Otolito

Otolito

Otolitos de Argyrosomus regius.

Els otolitos són materials sòlits que es troben en el sistema vestibular dels vertebrats (animals en espina dorsal). Li permeten a l'organisme notar les acceleració, la direcció de la gravetat i l'equilibri, i als peixos els servixen per a l'oïment. Són usats pels ictiòlecs per a determinar l'edat d'un peix. Aixina mateix, els utilisen els cetòlecs per a estudiar la dieta de delfins i ballenes.

Estructura i funció

Són parells de pedres de carbonat càlcic en proteïnes, formades en el líquit endolinfático del llaberint del oït intern, les quals s'estagen en dos cavitats adjacents del neurocràneu denominades "càpsules óticas", estant en contacte en cèlules ciliadas per a l'oïment.

Hi ha tres parells de otolitos:

• sagitta, en el sàcul
• lapillus, en l'utrículo
• asteriscus, en la lagena

D'estes tres, la sagitta és la més utilisada per a la determinació de l'edat i està molt relacionada en la funció de l'oïment. Si se li extirpen les sagittas el peix res normalment pero no reacciona als sons com ho faria habitualment.

Creiximent dels otolitos

Els otolitos apareixen als pocs dies de nàixer el peix, com un núcleu al voltant del com aniran depositant-se noves capes de substància calcárea a mida que l'animal creix. Si s'observa en lupa, s'observen séries de bandes concèntriques translúcidas -zona que va créixer llent en hivern- i opaques -zona que va créixer ràpit en estiu-, que resulten ser distintes per acumular més o menys cantitat de proteïnes o aragonito. El número de capes translúcidas nos dona l'edat exacta del peix en anys.

Cal tindre en conte una série de circumstàncies que podrien dur a error, com a canvis ambientals que generen bandes que no són anuals o migracions dels peixos que podrien fer canviar el patró de bandes.