Bayou

Un bayou (de la veu choctaw bayuk, que significa riera o riu menut) és un terme geogràfic que en Luisiana servix per a designar una massa d'aigua formada per antics braços i meandres del riu Mississipi.

Intersecció del bayou Teche i d'una part del riu Atchafalaya, prop de Patterson (Luisiana).

El bayou Cypress en Jefferson, Texas.

Expedició als bayous (1863).

Els bayous es localisen en la partix sur de l'estat, formant una ret navegable de mils de quilómetros. En els bayous, una corrent molt llenta, a penes perceptible, fluïx cap a la mar durant la marea baixa i cap a dalt en la marea alta. Un bayou està generalment infestado de mosquits i atres insectes voladores.

Per extensió, el terme bayou ademés s'utilisa en geografia per a designar rieres o menuts rius de discórrer molt llent, i també antics braços o meandres abandonats. Els bayous es troben generalment en zones molt planes i en deltes. En general, l'aigua que discorre en ells es mou molt més despacio que la del curs principal. En Espanya, la veu aragonesa galacho té un significat molt paregut, encara que és d'us molt local i s'ampra per a antics braços i canals del ric Ebre. En el delta del Paraná, front a Buenos Aires, República Argentina, s'ha adoptat la veu "riacho", riu de chicotet cabal, per a designar els innúmeros braços d'aigua que separen les illes que contínuament es formen i modifiquen en els sediment transportats des de les terres altes tropicals pel sistema fluvial Paraguay-Paraná.

Bayous d'Estats Units

Eixemples de bayous en el sur dels Estats Units:

• Bayou Plaquemine, en Luisiana, en una llongitut de 121 km, que desagua directament en el golf de Mèxic;
• Bayou Vermilion o riu Vermilion, en Luisiana, en una llongitut de 116 km, que desagua directament en el golf de Mèxic;
• Bayou Nezpiqué, en Luisiana, en una llongitut de 110 km, que desagua directament en el golf de Mèxic;
• Bayou Lafourche, en Luisiana, que desagua directament en el golf de Mèxic;
• Bayou St. John, en l'estat de Luisiana;
• Bayou Bartholomew, en el riu Ouachita, en els estats d'Arkansas i Luisiana, en més de 600 km és el més llarc del món;
• Bayou Cypress, en la conca del riu Rojo;
• Bayou Buffalo, en l'estat de Texas, en una llongitut de 85 km i que desagua directament en el golf de Mèxic;

Per extensió, es diu el Bayou a la gran regió pantanosa del sur de Luisiana. Este espai amfibi va ser ocupat pels acadianos francòfons que vivien principalment dels productes de la peixca i la caça. i s'estén des d'Houston (Texas), a Mobile (Alabama), en el seu centre en Nova Orleans, Luisiana. Els primers assentaments de acadianos en el sur de Louisiana estaven prop del Bayou Lafourche i del Bayou dels Ecores, lo que va conduir a una estreta associació de Bayou en la cultura cajún.

Orige del nom

Va escomençar a usar-se este terme en francés en l'estat de Louisiana i es creu que procedix de la paraula de la tribu choctaw «bayuk», que significa 'riera' o 'riu menut'. Una atra teoria sosté que l'orige són les paraules franceses «bas lieu» (pronunciat fonèticament com ba-li-you) que signifiquen 'terra baixa'.

Una grafia alternativa, «buyou», també s'ha utilisat, com el nom «Pine Buyou», amprat en una descripció del Territori d'Arkansas per part del Congrés en 1833.

Per últim, cal tindre en conte la primera colonisació espanyola de Luisiana, despuix del viage d'exploració d'Hernando de Soto. En espanyol, el terme es denomina bajío d'a on pugues molt ben procedir la paraula bayou, en una grafia distinta pero en pronunciació similar. El DRAE inclou una accepció de bajío que significa terreny baix i que s'ampra en Amèrica.