Anar al contingut

Delta del Paraná

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Delta del Paraná
Erro al crear miniatura:
Riu Paraná de les Palmes. Cridat aixina per les palmeres pindó que abundaven en les seues vores a l'arribada dels europeus. Varen ser talades i utilisades per a fer postes.

La delta del Paraná, ubicat en Argentina, s'estén 14 000 km² i comprén una llongitut de 320. Naix principalment en l'altura de González Tasten en a on conclou el predelta. Es dividix en tres grans regions: la Delta Superior(Des de González Tasten fins a Merlo, la Delta Mija (Des de Merlo fins a Vila celina) i la Delta Inferior o en formació ( Des de Vila mosquit conegut com Riu de l'Argent).[1]

El delta del riu Paraná és, en sentit geogràfic, part de la Mesopotamia i és considerat un de les deltes més grans del món. Pel que fa al seu bioma, a pesar de la seua ubicació meridional, la presència de grans espills d'aigua i l'escassa altitut produïx un microclima que favorix la proliferació d'espècies animals i vegetals que recorden a latitut tropicals.

Erro al crear miniatura:
Image en fals color de la Delta del Paraná, realisada usant llongituts d'ona en el ranc corresponent al infrarrojo i al vert.

Localisació

[editar | editar còdic]

La delta del Paraná està delimitat naturalment per les barrancas o talussos que definixen la vall d'inundació del riu Paraná. Com a llímit nort es considera la llínea imaginària que unix les ciutats de Diamant, Entre Rius i de Port Gaboto, Santa Fe. Encara que una chicoteta part es troba en el surest de Santa Fe, en el sur de la Província d'Entre Rius s'ubica la major part de les seccions superior i mija de la Delta del Paraná com a tal, mentres que la Província de Buenos Aires posseïx la principal porció de la seua desembocadura al Riu de l'Argent. En esta última cobrix el noreste provincial, en sectors dels Partits de Sant Nicolás, Ramallo, Sant Pedro, Baradero, Zárate, Campana, Escobar, Tigre i Sant Fernando.

Formació de la Delta

[editar | editar còdic]

Les illes de la delta del Paraná deuen la seua existència a la gran cantitat de sediment que du l'aigua del riu Paraná. En la seua desembocadura transporta aproximadament un total de 160 000 000 tonellades anuals de sediment.[2] Dita càrrega es repartix en funció del tamany de les seues partícules de la següent manera:

  • Argila.....45 millons t/any (25 %)
  • Rovines.......90 millons t/any (60 %)
  • Arenes.....25 millons t/any (15 %)

Este sediment (aportat majorment pel riu Bermejo, afluent del Paraguay) és depositat en l'estuari conjunt del Paraná i l'Uruguay, el Riu de l'Argent. Els bancs de sediment són colonisats per juncs, ceibos, pajonals i atres espècies que contribuïxen en les seues raïls a consolidar les illes que posteriorment són colonisades per atres espècies. La Delta del Paraná d'esta manera va alvançant, per colmatación, sobre l'estuari del Riu de l'Argent; les illes que es formen són característiques: les seues costes o riberes són més elevades (per albardones naturals) que els seus centres, a on solen existir pantans i menuts estanys.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]