Punt anfidrómico
Un punt anfidrómico, també cridat nodo de marea, és una ubicació geogràfica a on hi ha poca o cap diferència en l'altura de la mar entre la marea alta i la marea baixa; té amplitut de marea zero per a un component harmònic de la marea. [2] El ranc de marea (la amplitut de pico a pico, o la diferència d'altura entre marea alta i marea baixa) per a eixe component harmònic aumenta en la distància des d'este punt, encara que no de manera uniforme. Com a tal, el concepte de punts anfidrómicos és crucial per a comprendre el comportament de les marees. [3]
El terme anfidrómico deriva de les paraules gregues amphi ("a abdós costats") i dromos ("recorregut"), en referència a les marees rotatives que circulen al voltant de punts anfidrómicos. [4]
Va ser descobert per primera volta per William Whewell, qui extrapoló les llínees cotidales de la costa del Mar del Nort i va descobrir que les llínees deuen trobar-se en algun punt. [5]
Els punts anfidrómicos es produïxen perque l'interferència dins de les conques oceàniques, mars i baïes, combinada en el efecte Coriolis, crea un patró d'ones, cridat sistema anfidrómico, que gira al voltant del punt anfidrómico. [3] [6] En els punts anfidrómicos del component de marea dominant, casi no hi ha canvi vertical en el nivell de la mar per l'acció de les marees; és dir, hi ha poca o cap diferència entre marea alta i marea baixa en estos llocs. Encara pot haver corrents de marea, ya que els nivells d'aigua a abdós costats del punt anfidrómico no són els mateixos. Cada component de marea periòdic crea un sistema anfidrómico separat. [7]
En la majoria dels llocs, el semidiurno llunar principal, conegut com a M2, és el component de marea major. Les llínees cotidales conecten punts que alcancen la marea alta al mateix temps i la marea baixa al mateix temps. En la Figura 1, la marea baixa es retarda o alvança 1 hora i 2 minuts sobre les seues llínees veïnes. A on es troben les llínees hi ha anfidromas i la marea gira al voltant d'ells; per eixemple, a lo llarc de la costa chilena i des del sur de Mèxic fins a Perú, la marea es propaga cap al sur, mentres que des de Baixa Califòrnia fins a Alaska la marea es propaga cap al nort.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Crèdit d'image: R. Ray, TOPEX/Poseidon: Revealing Hidden Tidal Energy GSFC, NASA. Redistribute with credit to R. Ray, as well as NASA-GSFC, NASA-JPL, Scientific Visualization Studio, and Television Production NASA-TV/GSFC
- ↑ Atlantic Geology.40(1)doi:10.4138/729.
- ↑ 3,0 3,1 «Tides in two easy pieces - Earth 540: Essentials of Oceanography for Educators». Consultat el 2016-07-21.
- ↑ Cartwright, David Edgar (2000). Tides: A Scientific History, Cambridge University Press, p. 243. ISBN 978-0-521-79746-7.
- ↑ Nature.403(6765)
- 21.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/47364.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2010-06-02. Consultat el 2010-08-23.
- ↑ «Untitled Document». Consultat el 2016-07-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto anfidrómico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.