Joc de pilota
El joc de pilota és un deport de competició jugat entre dos o més contrincants o equips que consistix en llançar una pilota contra una paret del frontón en la mà, raqueta o cistella, per a que el contrincant la torne despuix del rebot.[1] Existixen diversos orígens simultàneus en l'història del joc de pilota, com són la pilota vasca, la pilota valenciana; o la pilota tarasca que té el seu orige en la pilota mixteca prehispánica.
A grans traces, es classifiquen en joc directe o indirecte. Sent directe quan els jugadors estan cotejats, front a front (com la pilota valenciana), i joc indirecte quan tots es cotegen a una mateixa paret (com és el cas de la pilota vasca). Ademés, les diverses modalitats es diferencien en la pilota amprada, en el fet de si es colpeja la pilota en la mà o en algun objecte (ferramenta), en les mides i característiques de la cancha de joc, aixina com en si la pilota té que passar per damunt d'una corda o en els pots que pot donar en el sol.
Pilota de vent
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pilota de vent.
Hi ha un estudi que tracta este tema en certa profunditat, citant numerosos documents d'autors famosos (Alfonso X de Castella, que va prohibir el joc de pilota, en pena de presó, Erasmo de Róterdam, Rabelais, Calderón de la Barca, Baltasar de Castiglione, Antonio Scaino, ...).[2]
Un dels testimonis més importants, sobre els detalls, és el de Juan Luis Vives (1493-1540). Vives va escriure una comparació entre el jeu de paume (jugat en pilotes dures i raquetes en encordado de budell) i el joc de pilota (similar al de la pilota valenciana actual i jugat en "pilotes de vent" colpejades en la palma de la mà).[3][4]
Este testimoni de Juan Luis Vives en el que parla del jeu de paume i compara les cordes de les raquetes parisenques d'aquell joc en bordones de budell de la sexta corda de la guitarra,[4] ya que les exigències d'una raqueta de tenis sobre el encordado determinen que les cordes de budell d'animal siguen molt adequades per a este us.
Segons un llibre de 1840, en Barcelona hi havia un local per a "jocs de pilota". No queda clar quin tipo de joc o jocs es jugaven.[5]
Jocs de pilota en tot lo món
[editar | editar còdic]- Alemània: Faustball
- Argentina: Llargues
- Austràlia: Handball australià
- Bèlgica: Balle pelote, jeu de balle, kaatsen
- Colòmbia: Chazas
- Equador: Pilota equatoriana
- Espanya:
- Canàries: Pelotamano[6][7]
- Comunitat Valenciana: Pilota valenciana
- País Vasc: Pilota vasca
- EE. UU.: American handball
- França: Jeu de paume, Longue paume
- Frisia (Països Baixos): Joc de pilota a mà frisón (Frisian Handball, Kaatsen, Keatsen)
- Gales: Pilota galesa
- Anglaterra: Fives: Eton fives i Rugby fives, Patball
- Irlanda: Pilota irlandesa (Gaelic Handball)
- Itàlia: Pallone
- Mèxic: Pilota tarasca, pilota mixteca, joc de pilota mesoamericano
- Perú: Paleta Frontón
- Portugal: Punhobol
- Romania
La diferència entre joc directe i indirecte ha provocat l'existència de dos federacions internacionals:
En esta última és a on està integrada la Federació de Pilota Valenciana, i la que organisa, des de 1993, els Campeonats Internacionals de Pilota: els anys pares un Mundial i els anys senars un Europeu, en que per a reunir les modalitats escampades en tots els llocs es practica el frontón internacional (joc indirecte) i el joc internacional (joc directe).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «jugue | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-11-06.
- ↑ Història de el "jeu de paume".
- ↑ (1865) Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana i llatina, 2, Espasa Germans, pp. 343–.
- ↑ 4,0 4,1 Juan Luis Vius (1817). Diàlecs de Juan Luis Vives, per la Viuda de Barco Lopez, pp. 352–.
- ↑ Fernando Patxot (1840). Manual del viager en Barcelona, Francisco Oliva, pp. 181–.
- ↑ «Pelotamano - (Jocs Tradicionals Canaris)». Consultat el 2021-11-06.
- ↑ «Jugant a la pelotamano» (en és). iLanzarote.net. Consultat el 2021-11-06.
- ↑ Manuel, González Herrero (1997). Vida i mort del ric Clamor : una biografia del riu de Segòvia, Diputació Provincial de Segòvia, p. 97. OCLC 1257010727. ISBN 84-86789-57-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- 100 anys de deport català. Diari Avui. Albert Suñé Ysamat i Josep Porter Moix
- «joc de pilota».El Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- «on-deus-i-mortals-jugaven-per-el-cosmos El Gran Joc de Pilota de Chichén Itzá».Itzimná 2025.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Juego de pelota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.