Syagrus romanzoffiana
La palmera pindó[1] o ybá pitá, també Mbokaja aka en guaraní (Syagrus romanzoffiana), és una espècie de la família de les palmeres (Arecaceae). És nativa del sur de Brasil, Paraguay, Uruguay, i el Llitoral argentí.
Es planta hui com a ornamental, i s'ha introduït a eixe efecte en atres regions tropicalés, subtropicalés i inclús mediterrànees del món, sent d'us habitual en urbanisme. En relació en atres palmeres, tolera ben sols relativament pobres i temperatures fresques.
Atres noms: "coquito",[1] "yerivá"[1] en Argentina i Paraguay, "coco de cachoeira",[1] "guariroba"[1] en Brasil. També és coneguda com a Coco plumoso
Descripció
[editar | editar còdic]És una palmera de fins a 25 m d'altura, en estípite de color grisáceo i fins a 60 cm de diàmetro basal. Les fulls són palmes alternes, de 2 a 3 m, en el raquis típicament caedizo, pinnadas, finamente dividides, en folíols lanceolados de fins a 1 m de llarc, que s'inserten en el raquis en distintes files i agrupamientos donant al full un aspecte plumoso.
El estípite és nuet i anellat (per les cicatrius foliares que deixen les baïnes no persistents), característica que en Argentina compartixen en la nativa Euterpe edulis (la margallonera).[1] Les baïnes es diferencien de la margallonera en que no són tancades, és dir els seus costats no s'unixen entre sí de l'atre costat del estípite formant un cilindre; ademés el marge és fibroso; en Euterpe les baïnes són verdes i lustrosas, planes i tancades formant un cilindre.[1] Una atra diferència en Euterpe és la disposició de les pinas a lo llarc del raquis, insertes de forma alguna cosa desordenada i plegades de forma d'orientar-se cap a varis plans diferents (caràcter que compartixen en atres gèneros en estípites diferents: Acrocomia, Allagoptera).[1] Esta orientació de les pinas dona a cada full un aspecte plumoso, a diferència de l'aspecte de pinas ordenades en dos plans de Euterpe. Talle, pecíol i raquis es descriuen com inermes.[1]
Produïx inflorescèncias intrafoliares molt ramificadas, protegides per una espata leñosa i estriada, en florés blanques o grogues, monoicas. Florix en estiu i fructifica cap a finals d'est o començos de l'autumne. El frut és una drupa globosa, vert quan està inmadura i taronja o groc en madurar, d'1-2 cm de diàmetro, contenint polpa densa i molt fibrosa i una única llavor de color pardo; apareix en denses arracades. S'utilisa per a l'alimentació del ganado.[2][3]
Esta espècie pot formar híbrits en atres espècies de palmeres com la Butia capitata, en la qual forma un híbrit denominat Butiagrus.
- Morfologia
-
Pinas[1]
-
Fibres en els màrgens dels fulls en un eixemplar molt jove[1]
-
Tronc nuet, anellat.[1]
-
Fulls més antics podades a l'altura del pecíol[1]
-
Eixemplar més robust i de baïnes redonejades
![Pinas[1]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Palmeres_en_Trenque_Lauquen_(plantes_03)_foto_03.JPG){kind=link}
![Fibres en els màrgens dels fulls en un eixemplar molt jove[1]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Palmeres_en_Trenque_Lauquen_(plantes_03)_foto_02.JPG){kind=link}
![Tronc nuet, anellat.[1]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Palmeres_en_Trenque_Lauquen_(plantes_01)_foto_04.JPG){kind=link}
![Fulls més antics podades a l'altura del pecíol[1]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Palmeres_en_Trenque_Lauquen_(plantes_01)_foto_03.JPG){kind=link}
_foto_03_planta_A.JPG){kind=link}
- Inflorescència i fruts
-
Ubicació de l'inflorescència
-
Inflorescència
-
Fruts inmaduros
-
Fruts madurs
Cultive
[editar | editar còdic]Esta espècie preferix sols ben drenados, llaugerament àcits o neutres, rics en nutrients —en especial ferro i manganeso— i molt sol. Requerix prou humitat en época de creiximent, i en hivern tolera mijanament be les gelades si les temperatures diürnes són templades.
És de creiximent ràpit. Les llavors requerixen calor i humitat per a germinar, i el procés de germinació dura de 3 a 6 mesos. Pot accelerar-se arreplegant els fruts inmaduros i extraent la polpa fibrosa dels mateixos. És fàcil de transplantar i resistent, per lo que es prepara moltes voltes per a l'introducció d'eixemplars ya madurs en avingudes i atres superfícies verdes.
Usos
[editar | editar còdic]Els natius del Noreste argentí i el Paraguay ampraven la decocció de raïls del pindó per a provocar o estimular la menorrea, o com abortivo en grans dosis.
És possible fer dolços del frut (similar a la mel de palma); posant en amere els fruts, després separant la polpa de la llavor, colocar tot polpa i llavor en una miqueta d'aigua a hervir; després passar per un colador separant el suc al que se li afegirà sucre en cantitat necessària i es du al fòc fins a donar-li punt de gelea o melada (es pot afegir cascaritas de taronja per a enriquir el sabor). s'aclarix que per la gran cantitat de pectina del frut, la seua consistència és alguna cosa més elàstica que la mel. (eixemple: 30 fruts, 2 tasses chiques d'aigua i 150 grams de sucre, unes cascaritas de taronja en trossos)
Taxonomia
[editar | editar còdic]Syagrus romanzoffiana va ser descrita per Seré Watson i publicat en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 23(2): 286. 1888.[4]
Syagrus: nom genèric que prové de grec skaphe, "cóncau o buit", i glotta = "llengua", referint-se al format del llavi de les seues flors.[5]
- Calappa romanzoffiana (Cham.) Kuntze (1891).
- Arecastrum romanzoffianum (Cham.) Becc. (1916).
- Arecastrum romanzoffianum var. genuinum Becc. (1916), nom. inval.
- Cocos australis Mart. in A.D.d'Orbigny (1844).
- Cocos plumosa Hook.f. (1860).
- Cocos datil Drude & Griseb. (1879).
- Cocos geriba Barb.Rodr. (1879).
- Cocos acrocomioides Drude in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1881).
- Cocos botryophora var. ensifolia Drude in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1881).
- Cocos martiana Drude & Glaz. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1881).
- Cocos australis Drude & Brandt (1889), nom. illeg.
- Calappa acrocomioides (Drude) Kuntze (1891).
- Calappa australis (Mart.) Kuntze (1891).
- Calappa datil (Drude & Griseb.) Kuntze (1891).
- Calappa martiana (Drude & Glaz.) Kuntze (1891).
- Calappa plumosa (Hook.f.) Kuntze (1891).
- Cocos arechavaletana Barb.Rodr. (1901).
- Arecastrum romanzoffianum var. australe (Mart.) Becc. (1916).
- Arecastrum romanzoffianum var. ensifolium (Drude) Becc. (1916).
- Arecastrum romanzoffianum subvar. minus Becc. (1916).
- Arecastrum romanzoffianum var. micropindo Becc. (1936). [6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Elsa Leonor Cabral, Marcelo Castro. 2007. Palmeres argentines, guia per al reconeiximent. Editorial L.O.L.A. Buenos Aires.
- ↑ BACKES, Paulo & IRGANG, Bruno,Mata Atlântica: as árvores i a paisagem, Porte Alegre, Paisagem do Sul, 2004, pg.133
- ↑ ROCHA, Vlamir, REIS, Nelio R dos & SEKIAMA, Margareth l.- "Dieta i dispersão de sementes per Cerdocyon thous (Linnaeus) (Carnívora, Canidae), em um fragmente florestal no Paraná, Brasil, www.scielo.br/pdf/rbzool/v21n4/22951.pdf
- ↑ «Syagrus romanzoffiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 d'agost de 2013.
- ↑ Eduardus Poeppig i Stephano Endlich (1835) Nova genera ac species plantarum, quas in regno Chilensi Peruviano et in terra Amazonica, (Leipzig) F. Hofmeister (Editor), 1835-45. 1: 58.
- ↑ Sinònims en Kew Consultat el 3 d'agost de 2009
Bibliografia
[editar | editar còdic]- José Antonio del Cañizo (2002). , Edicions Mundi-Prensa. ISBN 84-7114-989-3.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090514023205/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?103123 (20 dic 2007)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Syagrus romanzoffiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.