Anar al contingut

Identitat sexual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Elements de l'identitat sexual: identitat de gènero, expressió de gènero, sexe i orientació sexual.[1]

L'identitat sexual o identitat de sexe aludix a la percepció que un individu té sobre sí mateixa respecte al seu propi sexe en funció de l'evaluació que realisa de les seues característiques físiques o biològiques[2][3][4] que «generalment reflectix l'apariència física externa i el rol típicament vinculat al sexe que un desenrolla i preferix».[5]

En térmens generals aludix a l'aspecte sicològic de la sexualitat d'un individu des de lo corpóreo, des de la genitalitat,[2][6] i està conformada per tres elements: l'identitat de gènero, l'orientació sexual i el rol de gènero.[7][6] Este constructo inclouria el patró de característiques sexuals biològiques d'un individu «que formen un patró cohesivo que no deixa lloc a dubtes respecte a cual és el seu sexe».[8] Dins de l'orientació sexual s'inclou la cridada atracció sexual, que determina les raons i el grau del desig sexual.

Sexe biològic

El sexe biològic aludix a l'anatomia física d'una persona, tant als òrguens sexuals externs com als atributs físics derivats, els cromosomes sexuals i les estructures reproductives internes. Per a la majoria de les persones, els indicadors anatòmics del sexe s'alineen d'un modo binari, sent el seu sexe masculí o femení.[9] No obstant, també poden donar-se variacions intersexuales que són pròpies de l'espècie humana i d'atres espècie animals. La intersexualidad supon que l'individu naixca en una anatomia reproductiva o sexual que no s'ajusta completament a lo que s'espera d'un cos femení o un cos masculí, normalment degut a que l'individu naix en genitals o traces no normatives.[10]

Tradicionalment, esta variació era coneguda com hermafroditisme, encara que hui és un terme en desús.[11][12] En 2013, Nacions Unides varen condenar l'us de la cridada "cirugia per a la normalisació del gènero", realisada en bebés intersexuales en genitals ambigus. Actualment, esta innecessària cirugia en bebés se situa en la mateixa categoria que l'esterilisació involuntària o la teràpia de reorientació sexual.[13] Òbviament, sempre que s'aplique o administre sense el consentiment lliure i informat de la persona que se somet a dita cirugia.

Identitat de gènero

l'identitat de gènero és la percepció subjectiva que un individu deu tindre sobre sí mateixa en lo relatiu al gènero.[14][15][16] Es considera que una persona és cisgénero si la seua identitat de gènero coincidix en el seu sexe biològic, mentres que una persona serà transgénero si la seua identitat de gènero diferix del sexe biològic en el que va ser assignada en nàixer. Una persona transgénero es reconeix com transexual o trans des del moment en el que modifica el seu cos o té el desig de fer-ho cap al fenotip sexual opost a aquell que li va ser assignat en nàixer, be siga per mig de métodos hormonals, quirúrgics o abdós. Es denomina com home trans (transmasc) a aquella persona que, pese a haver segut assignada al sexe femení en nàixer, segons les característiques físiques pròpies del seu sexe biològic, situa la seua identitat dins del gènero masculí.[17] Per contra, es denomina com dòna trans (transfem) a la que, pese a haver segut assignada al sexe masculí en nàixer, segons les característiques físiques pròpies del seu sexe biològic, situa la seua identitat dins del gènero femení. Dins del colectiu trans solen incloure's els cridats gèneros no binaris o cuirgénero (genderqueer), persones en una identitat que no s'ajusta al binarisme de gènero, ya que la seua identitat no es percep totalment masculina o femenina.[18][19] No obstant, existixen persones no binàries que no s'identifiquen dins del colectiu trans perque este sí que s'articula dins del binarisme de gènero.[20][21][22] Açò ha fet que en els últims anys s'hagen afegit les accepcions queer (Q) i plus (+) dins del colectiu LGBTQ+, comprenent d'esta manera a aquelles identitats de gènero no binàries:

  • Tercer gènero: concepte antropològic i sociològic que s'usa per a classificar a aquells gèneros totalment alluntats dels conceptes de home o dòna que són reconeguts com a vàlits en certes cultures no occidentals. El terme designa a persones transgénero i/o intersexuales que se senten en una identitat de gènero oposta al seu sexe biològic, pero que al no ser masculina ni femenina, és entesa com un tercer gènero, en un sentit sagrat.[23] Casos concrets són les vérgens juramentadas en els Balcans, berdache i winkte en Amèrica del Nort, muxe en Mèxic, hijra en l'Índia, kathoey en Tailàndia, apwint en Birmània, akava'ine en Islas Cook, fa'afafine en Samoa, mahu en Hawái o khanith en la cultura àrap.
  • Maverique: gènero dissident o inconformiste, concebut com l'alternativa occidental al tercer gènero, puix inclou a totes les persones occidentals que, pese a identificar-se en un gènero concret, ho fan en un que no té cap relació en lo masculí, lo femení o un atre grau intermig. Els maverique pertanyen a un tercer gènero alié al binarisme.[24]
  • Bigénero: persones que s'identifiquen simultàneament en dos gèneros distints, els quals poden ser el gènero masculí, el gènero femení i/o atres gèneros no binaris.[25]
  • Trigénero: persones que s'identifiquen simultàneament en tres gèneros distints, els quals poden ser el gènero masculí, el gènero femení i/o atres gèneros no binaris.[26]
  • Pangénero: persones que s'identifiquen simultàneament en més de tres gèneros distints o, en casos més amplis, en tots aquells que existixen en el seu propi àmbit cultural, inclús creant nous gèneros que s'ajusten a ells.[27]
  • Gènero decorregut: persones que transicionan entre dos o més gèneros de forma permanent o esporàdica, podent ser bigénero, trigénero o pangénero segons els done. Estes poden fluir de lo masculí a lo no binari, de lo femení a lo no binari, només entre gèneros no binaris o entre tots els gèneros.[28]
  • Agénero: persones que presenten una absència total o parcial de gènero, be siga de forma permanent o esporàdica.[29] No cal confondre als agénero en les persones asexuals.
  • Neutrois: persones que s'identifiquen en un gènero neutre.[30]
  • Xenogénero: persones que tenen una experiència de gènero atípica en relació en el ser humà comú.[31]

Bibliografia

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Genderbread Person by Sam Killermann» (en en-us). www.samkillermann.com. Consultat el 2026-02-23.
  2. ↑ 2,0 2,1 Psicologia diferencial del sexe i el gènero: fonaments, Icària Editorial. ISBN 978-8-4742-62681.
  3. ↑ (2016) Actualisacions en sexología clínica i educativa, Servici de Publicacions de l'Universitat de Huelva. ISBN 978-8-4166-2127-9.
  4. ↑ (2008) «Trastorns d'identitat sexual en l'adolescència», Siquiatria Clínica:Diagnòstic i tractament en chiquets, adolescents i adults, Editorial Mèdica Panamericana. ISBN 978-9-5884-4309-6.
  5. ↑ «Title: Sex and Gender llaure Different: Sexual Identity and Gender Identity llaure Different».Clinical Child Psychology & Psychiatry.7(3)ISSN 1359-1045.doi:10.1177/1359104502007003002.
  6. ↑ 6,0 6,1 Monroy, Anamely (2002). «La sexualitat en l'adolescència», Salut i sexualitat en l'adolescència i joventut, Pax Mèxic, pp. 256. ISBN 978-968-860-507-3.
  7. ↑ (1986) «Au-delá de l'androgynie. Quelques préceptes goses pour unix identité de sexe liberée», La différence dones sexes, questions de psychologie (en francés), Pariu: Éditions tierces.
  8. ↑ (2008) Kaplan & Sadock's Concise Textbook of Clinical Psychiatry (en anglés), Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 978-0-7817-87468.
  9. ↑ «sexe» (en català). Diccionàri de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 18/10/15.
  10. ↑ «Quan dic intersex: un diàlec introductori a l'intersexualitat».Cad. Pagu (24).Consultat el 03/06/21.
  11. ↑ Societat Intersexual de Norteamérica. «Síndrome de Klinefelter» (en anglés). Consultat el 4 de juliol de 2011.
  12. ↑ Fundació Gens i Gent (ed.): «Diagnòstic i manifestacions». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 4 de juliol de 2011.
  13. ↑ February 7, 2013. «UN Condemns “Normalization” Surgery for Intersexuality». Msmagazine.com. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  14. ↑ (2009) Psychology: the science of behaviour (en anglés), Toronto: Pearson. ISBN 978-0-2056-45-244.
  15. ↑ «Identitat de gènero: desafius i llímits a les polítiques d'inclusió en l'escola secundària de la Ciutat de Buenos Aires, Argentina».Revista Punt Gènero, (7).doi:10.5354/0719-0417.2017.46265.Consultat el 09/06/21.
  16. ↑ (2015) Culture and Diversity in the United States: Baix Many Ways to Be American (en anglés), Routledge, p. 137. ISBN 978-1-31573-9-120.
  17. ↑ «[1]». Consultat el 19 d'octubre de 2020.
  18. ↑ Joan Nestle, Clare Howell, Riki Anne Wilchins (2002). GenderQueer: voices from beyond the sexual binary (en anglés), Alyson Books. ISBN 1555837301.
  19. ↑ Richards, Christina; Bouman, {{{nom2}}}; Barker, {{{nom3}}} (2017). Genderqueer and senar-binary genders. OCLC 1015674767. ISBN 978-1-137-51053-2.
  20. ↑ «Supporting and caring for transgender and gender nonconforming youth in the urology practice».Journal of Pediatric Urology.13(3)
    300–304.Consultat el 2021-05-19.
  21. ↑ «[https://www.thetrevorproject.org/trvr_support_center/trans-gender-identity/ Trans + Gender Identity]» (en en-us). The Trevor Project. Consultat el 2021-05-19.
  22. ↑ «With Thanks».Gender & Society.16(6)
    965–968.ISSN 0000-0000.doi:10.1177/0891243202016006012.Consultat el 2021-05-19.
  23. ↑ «Àsia and the Pacific – ANU». Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2012.
  24. ↑ Orientant, Um espaço de aprendizagem (ed.): «Maverique» (en pt-br). Consultat el 19 de juny de 2021.
  25. ↑ «PAROLE DE QUEER: Beatriz Preciós». paroledequeer.blogspot.com.és. Consultat el 19 de juliol de 2021.
  26. ↑ «Pense, després existixc - Beatriz Preciós, Pens després existixc - RTVE.és A la Carta» (en és-es). RTVE.és. Consultat el 18 de decembre de 2015.
  27. ↑ «Supporting and Caring for our Gender-Expansive Youth».
  28. ↑ Beyond the binary: what does it pixen to be genderfluid?, The Irish Claves.
  29. ↑ «LGBTQ Needs Assessment» págs. 52–53.
  30. ↑ «What is Neutrois? | Neutrois.com». neutrois.com. Consultat el 2022-03-30.
  31. ↑ «What you need to know about xenogender». LGBTQ Nation. Consultat el 2022-03-30.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Identitat_sexual&oldid=1336897»