Zona intermareal
La zona intermareal és la part del llitoral que es troba entre els nivells de marea alta i baixa. És dir, és la zona que queda exposta a l'aire durant la marea baixa i sumergida baix l'aigua durant la marea alta.[1]
Les marees, que són fluctuacions regulars en el nivell de la mar, impacten de manera significativa els ecosistemes costers i als seus habitants. En les costes rocoses, el continu colp de les ones modela el paisage, creant una diversitat de roques de distints tamanys i formes. La distribució de les espècies en estes zones està influenciada per l'intensitat i duració de l'exposició a les ones, un fenomen conegut com a zonación. Esta zonación s'observa tant a lo llarc de la costa (horisontalment) com en diferents altures sobre el nivell de la mar (verticalment). Aixina, durant la marea baixa, es poden apreciar franges diferenciades de vida marina i vegetació, tant si es camina en paralel a la costa com si s'ascendix des de la zona més baixa a la més alta.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]L'ecosistema intermareal rocós es caracterisa per l'alternança entre condicions marines i terrestres, imposta pel cicle de les marees. Quan l'aigua cobrix la zona, els organismes viuen en un ambient marí. Pero en retirar-se la marea, queden exposts a l'atmòsfera, lo que implica canvis ambientals severs. Tres són els principals desafius per a la supervivència en este entorn:
- Dessecació i temperatura: L'exposició al sol i al vent provoca una ràpida pèrdua d'aigua i fluctuacions de temperatura. La radiació solar intensa pot causar danys, i les temperatures de l'aire poden ser extremes (molt altes en zones tropicals o molt baixes en zones templades) en comparació a la temperatura de l'aigua.
- Salinitat: La concentració de sal en les pozas de marea pot aumentar dràsticament per l'evaporament, o disminuir per la pluja o l'aigua dolça provinent de rius, lo que posa a prova la tolerància dels organismes.
- Acció de les ones: L'impacte de les ones pot ser una força destructiva, pero també aporta beneficis. Les ones transporten nutrients i aliment, favorint a alguns organismes. El moviment de l'aigua també impedix que les algues més grans monopolisen la llum, permetent una major diversitat. Ademés, l'onage pot arrastrar a alguns organismes, reduint la depredació i creant espais per a nous colonizadores.[2]
Tipos de zones intermareales
[editar | editar còdic]La zona intermareal pot presentar diferents característiques físiques, lo que dona lloc a distints tipos d'hàbitats:
- Costes rocoses: Són zones en substrat rocós, a on els organismes s'adherixen a les roques o es refugien en clavills i pozas de marea.
- Plages d'arena o grava: Són zones en substrat sedimentario, a on els organismes solen enterrar-se en l'arena o grava per a protegir-se de la dessecació i les ones.
- Marismas i estuaris: Són zones a on es mescla l'aigua dolça dels rius en l'aigua salada de la mar, creant un ambient de salinitat variable. En les zones tropicals i subtropicales, els manglarés són un tipo d'ecosistema intermareal característic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Zones intermareales - Qué són, característiques» (en és). The Free Nature. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ 2,0 2,1 Biologia i Societat.7(13)
- 48–62.ISSN 2992-6939.doi:10.29105/bys7.13-105.Consultat el 2025-02-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona intermareal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.