Istme de Tehuantepec
El istme de Tehuantepec és una regió geogràfica localisada entre els estats d'Oaxaca i Veracruz en el Surest de Mèxic. Es tracta de la zona més angosta entre els dos oceans (oceà Pacífic i oceà Atlàntic, en la seua secció del golf de Mèxic) que posseïx dit país. Medix 200 km d'ample[1] (192 km sense l'estany Superior en el sur).cita requerida És una zona rica en petròleu, recursos maderables, mineria i biodiversitat. També és una de les regions en major presència indígena del país. És un mosaic ètnic i cultural en a on conviuen mestizos, huaves, zapotecos, mixes, tsotsiles i zoques. També existix població d'orige africà, asiàtic i europeu.
Els principals centres de població del istme de Tehuantepec són Coatzacoalcos, Minatitlán, Sant Andrés Tuxtla, Jáltipan de Morelos, Les Choapas i Acayucan en Veracruz; i Salina Cruz, Juchitán de Saragossa, Sant Dumenge Tehuantepec, Matías Romero, Unió Hidalgo, San Pedro Tapanatepec i Ciutat Ixtepec en l'estat d'Oaxaca. La regió estén la seua influència geogràfica, econòmica i cultural cap a part dels municipis de Cárdenas i Huimanguillo en Tabasco, i en els municipis de Cintalapa i Arriaga en Chiapas. La regió completa es troba en una zona de clima càlit tropical, no obstant, per les elevació de la Serra Travessada (2250 m s. n. m.) i les montanyes dels Chimalapas, es presenta un marcat contrast climàtic. Les parts altes per damunt dels 1000 m s. n. m., presenten un clima tropical d'altitut i per l'efecte d'Ombra orogràfica, l'alvertent del golf de Mèxic és notablement més humida que l'alvertent de l'oceà Pacífic.
Per als països hispanoparlantes, l'istme de Tehuantepec, separa geogràficament Amèrica del Nort d'América Central. Encara que també existixen atres criteris per a esta divisió que consideren llímits més al surest. El criteri polític utilisa el llímit internacional entre Mèxic i Guatemala i Belize i el geològic, la falla de Motagua en Guatemala a on es toquen les plaques tectónicas nortamericana i Carib.
Geografia física
[editar | editar còdic]
Vore també: Canal de Panamà
l'istme de Tehuantepec és una regió de Mèxic en a on els oceans Atlàntic i Pacífic es localisen a una menor distància, per esta raó és la frontera geogràfica entre Norteamérica i Centroamérica. Aproximadament correspon a la regió olmeca de l'estat de Veracruz; i als districtes de Tehuantepec i Juchitán, que conformen la regió de l'istme de Tehuantepec en l'estat d'Oaxaca.
L'istme comprén una part de Mèxic localisada entre els meridianos 94° i 96° Oest. En el seu punt més angost, l'istme alcança els 200 km de distància entre l'oceà Pacífic (o més precisament, el golf de Tehuantepec) i el golf de Mèxic; o be, alcança els 192 km entre el golf i la capçalera del llac Superior, que desemboca en el Golf de Tehuantepec. En Tehuantepec, la serra Mare del Sur es convertix en un pas de poca altura i pla, a penes ondulat per alguns tossals que s'alcen en la planura.
Relleu
[editar | editar còdic]La part central de l'istme és una zona pràcticament plana, salve pels lomeríos que flanquegen a la Serra Travessada, i tenen el seu punt més alt en el Pas de Chivela, a uns 250 m s. n. m.
A l'orient dels plans de l'istme de Tehuantepec, en territori chiapaneco, s'alcen les Montanyes del Nort i la Serra Mare de Chiapas. Al ponent, dins de l'estat d'Oaxaca, es localisen la serra Mare del Sur i la serra Mare d'Oaxaca, coneguda també com a serra de Juárez. Cap al nort, en la costa veracruzana, la serra dels Tuxtlas trenca la planicie costera meridional del golf de Mèxic.
El costat nort oriental de la vall de Tehuantepec està vorejat per les montanyes Chimalapas (Serra Travessada, Espinazo del Diable i Tres Picos) i les montanyes de Ixtaltepec cap a l'oest. Un cinturó coster, paralel a l'oceà Pacífic, descendix llentament. A l'oest dels Chimalapas estan les serres de Tabasco i nort de Chiapas. Cap a l'est de Tehuantepec el terreny és pla, en alguns tossals cònics. Els plans de Juchitán també llimiten a l'est en les montanyes Chimalapas. Els cerros del Sol i de la Lluna, en la part de la Serra Travessada, corresponen a San Pedro Tapanatepec.
Geologia i tipos de sols
[editar | editar còdic]L'istme de Tehuantepec està repartit entre tres de les quinze províncies fisiográficas que l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica de Mèxic (Inegi) ha dividit a la República Mexicana.
La partix nort de l'istme correspon a les subprovincias de la Planura Costera Veracruzana i dels Pantans Tabasqueños, corresponents abdós a la província de la Planura Costera del Golf Sur. Esta zona es caracterisa per posseir sols profunts, d'orige aluvial, degut sobretot a la presència d'alguns dels rius més caudalosos de Mèxic, com el Coatzacoalcos o el Papaloapan.
Una menuda fracció, localisada en el punt a on s'unixen els llímits dels estats de Chiapas, Oaxaca, Veracruz i Tabasco correspon a la subprovincia de la serra del Nort de Chiapas, de la província de les serres de Chiapas i Guatemala. Esta província s'estén cap a Guatemala, i correspon aproximadament en la zona que en Chiapas es coneix com Els Alts i la Replanell Comiteca. Es tracta d'una zona de serranías baixes, que van elevant-se a mida que es recorre cap a l'orient.
La mitat sur de l'istme senyala el començ de la província fisiográfica de la cordillera Centroamericana. Comprén la zona costera del golf de Tehuantepec, aixina com la planura de l'istme. La mitat nort del territori oaxaqueño corresponent a l'istme de Tehuantepec és ocupada per la subprovincia de serres del Sur de Chiapas. En atres paraules, és equivalent a la serra Travessada. La subprovincia es prolonga cap al surest en el territori chiapaneco. La mitat sur correspon a una discontinuidad fisiográfica[2] de les Planures de l'Istme. La província de la Cordillera Centroamericana va emergir en el lloc de subducción de la placa de Cocos, i es tracta d'una serranía de roques granítiques, encara que la planura istmeña no correspon en esta descripció.
En general, la superfície de l'istme de Tehuantepec és prou jove en térmens de temps geològic. Tant la planura veracruzana, que penetra cap al nort d'Oaxaca, com la planura de l'istme, són terrenys que varen emergir durant el periodo cuaternario. Una part important dels terrenys d'este temps geològic en l'istme corresponen a l'unitat de topoformas cridades “sol”. Una atra part, no menys important, encara que concentrada en la mitat veracruzada de l'istme, correspon a l'unitat de roques ígneas. La regió de la serra Travessada és una representació del periodo precámbrico de la història geològica de la Terra. Predominen les roques ígneas extrusivas, encara que hi ha una important zona en predomini de roques metamòrfiques en la regió d'Els Chimalapas. Zones més menudes de la regió corresponen a l'era mesozoica, i es localisen en el lloc a on s'unixen les províncies fisiográficas Serra Mare del Sur en la Coordillera Centroamericana.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
Els rius de l'istme de Tehuantepec poden ser agrupats en dos alvertents. Al nort, en el territori veracruzano, es troba l'alvertent del golf de Mèxic. En este alvertent desemboquen els rius que formen part de la Regió Hidrològica 29 de Coatzacoalcos. Pertanyen a esta regió dos conques: la del riu Coatzacoalcos pròpiament dit, en la que es troben numerosos afluents d'este que és un dels rius més caudalosos de Mèxic. Casi tots ells baixen de les ales nortenyes de la serra Mare d'Oaxaca. Destaca el riu Uxpanapa en territori veracruzano, i els rius Alana, Puxmetacán-Trinitat, El Tall i Aguacatenango-Jaltepec, en Oaxaca. La conca del riu Coatzacoalcos té una superfície de casi 18 000 km², i el riu que li dona nom alcança una llongitut de 325 km. Desagua en el golf de Mèxic un total 32 752 hm³/s. En estos números, el Coatzacoalcos és el quart riu més caudaloso de l'alvertent del golf mexicà, despuix del riu Grijalva, el riu Papaloapan i el riu Pánuco.
Una atra conca pertanyent a esta regió hidrològica és la del riu Tonalá, riu que senyala el llímit entre els estats de Veracruz i Tabasco, i que ademés comprén els pantans tabasqueños en que es localisa La Venda. Encara que de dimensions més modestes, la conca del Tonalá desagua més de 11 000 hm³/s, també en el golf de Mèxic.
En l'orient de l'istme, la zona de la Serra Travessada forma part de la regió hidrològica 30 del Grijalva-Usumacinta, encara que no hi ha corrents d'aigua d'importància en la regió. Pràcticament tota la regió de les planures istmeñas forma partix de la regió hidrològica 22 de Tehuantepec. La regió comprén dos conques: la del riu Tehuantepec pròpiament dit, riu que naix en la serra Mare del Sur al noroest de l'istme; i la de l'Estany Superior.
La conca del riu Tehuantepec ocupa més de la novena part de la superfície de l'estat d'Oaxaca. És dir, més de 10 000 km². El principal riu de la conca és el riu Tehuantepec, de 240 km de llongitut. Desagua 950 hm³/s en el golf de Tehuantepec. Poc abans de la seua desembocadura rep les aigües del riu Tequisistlán. En la confluència d'abdós corrents es localisa l'assut Benito Juárez. Una atra conca que conforma la regió hidrològica 22 és la d'Estany Superior, que comprén casi tota la regió de la planura ístmica. L'estany Superior rep les aigües de menuts rius que baixen principalment de la serra Travessada. Entre ells estan els rius dels Gossos, Esperit Sant i Ostuta. l'estany Superior desemboca en l'estany Inferior, que a la seua volta desagua directament en el golf de Tehuantepec.
La conca de la Mar Morta, de la regió hidrològica 23 de la Costa de Chiapas comprén l'orient de la planura istmeña, en els llímits d'Oaxaca i Chiapas. Es caracterisa per la presència d'extensa estany coster cridada Mar Morta, paralela a la costa del golf de Tehuantepec. La conca d'este estany comprén prop de 600 km² de superfície dins de l'estat d'Oaxaca.
Clima
[editar | editar còdic]La regió completa es troba en una zona de clima càlit tropical, no obstant, per les elevació de la Serra Travessada (2250 m s. n. m.) i les montanyes d'Els Chimalapas, es presenta un marcat contrast climàtic. Les parts altes, per damunt dels 1000 m s. n. m., presenten un clima tropical d'altitut i per l'efecte d'Ombra orogràfica, l'alvertent del golf de Mèxic és notablement més humida que l'alvertent del Pacífic. La precipitació anual en l'alvertent atlàntic de l'istme de Tehuantepec (Minatitlán en la costa del golf de Mèxic) alcança els 3000 mm, mentres que les temperatures miges són de 28 °C. En este alvertent, la precipitació es presenta repartida a lo llarc de casi tot l'any, en picos màxims entre agost i octubre; i en un breu periodo d'estiaje entre febrer i abril. Durant l'estiu, els ciclons tropicals solen afectar al golf de Mèxic. L'alvertent del Pacífic sol tindre clima notablement més sec. La precipitació anual en este alvertent (Salina Cruz en la costa del golf de Tehuantepec) és d'uns 900 mm, en temperatura mija de 26 °C. Ací el periodo de sequia s'estén fins a per sèt mesos (novembre a maig), i en un periodo canicular durant el més d'agost.
Durant el hivern, els fronts frets ocasionen precitaciones en l'alvertent Atlàntic, mentres que en l'alvertent del Pacífic, estos creuen tot l'istme de Tehuantepec formant patrons de circulació anticiclònica i ocasionant forts vents de descens (localment coneguts com "Tehuanos", "Tehuantepecanos" o "Nortes"), que han aplegat a alcançar els 180 km/h. Este fenomen favorix una zona de Surgencia en el golf de Tehuantepec.
Biodiversitat
[editar | editar còdic]La regió de l'Istme de Tehuantepec, per la seua complexa història geològica i natural, és una zona que destaca per la seua elevada riquea biològica. En l'àrea es troba un mosaic d'ecosistemes tropicals tals com la selva alta perennifolia, el bosc mesófilo de montanya, la selva mijana subperennifolia, la selva baixa caducifolia,selva baixa espinosa, selva inundable, palmares, pasturages i pantàs. També es troben ecosistemes templats per l'efecte de pis tèrmic en àrees montanyoses, tals com el bosc de pi-encino i els boscs de montanya (templats caducifolios i encinares). La riquea marina és particularment alta al nort del Golf de Tehuantepec en ecosistemes de plajas, dunes costeres, estanys costers i manglarés.
El corredor biològic Chimalapas-Uxpanapa-El Ocote (també cridat Selva Zoque), és una regió terrestre prioritària per a la conservació en Mèxic, per un elevat endemisme d'espècies que ho convertixen en una de les regions boscoses tropicals més riques d'Amèrica del Nort. La regió és considerada també com un Hotspot, en ser reconegut com un dels llocs en major biodiversitat mundial. S'ubica en la zona de transició de dos províncies biogeográficas ( Neoártica i Neotropical), i en la transició de dos províncies neotropicales (Pacifiquense i Tehuantepequense), resguardant a unes 569 espècies de vertebrats terrestres. Entre estos destaquen espècies emblemàtiques de Mesoamérica: felinos com el ocelote (Leopardus pardalis), el jaguar (Panthera onca) i el puma (Puma concolor); herbívors grans com el tapir centroamericano (Tapirus bairdii), pecarí de collar (Pecari tajacu) i el senso (Tayassu pecari); primats com la mona arrapa (Ateles geoffroyi) i la mona aullador de mant (Alouatta palliata); aus com el quetzal (Pharomachrus mocinno), la guacamaya roja (Llaura macao), el loro real (Amazona oratrix), l'àguila arpía (Harpia harpyja) i el zopilote rei (Sarcoramphus papa); i herpetozoos com la tortuga golfina (Lepidochelys olivacea), la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), el cocodril americà (Crocodylus acutus), el cocodril de pantà (Crocodylus moreletii), el caimà de anteojos (Caiman crocodilus) i la granota d'ulls rojos (Agalychnis callidryas). El massiç forestal de la Selva dels Chimalapas és un espai protegit com a Reserva Ecològica Llauradora, mentres que la seua part oriental chiapaneca constituïx a l'àrea natural protegida federal Reserva de la biosfera Selva El Ocote.
| Nom científic | Nom comú |
|---|---|
| Panthera onca | jaguar |
| Leopardus pardalis | ocelote |
| Puma concolor | puma |
| Tapirus bairdii | tapir centroamericano |
| Pecari tajacu | pecarí de collar |
| Tayassu pecari | senso |
| Ateles geoffroyi | mona arrapa |
| Alouatta palliata | mona aullardor de mant |
| Pharomachrus mocinno | quetzal |
| Llaura macao | guacamaya roja |
| Amazona oratrix | loro real |
| Harpia harpyja | àguila arpía |
| Sarcoramphus papa | zopilote rei |
| Lepidochelys olivacea | tortuga golfina |
| Dermochelys coriacea | tortuga llaüt |
| Crocodylus acutus | cocodril americà |
| Crocodylus moreletii | cocodril de pantà |
| Caiman crocodilus | caimà de anteojos |
| Agalychnis callidryas | granotes d'ulls rojos |
| Tlacuatzin canescens | tlacuache |
| Molossus rufus | rat penat |
| Lepus flavigularis | llebre de Tehuantepec |
| Oryzomys rostratus | rata |
| Glossophaga morenoi | rat penat |
| Rhogeessa | rat penat |
| Myotis fortidens | rat penat |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://geopolitica.iiec.unam.mx/sites/geopolitica.iiec.unam.mx/files/2021-04/Istme%20de%20Tehuantepec%20en%20risc_0.pdf
- ↑ Una “discontinuidad geogràfica”, segons el INEGI, és un «àrea enclavada dins d'una província fisiográfica, l'orige de la qual i morfologia no corresponen a la mateixa i que complix els requisits per a construir en sí una província fisiográfica aparte, pero que no pot ser considerada com a tal per no tindre l'extensió ni la diferenciació internes suficients per a poder ser dividida en subprovincias». [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Istmo de Tehuantepec» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.