Cultura zapoteca

La cultura dels zapotecos va ser una civilisació mesoamericana els hereus de la qual habiten en els actuals estats mexicans d'Oaxaca, Guerrero, Pobla i Veracruz. En l'actualitat els hereus de tal cultura viuen encara concentrats en les tres entitats federatives de Mèxic actual senyalades, pero el major número d'ells es troba com antany, en l'estat d'Oaxaca Mèxic.

Els primers zapotecos eren sedentarios, vivien en assentaments agrícoles, adoraven un panteón de deus encapçalats pel deu de la pluja, Cocijo, representat per un símbol de la fertilitat que combinava els símbols de la terra-jaguar i del cel-serp, símbols comuns en les cultures mesoamericanas.

Mont Albán va ser una de les primeres ciutats importants de Mesoamérica. Va ser el centre d'un estat zapoteca que dominava gran part del territori que hui es coneix com l'estat mexicà d'Oaxaca.

Orige de les cultures zapotecas

Per décades els zapotecas i els mayas creïen que la paraula "zapoteca" provenia del náhuatl i significa "poble del zapote". No obstant, hi ha estudis més recents portats a terme per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic que senyalen que en realitat es deu escriure "zapochteca" o "zaapochteca", que ve de "za"/"zaa" (núvols) i "pochteca" (comerciant). Els primers zapotecos eren sedentarios, vivien en assentaments agrícoles, adoraven un panteón de deus encapçalats pel deu de la pluja, Cocijo, representat per un símbol de la fertilitat que combinava els símbols de la terra-jaguar i del cel-serp, símbols comuns en les cultures mesoamericanas. Cada regió tenia la seua pròpia autodenominación. Per eixemple, els zapotecos de la regió Istme, una de les tres regions reconegudes, s'autodenominaven "vença" o "binazo" que significa en idioma zapoteco "gent dels núvols". Entre els mits que existixen es diu que són descendents de la roca, l'arena i els núvols. Segons algunes de les seues poques llegendes, se sap sobre l'orige dels zapotecas. A diferència de la majoria dels indígenes de Mesoamérica, no tenien cap tradició o llegenda sobre la seua migració, sino que ells sabien que varen nàixer directament dels roures, tal i com són fills llegítims dels deus. D'ahí el nom que ells mateixos s'atribuïen: "bernesa".

Evidencia

Els zapotecos varen habitar principalment les Valls Centrals i les serres circumdants en l'estat d'Oaxaca des de fa per lo manco 3400 anys. Aproximadament entre els sigles XIV i XV a. C., va tindre lloc el primer desenroll urbà important de la cultura, en centre en Sant Josep Mogote. Es varen desenrollar entre els anys 500 a. C. a 950 d. C. durant l'horisó Preclásico.

Els zapotecos es varen establir en les valls centrals de l'actual estat d'Oaxaca, aixina, mentres Teotihuacán floria en el centre de Mèxic i les ciutats mayas en el surest, Mont Albán, centre ceremonial construït en la part alta d'un cerro, era la ciutat més important de la regió oaxaqueña.

Una jerarquia de sacerdots regulava els ritos religiosos, que a voltes varen incloure sacrificis humans. Els zapotecas adoraven als seus antepassats i, creent en un món paradisíaco, varen desenrollar el cult als morts. Ells tenien un gran centre religiós en Mitla i una magnífica ciutat en Mont Albán, a on va prosperar una civilisació altament desenrollada, possiblement fa més de dos mil anys. En l'art, l'arquitectura, l'escritura (jeroglífics), les matemàtiques i l'astrologia (calendaris), els zapotecas semblen haver tingut afinitats culturals en els olmecas, els antics mayas i, més recentment, en els toltecas.

Desenroll cultural

Varen deixar evidències arqueològiques en l'antiga ciutat de Mont Albán; en forma d'edificis, estadis per al joc de pilota, tombes magnífiques i valioses mercaderies, incloent l'orfebreria. Mont Albán era la ciutat principal de l'hemisferi occidental i el centre d'un Estat zapoteca que va dominar una gran part de lo que ara coneixem com l'estat d'Oaxaca.

Els zapotecas varen desenrollar una agricultura molt variada. Ells varen cultivar vàries espècies de chile, frijol, carabassa, cacao i, el més important de tots: el dacsa, que a principis del periodo clàssic donava sustente a numerosos llogarets. Per a tindre bones collites rendien cult al sol, la pluja, la terra i la dacsa.

Les dònes i hòmens del poble, que vivien en els llogarets, estaven obligats a entregar com a tribut: la dacsa, els guajolotes, la mel i el frijol. Ademés d'agricultors els zapotecos varen destacar com tejedores i alfareros. Són famoses les urnes funeràries zapotecas que eren vasijas de fanc que es colocaven en les tombes. Els zapotecos varen alcançar un elevat nivell cultural i varen ser, junt en els mayas, l'únic poble de l'época que va desenrollar un sistema complet d'escritura. Per mig de jeroglífics i atres símbols gravats en pedra o pintats en els edificis i tombes, combinen la representació d'idees i sons.

Les grans ciutats que varen construir els pobles agrícoles de Mesoamérica, varen créixer i varen estar habitades durant varis sigles. No obstant, entre els anys 700 i 800 d. C., casi totes elles varen ser abandonades. Primer en Teotihuacán, despuix en la zona maya i després en Mont Albán. A pesar d'això, varen florir nous centres ceremoniales com Cacaxtla i El Tajín. Durant este periodo també varen subsistir señoríos alvançats en el Altiplano, com els de Cholula i Xochicalco; i en els estats de Guerrero, Michoacán, Colima, Jalisco, Nayarit, Sinaloa, Guanajuato, Aguascalientes i Querétaro, es varen desenrollar les cultures d'Occident. La major part del temps, es dedicaven a l'agricultura.

Decadència

Mont Albán va dominar les valls fins a fins del Periodo Clàssic mesoamericano i, de la mateixa manera que atres ciutats mesoamericanas, entre els anys 700 i 1200 d. C. va terminar el seu esplendor; pese a això, la cultura zapoteca va continuar en les valls d'Oaxaca, Tabasco i Veracruz.

Venint del nort, els mixtecas es varen convertir en una força dominant en les Valls Centrals, substituint als zapotecas en Mont Albán i posteriorment en Mitla. Empero llocs zapotecas importants varen cobrar importància a la caiguda de Mont Albán, principalment Zaachila, i Mitla. Els zapotecas varen començar un procés d'expansió cap a l'Istme de Tehuantepec, ocupat principalment per grups zoques i huaves. Per a la mitat de XV, els zapotecas i mixtecas varen lluitar per a evitar que els mexicas guanyaren el control de les rutes comercials cap a Chiapas, Veracruz i Guatemala. Part de l'estratègia dels Zapotecas per al control d'estes rutes, va ser la fundació d'una série de fortificacions entre les valls centrals i la costa del Pacífic, esta expansió va començar al rededor de l'any 1350, d'acort a estudis etnohistóricos. Baixe el mando de Cosijoeza, els zapotecas varen soportar un llarc lloc en la ciutat fortificada de Guiengola, un dels assentaments construïts durant esta expansió, mantenint el control polític i social sobre la regió de l'Istme de Tehuantepec. Finalment, per a conservar la seua autonomia política, varen establir una aliança en els mexicas, mateixa que es voria trencada en l'arribada dels espanyols i la posterior caiguda de Tenochtitlan.

Religió

Com la majoria de les civilisacions mesoamericanas, els Zapotecas eren politeistes. El seu deu principal es dia Xipe Totec, i se li coneixia per quatre noms:

• Totec: és el Deu major, el que els regia.
• Xipe : és el Deu creador, aquell que va fer tot com és ara.
• Tlatlauhaqui: El deu del sol.

Uns atres dels deus principals eren:

• Pitao Cocijo: El deu del tro i de la pluja.
• Pitao Cozobi: Dacsa tendra.
• Coqui Xee: El increado.
• Xonaxi Quecuya: deu dels terremots.
• Coqui Bezelao: deu dels morts.

També compartien creències de la tradició mesoamericana de la que eren i són part, com el "tonal". Esta consistia que cada volta que una mare esperava un fill, el dia del naiximent es posaven cendres en la barraca a on vivia el recent naixcut i al següent dia la chafada de l'animal que es formara seria el "tòtem" del chiquet: aquell animal que ho representa i li dona la seua personalitat.

Una atra creència anomenada "nahualismo" consistia que els macs obscurs aprofitaven el seu "tòtem" i es convertien en animals per a fer maldats o bondats en la nit.

Dins del pensament abstracte i ontològic del poble zapoteco trobem en el vocablo "guenda" la noció total i absoluta, la més profunda i universal, la més abstracta i general que trobem dins del pensament de la cultura zapoteca.

Calendaris

Issa: constava de 365 dies agrupats en 18 mesos de 20 dies cada u per a les collites. Al final contava en un periodo de cinc dies, que eren utilisats com a dies festius i de celebració.

El registre i medició del temps i l'observació dels cicles astronòmics, varen ser realisats pels zapotecas des d'époques primerenques representats per punts.

Cultura

Mont Albán és un conjunt arquitectònic sagrat que se sumixca a les costums religioses dels pobles mesoamericanos. Va ser construïda en vàries plataformes escalonades com piràmides de diferents altures. Dins d'ella es portava a terme el joc de pilota. La diferència d'atres complexos és l'inclusió d'edificis dedicats, provablement, al cult funerari. També figuren relleus llaurats en lloses de pedra que representaven a individus en #deformitat en el cos, coneguts com els danzantes.

Els còdexs mixteco-zapotecas permeten conéixer la vida i costums de la regió. Estos documents varen ser escrits en jeroglífics i sobre pell de venado i varen ser pintats en gran colorit. Ademés existixen inscripcions epigràfiques datades entre el 400 a. C. i el 900 d. C. En Mitla, un atre lloc en testimonis d'este poble, subsistixen pintures murals plasmades sobre fondo roig que representen l'àguila, els deus nocturns i a Cocijo. En Hervir l'Aigua, els zapotecas varen crear un sistema de rec artificial únic en Mesoamérica.

Els zapotecos varen desenrollar un calendari i un sistema logofonético d'escritura que utilisava un caràcter individual per a representar cada sílaba del llenguage. Este sistema d'escritura és considerat com la base d'atres sistemes d'escritura mesoamericanos desenrollat pels olmecas, els mayas, els mixtecas i els mexicas. En la capital asteca de Tenochtitlán, habitaven artesans zapotecas i mixtecas, que el seu eixercite era confeccionar joyeria per als tlatoque o emperadors asteques, entre ells, el famós Moctezuma.

Les relacions en l'imperi asteca en el centre de Mèxic es varen donar des de molt temps arrere, aixina com és atestat per les ruïnes arqueològiques del veïnat zapoteca dins de Teotihuacán i per una casa en Mont Albán. Atres ruïnes precolombinas importants inclouen Lambityeco, Dainzu, Mitla, Yagul, Sant Josep Mogote, i Zaachila. Els tehuanos (persones de Tehuantepec), es varen aliar en els espanyols, per a lluitar contra els juchitecos, d'ahí que naixquera un cert distanciament entre les tres ciutats que encara hui seguixen en peu.

Societat

Archiu:Chiquets Zapotecos de l'Istme de Tehuantepec escoltant en la seua Llengua Zapoteca la Convencion Anual.jpg

Gent zapoteca contemporànea

Entre les fases 1 i 2 de Mont Albán va haver una considerable expansió de la població del Valle d'Oaxaca. A mida que la població creixia, també ho feya el grau de diferenciació social, la centralisació del poder polític i l'activitat ceremonial. Durant Mont Albán 1-2 la vall sembla haver estat fragmentat en varis estats independents, com es manifesta en els centres regionals de poder. Per a la fase 3 de Mont Albán, la fragmentació entre la ciutat i les valls va resultar en un aument de la població i el desenroll urbà del propi Mont Albán.

Vore també

• Escritura zapoteca
• Ètnia zapoteca
• Llengües zapotecas
• Caraça del Deu #Rat penat, caraça pectoral de jade, obra mestra de l'art zapoteco
• Pitao Cocijo
• Regne de Zaachila-Tehuantepec
• Urna funerària zapoteca (Museu Britànic)

Bibliografia

• Adams Richard I.W. (1996). Prehistoric Mesoamerica, Revised edició, University of Oklahoma Press. OCLC 22593466. ISBN 0-8061-2834-8.
• Augur H. (1954). Zapotec.
• Chinenques B. (1973). The Isthmus Zapotecs.
• Kearney M. (1972). The Winds of Ixtepeji.
• Urcid, Javier. «Zapotec Writing: Knowledge, power, and memory in ancient Oaxaca» (PDF). Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies (FAMSI). Consultat el 18 de febrer de 2009.
• (1996) Zapotec Civilization: How Urban Society Evolved in Mexico's Oaxaca Valley, Nova York: Thames & Hudson. OCLC 34409496. ISBN 978-0-500-05078-1.

• (2000) «Cultural Evolution in Oaxaca: The Origins of the Zapotec and Mixtec Civilizations», The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, pp. 358–406. doi:10.1017/CHOL9780521351652.009. OCLC 33359444. ISBN 978-1-139-05377-8.
• (1990) Zapotec Elite Ethnohistory: Pictorial Genealogies from Eastern Oaxaca, Nashville, Tennessee: Vanderbilt University. OCLC 23095346. ISBN 978-0-935462-30-2.
• (1977) The Zapotecs: Princes, Priests and Peasants, Norman: University of Oklahoma Press.
• “Two Perspectives on the Rise of Civilization in Mesoamerica's Oaxaca Valley - Ancient Oaxaca: The Monte Albán State. Richard I. Blanton, Gary M. Feinman, Stephen A. Kowalewski and Lindo M. Nicholas. Case Studies in Early Societies. Cambridge University Press, Nova York, 1999. x + 153 pp., figures, bibliography, index.” . Latin American Antiquity 11 (1): 87–89. doi:10.2307/1571672.
• Vasquez Davila, Marque (1995). Aprofitament faunístico tradicional en Oaxaca: Caça i peixca indígena, pp. 3–6.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cultura zapoteca.
• Llengües indígenes d'Amèrica
• Wikiproyecto:Llengües indígenes d'Amèrica
• Juchitán en Wikipedia (en anglés)
• Cultura Zapoteca (en anglés i espanyol)
• Els Zapotecos El Poble dels Núvols
• Pàgina oficial de Zaachila
• Diccionari de l'idioma Zapoteco
• Mèxic Desconegut - Regió Zapoteca [1] archivat en Wayback Machine.
• ILCE Zapotecas
• Ret social Zapotecos del Món
• The Zapotecs: princes, priests, and peasants, The University of Oklahoma Press. OCLC 317459075. ISBN 978-0-8061-1374-6.