Tehuano (Eolionimia)

Tehuano (Eolionimia)

Erro al crear miniatura:

Vista satelital d'un Tehuano, event ocorregut sobre l'Istme i Golf de Tehuantepec. 13 d'abril de 2014.

El Tehuantepecer, o Winds Tehuano, nomenat en menor mida Tehuantepecano, és un violent vent de montanya que viaja a través del pas de Chivela en el sur de Mèxic, a través del istme de Tehuantepec. És més comú entre octubre i febrer, en un mínim d'estiu en juliol. S'origina en l'est de Mèxic i la Baïa de Campeche com un vent postfrontal del nort, accelerat cap al sur per l'embassament d'aire fret, que creua l'istme i bufa a través de la brecha entre les montanyes mexicanes i guatemalteques. El terme es remonta a lo manco a 1929. També es coneix com un fort vent canalisat que assota estacionalmente al Istme i Golf de Tehuantepec en el suroest de Mèxic.

Eolionimia

El vent pren el seu nom de la ciutat de Sant Dumenge Tehuantepec, en Oaxaca. A la seua volta, la paraula Tehuantepec prové del náhuatl Tecuani: «jaguar» i Tepetl: «cerro», que significa: «Cerro del jaguar», fent alusió a que les airegada que bufen en la ciutat són com els rugits d'un jaguar. Willis Edwin Hurd — de la Societat Meteorològica Nortamericana — els va nomenar tehuanos en un artícul de 1929.

En el parla quotidiana se'ls coneix també com «Nortes», encara que açò és un confusió, ya que «nortes» és el terme que reben els vents en el Golf de Mèxic, els quals produïxen no sol vent sino també importants acumulats de pluja. En Chiapas, la ciutat d'Arriaga és coneguda popularment com la «Ciutat dels Vents» pels tehuanos, ya que és la localitat en major hores de vent en l'estat.

Climatologia

Archiu:Storm of the century satellite.gif

Vista satelital de la «Tormenta del Sigle (1993)» que va produir un Tehuano excepcional. Note's l'alcanç de l'arc format pels núvols cuerdo, el qual va alcançar el llitoral guatemaltec. Data: 10:01 UTC, 13 de març de 1993.

Les masses d'aire fret que es desplacen per Norteamérica durant l'hivern i a principis de la primavera apleguen fins a les montanyes de la Serra Mare Oriental que les deté i canalisa cap a la costa meridional del Golf de Mèxic —en específic la Baïa de Campeche—, les estribaciones de la serra dirigixen i acceleren el vent cap al sur, a la part més angosta de Norteamérica i Mèxic: el Pas de Chivela — una cañada entre les montanyes de la Serra Mare del Sur i la Cordillera Centroamericana que conecta a la planura costera de golf i la planura del Istme de Tehuantepec — les diferències de pressió entre l'aire fret i sec del nort (Oceà Atlàntic) i l'aire càlit i humit del sur fan que els vents es precipiten cap al Oceà Pacífic per la fort gradient de pressió creada a través del mencionat pas. Als vents del nort que duren més d'un dia li'ls nomena com tehuanos.

Els tehuanos són típics entre els mesos d'octubre i febrer, en un mínim d'activitat en l'estiu boreal, estant principalment associats a la temporada de fronts frets en Mèxic. Encara que açò no exclou la seua ocurrència en ple estiu, en este cas sent causats per l'extensió cap a l'oest del Anticiclón de Bermudes-Azores. La magnitut del vent és major durant els anys d'El Chiquet que durant els anys de La Chiqueta, per una major freqüència de fronts frets durant els hiverns del Chiquet. Els valors típics que alcancen els vents d'un tehuano van dels 40 km/h als 80 km/h; en events excepcionals, les raches de vent han alcançat els 260 km/h. La direcció del vent és de nort a nordest. En la vora al final de l'influència d'un tehuano es pot formar núvols cuerdo en un patró de palmito sobre el Golf de Tehuantepec, lo que delimita de manera visible l'influència del vent sobre les seues aigües i en les altures.

Un Event de Nort — com se li coneix als avisos del Servici Meteorològic Nacional de Mèxic (SMN) — pot durar des d'hores fins a uns 5 o 7 dies. El SMN els classifica en: Dèbils, que van dels 20 a 38 km/h. Moderats, que van dels 39 a 61 km/h. Forts, que van dels 62 a 88 km/h. Intensos, que van dels 89 a 117 km/h. Severs, que van dels 118 km/h a majors velocitats.