Ocozocoautla d'Espinosa
Ocozocoautla d'Espinosa[1] és la novena ciutat per habitants de l'estat de Chiapas, capçalera municipal d'un dels 124 municipis.
És la 9.ª ciutat més important de l'estat, i un dels sis pobles màgics de Chiapas.
Geografia
[editar | editar còdic]La ciutat de Ocozocoautla s'assenta sobre un sol de luvisol cròmic.
El paisage és una planura vorejada per distints cerros, des de tota la ciutat el cerro més visible és el Cerro Meyapac que descolla a 279 metros del centre de la ciutat i té una altura total d'1,100 m.s.n.m.
Diversos rius travessen la ciutat, sent el més conegut l'ubicat dins del Parc Ecològic de Ocozocoautla.
Sol ser colpejada constantment per sismes ya que es troba prop dels llímits de la Placa nortamericana, la Placa de Cocos i la Placa del Carib, ademés de tindre una falla de 45 km de llarc que en el seu punt més propenc a la ciutat s'ubica a prop d'11 km. Presuntament l'epicentre del terremot de magnitut 7.1 ocorregut la nit del 20 d'octubre de 1995. [1]
Història
[editar | editar còdic]El seu orige esta des d'abans de la conquista espanyola, varen existir en la regió una série de llocs que tenien un us de rituals a on hi ha evidència arqueològica des del periodo Preclásico inferior fins al Postclásico en coves a on els Zoques realisaven els seus rituals baix la seua cosmovisión, els assentaments més importants que era d'us temporal per a rituals varen ser:
- Cerro Melic
- La Figa
- Santa Isidro
- El Tigre
- El Cafetal
D'acort en les breus referències que varen deixar Bernal Díaz del Castell i el escribano Diego de Godoy, que varen anar els primers conquistadors que varen travessar la regió en 1523, aixina com de les senyes assentades en la relació en Ocozocoautla, es desprén que els zoques no varen formar una identitat política unificada, sino varen estar dividits en menuts cacicazgos, dels quals uns tributaris als mexicas establits en Zimatán (Tabasco), uns atres als chiapanecos en la seua capital en lo que hui és Chiapa de Cabirol i alguns eren més independents.[2]
La conquista de la regió del Valle de Xiquipilas va ser per part dels espanyols que es varen establir en els pobles de Cintalapa, Jiquipilas, Ocozocoautla i Tuxtla. En esta vall es varen fundar les primeres facendes com Soyatengo, Macuilapa, Santa Catarina, Sant Antonio de Pàdua (La Valdiviana), El Gavilà. Ocuilapa i Santa María Petapa que els seus amos eren les famílies espanyoles.[3]
En el XVI a el XIX les elites estaven conformades per un grup de famílies hacendadas i la mateixa iglésia que tenia les seues pròpies facendes. En finalisar el XVIII la elite ladina formada per terratinents, la burocràcia civil i el clero de Chiapas va començar a tindre fortes diferències per la creixent demanda de terres i de força de treball índia, les quals i en la mida en que va transcórrer el temps, es varen prendre insuperables i varen propiciar la formació de dos grups antagónicos.[4]
Des de l'época colonial va contar en una ruta més important d'eixida de les mercaderies cap a Espanya era Ocozocoautla, Quechula fins a aplegar a Villahermosa. La més curta i perillosa com ho descriu Manuel Mier i Terán en les seues memòries.[5]
En els finals de el XIX i principis de el XX es convertix en un poble en constant desenroll agrícola, ya que un grup de famílies que posseïen finques composta per famílies com: Moguel, Cabirol, Calç i Major, Rodríguez, León, Zebadúa, Sarmiento, Chanona.
El 19 de giner de 1926, el poble de Ocozocoautla va ser elevat a la categoria de ciutat, segons decret promulgat per Carlos A. Vidal, Governador Constitucional de l'Estat.
Des de l'1 de decembre de 1928, la ciutat de Ocozocoautla du el llinage d'Espinosa, en honor a l'insigne polític revolucionari Luis Espinosa, per decret de Raymundo Enríquez, Governador Constitucional de l'Estat.
Despuix dels anys 30 el municipi va ser prenent importància en la producció Agrícola i Ganadera.
En els anys 70 varen començar a assentar-se població d'orige tsotsil per motius religiosos i de conflictes agraris del seu lloc d'orige.
El primer quadro de la ciutat està conformat pels Barris Sant Antonio, Sant Joan, i Sant Bernabé.
Cronologia de fets històrics
[editar | editar còdic]- 1592 Els natius varen recuperar les seues terres que estaven enajenadas en eixe llavors pels encomendero en l'época colonial.
- 1722 Es dona un alçament indígena en contra del retor d'orige zoque Sebastián de Grijalva, per haver manat a talar una ceiba que era sagrada per als natius.
- 1768 Es fa la primera divisió territorial interna de la província de Chiapas, quedant este dins de l'Alcaldia Major de Tuxtla.
- 1774 És part de la Província de Plans, en Xiquipilas com a anex.
- 1828 S'establix l'escola de primeres lletres (de quatre anys).
- 1863 El 21 d'octubre, el patriota coiteco Salvador Urbina combat en Chiapa de Cabirol l'insurrecció, en plena época de l'imperi en Chiapas sent héroe d'esta batalla.
- 1882 L'11 de decembre apareix ya com a municipalitat.
- 1883 El 13 de novembre es dividix l'estat en 12 departaments sent este part del de Tuxtla.
- 1911 Es reunixen a les forces del tinent coronel Teófilo Castell Cabirol, per a defendre les institucions amenaçades per Juan Espinosa Torres.
- 1914 S'alcen en armes per a recolzar a Carranza abans de l'arribada del general Agustín Castro, cap de l'eixèrcit constitucionalista,.
- 1915 Desapareixen les jefatures polítiques i es creen 59 municipis lliures, estant est dins d'esta primera remunicipalización, tenint com a delegació a Espinal de Morelos.
- 1926 Per decret relatiu el governador Carlos A. Vidal, eleve a Ocozocoautla en categoria de ciutat.
- 1928 El 1° de decembre, per decret del governador Raymundo E. Enríquez se li agrega el llinage Espinosa, en honor a l'ilustre polític Luis Espinosa López.
- 1945 Es funda la biblioteca pública municipal.
- Anys 50´s es pavimenta la carretera panamericana.
- 1982 Fa erupció el volcà "el Chichón", que afecta gran part del municipi.
- 1983 Per a efectes del sistema de planeación, s'ubica en la regió I Centre.
- 1985 En motiu del 175 Aniversari de l'Independència i 75 de la Revolució Mexicana, durant un recorregut nacional, reben en la capçalera municipal els símbols patrios.
- 1995 El 20 d'octubre es registra un terremot de 7.1 graus en l'escala de Richter en epicentre a 11 KM a l'oest de la capçalera i a 2 KM de la localitat del Gavilà, dit terremot va succeir a les 20:38 hores, i va causar danys en Ocozocoautla, Tuxtla Gutiérrez i Villaflores.
- 1996 S'establix la planta de farina de dacsa de "Maseca", indústria d'importància nacional.
- 1999 Per primera volta el Partit Acció Nacional ocupa l'Ajuntament.
- 2002 Per primera volta el Partit de la Revolució Democràtica ocupa l'Ajuntament.
- 2010 S'organisa una votació per a renombrar a Ocozocoautla com "Coita d'Espinosa", pero els habitants varen votar pel nom original, reafirmant el seu nom de Ocozocoautla d'Espinosa.
- 2012 Es reorganisa la distribució dels Districtes de Chiapas, quedant este en el Districte de Cintalapa.
- 2017 Un terremot de magnitut de 8.2 Graus en l'escala de Richter colpeja a la ciutat, deixant vàries cases i edificis derrocats dins dels més importants l'Iglésia de la Santíssima Trinitat, Palau Municipal i l'iglésia de Sant Bernabé en danys severs.
- 2018 El 2 de juliol de 2018, un dia despuix de les eleccions federals i locals, es varen presentar 2 assessinats i es varen escoltar dispars, per la magnitut del conflicte postelectoral es recomanava no eixir als carrers, posat a que hi havia perill de ser assessinats, eixe mateix dia s'encapçala un operatiu de salvaguarda en el municipi en el que varen estar presents policies estatals i federals declarant "toc de queda" en la població, es creu que el responsable va ser entre el exalcalde Francisco Javier Chambé Morales i l'actual Alfonso Estrada Pérez.
- 2021 Per primera volta el Partit Moviment de Regeneració Nacional (MORENA) ocupa l'Ajuntament en una votació històrica.
- 2023 El 26 de juny, la Secretaria del Turisme (SECTUR) li dona el nomenament de poble màgic junt a Copainalá, en els quals Chiapas pansa a tindre sis pobles màgics.
Principals Festes
[editar | editar còdic]En la ciutat es porta a terme:
- Carnestoltes Zoque Coiteco És la festa més important de la ciutat, es porta a terme en abans de Semana Santa, en la celebració rep anualment mils de turistes locals, nacionals i internacional.
- Fira de la Verge d'Asunción És la segona Festa més important, s'inicia en el pelegrinage des de Ocozocoautla es caracterisa per un peculiar aire de fe, la participació dels fidels catòlics en un caminar d'al voltant de 13 quilómetros, mateixa que conclou en el Ocuilapa en el que aguarden en paciència l'arribe de la Verge, que criden també “L'Apareguda”.
- Fira de Sant Joan Batista
- Fira de Sant Antonio
- Fira de Sant Bernabé
- Fira de la Verge de Guadalupe
Principals atractius de turístics i Llocs d'interés
[editar | editar còdic]
Els atractius turístics més importants són:
- Alvenc de les Cotorres Ubicat en la carretera cap al poble de Ocuilapa de Juárez, es troba la localitat de Pedra Parada, en este entronque prendre el camí de terracería fins a alvenc de les cotorres, recorrent un total de 18 quilómetro Hi ha un senyalament que indica per a poder aplegar a l'alvenc.
- El Aiguada està ubicat en la carretera internacional eixint de Ocozocoautla en direcció a Cintalapa, es pren un va desviar, a un costat esta l'empresa Bachoco, hi ha un senyalament que indica el camí de 3 km en terracería per a poder aplegar.
- Riu Francés És un chicotet riu ubicat en la carretera que du a Ocuilapa de Juárez. No es deu entrar a Ocuilapa, es contínua per eixa carretera fins a aplegar a la va desviar i després a l'entrada.
- Ull d'Aigua És un riu ubicada en la colónia del mateix nom en direcció a la Carretera a H. Galeana, es té que dirigir sobre la carretera lliure a Berriozábal, hi ha un entronque que et du al fraccionament Cd. Maya, se seguix recte fins a aplegar a Galeana.
- Cerro Melic Conta en un chicotet centre arqueològic a prop del Barri Sant Miguel, s'accedix a ell per un camí rústic estret, el lloc se li denomina "Cerro Melic" és d'orige Zoque.
- Club de Vol Valle Bonico És un club dedicat al vol deportiu en diferents activitats, en a on es pot apreciar diferents llocs des de les altures, l'Alvenc de les Cotorres, el Canó de la Venda, les Cascades de la Conchuda i el Aiguada.
- Iglésia de Sant Joan Batista És la parròquia del municipi i el 25 de juny se li celebra el seu sant, data des de el XVI, és unes de les iglésies més antigues de l'estat, pero ha va sofrir diverses modificacions en la seua frontera durant el XX, encara es conserva la seua arquitectura original, en influència mudéjar i està baix el catàlec de monuments històrics de el INAH.
- Iglésia de Sant Bernabé És una ermita que data des de el XIX en una arquitectura senzilla, la seua construcció és d'atobó, en repello de calç, va sofrir unes chicotetes modificacions i està baix el catàlec de monuments històrics de el INAH.
- Iglésia de La nostra Senyora del Sagrat Cor (Iglésia de Barri Nou) És una iglésia que data de el XVII, esáa baixe el catàlec de monuments històrics de el INAH.
- Mirador de la Creu És una creu ubicat en el cerro que esta al nort de la macha urbana, en el seu cim es pot apreciar una bona panoràmica de la ciutat, por lo regular pugen deportistes a eixercitar-se i aprofitar la bellea del paisage que oferix.
Demografia
[editar | editar còdic]D'acort als resultats del Cens de Població i Vivenda realisat en 2020 pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia, la població total del municipi de Ocozocoautla d'Espinosa és de 97 397 habitants.
La densitat poblacional del municipi és de 39.03 habitants per quilómetro quadrats.
Política
[editar | editar còdic]Per a l'elecció de diputats locals al Congrés de Chiapas i de diputats federals a la Cámara federal, el municipi de Ocozocoautla d'Espinosa es troba integrat en els següents districtes electorals:
Local:
- Districte Electoral local 14 de Chiapas en capçalera en Cintalapa.
Federal:
- Districte Electoral Federal 6 de Chiapas en capçalera en Tuxtla Gutiérrez.
Cronologia dels Presidents Municipals
[editar | editar còdic]| President Municipal | Periodo de Govern |
|---|---|
| Ciro Rodríguez | 1915 |
| F. Chanona | 1915 |
| Pablo Miceli | 1916 |
| Joaquín Salgado | 1917 |
| Cleofas Montoya | 1917 |
| Pablo Miceli | 1918 |
| Tomás Ochoa | 1919 |
| Pompilio Brindis | 1920 |
| Guillermo Sánchez Zambrano | 1921 |
| José María Brindis | 1922 |
| Ernesto Medina | 1923 |
| Gabriel Esquinca | 1923 |
| Abel Camacho | 1924 |
| R. Eustaquio Rodríguez | 1925 |
| Samuel I. Cabirol | 1926-1927 |
| Samuel Rodríguez Aguilar | 1927 |
| José Inés Morales | 1927 |
| Arcadio León | 1927 |
| Joaquín Rodríguez | 1928 |
| Heraclio Cabirol | 1928 |
| Manuel I. Cabirol | 1929-1930 |
| Eduardo Miceli | 1931-1932 |
| Gabriel León | 1933-1934 |
| Rafael García (Fill) | 1935-1936 |
| Manuel Cabirol | 1939-1940 |
| Carlos E. Chanona | 1941-1942 |
| Noé C. Racó | 1943-1944 |
| Guadalupe Castellanos | 1945-1946 |
| Rafael C. García (Fill) | 1947-1948 |
| Inocent Zebadúa | 1949-1950 |
| Gustavo Zambrano L. | 1951-1952 |
| Reynaldo Castellanos | 1953-1954 |
| Yeudiel León Altamirano | 1953-1955 |
| Abel Camacho Garduza | 1959-1962 |
| Alfonso Cabirol Espinoza | 1962-1965 |
| René Morales Espinoza | 1965-1968 |
| Javier León León | 1968-1971 |
| Jorge López Burguete | 1971-1974 |
| Aarón Pérez Gómez | 1974-1977 |
| Daniel Burguete Rovira | 1977-1980 |
| Ariosto Maza Burguete | 1980-1983 |
| José León Cruz | 1983-1986 |
| Wenso Gutember Gordillo Miceli | 1986-1989 |
| Juliol Efraín Montesinos Chanona | 1989-1992 |
| Jesús Pérez Cervantes | 1992-1995 |
| Mario Alberto León Burguete | 1995-1998 |
| Francisco Javier Chambé Morales | 1998-2001 |
| Tomás Pimentel Pérez | 2002-2004 |
| Ledín Méndez Nucamendi | 2004-2007 |
| Francisco Javier Chambe Morales - María de Lourdes López López | 2007-2010 |
| Silver Eroy Cabirol León | 2010-2012 |
| Martín Ramiro Chambé León | 2012-2015 |
| Francisco Javier Chambe Morales | 2015-2018 |
| Alfonso Estrada Pérez | 2018-2021 |
| Javier Alejandro Maza Cruz - Jaurez Nandayapa | 2021-2024 |
| Francisco Javier Chambe Morales | 2024-2027 |
Font: http://www.inafed.gob.mx/work/enciclopedia/EMM07chiapas/municipios/07061a.html [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic. «OCOZOCOAUTLA DE ESPINOSA». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2013. Consultat el 5 de giner de 2014.
- ↑ Vila Rojas, Velasco Bou, Baéz-Jorge, Dwight Thomas (1990). Els Zoques de Chiapas, Institut Nacional Indigeniste. ISBN 9682926971.
- ↑ Pedrer Net (2009). La nova estructura agrària en Chiapas 1853-1910, Universitat Autònoma Metropolitana, p. 75.
- ↑ Ortiz Herrera (2001). Llengua i història entre els zoques de Chiapas. Castellanisació, desplaçament i permanència de la llegua zoque en l'Alvertent de Mezcalapa i el Cor Zoque de Chiapas. (1870-1940), COLMICH, p. 39.
- ↑ (1952) Manuel Mier i Terán "Descripció geogràfica de la Província de Chiapas (1822)", Govern de l'Estat de Chiapas, p. 160.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal, Secretaria de Governació (2005). «Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic». Consultat el 13 d'abril de 2020.
- Institut Nacional d'Estadística i Geografia (2010). «Compendio d'informació geogràfica municipal 2010. Ocozocoautla d'Espinosa, Chiapas.». Archivat des de l'original el 22 de decembre de 2018. Consultat el 13 d'abril de 2020.
- Secretaria de Desenroll Social (2016). «Unitat de Microrregiones, Cèdula d'Identificació Municipal. Ocozocoautla d'Espinosa, Chiapas.». Consultat el 13 d'abril de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ocozocoautla de Espinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.