Anar al contingut

Cypriniformes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cypriniformes

Els cipriniformes (Cypriniformes) són un orde de peixos teleósteos en més de 6500 espècies disperses per alguns continents, presentant una enorme diversitat en el surest d'Àsia, pero no existixen en Austràlia ni en Sudamérica. Habiten casi exclusivament en aigües dolces. Algunes d'elles són objecte de cria i molt conegudes pel seu cromatisme. Es caracterisen per tindre una aleta dorsal simple, encara que molts dels órdens tenen una segona aleta adiposa. També algunes espècies tenen dents faríngees.[1]

Descripció

De la mateixa manera que atres órdens del Ostariophysi, els peixos de Cypriniformes posseïxen un aparat weberiano. Es diferencien de la majoria dels seus parents en que només tenen una aleta dorsal en l'esquena; la majoria dels demés peixos del Ostariophysi tenen una chicoteta i carnosa aleta adiposa darrere de l'aleta dorsal. Atres diferències són l'únic kinetmoide dels Cypriniformes, un chicotet os mijà en el hocico, i la falta de dents en la boca. En el seu lloc, tenen estructures convergent cridades dents faríngees en la gola. Mentres que atres grups de peixos, com els cíclidos, també posseïxen dents faríngees, les dents dels cipriniformes molen contra una almohadilla masticatoria en la base del cràneu, en lloc d'una mandíbula faríngea superior.[1]

Una verdadera locha - la locha espinosa, Cobitis taenia

La família més destacada és la dels ciprínidos (carpes i carpitas), que constituïxen dos terços de la diversitat de l'orde. Es tracta d'una de les majors famílies de peixos i està àmpliament distribuïda per Àfrica, Eurasia i Amèrica del Nort. La majoria de les espècies són habitants estrictament d'aigua dolça, pero un número considerable es troba en aigua salobre, com el rútil i la brema. A lo manco una espècie es troba en aigua salada, l'aleta roja del Pacífic, Tribolodon brandtii.[2] Els ciprínidos d'aigua salobre i marins són invariablement anádromos, nadant riu dalt per a desovar. A voltes separats com a família Psilorhynchidae, semblen ser peixos especialment adaptats de la Cyprinidae.[3]

Els Balitoridae i els Gyrinocheilidae són famílies de peixos de corrents de montanya que s'alimenten d'algues i chicotets invertebrats. Només es troben en tropicals i subtropicals Àsia. Mentres que els primers constituïxen un grup específic, els segons només contenen un grapat d'espècies.[4] Els chupadores (Catostomidae) es troben en zones templades Amèrica del Nort i l'est d'Àsia. Estos grans peixos són similars a les carpes en apariència i ecologia. Els membres dels Cobitidae són comuns en tota Eurasia i parts del Nort d'Àfrica.cita requerida Un grup de tamany mig com els chupadores,[5] són prou similars als bagres en apariència i comportament, s'alimenten principalment del substrat i estan equipats en barps per a ajudar-els a localisar el menjar de nit o en condicions térboles. Els peixos de les famílies Cobitidae, Balitoridae, Botiidae i Gyrinocheilidae es denominen lochas, encara que estes últimes no semblen pertànyer alinaje de les "verdaderes" lochas, sino que estan relacionades en els chupadores.[6]

Evolució

Els cipriniformes comprenen les espècies més primitives dels Ostariophysi en sentit estricte (és dir, excloent els Gonorynchiformes). Açò s'evidencia no només pels detalls fisiològics, sino també per la seua àmplia distribució, que indica que varen tindre el major temps de propagació. Inicialment els cipriniformes haurien divergit dels Characiphysi (Characiformes i parents) provablement al voltant del Triásico inferior, fa uns 250 millons d'anys (Mya = Plioceno-Holoceno).[7] No obstant, la seua divergència provablement només es va produir en la divisió de Pangea en el Jurásico, fa potser 160 millons d'anys. Fa 110 millons d'anys, les proves de la tectònica de plaques indiquen que els cipriniformes de Laurasia deuen haver segut distints dels seus parents de Gondwana.[8]

Els cipriniformes es varen originar provablement en el sur i l'est d'Àsia, a on es troba hui la major diversitat d'este grup. L'hipòtesis alternativa és que es varen originar en Amèrica del Sur, de forma similar a uns atres Otophysans. De ser aixina, s'haurien estés per Àsia, Àfrica o Norteamérica ans que els continents se separaren, ya que són peixos purament d'aigua dolça. Encara que els Characiformes varen escomençar a diversificarse i a estendre's, és possible que ho feren independentment dels cipriniformes basals de Sudamérica i Àfrica. Pero posteriorment estos últims més evolucionats varen sobreviure i varen coexistir en els Characiformes.[9]

Els primers fòssils de cipriniformes són ya asignables a la família viva Catostomidae; procedents del Paleoceno d'Alberta, tenen uns xixanta millons d'anys. Durant el Eoceno (fa 55-35 millons d'anys), els Catostomidae i els Cyprinidae es varen estendre per tota Àsia. En el Oligoceno, fa uns 30 millons d'anys, els Cyprinidae més alvançats varen escomençar a suplantar als Catostomidae allí a on eren simpàtics, lo que va provocar una disminució de les lliberacions. Els ciprínidos varen aplegar a Amèrica del Nort i Europa aproximadament al mateix temps, i a Àfrica a principis del Mioceno (fa uns 23-20 millons d'anys). Els cipriniformes es varen distribuir a Amèrica del Nort a través del Estret de Bering, es varen formar i despuix varen desaparéixer vàries voltes, a lo llarc de varis millons d'anys d'evolució.[9]

Sistemàtica

Històricament, els cipriniformes incloïen totes les formes que ara es coloquen en el superorden Ostariophysi llevat els siluros, que es colocaven en l'orde Siluriformes. Segons esta definició, els cipriniformes eren parafiléticos, per lo que recentment, els órdens Gonorynchiformes, Characiformes, (carácidos i aliats), i Gymnotiformes (peixos cuchilla i anguiles elèctriques) han segut separats per a formar els seus propis órdens monofiléticos.[10]

Les famílies dels cipriniformes tradicionalment s'estagen en dos suborden. La superfamilia Cyprinioidea conté les carpes i pececillos (Cyprinidae) i també les carpes de montanya com la família Psilorhynchidae.[1] En 2012, Maurice Kottelat va revisar la superfamilia Cobitoidei i baix la seua revisió ara consta de les següents famílies: lochas de riu (Balitoridae), Barbuccidae, Botiidae, chupadores (Catostomidae), lochas verdaderes (Cobitidae), Ellopostomatidae, Gastromyzontidae, lochas chupadoras (Gyrinocheilidae), lochas de pedra (Nemacheilidae), Serpenticobitidae i lochas d'aleta llarga (Vaillantellidae).[11]

Els Catostomoidea solen tractar-se com un sinònim menor dels Cobitoidei, pero podrien separar-se dels Catostomidae i Gyrinocheilidae en una superfamilia distinta; els Catostomoidea podrien ser parents més propencs de les carpes i els pececillos que de les "verdaderes" lochas. Encara que els Cyprinioidea semblen més "primitius" que les formes paregudes a les lochas,[1] aparentment varen tindre el suficient èxit com per a no canviar mai del caseta ecològica original del basal Ostariophysi. No obstant, a partir delinaje principal, ecomorfológicamente conservador, aparentment es ramificaron a lo manco dos grans radiacions evolutives. Estes es diversificaron des de les terres baixes cap als hàbitat fluvials torrencials, adquirint una habitus i adaptacióés similars en el procés.[6]

Les carpes de montanya són els ciprínidos altament apomórficas, potser propenques als carpes verdaderes (Cyprininae), o potser als danioninvos. Encara que es coneixen alguns detalls sobre les estructures filogenético d'esta família tan diversa —per eixemple, que Cultrinae i Leuciscinae són parents prou propencs i se separen de Cyprininae— encara no existix un bon consens sobre cóm es interrelacionan els linajes principals. Una llista sistemàtica, des dels linajes més antics als més moderns, pot donar-se aixina:[12]

Els cipriniformes, tal i com li'ls definia fins fa poc, eren un grup parafilético, per lo que els recentment creats órdens Gonorhynchiformes, Characiformes i Gymnotiformes varen ser separats per a aixina constituir varis órdens monofiléticos.[13]

L'orde conté sis famílies i uns 320 gèneros en mils d'espècies. Les famílies s'agrupen en dos suborden, dels quals el Cyprinoidea és el més primitiu:[1]

  • Superfamilia Cobitoidea:
    • Balitoridae
      • Subfamília Balitorinae
      • Subfamília Nemacheilinae
    • Catostomidae - peixos chupadores
      • Subfamília Catostominae
      • Subfamília Cycleptinae
      • Subfamília Ictiobinae
    • Cobitidae - lochas
      • Subfamília Botiinae
      • Subfamília Cobitinae
    • Gyrinocheilidae - peixos comealgas

Cypriniformes és l'orde més primitiu dels Ostariophysi, no solament per les evidències fisiològiques sino també per la seua gran distribució mundial, lo que indica que han tingut més temps per a dispersar-se.[1] Els primers cipriniformes varen deure divergir dels Characiformes fa aproximadament 250 millons d'anys.[14] Ademés varen deure originar-se en el surest d'Àsia per l'enorme diversitat que presenten allí.

Importància per a l'home

Este orde de peixos és important per dos motius. En primer lloc és una important font d'alimentació en alguns països, sobretot en Europa i Àsia. Pero és que ademés són importants en acuariología, com és el cas del peix dorat. A voltes s'han reintroducido carpes accidentalment o deliberadament, lo que sol produir un important impacte ambiental sobre els peixos autòctons, puix la seua costum de remoure el fondo marí en busca d'aliment enterbolix l'aigua, impedint la fotosíntesis de les algas i afectant aixina a tota la cadena trófica. Les poblacions de carpa comuna (Cyprinus carpio) i de carpa herbívora (Ctenopharyngodon idella) introduïdes accidental o deliberadament es troben en tots els continents llevat en la Antàrtida. En alguns casos, estes espècies exòtiques tenen un impacte negatiu en el mig ambient. Les carpes, en particular, regiren ellit dels rius, reduint la claritat de l'aigua i dificultant el creiximent de les plantes.[15]

En la ciència, un dels membres més famosos dels cipriniformes és el peix zebra (Danio rerio). El peix zebra és un dels organismes modele vertebrats més importants en les ciències biològiques i bioquímiques, i s'utilisa en molts tipos d'experiments. Durant el desenroll primerenc, el peix zebra té un cos casi transparent, per lo que és ideal per a estudiar la biologia del desenroll. També s'utilisa per a dilucidar les vies de senyalisació bioquímica.[16] També són bons animals de companyia, pero poden ser tímits davant la llum lluenta i els tancs abarrotats.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nelson (2006). org/details/fishesofworld0000nels_q3j5 Fishes of the World, John Wiley & Sons, Inc.. ISBN 0471250317.
  2. ↑ Orlov & Sa-a {2007]
  3. ↑ FishBase (2004d,f), He et al. (2008)
  4. ↑ FishBase (2004a,i)
  5. ↑ FishBase (2004b,c)
  6. ↑ 6,0 6,1 He et al. (2008)
  7. ↑ Saitoh et al. (2003)
  8. ↑ Briggs (2005), Nelson (2006)
  9. ↑ 9,0 9,1 Briggs (2005)
  10. ↑ Helfman et al. (1997): pp.228-229
  11. ↑ Kottelat, M. (2012)
  12. ↑ Tan & Armbruster (2018)
  13. ↑ Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 228-229, 1997, ISBN 0-86542-256-7
  14. ↑ (2003).springerlink. com/content/blnh675lhd646x15/fulltext.pdf «Mitochondrial Genomics of Ostariophysan Fishes: Perspectives on Phylogeny and Biogeography».56
    464–472.Consultat el 13 de maig de 2008.
  15. ↑ GSMFC (2005), FFWCC [2008]
  16. ↑ «Biochemical Signaling Pathways». ZFIN.

Bibliografia

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cypriniformes&oldid=1583647»