Anar al contingut

El Chiquet (fenomen)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Chiquet (fenomen)

El fenomen El Chiquet (FEN),[1] o simplement El Chiquet, és un fenomen o event d'orige climàtic relacionat en el calfament del oceà Pacífic oriental equatorial, el qual es manifesta erráticamente cíclico —Arthur Strahler parla de cicles d'entre tres i huit anys—,[2] que consistix en realitat en la fase càlida del patró climàtic del Pacífic equatorial denominat El Chiquet-Oscilació del Sur o ENOS (El Chiquet-Southern Oscillation, ENSO per les seues sigles en anglés),[3] a on la fase de refredat rep el nom de La Chiqueta.[4][5] Este fenomen, en les seues manifestacions més intenses, provoca estralls en la zona intertropical i equatorial per les intenses pluges, afectant principalment a la regió costera del Pacífic d'Amèrica del Sur. Es produïx el desplaçament zonal de la piscina calenta cap a l'Est Equatorial del Pacífic i s'alcança la fase del Chiquet. Baixe esta condició la temperatura superficial en el EEP excedix els 20 °C i la termoclina alcança >50 m de profunditat.


Per efectes de la radiació solar, les temperatures superficials en la piscina calenta aumenten linealmente en la nuvolositat fins que alcancen els 28 °C. En este punt la cobertura de núvols és tal que l'influència de la radiació solar és mínima (Ramanathan & Collins 1991). Este efecte termostático va ser posteriorment entés com un mecanisme de retroalimentación en el que participaria tot el Pacífic tropical (Clement et al., 1996) i les aigües profundes jugarien un paper important (Sun, 2000). Aparentment existirien dos règims en el EEP a escales dels mils d'anys, un de càlit i permanent, i una atra fredor en el que s'alternarien les fases del Chiquet i La Chiqueta (Sun 2000). A açò se suma el fenomen multidecadal (entre 20 i 30 anys) conegut com l'Oscilació Decadal del Pacífic (PDO per les seues sigles en anglés) i que és considerat com un fenomen del Chiquet estés (i.g. Mantua et al., 1997).[6]

Les aigües més càlides dels oceans normalment estan confinades al Pacífic occidental pels vents que bufen d'est a oest, espentant les aigües més càlides cap a Indonèsia i Austràlia. Els científics encara estan buscant una resposta a per qué succeïx açò, pero la desacceleració d'estos vents pot durar semanes o mesos. El fenomen del Chiquet ocorre cada dos a sèt anys en intensitat variable, i les aigües del Pacífic oriental poden estar fins a 4 graus Celsius més càlides de lo normal.[7]

Günther D. Roth ho definix com una irrupció ocasional d'aigües superficials càlides, ubicades en l'oceà Pacífic junt a la costa dels territoris de Perú i Equador, per inestabilitat en la pressió atmosfèrica localisada entre les seccions Oriental i Occidental de l'oceà Pacífic propenques a la llínea de l'equador. El fenomen del Chiquet és el supòsit causant de més d'una anomalia climàtica en el món.[8]

El nom de «El Chiquet» es deu a l'associació d'este fenomen en la cridada corrent del Chiquet, anomalia coneguda pels peixcadors del port de Paita, en el noroest de Perú, els qui varen observar que les aigües aumentaven la seua temperatura durant «l'época de les festes nadalenques» i els cardúmenes o bancs de peixos desapareixien de la superfície oceànica, deduint que dita anormalitat era deguda a una corrent d'aire calent procedent del golf de Guayaquil (Equador).[9]Existixen registres de dit fenomen per part d'Antonio de Alcedo en el seu Diccionari Geogràfic-Històric, qui en la descripció breu de l'història de Paita diu:[10]


"Payta és una ciutat menuda de la Província i Corregimiento de Piura del Perú, situada en la Costa de la mar del Sur... a on es desembarca per a passar per terra a Lima i demés Províncies del Perú. La població està situada en un terreny arenisco que no produïx yerva alguna, ni una sola gota d'aigua dolça [...] En Payta mai plou, i havent succeït el fenomen rar de ploure en 1728, a on es va arruïnar la major part."
Antonio de Alcedo - Diccionari Geogràfic Històric de les Índies Occidentals

Posteriorment existixen registres que varen ser notificats per Camilo Carrillo en 1892, que va observar l'existència periòdica d'una corrent marina càlida en les costes normalment fredes del Perú. Existixen atres acontenyiments interessants relacionats en els anys més intensos del Chiquet. Entre 1789 i 1793, l'historiador britànic Richard Grove relata que varis observadors de l'época varen informar de greus sequies en Àsia, Austràlia, Mèxic i el sur d'Àfrica, per lo que se sospita que dit fenomen va poder haver causat la hambruna que va precedir a la Revolució francesa. Entre 1791 i 1793 en Mèxic va baixar el nivell del llac de Pátzcuaro.[11]El meteoròlec Jacob Bjerknes va postular en 1969 que El Chiquet està normalment relacionat en l'Oscilació del Sur, ya que està present una relació física entre la fase d'alta pressió anómala en el Pacífic occidental en la fase de calfament poc freqüent del Pacífic oriental, lo que va acompanyat en un carpiment dels vents alisios de l'est. Aixina, la baixa pressió del Pacífic occidental es vincula en un refredat del Pacífic oriental (fenomen de la Chiqueta) i en l'enfortiment dels vents de l'est.

Història

[editar | editar còdic]

Charles Todd, en 1888, va sugerir que les sequies en Índia i en Austràlia tendien a ocórrer al mateix temps;[12] Norman Lockyer va observar lo mateix en 1904.[13] Víctor Eguiguren Escudero (1852–1919) va informar d'una conexió entre El Chiquet i les inundacions de 1894 i en 1895 Federico Alfonso Pezet (1859–1929) va fer lo propi. [14][15] En 1924, Gilbert Walker (per qui la circulació Walker es va nomenar) va falcar el terme "Oscilació Sur".[16] Ell i uns atres (incloent al meteoròlec noruec-nortamericà Jacob Bjerknes) s'acrediten en haver identificat l'efecte El Chiquet.[17]

Desenroll del fenomen

[editar | editar còdic]
 L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida.
En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte.
Archiu:CAPS 54 - normal.svg
Patró normal del Pacífic. Vents equatorials apilen aigua més calenta cap a l'oest. L'aigua freda es va cap a les costes de Sudamérica. (NOAA / PMEL / TAO).

El primer meteoròlec en sugerir una explicació raonable del fenomen del Chiquet va ser Jacob Bjerknes, quan va dirigir una oficina meteorològica per als pronòstics del temps atmosfèric anexa al Departament de Física de l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles (UCLA). Bjerknes va fundar el Departament de Meteorologia en dita Universitat, ara transformat en el Departament de Ciències Atmosfèriques i Oceàniques. Com a professor en esta universitat, va anar el primer en relacionar les inusuals altes temperatures de la superfície oceànica en vents dèbils de l'est i les intenses pluges que acompanyen esta situació i un resum d'estes idees ho va expressar en forma precisa el Dr. Richard T. Barber quan va senyalar que «The ocean is clearly driving the atmosphere» («L'oceà clarament dirigix a l'atmòsfera»),[18] la qual cosa equival a dir que el fluix d'energia en l'atmòsfera procedix principalment (encara que no exclusivament, com a resulta obvi) de la hidrosfera (oceans i mars).

Posteriorment, atres investigadors de la meteorologia han expressat de maneres diverses l'idea del paralelisme entre les altes temperatures d'una zona determinada de l'oceà en el carpiment dels vents en dita zona: en la discussió número 3 de la Tormenta Tropical Sandy de el NHC (National Hurricane Center) el 23 d'octubre de 2012 se senyala que «permanéixer de manera casi estacionaria sobre les càlides aigües de la part suroccidental de la mar Carib mai és una bona senyal per a esta época de l'any».[19] Este fenomen està explicat en més detall en l'artícul sobre la diatermancia i en el del Huracà Sandy.


En 1969, Bjerknes va oferir una alternativa de comprensió del fenomen conegut com l'Oscilació meridional d'El Chiquet, en sugerir que un calfament inusual en el Pacífic oriental podria debilitar la diferència de temperatura (de les aigües) entre l'est i l'oest, desequilibrant els vents alisios que són els vents que espenten les aigües càlides cap a l'oest. El resultat seria un increment d'aigües càlides cap a l'est, és dir, cap a les costes intertropicales d'Amèrica del Sur.[20]

Encara que no se sol citar a este autor, la majoria dels autors posteriors es basen en les idees de Bjerknes i les duen a extrems increibles en diagrames que relacionen les altes temperatures en el suroest asiàtic, que originen la formació d'un bucle convectivo (vore figura), en descens en les costes occidentals d'Amèrica del Sur, uns 16 000 km a l'est, idea completament exagerada i alluntada de la realitat per dos raons principals:

  • Les diferències de temperatura, pressió atmosfèrica i pluges entre les costes suramericanes i les asiàtiques de l'oceà Pacífic no es deuen a un canvi en els patrons de direcció dels vents, sino a la direcció este-oest de les corrents marines en la zona intertropical. Això significa que no són els alisios els que ocasionen el apilamiento d'aigües càlides en el Pacífic occidental, sino les aigües càlides de la corrent equatorial, que transporten una enorme cantitat d'energia cap a l'oest, les que ocasionen el calfament de l'atmòsfera en les zones ya pròximes al continent asiàtic, com es pot comprovar pels fenomens de meteorologia tropical (trombes marines, tormentes tropicals de gran intensitat, tifons, etc.) que es produïxen molt prop de la llínea equatorial (a on l'aigua té una temperatura prou elevada), com va succeir en l'huracà o tifó de grau 5 Bopha en 2013, que es va originar a penes a uns 5° al nort de l'equador. El propi Bjerknes, com ya s'ha indicat, va senyalar el motiu subjacent d'esta situació. Aixina, és la temperatura elevada de les aigües oceàniques la causant de que els vents alisios es debiliten, és dir, disminuïxquen de velocitat, disminució que es deu a l'ascens de l'aire en contacte en les aigües molt càlides i, a la seua volta, eixe ascens produïx les intenses pluges que acompanyen el fenomen. En l'artícul sobre l'Huracà Sandy s'indica la formació de trombes marines en el Golf de Veneçola, front a Punt Fix en la Península de Paraguaná, el dia 21 d'octubre, dos dies abans del desenroll de la tormenta tropical Sandy.[21]
Archiu:CAPS 68 tidal constituent.jpg
Efecte de les marees en les conques oceàniques, mostrant les llínees cotidales en color blanc, a on les marees es produïxen a la mateixa hora (les llínees diferixen entre sí en una hora del rellonge) i els punts anfidrómicos (menuts círculs blancs en zones blaves), a on el nivell de les marees varia molt poc a lo llarc del temps. Pot vore's que les marees tenen un gran desenroll l'oest de l'istme de Panamà, en l'oceà Pacífic, mentres que en les costes peruanes, la diferència en l'efecte de les marees sobre el nivell de la mar és relativament escàs i això genera una espècie de "desbordament" de les aigües de l'hemisferi nort a l'hemisferi sur, junt a la costa occidental suramericana.
  • Lo anterior explica la situació en el Pacífic occidental, pero no en les costes suramericanes, que és a on es produïx el fenomen del Chiquet. En este cas, l'explicació és més senzilla i no tenim que buscar el motiu a 16 000 km de distància. En dita explicació intervenen tres factors: la rotació i translació terrestres, la configuració de les costes suramericanes, i les corrents de marea:
    • El fenomen del Chiquet es produïx a fins de decembre (d'ahí el nom) per ser el moment del solstici d'estiu en l'hemisferi sur. En eixe moment es produïx un major calfament dels oceans al sur de l'equador pero ademés, ocorre una alteració de les corrents de marea passant un gran volum d'aigua de l'hemisferi nort a l'hemisferi sur (dins de la zona intertropical) que s'ha medit cuidadosadament i que inclús s'ha considerat com una causa important en la disminució de la velocitat de rotació i de la translació terrestres. És el mateix cas que ocorre en la marcha d'un automòvil: quan les rodes no estan ben balancejades, l'excentricitat del seu moviment genera una disminució considerable en la velocitat del vehícul.
Temperatures superficials de l'Oceà Pacífic en les costes equatorials i subtropicales corresponents al 16 de setembre de 2013
  • La configuració de les costes suramericanes resulta crucial per a explicar la meteorologia i climatologia tan distintes entre les costes orientals de l'Atlàntic i les occidentals front a l'oceà Pacífic: mentres que en l'Atlàntic la major part de la corrent equatorial es desplaça cap al noroest per les costes brasileres que ocasionen dita desviació al nort de la veta de Sant Roque, en el Pacífic no succeïx lo mateix (a lo manco, no en el mateix grau) perque la corrent equatorial en dit oceà s'origina en les costes de l'Equador en un punt a on es forma un doble golf al nort i al sur de la llínea equatorial. Pero l'estudi de les marees és molt més complex de lo que generalment es creu[22] i deuen analisar-se molt detenidamente les llínees cotidales i els punts anfidrómicos de les marees. Un mapa inserte en l'artícul citat fa referència a les corrents de marea en la costa suramericana del Pacífic, en el que es pot vore cóm eixes corrents tenen sentit horari entorn al punt anfidrómico i la part oriental del sistema anfidrómico respectiu descendix en latitut junt a la costa i, lo més important per a lo que s'ha expressat abans, creua la llínea equatorial, podent aplegar fins a les latitut en les que la corrent del Perú s'allunta de la costa cap al noroest, és dir, cap a dita llínea equatorial.[23]


  • Les corrents de marea s'expliquen en la carta de les llínees cotidales (llínees horàries de l'alvanç de les marees) en el que es veu la formació d'una zona de marees molt importants en el golf de Panamà, que pot suministrar l'aigua calenta necessària per a una corrent de marea que alvance junt a les costes del Pacífic en Colòmbia i Equador fins a travessar la llínea equatorial, tal com s'expressa en el mapa de la cita anterior. Com esta corrent de marea és una corrent superficial i és d'aigua calenta (menys densa que l'aigua de la corrent de Humboldt o del Perú) se superpon a les aigües fredes de la costa peruana i cobrix en gran part a eixes aigües fredes. No és que la surgencia d'aigües fredes en la costa del Perú deixe de produir-se (això seria impossible perque és conseqüència del moviment de rotació terrestre que és invariable) sino que les aigües càlides transformen per complet la meteorologia (no la climatologia; vore l'artícul temps i clima) de dita regió costera. Les marees poden ser explicades en els coneiximents astronòmics únicament pero els seus efectes en la superfície oceànica requerixen d'un comprensió més completa i complexa que involucra aspectes com les masses continentals, la rotació terrestre, la geometria de les conques oceàniques i la pròpia variabilitat de la meteorologia. Coneixent l'historial de tots els aspectes involucrats es pot correlacionar en el desenroll de les distintes époques en les que es produïx el fenomen del Chiquet i establir aixina, un cicle en el temps que identifique un determinat patró explicatiu. S'han estudiat alguns d'eixos patrons cíclicos per a atres parts del nostre planeta, pero no per a esta zona de les costes suramericanes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ken Takahashi 2017, Fenomen El Chiquet: “Global” vs “Coster” [1] archivat en Wayback Machine. IGP, Min. de l'Ambient, Perú
  2. ↑ Arthur N. Strahler (2005). Geografia física. Barcelona: Edicions Omega, 3.ª edició, 7.ª reimpressió.
  3. ↑ S. George Philander (1990). El Chiquet, La Chiqueta, and the Southern Oscillation. Academic Press, Inc. Estats Units.
  4. ↑ Climate Prediction Center. «Frequently Asked Questions about El Chiquet and La Chiqueta». National Centers for Environmental Prediction. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2009. Consultat el 17 de juliol de 2009.
  5. ↑ «Observations: Surface and Atmospheric Climate Change», Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 235–336.
  6. ↑ «divulgameteo».
  7. ↑ «cnn».
  8. ↑ Günter D. Roth (2003). Meteorologia. Formacions núvols i atres fenomens meteorològics. Situacions meteorològiques generals. Pronòstics del temps. Barcelona: Edicions Omega, p. 300 (edició original alemana: Munich, 2002).
  9. ↑ «[2]». Consultat el 2023-09-06.
  10. ↑ Alcedo, Antonio de (1788). Diccionari geogràfic-històric de les Índies Occidentals o Amèrica: és á saber: dels Reynos del Perú, Nova Espanya, Terra Ferma, Chile i Nou Reyno de Granada. En la descripcion de les seues províncies, nacions, ciutats, viles, pobles, rios, monts, costes, ports, illes, arzobispados, bisbat, audiències, vireynatos, governs, corregimientos, i fortalees, fruts i produccions; en expresion dels seus descobridors, conquistadors i fundadors: convents i religions: ereccion de les seues catedrals i bisbes que hi ha hagut en elles: i notícia dels successos mes notables de varis llocs: incendis, terremots, llocs, é invasions que han experimentat: i hòmens ilustres que han produït (en és), en l'Imprenta de Benito Cano.
  11. ↑ Murray-Tortarolo, G. i Murray-Prisant, G. (2014). Torna el chiquet. ¿cóm veus?. 16 (190), 22-23.
  12. ↑ "Droughts in Austràlia: Their causes, duration, and effect: The views of three government astronomers [R.L.J. Ellery, H.C. Russell, C. Todd]," The Australasian (Melbourne, Victoria), 29 de decembre 1888, p. 1455–1456. En p. 1456: [3] archivat en Wayback Machine. "Australian and Indian Weather": "Comparing our records with those of Índia, I find a close correspondence or similarity of seasons with regard to the prevalence of drought, and there ca be little or no doubt that severe droughts occur as a rule simultaneously over the two countries."
  13. ↑ Lockyer, N. and Lockyer, J.S. (1904) "The behavior of the short-period atmospheric pressure variation over the Earth's surface," Proc. of the Royal Soc. of London, 73 : 457–470.
  14. ↑ Eguiguren, D. Victor (1894) "Les pluges de Piura" (The rains of Piura), Bolletí de la Societat Geogràfica de Lima, 4 : 241–258. en castellà From p. 257: "Finalment, l'época en que es presenta la corrent de Chiquet, és la mateixa de les corrent de humboldt o epoca de pluges." [i.i., la ciutat de Piura, Perú].)
  15. ↑ Vore:
  16. ↑ Walker, G. T. (1924) "Correlation in seasonal variations of weather. IX. A further study of world weather," Memoirs of the Indian Meteorological Department, 24 : 275–332. En p. 283: "També hi ha una llaugera tendència dos quartos més tarde un increment de la pressió en Sudamérica i en pluges en la Península [i.i.: Índia] i un decréixer de la pressió en Austràlia: part de l'oscilació major descripta en previ artícul que a futur es cridaria "oscilació meridional". En: Royal Meteorological Society [4] archivat en Wayback Machine.
  17. ↑ «Who Discovered the El Chiquet-Southern Oscillation?». Presidential Symposium on the History of the Atmosfèric Sciences: People, Discoveries, and Technologies. American Meteorological Society (AMS). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2015. Consultat el 18 de decembre de 2015.
  18. ↑ Jacob Bjerknes. The Synthesizer [5]
  19. ↑ NHC noted that remaining nearly stationary over the warm waters of southwestern Caribbean Siga is never a good sign for this clave of year - Stacy Stewart. Tropical Storm Sandy Discussion Number 3, National Hurricane Center 2012-10-23 [6]
  20. ↑ Nova. «1969». Public Broadcasting Service. Consultat el 24 de juliol de 2009.
  21. ↑ Trombes marines en el Golf de Veneçola [7] [8] archivat en Wayback Machine.
  22. ↑ Gordon Fader. «Tides and their seminal impact on the geology, geography, history, and soci-economics of the Bay of Fundy, eastern Canada». Atlantic Geology 40 (1).
  23. ↑ Image de sistemes anfidrómicos.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=El_Chiquet_(fenomen)&oldid=672311»