Anar al contingut

Manglar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la revista especialisada vore El Manglar.


El manglar és un àrea biòtica o bioma formada per arbres molt tolerants a les sals existents en la zona intermareal propenca a la desembocadura de cursos d'aigua dolça en #latitut tropicals i subtropicales. Aixina, entre les àrees en manglars s'inclouen estuaris i zones costeres. Tenen una gran diversitat biològica en alta productivitat i en elles es troben moltes espècies, tant d'aus com de peixos, crustacis, moluscs i unes atres.

El seu nom deriva dels arbres que els formen, els mangles. El terme mangle (d'a on es deriva mangrove en alemà, francés i anglés) prové provablement d'una veu caribe, arahuaca,[1]o guaraní; i significaria arbre torçut.[2] Normalment es donen com a barrera per motius de desenroll, quan la costa ha sofrit una ràpida erosió. També servixen d'hàbitat per a numeroses espècies i proporcionen una protecció natural contra forts vents, ones produïdes per huracans i inclús per maremotos.[3]

Els manglars són biòtops (conjunts d'hàbitat) tropicals i subtropicales, hàbitats amfibis (en característiques aquàtiques i terrestres), localisats en la zona intermareal (entre pleamar i bajamar), de costes protegides o poc expostes -golfs i ensenars, bayous, marismas i estuaris o desembocadures de rius- en fondos blans (d'arenes, rovines, llepe o #argila, mai rocosos) i que reben periòdicament aigua dolça per escurrimiento. Els manglars estan caracterisats per la predominancia, en un lloc donat, d'unes poques espècies d'una cohorte de 20 gèneros i 54 espècies d'arbres (mangles) pertanyents a molt diverses famílies (16), a les quals s'associen moltes atres espècies de plantes herbáceas i leñosas; totes elles posseïxen en comuna la propietat de tolerar condicions extremes de salinitat i baixes tensions d'oxigen en aigües i sol, per ad açò han evolucionat adaptacions especials fisiològiques o anatòmiques.[4]

Els manglars eixerciten una funció primordial en la protecció de les costes contra l'erosió eòlica i de l'onage. Posseïxen una alta productivitat, estagen gran cantitat d'organismes aquàtics, amfibis i terrestres; són motors generadors de vida, com a hàbitat dels estadis jovenils de centenars d'espècies de peixos, moluscs i crustacis. També són l'hàbitat temporal de moltes espècies d'aus migratòries septentrionals i meridionals.

  1. Diccionario de la lengua española
  2. Autoritat Nacional de l'Ambient i Autoritat dels Recursos Aquàtics de Panamà.Novo Art.Primera edicióConsultat el 30-7-2022.
  3. . Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2010. Consultat el 8 de setembre de 2010.
  4. . Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2010. Consultat el 13 d'abril de 2010.