Anar al contingut

Gènero (ciències socials)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
vora

El vocablo gènero (del lat. (genus, -ĕris)[1] és un terme tècnic específic en les ciències socials que aludix al «conjunt de característiques diferenciades que cada societat assigna a hòmens i dònes».[2] Remet a una categoria relacional[3] i no a una simple classificació dels subjectes en grups identitaris; segons l'Organisació Mundial de la Salut, es referix a «els rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que una societat considera com a apropiats per a hòmens i dònes»,[4] orientat a visibilizar aquelles diferències i desigualtats socials entre hòmens i dònes que provenen de l'aprenentage, aixina com els estereotips, els prejuïns i l'influència de les relacions de poder en la construcció dels gèneros.[5][6]

Es tracta llavors d'una construcció social i no d'una separació de rols natural i inherent a la condició biològica dels subjectes —característiques anatòmic-fisiològiques—, per lo que l'analogia o sinonímia semàntica entre els térmens «gènero» i «sexe» és errònea.[7][8][9][10][11][12] Dins de les causes de la confusió de "gènero" i "sexe", s'ha senyalat la prolongada pràctica de socialisar lo biològic i biologizar lo social;[13] tal posició no seria aïllada,[14] i la seua freqüència ha dut a que alguns investigadors reconeguen que el terme «gènero» siga «mal utilisada com a sinònim culturalista de sexe, a tal punt que no és infreqüent sentir parlar de dos «gèneros», el gènero femení i el masculí, com si existira una correspondència exacta i automàtica en els sexes femení i masculí.[15] Diverses cultures, tant antigues com a actuals, han reconegut l'existència de més de dos gèneros, negant el binarisme de gènero, aixina com la possibilitat de les persones d'alternar entre gèneros,[16][17] mentres que algunes corrents proponen la supressió del gènero mateix.[18] Les persones que no se senten identificats en un gènero en particular i alternen diverses identitats de gènero, es denominen de "gènero decorregut" (gender fluïu). Si be algunes persones varen considerar que la paraula anglesa gender no devia traduir-se a l'espanyol com "gènero",[19] el Diccionari panhispánico de dubtes va indicar en 2005 que este significat del terme era vàlit en la llengua espanyola, de la mateixa manera que expressions com estudis de gènero, discriminació de gènero i violència de gènero, sempre que s'utilisaren en un sentit tècnic.[7] Finalment el concepte va ser inclós en l'edició de 2014 del Diccionari de la llengua espanyola, indicant que el tercer significat de la paraula "gènero" es referix al "grup al que pertanyen els sers humans de cada sexe, entés este des d'un punt de vista sociocultural en lloc d'exclusivament biològic", mentres que el primer significat de la paraula es referix a un "conjunt de sers que tenen un o varis caràcters comuns".[20]

Orige conceptual

Resulta complex determinar l'evolució teòrica del terme «gènero» en les ciències socials, expressió derivada de l'anglicisme gender[21] que tradicionalment —de la mateixa manera que el seu homòlec en espanyol en el que compartix el mateix orige etimològic des del llatí genus— tenia un sentit purament gramatical.[22][23]

La categoria de gènero tindria les seues raïls en els debats antropològics i sociològics de la primera mitat d'el XX que indicaven que la conducta humana era depresa i no es trobava predefinida pels gens,[21] mentres que l'inserció del concepte dins del camp de les ciències socials seria posterior.[24] Tals debats varen precedir a la «medicalisació del sexe» ocorregut aproximadament entre 1885-1910,[25] fase a on va aparéixer «una nova forma d'entendre i parlar sobre la sexualitat humana»,[26] perspectiva nova que s'alluntava dels juïns merament pràctics dels actes sexuals —descendència, plaure, lo socialment acceptable—, i que naixia conjuntament en la psicologia i siquiatria, per lo que les veus autorisades per a parlar de sexualitat provenien del món mèdic.[27] Va ser en esta época a on es va escomençar a utilisar els térmens tals com «homosexual» i «heterosexual».[26]

Ya abans Francis Galton havia fet el seu aporte al debat despuix de publicar English Men of Science: Their Nature and Nurture en 1874, text que instalaria un tema recurrent en l'àmbit de les ciències socials sobre els rols dels determinants biològics de la conducta de qualsevol individu comparats en els depresos —natura-nurtura (naturalea versus criança)— i que li donaria sentit en décades posteriors als estudis de gènero.[28][29]

Des de l'antropologia, Margaret Pixeu seria una de les pioneres en abordar en térmens generals la temàtica en les ciències socials en publicar en 1928 Coming of age in Samoa: A study of adolescence and sex in primitive society, text a on aborda les implicancias culturals darrere de la noció de lo que posteriorment seria gènero. En 1935, llançaria Sexe i temperament en tres societats primitives[30] en a on descriu els rols socials i característiques del comportament de varons i dònes en tres societats de Nova Guinea: els arapesh, els mundugumor i els tchambuli (o chambri). Les dos primeres tenen en comuna que no existixen diferències socials entre varons i dònes. El treball de Pixeu va sugerir que no existia correspondència natural estricta entre sexe i temperament, per lo que s'alluntava a la tradició antropològica de l'época que la donava per certa;[31] despuix, alguns indiquen que la contribució de Pixeu al concepte «gènero» es trobaria en l'idea de que el comportament d'un individu i les seues diferències sobre el sexe de pertinença pot variar en funció de certes circumstàncies específiques o la pròpia cultura.[32] Els estudis i conclusions de Margaret Pixeu sobre la relació entre cultura i naturalea han influenciat en part els estudis socials i particularment els estudis del rol de gènero;[33] les crítiques de Derek Freeman al treball de Pixeu no han segut compartides o han segut considerades exagerades per la majoria de la comunitat científica.[34]

Els treballs de John Money i Robert Stoller es varen abocar a formalisar les distincions existents entre els constructos «sexe» i «gènero», dins la sexología, realisant per a això tant un anàlisis dels seus mecanismes biològics com de les influències culturals involucrades, utilisant el terme «gènero».[35][36]

John Money

La distinció entre el medicalizado «sexe» i la categoria «gènero» va aparéixer a partir de la segona mitat d'el XX. Un dels primers autors que hauria utilisat tal terme en un sentit distint al gramatical va ser el controvertit sicòlec John Money, qui des de mediats de la década de 1950 va introduir numeroses accepcions relacionades en el gènero en artículs de revistes especialisades, moltes d'elles com a resultat dels seus estudis sobre l'hermafroditisme.[37]

El primer dels seus treballs a on va aparéixer el terme va ser Hermaphroditism, gender and precocity in hyperadrenocorticism: Psychologic findings de 1955, a on es va referir als comportaments tòpics associats a l'identitat masculina o femenina de les persones, a on intervindrien factors sociobiològics.[38][39]

«The term gender role is used to signify all those things that a person says or does to disclose himself or herself as having the status of boy or man, girl or woman, respectively. It includes, but is not restricted to, sexuality in the sense of eroticism.» «L'expressió rol de gènero s'usa per a significar totes aquelles coses que una persona diu o fa per a revelar que ell o ella té l'estatus de chiquet o home, o chiqueta o dòna, respectivament. Esta inclou, pero no està restringida, a la sexualitat en el sentit d'erotisme».
John Money (1955).[40]

Robert Stoller

Posteriorment en 1963, Robert Stoller va introduir la distinció sexe/gènero en el ORD Congrés Psicoanalítico Internacional d'Estocolm despuix de buscar «una paraula per a poder diagnosticar aquelles persones que, encara que posseïen un cos d'home, se sentien dònes»,[41][42] en la finalitat de precisar el concepte d'identitat de gènero sobre el terme identitat sexual, que en la seua opinió era més ambigu.[43] Part de la visió de Ralph Greenson hauria influenciat la concepció Stolleriana.[24]

La tesis fonamental darrere d'este autor és que «no existix dependència biunívoca i inevitable entre gèneros i sexes, i pel contrari, el seu desenroll pot prendre vies independents»;[44] per lo que el seu treball va afondar en aquells aspectes sicològics i de l'entorn d'un individu, realisant una de les primeres distincions sexe/gènero dins de la teoria freudiana.[38]

El feminisme i els estudis de gènero

Artícul principal → estudis de gènero.


L'auge dels estudis feministes en la década de 1970[42] va escomençar a impulsar en el món anglosaxó[45] el terme gender des d'un punt de vista específic: les diferències socials i culturals, en oposició a les biològiques existents entre hòmens i dònes; ací es poden trobar els treballs de Kate Millett, Germaine Greer, Ann Oakley i Nancy Chodorow, entre unes atres.[46] L'us del terme «gènero» també es va generalisar una década més vesprada en el món feministe espanyol, especialment en un sentit social i cultural.[47]

Kate Millett, va ser una de les feministes radicals de la década del 70, qui en el seu llibre Política sexual realisa un anàlisis de la sexualitat, la política i el gènero des del punt de vista biològic, sociològic, antropològic, econòmic, mitològic i lliterari entre uns atres. Per a Millet, el sexe és biològic i el gènero un constructo social. A la femella humana li l'educa per a que siga "femenina" i al mascle humà per a que siga "masculí". És considerada com una de les autores que ha definit de la forma més clara i precisa el terme gènero com "aquell constructo social que ‘es fa’ sobre un sexe determinat naturalizando qualitats i aspectes que es creuen vinculats necessàriament a dit sexe". Per a Millett el gènero és el resultat d'una construcció cultural i considera que els factors culturals incidixen en una socialisació universal que moleja els comportaments dels hòmens i les dònes.[48]

Distinció de sexe

En 1945, Madison Bentley va definir el gènero com el "anvers socialisat del sexe". Ellibre de Simone de Beauvoir de 1949, El segon sexe, ha segut interpretat com el començ de la distinció entre sexe i gènero en la teoria feminista, encara que esta interpretació és qüestionada. El sexólogo John Money va falcar el terme rol de gènero i va anar el primer en usar-ho imprés en una revista científica. En un artícul fonamental de 1955 ho va definir com "totes aquelles coses que una persona diu o fa revelar que té la condició de chiquet o home, chiqueta o dòna. El sentit acadèmic modern de la paraula, en el context dels rols socials d'hòmens i dònes, es remonta a lo manco a 1945, i va ser popularisat i desenrollat pel moviment feministe a partir de la década de 1970 (vore Teoria feminista i estudis de gènero més avall). ), que teoriza que la naturalea humana és essencialment epicena i les distincions socials basades en el sexe es construïxen arbitrariamente. En este context, les qüestions relatives a este procés teòric de construcció social varen ser denominades qüestions de gènero. L'us popular del gènero simplement com una alternativa al sexe (com a categoria biològica) també està molt estés, encara que encara s'intenten preservar la distinció. El American Heritage Dictionary (2000) utilisa les dos oracions següents per a ilustrar la diferència, senyalant que la distinció "és útil en principi, pero de cap manera s'observa àmpliament, i es produïx una variació considerable en l'us en tots els nivells". L'eficàcia de la medicació sembla dependre del sexe (no del gènero) del pacient. En les societats llauradores, és provable que els rols de gènero (no de sexe) estiguen més clarament definits

Judith Butler

Judit Butler en el CCCB 2018

Judith Butler, al contrari, sosté que no solament el gènero és un constructo social, sino també el sexe. Per això, cap a la década dels 80 es comença a potenciar l'idea del gènero desvinculat de la seua base biològica, és dir el sexe. Segons Butler el gènero no és una categoria en un sentit estable i fix sino que és performatiu, és dir, cobra existència en la mida en que un conjunt d'actes ho materialisen. D'esta manera, el gènero no té una essència ni un estatut ontològic. Es pot canviar tant de sexe com de gènero. Ademés, Butler senyala que el gènero no es llimita únicament a dos possibilitats (femení-masculí) ni tampoc pot ser ordenat en funció d'una normatividad heterosexual.[49][50]

Judith Butler[51] publica ellibre Gènero en disputa (1990) a on part de la base del discurs de que el gènero és una realitat discursiva sense finalitat normativa i sense base biològica que crea sistemàticament identitats decorregudes o aparents.

El gènero és una complexitat la totalitat de la qual es posterga de manera permanent, mai apareix completa en una determinada conjuntura en el temps. Aixina, una coalició oberta crearà identitats que alternadamente s'instauren i s'abandonen en funció dels objectius del moment; es tractarà d'un conjunt obert que permeta múltiples coincidències i discrepàncies sense obediència a un telos normatiu de definició tancada.[52]

Els aportes de Butler varen conseguir guanyar camp cap al desmontage del sistema sexe/gènero. En este sentit, la matriu d'inteligibilitat que Butler demarca com a heterosexual, determina que un ser humà correspon sempre a un gènero, i que dita pertinença ocorre en virtut del seu sexe.[53] Les seues idees varen donar orige a la cridada teoria queer, en la qual se sosté que no solament es pot elegir el gènero sino també el sexe.

Antropologia del gènero en Mesoamérica

L'antropologia del gènero en Mesoamérica és un camp d'estudi que analisa les formes en que les societats mesoamericanes han construït les identitats de gènero, els rols socials, la sexualitat i les relacions entre els sexes, tant en contexts prehispánicos com a colonials i contemporàneus. Des de l'antropologia, el gènero s'entén com una construcció sociocultural i històrica, i no com una conseqüència directa del sexe biològic.[54]

Des d'este enfocament, estudis han senyalat que l'aplicació directa de categories occidentals com el binarisme rígit entre home i dòna resulta llimitada per a comprendre les concepcions indígenes sobre el cos, l'identitat i la diferència sexual en Mesoamérica.[55]

Societats mesoamericanes prehispánicas

Investigacions antropològiques, arqueològiques i etnohistóricas sugerixen que moltes societats mesoamericanes prehispánicas s'organisaven a partir de principis de dualitat i complementarietat, a on les diferències de gènero estaven vinculades a la cosmovisió, la ritualidad i l'organisació comunitària.[56] Estes configuracions no implicaven necessàriament una jerarquia fixa, sino una distribució diferenciada de funcions socials, econòmiques i rituals.

Transformacions colonials

La colonisació espanyola va introduir transformacions en els sistemes indígenes de gènero. L'imposició de la moral cristiana i de l'orde jurídic colonial va reforçar un model binario i jeràrquic, redefinint el parentesc, la sexualitat i el paper social de les dònes indígenes.[57] Des de l'antropologia, estos processos s'analisen com a formes de violència simbòlica i cultural.

Estudis etnogràfics contemporàneus

Un dels casos més estudiats en l'antropologia del gènero en Mesoamérica és el de les muxe, persones assignades masculines en nàixer que assumixen rols de gènero socialment reconeguts en comunitats zapotecas de l'Istme de Tehuantepec, en Oaxaca.[58] Estudis etnogràfics senyalen que estes identitats no són equivalents directes de categories occidentals com “transgénero”, sino expressions culturals específiques.

Debats actuals

Els debats contemporàneus en este camp aborden qüestions com l'us del concepte de “tercer gènero”, el risc d'exotisació de les identitats indígenes i la necessitat d'enfocaments crítics que articulen gènero, etnicidad i colonialidad.[59]

Vore també

Referències

  1. ↑ Kaplan (2011). The Routledge Spanish Bilingual Dictionary of Psychology and Psychiatry (en anglés/espanyol), Taylor & Francis.
  2. ↑ (2004).Edicions Díaz de Sants.Madrit:
    org/details/laviolenciacontr0000unse/page/n294269.
  3. ↑ Berga (2006). «Jóvens 'llatins' i relacions de gènero», Jóvens llatins en Barcelona: espai públic i cultura gastronòmica, Anthropos Editorial, pp. 334. ISBN 978-84-7658-796-6.
  4. ↑ WHO. «What do we pixen by "sex" and "gender"?» (en anglés). Gender, women and health. Consultat el 22 de febrer de 2013.
  5. ↑ United Nations Population Fund (ed.): «Gestió de programes contra la violència de gènero en situacions d'emergència». Gruía complementària d'aprenentage virtual. Consultat el 23 de novembre de 2011.
  6. ↑ «El gènero en les ciències socials».
  7. ↑ 7,0 7,1 Real Acadèmia Espanyola.Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ Ferrer Guasch (1994). «El gènero en l'adolescència», Psicologia de l'Adolescència, Marcombo, pp. 352. ISBN 978-84-2670-971-4.
  9. ↑ Trigueros Guardiola; Mondragón, {{{nom2}}} (2005). Treballador social: temari general, Volum 4, MAD-Eduforma, pp. 306. ISBN 978-84-6650-544-4.
  10. ↑ Chávez Carapia (2004). Perspectiva de Gènero, Plaça i Valdes, pp. 179. ISBN 978-97-0722-257-1.
  11. ↑ Jayme, María; Sau, {{{nom2}}} (1996). Psicologia Diferencial Del Sexe i el Gènero: Fonaments, Icària Editorial, pp. 344. ISBN 978-84-7426-268-1.
  12. ↑ Careaga Pérez; Ortega Cante, Judith (2001). , UADY, pp. 465. ISBN 978-97-0698-012-0.
  13. ↑ Bourdieu, Pierre (2000). [1] (PDFPDF), Barcelona: Anagrama.
  14. ↑ Tubert (2003). «Del sexe a el "gènero" els equívocs d'un concepte», , pp. 7-38. ISBN 84-376-2108-9.
  15. ↑ Stolcke, Verena (1996). «Antropologia del gènero. El cóm i el per qué de les dònes», Ensajos d'Antropologia Cultural. Homenage a Claudio Esteva-Fabregat., Barcelona, Espanya: Editorial Ariel, S. A., pp. 335-344.
  16. ↑ Morgan Holmes (2008). Intersex: A Perilous Difference, Associated University Presse, pp. 17. ISBN 978-1-575-91117-5.
  17. ↑ Fausto-Sterling (March–April 1993). The Five Sexes: Why Male and Female Llaure Not Enough, pp. 20–24.
  18. ↑ «We shouldn’t fight for 'gender equality'. We should fight to abolish gender». The New Statesman.
  19. ↑ «Estudie de la violència domèstica en una mostra de dònes llatines residents en Estats Units».Anals de psicologia.21(1)
    18-26.ISSN 0212-9728.
  20. ↑ Diccionario de la lengua española
  21. ↑ 21,0 21,1 Tuñón Pablos (2000). «Gènero», , FLACSO Mèxic, pp. 831. ISBN 978-96-8166-107-6.
  22. ↑ Udry, J. Richard«The Nature of Gender».Demography.31(4)
    561-573.Consultat el 22 de febrer de 2013.
  23. ↑ «The Inexorable Rise of Gender and the Decline of Sex: Social Change in Academic Titles, 1945–2001».Archives of Sexual Behavior.33(2)
    87-96.Consultat el 22 de febrer de 2013.
  24. ↑ 24,0 24,1 Hernando (2012). , Katz Editors, pp. 201. ISBN 978-84-9294-642-6.
  25. ↑ (1999) Sexuality (en anglés), Oxford University Press, pp. 528. ISBN 978-01-9288-019-2.
  26. ↑ 26,0 26,1 G. G., Bolich (2007). Conversing on Gender (en anglés), pp. 464. ISBN 978-06-1515-670-5.
  27. ↑ McLaren (1999). Twentieth-Century Sexuality: A History (en anglés), Wiley, pp. 304. ISBN 978-06-3120-813-6.
  28. ↑ (2016) The Biopolitics of Gender (en anglés), Oxfort University Press. ISBN 978-0-19025-6913.
  29. ↑ (2001) The Psychology of Gender and Sexuality: An Introduction (en anglés), Open University Press.
  30. ↑ Pixeu, Margaret (1973). Seño i temperament en les societats primitives (en Espanyol), Barcelona.
  31. ↑ Carranza Aguilar (2002). «Dòna i antropologia», Ampar Tusón Valls, María Teresa Alario, Núria Solsona Pairó, Ampar Vaig prendre González, Francisco Manuel Gago Rodríguez, Consol Vega Díaz, María Eugenia Carranza Aguilar, Laura Torres Sant Miguel, Ana Agirre Saez d'Egilaz (ed.). Dòna i educació: Educar per a l'igualtat, educar des de la diferencia, Grao, pp. 233. ISBN 978-84-7827-604-2.
  32. ↑ Ramos Escandón (2008). «Vint anys de presència: l'historiografia sobre la dòna i el gènero en l'història de Mèxic», Persistència i Canvi: Acostaments a l'Història de les Dònes en Méxic, El Colege de Mèxic AC, pp. 253. ISBN 978-96-8121-365-7.
  33. ↑ Vore Appell 1984, Brady 1991, Feinberg 1988, Leacock 1988, Levy 1984, Marshall 1993, Nardi 1984, Patience i Smith 1986, Paxman 1988, Scheper-Hughes 1984, Shankman 1996, i Young, i Juan 1985.
  34. ↑ Fox, Robin 2004 Participant Observer: Memoir of a Transatlantic Life New Brunswick, New Jersey: Transaction Publishers, page 339; Scheper-Hughes, Nancy(1984).«The Margaret Pixeu Controversy: Culture, Biology, and Anthropological Inquiry».Human Organization.43(1)
    85–93.; «The Trashing of Margaret Pixeu: Anatomy of an Anthropological Controversy».Archives of Sexual Behavior.40(6)
    1341–1343.ISSN 0004-0002.doi:10.1007/s10508-011-9843-0.; «The "Fateful Hoaxing" of Margaret Pixeu: A Cautionary Tale».Current Anthropology.54(1)
    51–70.ISSN 0011-3204.doi:10.1086/669033.
  35. ↑ (2014) The Queer Turn in Feminism: Identities, Sexualities, and the Theater of Gender (en anglés), Fordham University Press. ISBN 978-0-8232-53876.
  36. ↑ «Identitat sexual/rol de gènero».Debat Feminista.doi:10.1016/S0188-9478(16)30073-1.
  37. ↑ (2014) The Man Who Invented Gender: Engaging the Idees of John Money, UBC Press. ISBN 978-0-7748-27959.
  38. ↑ 38,0 38,1 Puleo, Alicia H. (2007). «Introducció al concepte gènero», Gènero i Comunicació, Editorial Fonaments, pp. 188. ISBN 978-84-2451-136-4.
  39. ↑ Gooren J. G., Louis (2003). «El transexualisme, una forma d'intersexe», Transexualidad: La Busca d'una Identitat, Madrit: Edicions Díaz de Sants, pp. 270. ISBN 978-84-7978-567-3.
  40. ↑ Money, John(1955).«Hermaphroditism, gender and precocity in hyperadrenocorticism: Psychologic findings».Bulletin of the Johns Hopkins Hospital.96
    253–264.
  41. ↑ Patrícia Gil, Eva; Lloret, {{{nom2}}} (2007). Els drets humans i La violència de gènero, Editorial UOC, pp. 166. ISBN 978-84-9788-628-4.
  42. ↑ 42,0 42,1 Moi, Toril (2001). What Is a Woman?: And Other Essays (en anglés), Oxford University Press, pp. 517. ISBN 978-01-9818-675-5.
  43. ↑ (1964).«A Contribution to the Study of Gender Identity».International Journal of Psychoanalysis.(45)
    220-226.
  44. ↑ d'Elejabeitia (1987). , Anthropos Editorial, pp. 261. ISBN 978-84-7658-034-9.
  45. ↑ «Usos, dificultats i possibilitats de la categoria gènero».Papers de Població.(21)
    147-178.ISSN 1405-7425.Consultat el 25 de novembre de 2012.
  46. ↑ Heinamaa, Sara (1997). «Woman - Nature, product, Style?», Feminism, Science, and the Philosophy of Science (en anglés), Springer, pp. 332. ISBN 978-07-9234-611-1.
  47. ↑ Braidotti, Rosi (2002). «The Uses and Abuses of the Gender/Sex Distinction in European Feminist Practices», Thinking Differently: A European Women's Studies Reader (en anglés), pp. 405. ISBN 978-18-4277-003-0.
  48. ↑ Millett, Kate (2010). «Primera part: política sexual», Política sexual, Càtedra, p. 80.
  49. ↑ Oliva Portolés (2005). «Debats sobre el gènero», Amorós, Celia i De Miguel, Ana (ed.). Teoria feminista: de l'ilustració a la globalisació. Dels debats sobre el gènero al multiculturalisme III, Minerva edicions, p. 38.
  50. ↑ Butler, Judith (2018). «Prefacio i Capítul 1», El gènero en disputa, Paidós, p. 17. ISBN 978-950-12-9742-3.
  51. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  52. ↑ Judith Butller (1999). «1 pág.70», Gandar TroubJe. Feminism and the Subvemion of Idootffy, 2007 de totes les edicions en castellà. Edicions Paidós Ibèrica, SA, Av. Diagonal. 662-664 - 08034 Barcelona..
  53. ↑ «Els cossos del sistema sexe/gènero : Aportes teòrics de Judith Butler».: Revista de Psicologia (L'Argent) 2011-2012 (12) :127-144.Consultat el 10/10/2020.
  54. ↑ Moore (1988). Feminism and Anthropology, University of Minnesota Press.
  55. ↑ García Canclini (1990). Cultures híbrides, Grijalbo.
  56. ↑ López Austin (1980). Cos humà i ideologia, UNAM.
  57. ↑ Lavrin, Asunción (1995). Women, Feminism and Social Change in Argentina, Chile, and Uruguai, University of Nebraska Press.
  58. ↑ Miano Borruso (2002). Hòmens, dònes i muxes, CONACULTA.
  59. ↑ Lugones, María (2008). Colonialidad i gènero, Edicions del Signe.

Bibliografia adicional

183–214.
263–282.doi:10.1086/203989.Consultat el 17 de març de 2017.
656–663.doi:10.1525/aa.1988.90.3.02a00080.
  • Leacock, Eleanor(1988).«Anthropologists in Search of a Culture: Margaret Pixeu, Derek Freeman and All the Rest of Us».Central Issues in Anthropology.8(1)
3–20.doi:10.1525/cia.1988.8.1.3.
85–92.doi:10.1525/eth.1984.12.1.02a00060.
604–617.doi:10.1525/ae.1993.20.3.02a00080.
323–337.doi:10.2307/3177870.
  • (1987).«Derek Freeman in Samoa: The Making and Unmaking of a Biobehavioral Myth».American Anthropologist.88
157–162.doi:10.1525/aa.1986.88.1.02a00160.
1–19.
  • Shankman, Paul(1996).«The History of Samoan Sexual Conduct and the Pixeu-Freeman Controversy».American Anthropologist.98(3)
555–567.doi:10.1525/aa.1996.98.3.02a00090.
  • (1985).«Freeman's Margaret Pixeu Myth: The Ideological Virginity of Anthropologists».Australian and New Zealand Journal of Sociology.21(1)
64–81.doi:10.1177/144078338502100104.
85–93.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gènero_(ciències_socials)&oldid=1601416»