Anar al contingut

Aparat weberiano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aparat weberiano

L'aparat de Weber o aparat weberiano és una estructura anatòmica que conecta la bufa natatoria al sistema auditiu en els peixos pertanyents al Super Orde dels Ostariophysi. Quan es troba completament desenrollat en un peix adult, els elements de l'aparat són considerats en conjunt com els huesecillos de Weber. La presència d'esta estructura és una de les característiques més importants i filogenético que distinguix al grup Ostariophysi. L'estructura consistix en un conjunt d'ossos diminuts que s'originen de les primeres vèrtebres per a desenrollar un embrió d'esta espècie. Estos ossos creixen per a conectar físicament el sistema auditiu, específicament l'oït intern a la bufa natatoria.[1][2] L'estructura actua com un amplificador d'ones de sò, d'un atre modo seria només llaugerament perceptible per l'estructura de l'oït intern.

Anatomia estructural i funcionament

L'estructura generalisada de l'aparat de Weber és semblada a un complex esquelètic d'ossos i huesecillos que estan conectats físicament al complex llaberint auditiu anterior i a la regió de la bufa natatoria posterior. L'estructura completa és derivada d'elements de l'esquelet de les primeres quatre vèrtebres. Els elements involucrats són: els ossos supraneurales del cràneu; ossos neuronals en forma d'arcs modificats; el claustrum, tripus, intercalarium i el scaphium (huesecillos de Weber); el vos suspensorium de la quarta vèrtebra; la parapófisis de la quinta vèrtebra incloent-la, més la costella pleural. Ademés, una estructura composta per espines neurales fusionades formen la part dorsal de l'aparat de Weber. En conjunt, l'estructura interactua en l'otolito lagenar anterior dins del cràneu i la bufa natatoria posterior per mig de la costella pleural. Postero-ventralment, es troba el tripus, el vos suspensorium i la tercera costella que interactua directament en la cambra anterior de la bufa natatoria.[1]

L'aparat weberiano funciona transmetent senyals auditives des de la bufa, a través dels huesecillos de Weber i despuix directe a l'estructura de l'oït intern. Essencialment, l'estructura actua com un amplificador d'ones de sò en la funció que afig la bufa natatoria com una cambra de resonància a on amplifica la senyal per a ser audible.[2]

Embriologia

L'anàlisis embrionari de l'aparat de Weber de la taxonomia Brycon ha tirat una miqueta de llum al desenroll de l'estructura mateixa. Els elements de l'aparat weberiano es formen de les primeres cinc vèrtebres distinguibles de l'individu. Els supraneurales comencen com un element del cràneu. La claustra i la scaphia es desenrollen a partir de elements expandits de l'arc neural de la primera vèrtebra (V1). A partir de la segona vèrtebra (V2), el intercalarum i el procés lateral de la vèrtebra són reduïts i agrupats. La costella pleural (R1) de la tercera vèrtebra (V3) es contrau i mou una miqueta ventralment, formant el tripus d'un parapófisis vertebral fusionant-se en la costella pleural. L'os vos suspensorium de la quarta vèrtebra (V4) permaneix en la seua forma, desenrollant-se de la costella pleural de la vèrtebra (R2). Els elements restants de la quinta vèrtebra (V5), la parapófisis i la costella d'articulació (R3), incloent la vèrtebra mateixa, formen l'estructura posterior de l'aparat de Weber. Les espines neurales de les primeres quatre vèrtebres es fusionen i comprimixen, formant una de les majors estructures de l'aparat.[1][2]

És estudi de l'embriologia de l'aparat de Weber ha segut portat a terme en vàries atres espècies de l'orde Ostariophysi. Els resultats han donat lloc a diverses interpretacions del desenroll (per lo tant l'homologia) de les estructures que formen a l'aparat. Estudis específics han segut realisats sobre l'aparat weberiano d'uns pocs tàxons seleccionats, incloent Danio rerio,[3] Rhaphiodon vulpinus[4] i Corydoras paleatus.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Origin of the Weberian Apparatus and the Relationships of the Ostariophysan and Gonorynchiform Fishes».American Museum Novitates.American Museum of Natural History.New York, New York, USA:2428
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gran, Terry (2004). G. Arratia & A. Tintori (ed.). The evolution of the Weberian apparatus: A phylogenetic perspective, München, Germany: Verlag, pp. 429–448. ISBN 3-89937-053-8.
  3. ↑ (2004).«The ontogeny and homology of the Weberian apparatus in the zebrafish Danio rerio (Ostariophysi: Cypriniformes)».Zoological Journal of the Linnean Society.The Linnaean Society.140(2)
    241–254.doi:10.1111/j.1096-3642.2003.00097.x.
  4. ↑ «The swim bladder and Weberian apparatus of Rhaphiodon vulpinus Agassiz, with notes on some additional morphological features».Journal of Morphology.Wiley-Liss, Inc., A Wiley Company.84(34)
    495–523.doi:10.1002/jmor.1050840306.
  5. ↑ «Ontogeny of the Weberian Apparatus in the Armored Catfish Corydoras paleatus (Siluriformes: Callichthyidae)».Copeia.American Society of Ichthyologists and Herpetologists.1998(2)
    301–311.doi:10.2307/1447426.

Bibliografia

  • Weber, Ernst Heinrich (1820). De aure et auditu hominis et animalium. I — De aure animalium aquatilium (en Latin), Leipzig, Germany: Gerhard Fleischer.
  • Gran, Terry (2004). G. Arratia & A. Tintori (ed.). The evolution of the Weberian apparatus: A phylogenetic perspective, München, Germany: Verlag, pp. 429–448. ISBN 3-89937-053-8.
735–757.doi:10.1002/jmor.10550.Consultat el 2 de juny de 2015.