Riu Paraguay
El riu Paraguay (; Plantilla:Lang-gn) és un important riu d'Amèrica del Sur que fluïx de nort a sur i constituïx el principal afluent del riu Paraná. Forma part de la conca de l'Argent, una de les majors del món. El seu curs s'origina en l'estat de Mate Grosso, en Brasil, recorre breument (48 km) el surest de Bolívia, travessa longitudinalmente Paraguay i, en el seu tram inferior, marca la frontera entre Paraguai i Argentina fins a confluir en el riu Paraná front a la localitat argentina d'Illa del Cerrito, en la província del Chaco. El riu constituïx la principal via de transport fluvial i eix hidrogràfic de Paraguay, ademés de ser un recurs fonamental per a la navegació, la peixca, l'agricultura i la generació d'aigua potable en la regió. La seua conca hidrogràfica comprén aproximadament 1 170 000 km², lo que la situa entre les vint majors del planeta.[1]
El riu Paraguai té una llongitut estimada de 2695 km, que ho ubica entre els quaranta rius més extensos del món.[2]
El seu curs alt forma en gran partix els majors chapulls d'Amèrica: els Banyats d'Otuquis i el Gran Pantanal (fins a el XIX, Estany de Xarayes), que actua com un jagantesc regulador del seu cabal, i, a la seua volta, del cabal del riu Paraná.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom és d'orige guaraní, pero s'ha aplegat a una conclusió definitiva sobre l'orige del nom Paraguay.[3] Les interpretacions més comunes a lo llarc de l'història sugerixen:
- Riu que origina una mar.[4]
- Aigua dels payaguaes (payaguá-i, payaguá-i):[5] El militar i científic espanyol Félix d'Azara enunciava estes dos versions, la primera es referia als naturals payaguaes que vivien a les vores del riu; i l'atra referix a que es devia al nom d'un gran cacic cridat 'Paraguaio'.
- Aigües de Paragua (corona de plomes), cacic que va pactar en els espanyols: Versió de l'investigador paraguayà Jorge Rubiani.[6]
- Riu que passa per la mar (Gran Pantanal): Versió de l'historiador i escritor franc-argentí Paul Groussac.
- Riu dels moradores de la mar: L'expresident i polític paraguayà Juan Natalici González sostenia esta versió.
- Riu coronat: Interpretació de fra Antonio Ruiz de Montoya.
Geografia
[editar | editar còdic]El riu Paraguai naix en la regió brasilera d'Alt Paraguai, en el Mate Grosso, prop de la ciutat d'Alt Paraguai. Després discorre en la regió brasilera de Diamantino, prop de la ciutat d'Agrane do Bugres, que és el final del seu curs navegable, per a després anar en direcció sur a través de les marismas del Gran Pantanal. En un curt tram, forma frontera en Bolívia, entre l'estany La Gaiba i l'estany Mandioré. S'interna a continuació en el Paraguay, banyant la seua capital: Asunción i, després de la desembocadura per la marge dreta d'un dels seus afluents: el riu Pilcomayo, el seu curs comença a ser la frontera entre l'Argentina i el Paraguay. 208 quilómetros abans de la confluència en el riu Paraná banya les costes de la ciutat de Formosa. Termina desaguando en la marge dreta del riu Paraná, front a la localitat argentina de Pas de la Pàtria i en les màrgens de l'illa argentina del Cerrito, poc abans de la ciutat, també argentina, de Corrents. El riu té una llongitut total de 2695 km, dels que:
- 1393 km discorren per territori brasiler;
- 48 km formen frontera entre Brasil i Bolívia;
- 332 km frontera entre Brasil i Paraguay;
- 542 km discorren exclusivament en territori paraguayà; i
- 380 km formen frontera entre Argentina i Paraguay.
Cabal
[editar | editar còdic]El seu menudíssim desnivell (5 a 6 cm/km) i els molts meandres que es formen, són la causa de l'extrema llentitut del seu curs, fins a l'extrem de que s'ha calculat que du prop de 6 mesos que l'aigua que fluïx de Corumbá, en Brasil, aplegue al Riu de l'Argent. El seu règim és prou constant, en un rendiment promig de 4300 m³/s. És per tant un important contribuent a la corrent del Riu de l'Argent.
Afluents
[editar | editar còdic]Els principals afluents del riu Paraguai són els següents:
- Curs Superior:
- riu Jaurú (o Yaurú), que li alimenta per la dreta. Va ser la frontera entre Brasil i el Virreinato del Riu de l'Argent, i fins a 1870 reivindicada com a frontera per l'estat paraguayà en la regió chaqueña.
- riu Cuiabá, al voltant de la latitut 17º58'S, per l'esquerra, un caudaloso riu navegable que banya la metròpoli de Cuiabá.
- riu Miranda (o Mbotetey), per l'esquerra, també molt caudaloso, poc despuix de passar Port Suárez i Corumbá.
- riu Bambural (o Tucava), per la dreta, cap al paral 19º57'S.
- riu Aquidabán (o Aquidabán del Nort), despuix del colze del paral 20°S cridat Baïa Negra, a continuació, de la ciutat paraguayana de Fort Olimp.
- riu Branco, passat el Aquidabán.
- riu Apa, per l'esquerra, en ellímit del seu curs mig, que constituïx des de 1870 l'actual frontera paraguayà-brasilera.
- Curs Mig:
- riu Vert (també conegut com "Yavavery" o "Foguers"), en les aigües procedents del Gran Chaco
- riu Ypané, per l'esquerra, despuix de passar l'antiga ciutat de Concepció, a l'altura de Tròpic de Capricorn.
- riu Pilcomayo, per la dreta, provinent des del Gran Chaco bolivià fent frontera entre Argentina i Paraguay, front a les ciutats d'Asunción (capital de Paraguay) i Clorinda (Argentina).
- Curs inferior:
- riu Tebicuary, per l'esquerra.
- riu Bermejo, un dels seus majors afluents, provinent dels Vages del noroest d'Argentina i Bolívia, que proporciona al voltant de 400 metros cúbics per segon i una gran cantitat de sediment, passada la ciutat de Pilar.
Us
[editar | editar còdic]
El riu Paraguai és el segon major riu de Conca de l'Argent, drenando gran part del nort d'Argentina, del sur de Brasil, parts de Bolívia i tot el territori del Paraguay. A diferència de molts dels grans rius de la conca del Paraná, en el riu Paraguai no ha segut construïda cap central hidroelèctrica i, per això, no té represas en el seu curs i el seu curs és casi enterament navegable, sent la segona via fluvial del continent per llongitut despuix del ric Amazones. Açò fa que siga una important via de transport marítim i un corredor comercial, proporcionant un víncul molt necessari entre l'oceà Atlàntic i les nacions sense llitoral de Paraguai i Bolívia. Servix a ciutats tan importants com Asunción i Concepció, en Paraguay, i Formosa, en Argentina. El riu és també font d'activitat comercial, en forma de rec per a l'agricultura i peixca. És el soport d'una forma de vida d'un gran número de peixcadors pobres, que viuen a lo llarc de les seues riberes i obtenen la majoria dels seus ingressos de la venda del seu peix en els mercats locals, ademés de ser un important sustente alimentici per a les seues famílies. Esta situació ha creat problemes en grans ciutats com Asunción, a on la pobrea dels agricultors de l'interior del país ha poblat les vores del riu en busca d'un estil de vida més fàcil. Les inundacions estacionals de les riberes obliguen a eixos mils de residents desplaçats a buscar refugi temporal fins que les aigües decreixquen. Els militars paraguayans s'han vist obligats a destinar terra en una de les seues reserves en la capital a estages d'emergència per a estos desplaçats.
Navegació
[editar | editar còdic]
La ret navegable tot l'any té una llongitut de 2.210 km. El riu Paraguay, en térmens de navegació, es dividix en quatre sectors:
Curs inferior del riu Paraguai
[editar | editar còdic]Este sector comprén 346 quilómetros i és el tram entre la confluència en el riu Paraná i la ciutat d'Itá Piru, situada 52 km al sur d'Asunción. En esta zona el riu té una pendent de 5,2 cm/km i sofrix l'efecte de l'estancament del Paraná en periodos de riuada. Embarcacions de dos metros de calat poden aplegar a la ciutat d'Asunción durant tot l'any. Més del 75% de les voltes, és inclús accessible a bucs de 3 metros de calat (aproximadament 1500 tonellades).
Curs mig del riu Paraguai
[editar | editar còdic]Este sector comprén 585 km i s'estén des d'Itá Piru fins al riu Apa, en la frontera entre Brasil i Paraguay. Té una pendent de 6,5 cm/km. És navegable per a un calat de 2,47 m durant el 70% de l'any. En este sector és a on estan els majors inconvenients per a la navegació, com a afloraments aïllats, bancs d'arena i curves molt tancades, que a voltes obliguen a alguns barcos a desarmar, lo que aumenta els costs.
Curs alt del riu Paraguai
[editar | editar còdic]Este sector comprén 1326 km i va des del riu Apa i el port de Càceres (a 2262 km de la desembocadura). És la zona més pantanosa, la que creua el Gran Pantanal i els Banyats d'Otuquis. La pendent mija és de 3,1 cm/km i la profunditat varien entre 5,2 i 13 metros, llevat en baixos i passos a on la profunditat cau a 1,56 m. En la zona anomenada Date dos Morros, la pendent del riu passa a ser de 2,6 a 1,3 cm/km i la velocitat de la corrent es reduïx considerablement. Entre el riu Apa i la ciutat de Descalvado hi ha molt millors condicions de navegació que en la part superior del Paraguai mig. Descalvado es troba 195 km al sur de Càceres. ({{ |dms-lat=16°45′S |dms-long=57°45′O |dec-lat=-16.75 |dec-long=-57.75 |param=16_45_S_57_45_W_type:city_region:BR|default=dms|name=}}</noinclude>[7])
Per a Brasil, el canal entre Corumbá i Càceres, en una llongitut de 720 km, és de gran importància, perque és el principal mig de transport de la regió de Càceres en el que atres mijos de transport no poden competir en la navegació, i això a pesar de les dificultats que enfronta.
Curs del Paraguai Superior
[editar | editar còdic]Este sector comprén uns 377 km, i s'estén al nort de Càceres fins a Barra dos Bugres (en el km 2626). És navegable en els primers 39 km (confluència del riu Sepotuba), durant casi tot l'any, per a embarcacions d'1,82 m de calat. Més allà d'este punt és navegable solament en época d'inundacions o per a chicotets embarcacions. Les condicions d'accés al port de Càceres es mantenen en un dragado sistemàtic, a pesar de la baixa demanda de càrrecs en este port. No obstant, la recent expansió de l'agricultura en el nort dels estats de Mate Grosso i Rondonia genera un aument de la demanda de transport fluvial, lo que justifica l'inversió realisada.
Ports fluvials del riu Paraguai
[editar | editar còdic]| Ciutat portuària | Punt km. (des de la confluència) |
Punt km. (des de Buenos Aires) |
Notes |
|---|---|---|---|
| Formosa (Argentina) | 208 | 1.453 | |
| Port Pilcomayo (Argentina) | 377 | 1.625 | |
| Asunción (Paraguay) | 390 | 1.638 | |
| Porte Murtinho (Brasil) | 994.5 | 2.236 | Port sobre la vora del riu |
| Porte Esperança (Brasil) | 1.391 | 2.639 | 13 amarres fixos |
| Porte dona Mànega (Brasil) | 1.466 | 2.704 | 169 m de moll |
| Ladário (Brasil) | 1.534 | 2.769 | 13 amarres fixos |
| Corumbá (Brasil) | 1.534 | 2.782 | 208 m de moll |
| Port Suárez (Bolívia) | 1.534 | 2.782 | |
| Càceres (Brasil) | 2.262 | 3.510 | 13 amarres fixos |
Peixca
[editar | editar còdic]En el riu Paraguai i els seus afluents, la peixca durant els mesos que es permeten és destacada: el surubí, el pacú i vàries espècies de bagres són abundants. Ademés, poblen les seues aigües mils de yacarés, a voltes fins a de 4,29 m de llarc.
.jpg){kind=link}
Principals ciutats
[editar | editar còdic]- Asunción (Paraguay) 2.929.461 habitants (àrea metropolitana) (2010).
- Formosa (Argentina) 256.783 habitants (2008).
- Corumbá (Brasil) 101.000 habitants.
- Càceres (Brasil) 85.274 habitants.
- Concepció (Paraguay) 79.378 habitants.
- Clorinda (Argentina) 52.837 habitants.
- Vila Hayes (Paraguay) 71.493 habitants.
- Pilar (Paraguay) 32.810 habitants.
- Port Suárez (Bolívia) 22.000 habitants.
- Port Busch (Bolívia) 15.626 habitants.
- Alt Paraguay (Paraguay) 16.991 habitants.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Geo-data: The World Geographical Encyclopedia / John F. McCoy, project editor, Thomson Gale, 3ª ed., 2002, p. 616.
- ↑ Op. cit.
- ↑ Klauer, Alfonso (2009). google. com. py/books/edition/Gua_el_insospechado_origen_delenguaje/lCVPygAACAAJ ¡Gua!, l'insospitat orige dellenguage (en és), Séneca, p. 26. ISBN 978-84-935697-5-4.
- ↑ Miguel Barrero. «zendalibros. com/cancion-triste-de-asuncion/ Cançó trista d'Asunción» (en és). Zenda. Consultat el 2022-07-30.
- ↑ Manzi, Francisco (1931). bnm. me. gov. ar/giga1/libros/00070383/00070383.pdf Geografia de la Província de Corrents (PDFPDF), Argentina: Kapelusz & Cia.
- ↑ «bbc. com/mundo/noticias-america-latina-36556458 ». Consultat el 2022-07-30 (en és).
- ↑ The Times Atles of the world, John Bartholomew & Són Ltd, Bemrose & Sons Ltd, ed. Houghton Mifflin Company, Derby, Boston, 1967. Mapa 68-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric Paraguay.- org/wp-content/uploads/crm_perks_uploads/5cb0f734750a11456042675850236/2019/08/2008_La_Navegabilidad_del_Canal_Tamengo.pdf Canal Tamengo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Paraguay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.