat el 18 de decembre de 2015.
  6. ↑ «Desmontant els Models Sexólogicos i Sociològics de la Transexualidad - Documentació - FELGTB». www.felgtb.org. Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  7. ↑ Butler, Judith (1990). Edicions Paidós Ibèrica, Barcelona (ed.). El Gènero en Disputa: El Feminisme i la Subversión de l'Identitat, Paidós Studio.
  8. ↑ Ana, Ramírez Mateus,. «Memòries fòra del gènero: cossos, plaers i polítiques per a narrar-se trans» (en es). repositori.uchile.cl. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  9. ↑ «Llei 3/2007 d'Identitat de Gènero - Documentació - FELGTB». www.felgtb.org. Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 14 de decembre de 2015.