Anar al contingut

Tercer sexe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escultura d'Hermafrodito, del que deriva la paraula hermafrodita.

Els térmens tercer sexe i tercer gènero s'utilisen per a descriure individus que no encaixen en les definicions de gènero binari.

Este terme s'ha amprat per a descriure a numerosos casos com les vérgens juramentadas en els Balcans,[1] berdache i winkte en Amèrica del Nort, muxe en Mèxic, hijra (/jishra/) en Índia i Pakistan,[2] kathoey en Tailàndia, apwint en Birmània, akava'ine en Islas Cook, fa'afafine en Samoa, mahu en Hawái o khanith en la cultura àrap. En diferents cultures un tercer gènero pot representar un estat indefinit entre home i dòna, un estat en el que s'és abdós, o una categoria del tot independent de lo masculí i lo femení. Esta última definició és la preferida per els qui interpreten de forma estricta del concepte de «tercer gènero». Alguns antropòlecs han descrit un quarto,[3] i un quint gènero.[4]

En la cultura occidental, les persones lesbianas, gais, transgénero o intersexuals han segut descrits com a pertanyents a un tercer gènero, encara que alguns[quí?] posen objeccions a esta caracterisació. El terme també és utilisat per molts grups i individus per a descriure's a sí mateixos. L'estat de no ser ni masculí ni femení pot entendre's en relació en el sexe, a l'orientació sexual o l'identitat de gènero de l'individu.

Polimorfisme sexuals

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Forma en barra blanca del cheu de coll blanc, que posseïx dos formes masculines i dos femenines distintes.

La biòloga i teòrica del gènero Anne Fausto-Sterling va propondre en un artícul de 1993 que per a descriure els cossos humans seria més adequat parlar de cinc sexes en lloc de dos.[5] La biòloga Joan Roughgarden argumenta que en algunes espècies animals pot haver més de dos sexes. Sugerix que en un sexe biològic determinat, poden existir múltiples possibilitats de conducta a l'alcanç dels organismes individuals.[6]


Entre els animals que presenten sexes separats, alguns individus sofrixen anomalies en la seua diferenciació sexual que resulten en graus diversos d'intersexualitat. l'intersexualitat generalment entorpix les seues capacitats reproductives, i algunes anomalies poden interferir en atres aspectes del desenroll. Algunes espècies presenten polimorfisme genètics que resulten que es troben individus mascles, femelles, o d'abdós sexes en aspectes i conductes diferents respecte a la territorialitat, corteig o criança. Dos eixemples habituals en la lliteratura són els reptils americans del gènero Uta, que presenten tres formes masculines i dos femenines, i el chingolo gorgiblanco (Zonotrichia albicollis), en dos formes masculines i dos femenines. Els individus de ralles blanques són més agressius i defenen un territori, mentres que els individus de ralles marrons proveïxen més contes parentals. Un 90% de les parelles que crían estan formades per individus d'abdós classes.[7] Els peixos del gènero Porichthys tenen mascles de dos formes i tamanys distints.[8] Els mascles de Lepomis macrochirus, un atre peix, tenen tres formes que exhibixen comportaments reproductius diferents. Atres espècies, generalment peixos marins, com el tordo de roca Symphodus ocellatus, poden canviar el seu sexe en el transcurs del seu desenroll.[9] En estricta interpretació biològica, cap dels eixemples anteriors seria un tercer sexe, ya que, o be són anomalies que interferixen en la reproducció i desenroll, o be són individus mascles o femelles en libreas o conductes diferenciades, o be són hermafroditas, és dir, tenen òrguens reproductors dels dos sexes.

El tercer gènero en les societats contemporànees

[editar | editar còdic]

Els estudis de gènero actuals intenten demostrar que el sistema de dos gèneros no és ni innat ni universal. Prèviament, en els anys xixanta de el XX alguns antropòlecs varen descobrir i varen descriure que en vàries cultures, tant contemporànees com a antigues es reconeixen, de forma més o menys reglamentada i socialment acceptada atres gèneros que no encaixen en un sistema binari de gènero.[10]

Cultures indígenes d'Amèrica del Nort

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Dos esperits.


Algunes cultures indígenes d'Amèrica del Nort inclouen categories socials de gènero no binari. Li les coneix generalment com «dos esperits». Alguns eixemples són les winkte de la cultura lakota, les ninauposkitzipxpe (‘dònes en cor de varó’) dels peus negres i les muxe zapotecas en Mèxic.[11]


Varis estudiosos han debatut sobre la naturalea d'estes categories, ademés de la definició del terme «tercer sexe». Diferents investigadors poden caracterisar als dos esperits com algú que canvia de sexe (gender-crosser), de sexe mixt (mixed gender), de sexe intermig (intermediate gender) o pertanyent a un tercer o quart sexe diferenciat que no són depenents del masculí o femení com a categories primàries. Aquells (com Will Roscoe) que han defés esta última interpretació, també defenen que els rols socials dels «dos esperits» no es deuen entendre com els de un tercer sexe. L'antropòlec Jean-Guy Goulet (1996) fa un resum de la lliteratura existent:


El terme «berdache» o també «bardaje», és considerat molt ofensiu per molts dos esperits i indígenes pel seu pijoratiu orige històric. Va ser amprat per primera volta pels colon europeus de manera despectiva, en el significat de ‘home sumiso i afeminat’.[12] El terme «dos esperits» és un calc de l'anglés two-spirit creat en 1990 per a expressar una identitat reconeguda per molts pobles indígenes i és preferit habitualment com la forma més respectuosa.

El subcontinent indi

[editar | editar còdic]

Les hijras (/jishras/) de l'Índia, Pakistan i Bangladés són provablement la població del tipo «tercer sexe» més coneguda i numerosa en el món actual ―l'organisació de salut The Humsafar Trust, en sèu en Bombay, estima que hi ha entre 5 i 6 millons de jisras en l'Índia.[13] També tenen el nom de aravani/aruvani o jogappa. A sovint, encara que de forma equivocada, cridats en anglés «eunucs», a voltes naixen com a individus intersexuados o aparentment masculins, pero visten robes femenines i en general no es consideren ni hòmens ni dònes. Solament un 8% de les hijra que visiten clíniques Humsafar són nirwaan (castrats).

Moviments socials de hijras han realisat campanyes per a ser reconegudes com un tercer sexe. En 2005, els passaports de l'Índia varen ser modificats per a tres sexes: M, F i I (masculí, femení i eunuc, respectivament).[14][15]

Ademés del paper femení de les hijra (/jishra/), en l'Índia moderna existixen també formes institucionalisades de «masculinisació femenina». Entre els gaddhi, en la falda del Himalaya, algunes chiques adopten el paper de sadhin, renunciant al matrimoni i vestint i treballant com a hòmens, pero mantenint noms i pronoms femenins.[16]

A finals de el XIX, antropòlecs varen anotar l'existència d'un rol social similar en Madrás, el dels basivi.[17]

No obstant, el historiador Walter Penrose conclou que abdós casos «el seu estatus és més de transgénero que de tercer gènero».[18]

Tailàndia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tres kathoey treballant com a ballarines gogó en Nana Plaça (de Bangkok).

En Tailàndia, les kathoey[19] (en anglés a voltes anomenades ladyboys, ‘chics-dama’) són habitualment considerades com un tercer gènero.[20]

No obstant, a pesar de que un número significatiu de tailandesos veuen a les kathoey com un tercer gènero, uns atres les veuen ya siga com un tipo de home o com un tipo de dòna.[21]

Preguntem a les nostres 190 [kathoeys] si es consideraven hòmens, dònes, un segon tipo de dòna (sao praphet song) o no home (kathoey). Cap es considerava home i solament un 11% es considerava kathoey (és dir, ‘no home’). En canvi un 45% es consideraven dònes, i un 36% es consideraven sao praphet song [...] Desgraciadament no es va incloure la categoria phet tee sam (‘tercer gènero’). Si ho haguérem fet, possiblement moltes hagueren elegit eixe terme. [...] Al voltant del 50% [dels tailandesos no transgénero] les veu com a varons en la ment equivocada, pero l'atra mitat les veu, ya siga com a dònes naixcudes en el cos equivocat (al voltant d'un 15%), o com un tercer gènero (al voltant d'un 35%).
Sam Winter[21]

En 2004, l'Escola de Tecnologia de Chiang Mai va destinar un bany per a les kathoeys, en un símbol masculí i femení entrellaçat en la porta. A les 15 estudiants kathoey se'ls va demanar que dugueren roba masculina, pero se'ls va permetre dur pentinats femenins.[22][23]

Societat occidental

[editar | editar còdic]

Alguns escritors han sugerit que el tercer sexe va sorgir cap al 1700 en Anglaterra: el sodomita masculí.[24] D'acort en estos escritors, el fet va estar marcat per l'aparició d'una subcultura de varons afeminats i els seus llocs de trobada (molly house), aixina com un marcat increment de l'hostilitat cap als varons afeminats o homosexuals. Existixen persones que es descriuen com a «pertanyents al tercer sexe» des de per lo manco la década de 1860, coincidint en l'aparició dels escrits de Karl Heinrich Ulrichs,[25] continuant fins a finals de el XIX en Magnus Hirschfeld,[26] John Addington Symonds,[27] Edward Carpenter,[28]

Aimée Duc[29] i uns atres. Estos escritors es varen descriure a sí mateixos i a aquells com ells com «invertits» o de gènero «intermig», que tenen desijos homosexuals, i els seus escrits advocaven per l'acceptació de tals sexualitat intermiges.[30]

Molts dels precedents que citen estos escritors pertanyen a la lliteratura de la Grècia clàssica i sánscrita.

En l'Alemània de el II Imperi, el terme drittes geschlecht (‘tercer gènero’) i mannweib (‘dòna home’) també varen ser amprats per a descriure a feministes ―tant pels seus oponents[31] com per les feministes mateixes―.

En la novela Dones dritte geschlecht (‘el tercer sexe’, 1899), d'Ernst Ludwig von Wolzogen, les feministes varen ser retratades com a «neutres», en característiques físiques externes femenines, acompanyades per una psique lisiada masculina.

A lo llarc de gran part de el XX, el terme «tercer sexe» va ser una descripció popular dels homosexuals i de les sexualitat no conformistes, pero despuix del moviment de lliberació gai dels anys setenta y uno creixent separació dels conceptes, el terme va caure en desús entre la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuales i transexuales) i el públic en general. En la renovada exploració de la sexualitat que varen promoure la teoria queer i els moviments feministe i transgénero, algunes persones en Occident han començat a descriure's de nou com un tercer gènero.[32] Un moviment social ben conegut de persones que no s'identifiquen com a varons ni com a dònes és el de Radical Faeries. Atres identitats modernes que cobrixen un terreny similar inclouen als pangénero, bigénero, genderqueer, andrógino, intergénero, «atres gèneros» (other gender) i «de genere diferent» (differently gendered).

L'1 de novembre de 2013, Alemània reconeix el dret als pares a no inscriure als seus fills en un sexe o un atre en el registre civil.[33]

Uns atres

[editar | editar còdic]

Les següents categories també han segut descrites com a pertanyents al tercer sexe:

Orient Mig

[editar | editar còdic]

Àsia-Pacífic

[editar | editar còdic]
  • Filipines: una série d'identitats sexuals/«gèneros» són habitualment nomenats com a tercer sexe en el parla popular, ademés d'en alguns estudis acadèmics. Térmens locals per a estes identitats (que són considerats com derogatoris per alguns) inclouen bakla (tagalo), bayot (cebuano), agi (ilongo), bantut (tausug), binabae, bading ―tots ells es referixen a hòmens gais afeminats o transexuales―. Les dònes són anomenades lakin-on o tomboy.[38]

Europa

[editar | editar còdic]
  • Balcans: vérgens jurades,[1] dònes que treballen i visten com a hòmens i ampren espais reservats per als hòmens, pero no es casen.

Àfrica

[editar | editar còdic]

Amèrica Llatina i el Carib

[editar | editar còdic]
  • En Mèxic, perdura en vàries comunitats la natural convivència entre els tres gèneros, important recalcar als zapotecos de l'Istme de Tehuantepec en a on són reconeguts com Muxes. En diversos texts sobre les diferents cultures de Mesoamérica, el tercer gènero sempre va estar present, reconegut i valorat de manera natural.

Els vaig travestirs d'Amèrica Llatina han segut descrits com un tercer sexe, encara que no es veuen sí mateixos com a tals. Don Kulick ha descrit el món dels travestir en el Brasil urbà com tenint dos categories: «hòmens» i «no hòmens», en dònes, homosexuals i travestis pertanyent a la segona categoria.[41]


Vore també

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Antonia Young: Women who become men: albanian sworn virgins, 2000. ISBN 1-85973-335-2.
  2. ↑ Anuja Agrawal: «Gendered bodies: the case of the “third gender” in Índia», en la revista Contributions to Indian Sociology, n. s., 31: págs. 273-297; 1997.
  3. ↑ Will Roscoe: Changing Ones : Third and Fourth Genders in Native North America. Palgrave Macmillan, 2000. ISBN 0-312-22479-6.
    Vore també: Randolph Trumbach: «London’s sapphists: from three sexes to four genders in the making of modern culture», en Gilbert Herdt (editor): Third sex, third gender: beyond sexual dimorphism in culture and history (págs. 111-136). Nova York: Zone (MIT), 1994.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sharyn Graham: «Sulawesi’s fifth gender», artícul en la revista Inside Indonèsia, d'abril-juny de 2001.
  5. ↑ «The Five Sexes: Why Male and Female Llaure Not Enough». www.mtsu.edu. Archivat des d'el original, el 2008-05-22. Consultat el 2025-09-20.
  6. ↑ Joan Roughgarden: Evolution's rainbow: diversity, gender, and sexuality in nature and people. University of Califòrnia Press, 2004. ISBN 0-520-24073-1.
  7. ↑ Joan Roughgarden: Evolution's rainbow: diversity, gender, and sexuality in nature and people (pág. 89-90). University of Califòrnia Press, 2004. ISBN 0-520-24073-1.
  8. ↑ Joan Roughgarden: Evolution's rainbow: diversity, gender, and sexuality in nature and people (pág. 76-78). University of Califòrnia Press, 2004. ISBN 0-520-24073-1.
  9. ↑ Joan Roughgarden: Evolution's rainbow: diversity, gender, and sexuality in nature and people (pág. 78-88). University of Califòrnia Press, 2004. ISBN 0-520-24073-1.
  10. ↑ M. Kay Martin, i Bàrbara Voorhies: Female of the species. Capítul 4: «Supernumerary sexes» (pág. 23). Nova York: Columbia University Press, 1975.
  11. ↑ Vore, per eixemple, S. E. Hollimon: «The third-gender in native Califòrnia: two-spirit undertakers among the chumash and their neighbors». En C. Claassen i R. Joyce (eds.): Women in prehistory (págs. 173-188). Filadèlfia (Estats Units): University of Pennsylvania Press, 1997.
  12. ↑ ««B. C. on gender: the berdache tradition».». Archivat des d'el original, el 2001-08-07.
  13. ↑ Talwar, Rajesh (1999). The Third sex and Human Rights, Gyan Publishing House. ISBN 81-212-0266-3
  14. ↑ ««Índia’s eunuchs demand rights»». Archivat des d'el original, el 2003-09-06.
  15. ↑ ««“Third sex” finds a plau on Indian passport forms»». Archivat des d'el original, el 2007-12-25.
  16. ↑ Peter Phillimore: «Unmarried women of the Dhaula Dhar: celibacy and social control in northwest Índia», en la revista Journal of Anthropological Research, 47 (3): págs. 331-350, 1991.
  17. ↑ Fred Fawcett: «On basivis: women who, through dedication to a deity, assume masculine privileges», en la revista Journal of the Anthropological Society of Bombay. Bombay: Education Society’s Press; London: Treubner, juliol de 1891.
  18. ↑ Walter Penrose: «Hidden in history: female homoeroticism and women of a “third nature” in the South Asian past», artícul en la revista Journal of the History of Sexuality, 10.1; 2001.
  19. ↑ Kathoey es pronuncia com una mescla de /kachooi/ o /katjeei/.
  20. ↑ Richard Totman: The third sex. Kathoey: Thailand’s ladyboys. Souvenir Press, 2004. ISBN 0-285-63668-5
  21. ↑ 21,0 21,1 Sam Winter: [https://web.archive.org/web/20141117055249/http://web.hku.hk/sjwinter/TransgenderASIA/paper_language_and_identity.htm «Language and identity in transgender: gender wars and the case of the Thai kathoey». Ensaig científic presentat en el Hawaii Conference on Social Sciences (conferència hawaiana sobre ciències socials). Waikiki (Hawái), juny de 2003.
  22. ↑ «Cross-dressing teens get own school bathroom. Thai officials launch “transvestite toilet” in bid to cope with growing need», artícul de l'agència noticiosa Associated Press del 22 de juny de 2004, publicada el 18 de juny de 2008 en el lloc web MSN.
  23. ↑ ««Una escola tailandesa oferix un retret per a alumnes transexuales»». Archivat des d'el original, el 2008-08-05.
  24. ↑ Randolph Trumbach: Sex and the gender revolution. Volum 1: «Heterosexuality and the third gender in enlightenment London». Chicago: University of Chicago Press (Chicago Series on Sexuality, History & Society), 1998.
  25. ↑ Hubert C. Kennedy: «The “third sex” theory of Karl Heinrich Ulrichs», artícul en la revista Journal of Homosexuality, 6 (1-2): págs. 103-101; autumne-hivern de 1980-1981.
  26. ↑ Magnus Hirschfeld: Berlins drittes geschlecht (‘el tercer gènero de Berlín’), 1904.
  27. ↑ Havelock Ellis i John Addington Symonds: Sexual Inversion, 1897.
  28. ↑ «Internet History Sourcebooks Project». sourcebooks.fordham.edu. Consultat el 2025-09-20.
  29. ↑ Aimée Duc: Sind és frauen? Roman über dones dritte geschlecht (‘¿eixes són dònes?, una novela sobre el tercer gènero’), 1901.
  30. ↑ James W. Jones: “We of the third sex”: literary representations of homosexuality in Wilhelmine Germany. Nova York: Peter Lang Publishing (German Life and Civilization, volum 7), 1990. ISBN 0-8204-1209-0.
  31. ↑ Bàrbara D. Wright: «“New man” eternal woman: expressionist responses to german feminism». [1897]. En The German Quarterly, 60, n.º 4: pág. 594; autumne de 1987.
  32. ↑ Ingrid Sell: «Not man, not woman: psychospiritual characteristics of a western third gender», artícul en la revista Journal of Transpersonal Psychology, 33 (1): págs. 16-36; 2001.
    Ingrid Sell: «Third gender: a qualitative study of the experience of individuals who identify as being neither man nor woman» (dissertació doctoral). Institute of Transpersonal Psychology, UMI N.º 3011299, 2001.
  33. ↑ «[1]», El País. Consultat el 2013-11-01.
  34. ↑ Unni Wikan: «The khanith: a third gender role?». En: Behind the veil in Aràbia: women in Oman. Chicago: University of Chicago Press, 1991.
  35. ↑ Tamasailau Sua'aIi'i: «Samoans and gender: some reflections on male, female and fa'afafine gender identities». En: Tangata o et moana nui: the evolving identities of Pacific peoples in Aotearoa/New Zealand. Palmerston North (Nova Zelanda): Dunmore Press, 2001. ISBN 0-86469-369-9.
  36. ↑ «New Zealand AIDS Foundation». www.nzaf.org.nz. Archivat des d'el original, el 2009-06-01. Consultat el 2025-09-20.
  37. ↑ Robert Oostvogels: The Waria of Indonèsia: A Traditional Third Gender Role, en Herdt (ed.), op cit., 1995.
  38. ↑ Nanda, Serena (2000). Gender diversity: crosscultural variations, Waveland Press. ISBN 978-1-57766-074-3.
  39. ↑ Donham, Donald L. (1999). History, Power, Ideology: Central Issues in Marxism and Anthropology, 1st ed edició, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-21337-1.
  40. ↑ Towles, Joseph A. (1993). Nkumbi initiation: Ritual and structure among the Mbo of Zaire, Musée royal de l'Afrique Centrale (Tervuren, Belgique)
  41. ↑ Kulick, Don (1998). Travesti: sex, gender, and culture among Brazilian transgendered prostitutes, University of Chicago press. ISBN 978-0-226-46099-4.
  42. ↑ (2003) The culture of gender and sexuality in the Caribbean, University Press of Florida, p. 12. ISBN 978-0-8130-3120-0.
  43. ↑ Zachary I Nataf: «Whatever I feel...» [1998], artícul en la revista New Internationalist, n.º 300, abril de 1998.
  44. ↑ Herdt, Gilbert H. (1994). «Sambia sexual culture: essays from the field», Third Sex, Third Gender: Beyond Sexual Dimorphism in Culture and History, Zone Books, pp. 243-264. ISBN 978-1-942130-52-9.

ja:ジェンダーフリー


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tercer_sexe&oldid=1333941»