Zoque (ètnia)
El poble zoque (tzoque, soque o zoc) o cultura zoque és una ètnia mexicana dels estats de Chiapas, Oaxaca i Tabasco que es troba pròxima cultural, geogràfica i llingüísticament als mixes i popoluques.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme ___protected_title_5___ és provable que provinga del vocablo náhuatl '___protected_title_6___'___protected_title_7___fanc___protected_title_8___lodazal,___protected_title_9___els hòmens de fanc.[1] Este terme va deure ser falcat pels mexicas (parlants del náhuatl) c. S.XV-XVI en les campanyes militars del ___protected_title_10___ Ahuízotl en les seues campanyes del Istme de Tehuantepec i Chiapas, en busca del control de les rutes comercials de la regió del Xoconochco, ya que el terme és sinònim del caragol d'aigua dolça de la família ___protected_title_11___[2] que era molt consumit pels zoques i per això molt peixcat, pràctica que va estranyar als conquistadors asteques. No obstant, l'interpretació del llingüiste danés Søren Wichmann sugerix que el terme provinga d'una '___protected_title_12___' utilisada en variants dialectals del zoque de Chiapas.[1]
Autodeterminació
[editar | editar còdic]Els zoques de Chiapas es diuen a sí mateixos i als parlants de la seua llengua com O'de püt: gent de paraula, gent d'idioma, gent de molts idiomes, hòmens que pensen, home de paraula, verdader, autèntic.[3][4] En canvi, els zoques dels Chimalapas es autonombran Angpøn, que significa els que parlen la llengua; la forma usada per a la seua llengua és la de Anepaan, que originalment significava gent industriosa, sentit que actualment ha desaparegut.
Població i ubicació dels zoques
[editar | editar còdic]
Este grup ètnic està constituït per 100.348 persones, segons el cens de l'any 2000. El terremot de març de 1982 i l'erupció del Chichonal varen afectar profundament l'àrea zoque i varen provocar la reubicación de casi 12 000 zoques en atres àrees de l'estat de Chiapas. D'esta forma hui en dia els zoques habiten en les seues comunitats tradicionals, pero també en atres assentaments de recent reubicación i en uns atres tradicionalment zoques que hui en dia han perdut gran part de la seua població zoque.
L'àrea tradicional zoque comprén la partix noroest de Chiapas, principalment en els municipis de Tapalapa, Amatán, Copainalá, Chapultenango, Francisco León, Ixhuatán, Ixtacomitán, Jitotol, Ocotepec, Ostuacán, Pantepec, Rayón, Tapilula, Tecpatán, Coapilla i Ocozocoautla. També habitaven en el nort del istme de Tehuantepec, en l'estat d'Oaxaca.
En el sur de Tabasco, es localisen en els municipis de Tacotalpa i Huimanguillo. En este últim municipi, es troba la zona arqueològica de Malpasito, el qual és l'únic lloc arqueològic zoque obert al públic.
L'àrea de recent colonisació zoque és molt més dispersa, en els municipis d'Ixtacomitán, Juárez, Pichucalco, Chiapa de Cabirol, Acala i Ocosingo. Per últim, l'àrea en una atra presència històrica de població zoque es compon dels municipis de Chiapa de Cabirol, Tuxtla Gutiérrez, Solosuchiapa, Amatán, Reforma, Coapilla, Ixtapangajoya, Poble Nou Solistahuacán, Chicoasén, Cintalapa, Jiquipilas, Ocozocoautla, Sant Fernando, Simojovel i Huitiupán. Actualment pot trobar-se chicotetes comunitats familiars de zoques en Boston, Massachusetts, en Estats Units.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Trejo Barrientos (2006). Zoques d'Oaxaca, Ciutat de Mèxic: CDI, p. 6-7. ISBN 970-753-054-5.
- ↑ «Cuina zoque de Chiapas». La cuina indígena en Mèxic. Sistema d'Informació Cultural. Consultat el 19 d'agost de 2024.
- ↑ INPI-INALI. «Atles dels Pobles Indígenes de Mèxic».
- ↑ Sandoval, Zazil (ed.): «Pobles Indígenes de Mèxic». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2007. Consultat el 27 de decembre de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zoque (etnia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.