Anar al contingut

Siluriformes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Siluriformes

Els siluriformes, coneguts comunament com a peixos gat, bagres o siluros, són un orde de peixos actinopterigios que comprén 33 famílies, uns 400 gèneros i més de 3093 espècies, 1200 de les quals viuen en Amèrica. Dos famílies, Ariidae i Plotosidae, són principalment marines, el restant viuen en aigua dolça. La major part dels bagres són carroñeros nocturns i viuen prop del fondo, en aigües poc profundes.

Morfologia

Bigots d'un peix gat.

Els característics tentàculs o barbetes del peix, que s'estenen a cada costat de la mandíbula superior i, en algunes espècies, també de la mandíbula inferior, semblants als bigots d'un gat, expliquen el nom de «peix gat» (esta designació en espanyol és una traducció recent del nom anglés catfish).[1] Les aletes dorsals i pectorals estan proveïdes a sovint d'espines puntagudes, algunes voltes venenoses, que s'utilisen com a defensa i que poden ocasionar ferides greus. Alguns membres de distintes famílies de bagres d'Amèrica estan coberts de plaques òssees embotides baix la pell plana. Estos bagres presenten dos parells de barbetes, unes molt llargues i unes atres molt curtes; les seues dents són chicotetes i numerosos. Alguns gèneros del Pacífic agrupen a espècies representatives com el cuatete, el bagre o gat marí i el bagre de gavia. El bagre més comú va ser introduït en Europa provinent d'Amèrica, i ha prosperat sobretot en Europa central. Una espècie europea, el siluro o glano, és el bagre més gran: hi ha senyes sobre algun eixemplar que ha alcançat els 290 kg de pes i els 4 m de llarc.

Ecologia

Distribució i hàbitat

Les espècies existents de siluro viuen en aigües continentals o costeres de tots els continents llevat l'Antàrtida. El siluro ha habitat tots els continents en algun moment.[1] La seua major diversitat es troba en les zones tropicals de Sudamérica, Àsia i Àfrica, en una família nativa de Norteamérica i una atra d'Europa. Més de la mitat de les espècies de siluro viuen en Amèrica. Són els únics ostariofios que s'han introduït en hàbitats d'aigua dolça en Madagascar, Austràlia i Nova Guinea.[2]

Es troben en entorns d'aigua dolça, encara que la majoria habita en aigües corrents poc profundes.[2] Els representants d'a lo manco huit famílies són hipogeus (viuen baix terra), en tres famílies que també són troglobias (habiten en coves).[3][4] Una d'estes espècies és Phreatobius cisternarum, que viu baix terra en hàbitats freàtics.[5] Numeroses espècies de les famílies Ariidae i Plotosidae, i unes poques espècies d'Aspredinidae i Bagridae, es troben en aigua salada.[6][7]

En el sur d'Estats Units, les espècies de siluro poden ser conegudes per una varietat de noms d'argot, com "mud cat", "polliwogs" o "chuckleheads".[8] Estos renoms no estan estandardisats, per lo que una zona pot cridar a un siluro bullhead en el renom de "chucklehead", mentres que en un atre estat o regió, eixe renom es referix al siluro blau.

Introducció com a espècies invasoras

S'han introduït representants del gènero Ictalurus en aigües europees en l'esperança d'obtindre un recurs deportiu i alimentari, pero la població europea de siluros americans no ha alcançat les dimensions d'estos peixos en les seues aigües natives, i no han fet sino aumentar la pressió ecològica sobre la fauna autòctona europea. El siluro caminador també s'ha introduït en les zones d'aigua dolça de Florida, a on s'ha convertit en una important plaga exòtica. El siluro de cap pla, Pylodictis olivaris, també és una plaga nortamericana en els desaiguadors de l'alvertent atlàntic. Les espècies de Pterygoplichthys, lliberades per acuariófilos, també han establit poblacions asilvestrades en moltes aigües càlides de tot lo món.[9][10][11][12][13]

Biologia

El bagre elèctric del ric Nilo i del centre d'Àfrica tropical és capaç de produir descàrregues elèctriques. Un atre bagre singular és el peix gat caminante, que és originari del surest d'Àsia. Durant l'estació seca 'passeja' pels terrenys inundats en l'estació plujosa, combinant un moviment d'esmonyida en fortes sacsades de la coa. Ademés, introduïx en l'interior de la terra una poderosa espina de cada aleta pectoral a modo de percha que propulsa al peix alvance. És capaç de respirar per mig d'una modificació de l'arc branquial, que forma una cámara.

Classificació científica

Els bagres constituïxen l'orde Siluriformes. És un grup monofilético; açò està recolzat per l'evidència molecular.[14] Els Siluriformes pertanyen a un superorden cridat l'ostariofisos (caracterisat pel aparat weberiano), el que també inclou als Cypriniformes, Characiformes, Gonorynchiformes i Gymnotiformes. Els Siluriformes són l'orde germà dels Gymnotiformes.[1] havent-se descrit al voltant de 3093 espècies.[15] Açò fa que els Silurifomes constituïxquen el segon o tercer orde més biodiverso de vertebrats;[16] de fet 1 de cada 20 espècies de vertebrats és un siluriforme.[17]

Posseïxen una àmplia distribució i el seu tamany és molt variat, incloent des d'espècies de 1 centímetro fins a alguns dels peixos dulceacuícolas més grans del món (Silurus glanis, Zungaro sp., Pseudoplatystoma sp., Pangasianodon gigues). En general són peixos bentònics, en cos allargat, deprimit dorsoventralmente, carents d'escates o recoberts per plaques. Es creu que el bagre té un orige gondwánico centrat principalment en Amèrica del Sur, ya que els grups de bagre vius més bàsics es coneixen allí. El bagre més antic conegut del registre fòssil, Afrocascudo, és un bagre acorazar que va viure durant l'era Cenomanianense del Cretácico superior en el nort d'Àfrica (Grup Kem Kem, llit d'estrats[18]). La presència d'un loricárido derivat tan tempranamente sugerix que el bagre, o a lo manco els loricáridos, ya havien experimentat una àmplia diversificació abans del començ del Cretácico Superior. Com els loricáridos existents només es coneixen en Amèrica del Sur, gran part d'esta diversificació deu haver ocorregut en el supercontinente de Gondwana Occidental abans de la seua fragmentació en Amèrica del Sur i Àfrica.[19]

Esquelet de bagre blau (Ictalurus furcatus) en exhibició en el Museu d'Osteología d'Oklahoma, EE. UU.

Els conocimentos sobre la taxonomia del bagre està canviant ràpidament. En un artícul de 2007 i 2008, Horabagrus, Phreatobius i Conorhynchos no varen ser classificats en cap família actual de bagre.[15] Hi ha desacort sobre la situació familiar de certs grups; per eixemple, Nelson (2006) enumera Auchenoglanididae i Heteropneustidae com a famílies separades, mentres que el All Catfish Species Inventory (ACSI, Inventari de totes les Espècies de Bagre) els inclou en atres famílies. FishBase i l'Integrated Taxonomic Information System (Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica) enumeren a Parakysidae com una família separada, mentres que Nelson (2006) i ACSI inclouen este grup en Akysidae.[1][20][21][22] Moltes fonts no inclouen la família Anchariidae recentment revisada.[23] Alguns autors no mostren a la família Horabagridae, que inclou Horabagrus, Pseudeutropius i Platytropius, pero uns atres la presenten com un grup verdader.[14] Per tant, el número real de famílies diferix entre autors. El reconte d'espècies està en constant canvi pel treball taxonòmic i a la descripció de noves espècies.[1] Entre 2003 i 2005, es varen nomenar més de cent espècies, un ritme tres voltes més ràpit que el del sigle passat.[24] En juny de 2005, els investigadors varen nomenar a la nova família de bagres, Lacantuniidae, només la tercera nova família de peixos distinguida en els últims setanta anys, les atres varen ser el celacanto (Coelacanthimorpha) en 1938 i el taburó de boca ampla (Megachasma pelagios) en 1983. La nova espècie de Lacantuniidae, Lacantunia enigmatica, va ser trobat en el riu Lacantún en l'estat mexicà de Chiapas.[25]

La filogenia d'alt nivell de Siluriformes ha passat per varis canvis recents, principalment per estudis filogenético moleculars. Si be la majoria dels estudis, tant morfològics com a moleculars, coincidixen que els bagres s'organisen en tres linajes principals, la relació entre estos linajes ha segut un punt polèmic en el que estos estudis, realisats per eixemple per Rui Diogo, diferixen.[26][27][28][29][30] Els tres linajes principals de Siluriformes són la família Diplomystidae, el suborden de bagre denticulado Loricarioidei (que conté els bagres neotropicals "boca de chupla") i el suborden Siluroidei, que conté les famílies restants de l'orde. Segons les senyes morfològiques, generalment es considera que Diplomystidae és elinaje de bagre ramificat més antic i el grup germà dels atres dos linajes, Loricarioidei i Siluroidei.[29][30][31] L'evidència molecular generalment contrasta en esta hipòtesis i mostra el suborden Loricarioidei com elinaje de bagre ramificat més antic, i germà d'un clado que inclou Diplomystidae i Siluroidei; esta filogenia s'ha obtingut en numerosos estudis basats en senyes genètiques.[14][26][27][32] No obstant, s'ha sugerit que estos resultats moleculars són errors com a resultat de l'atracció de branques llargues, lo que coloca incorrectament a Loricarioidei com elinaje de bagre en ramificacions més primerenques.[28] Quan es va utilisar un método de filtrat de senyes[33] per a reduir l'heterogeneïtat de la taxa de linaje (la possible font de biaix) en el seu conjunt de senyes, es va recuperar una filogenia final que va mostrar que els Diplomystidae són els bagres de ramificació més primerenca, seguits per Loricarioidei i Siluroidei com linajes germans. , proporcionant respal tant morfològic com a molecular per a que Diplomystidae siga el primer bagre ramificado.[34]

Lacantuniidae està inclosa en l'esquema de Sullivan basant-se en evidència recent que l'ubica com a germana de Claroteidae.[35]

Referències i informació adicional

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Nelson (1994). org/details/fishesofworld0000nels Fishes of the world, 3ª edició edició (en anglés), Nova York: John Wiley & Sons, Inc., pp. org/details/fishesofworld0000nels/page/600 600 p.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bruton, Michael N. (1996). “cambridge. org/core/journals/aquatic-living-resources/artícul/alternative-lifehistory-strategies-of-catfishes/D8FEDFD14CC143C49E5F6CBAE1056CFB# Alternative life-history strategies of catfishes”. Aquat. Living Resour. 9: 35–41. doi:10.1051/alr:1996040.
  3. ↑ Langecker, Thomas G. (1993). “Morphological Adaptations of the Texas Blind Catfishes Trogloglanis pattersoni and Satan eurystomus (Siluriformes: Ictaluridae) to Their Underground Environment”. Copeia 1993 (4): 976–986. doi:10.2307/1447075.
  4. ↑ Hendrickson, Dean A. (2001). “Mexican blindcats genus Prietella (Siluriformes: Ictaluridae): an overview of recent explorations”. Environmental Biology of Fishes 62 (1–3): 315–337. doi:10.1023/A:1011808805094.
  5. ↑ Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2007). "Phreatobius cisternarum" in FishBase. Apr 2007 version.
  6. ↑ Monks N. (editor): Brackish Water Fishes, TFH 2006, ISBN 0-7938-0564-3
  7. ↑ Schäfer F: Brackish Water Fishes, Aqualog 2005, ISBN 3-936027-82-X
  8. ↑ «tpwd. state. ch. us/publications/pwdpubs/media/pwd_br_t3200_0236.pdf Texas Dept. Wilife».
  9. ↑ Nico, Lligc G. (2001). “The South American Suckermouth Armored Catfish, Pterygoplichthys anisitsi (Pisces: Loricaridae), in Texas, with Comments on Foreign Fish Introductions in the American Southwest”. The Southwestern Naturalist 46 (1): 98–104. doi:10.2307/3672381.
  10. ↑ Wakida-Kusunokia, Armant T. (2007). “Amazon Sailfin Catfish, Pterygoplichthys pardalis (Castelnau, 1855) (Loricariidae), Another Exotic Species Established in Southeastern Mexico”. The Southwestern Naturalist 52 (1): 141–144. doi:10.1894/0038-4909(2007)52[141:ASCPPC]2.0. CO;2.
  11. ↑ Chavez, Joel M. (2006). “mapress. com/zootaxa/2006f/zt01109p068.pdf New Philippine record of South American sailfin catfishes (Pisces: Loricariidae)”. Zootaxa 1109: 57–68. doi:10.11646/zootaxa.1109.1.6.
  12. ↑ Bunkley-Williams, Lucy (1994). “uprm. edu/publications/cjs/VOL30/P090-094.PDF The South American Sailfin Armored Catfish, Liposarcus multiradiatus (Hancock), a New Exotic Established in Port Rican Fresh Waters”. Caribbean Journal of Science 30 (1–2): 90–94.
  13. ↑ Liang, Shih-Hsiung (2005). “sinica. edu. tw/Journals/44.2/252.pdf Size Structure, Reproductive Phenology, and Sex Ràtio of an Exotic Armored Catfish (Liposarcus multiradiatus) in the Kaoping River of Southern Taiwan”. Zoological Studies 44 (2): 252–259.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Sullivan, JP (2006). “A phylogenetic analysis of the major groups of catfish (Teleostei: Siluriformes) using rag1 and rag2 nuclear gene sequences”. Mol Phylogenet Evol 41 (3): 636–62. doi:10.1016/j. ympev.2006.05.044. PMID 16876440. Bibcode: 2006MolPE..41..636S.
  15. ↑ 15,0 15,1 “com/zootaxa/2007f/zt01418p300.pdf Checklist of catfish, recent and fossil (Osteichthyes: Siluriformes), and catalogue of siluriform primary types” (2007). Zootaxa 1418: 1–628. doi:10.11646/zootaxa.1418.1.1.
  16. ↑ Colbert, I. and M. Morals (1991). Evolution of the vertebrates. John Wiley Liss and Són Inc., New York. 470 p.
  17. ↑ Lundberg, John G.; Friel, John P. (2003). "Siluriformes". Tree of Life Web Project.
  18. ↑ “Geology and paleontology of the Upper Cretaceous Kem Kem Group of eastern Morocco” (2020). ZooKeys (928): 1–216. doi:10.3897/zookeys.928.47517. PMID 32362741.
  19. ↑ “A saharan fossil and the dawn of Neotropical armoured catfishes in Gondwana” (2024). Gondwana Research 132: 103–112. doi:10.1016/j. gr.2024.04.008. Bibcode: 2024GondR.132..103B.
  20. ↑ «acnatsci. org/ACSI/taxa/Families. html Catfish Families». All Catfish Species Inventory.
  21. ↑ "Parakysidae". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en April de 2007. N.p.: FishBase, 2007.
  22. ↑ Siluriformes en l'ITIS.
  23. ↑ Ng, Heok Hee (2005). “pfeil-verlag. de/04biol/pdf/ief16_4_02.pdf Revision of the endemic Malagasy catfish family Anchariidae (Teleostei: Siluriformes), with descriptions of a new genus and three new species”. Ichthyol. Explor. Freshwaters 16 (4): 303–323.
  24. ↑ Ferraris, Carl J. Jr. (2005). “Neotropical catfish diversity: an historical perspective”. Neotropical Ichthyology 3 (4): 453–454. doi:10.1590/S1679-62252005000400001.
  25. ↑ Rodiles-Hernández, Rocío (2005). “org/reference/15994 Lacantunia enigmatica (Teleostei: Siluriformes) a new and phylogenetically puzzling freshwater fish from Mesoamerica”. Zootaxa 1000: 1–24. doi:10.11646/zootaxa.1000.1.1.
  26. ↑ 26,0 26,1 “Genome-wide interrogation advances resolution of recalcitrant groups in the tree of life” . Nature Ecology & Evolution 1 (2): 0020. doi:10.1038/s41559-016-0020. PMID 28812610. Bibcode: 2017NatEE...1...20A.
  27. ↑ 27,0 27,1 “Evolutionary Origin and Early Biogeography of Otophysan Fishes (Ostariophysi: Teleostei)” . Evolution 67 (8): 2218–2239. doi:10.1111/evo.12104. PMID 23888847.
  28. ↑ 28,0 28,1 “Back to the roots: Reducing evolutionary rate heterogeneity among sequences gives support for the early morphological hypothesis of the root of Siluriformes (Teleostei: Ostariophysi)” . Molecular Phylogenetics and Evolution 127: 272–279. doi:10.1016/j. ympev.2018.06.004. PMID 29885935. Bibcode: 2018MolPE.127..272R.
  29. ↑ 29,0 29,1 Diogo, Rui. “Phylogeny, origin and biogeography of catfishes: support for a Pangean origin of 'modern teleosts' and reexamination of some Mesozoic Pangean connections between the Gondwanan and Laurasian supercontinents”. Animal Biologyn 54 (4): 331–351. doi:10.1163/1570756042729546.
  30. ↑ 30,0 30,1 Rui., Diogo. The origin of higher clades : osteology, myology, phylogeny and evolution of bony fishes and the rise of tetrapods, Enfield, NH: Science Publishers. OCLC 680560456. ISBN 9781578085590.
  31. ↑ Yang, Lei. “GONORYNCHIFORMES AND OSTARIOPHYSAN RELATIONSHIPS: A COMPREHENSIVE REVIEW - Edited by T. Gran, F. J. Poyato-Ariza and R. Diogo”. Journal of Fish Biology 78 (4): 1277–1278. doi:10.1111/j.1095-8649.2011.02907. x. Bibcode: 2011JFBio..78.1277I.
  32. ↑ “Evolutionary history of Otophysi (Teleostei), a major clade of the modern freshwater fishes: Pangaean origin and Mesozoic radiation” . BMC Evolutionary Biology 11 (1): 177. doi:10.1186/1471-2148-11-177. PMID 21693066. Bibcode: 2011BMCEE..11..177N.
  33. ↑ “LSX: automated reduction of gene-specific lineage evolutionary rate heterogeneity for multi-gene phylogeny inference” . BMC Bioinformatics 20 (1). Springer Science and Business Mija LLC. doi:10.1186/s12859-019-3020-1. PMID 31409290.
  34. ↑ “Back to the roots: Reducing evolutionary rate heterogeneity among sequences gives support for the early morphological hypothesis of the root of Siluriformes (Teleostei: Ostariophysi)” . Molecular Phylogenetics and Evolution 127: 272–279. doi:10.1016/j. ympev.2018.06.004. PMID 29885935. Bibcode: 2018MolPE.127..272R.
  35. ↑ Lundberg, John G. (2007). “utexas. edu/deanhend/www/pdfs/Lundberg_2007_African_roots_Lacantunia.pdf Discovery of African roots for the Mesoamerican Chiapas catfish, Lacantunia enigmatica, requires an ancient intercontinental passage”. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 156: 39–53. doi:10.1635/0097-3157(2007)156[39:DOARFT]2.0. CO;2.
  • Siluriformes en l'ITIS.
  • "An atles of Freshwater and marine catfishes" Burgess, W. I., 1989, T. F. H. Publications Inc., Neptune, USA. 784 p.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Siluriformes&oldid=1394098»